Hemeroteca d´entrades del Bloc Llibertats de l´any 2007

dimecres, 31 de gener del 2007

(Maragall dimissió). Campanya per la derogació decret d´ensenyament al món blocaire

Com és sabut, el govern espanyol va engegar la seva maquinària legislativa i va cometre per enèsima vegada l´intent d´invasió competencial en l´ensenyament primari a Catalunya. El fet és, malgrat les reticències dels socis de govern d´ERC i IC, el conseller Ernest Maragall, no veia malament el decret d´ampliació a una hora lectiva més de castellà a l´escola. Després d´una primera rectificació, ahir es va fer públic que tirava pel dret un decret d´inclusió d´una tercera hora en castellà a primària . És un fet gravíssim. Parlant jo amb professionals de l´ensenyament, així com denuncia també el principal sindicat nacional d´ensenyament USTEC, el que això suposarà serà trencar el principi de normalització lingüística del català, basat a ús del català com a llengua vehicular, a excepció les hores de castellà i anglès, i amb l´anunciat es pretén que d´altres matèries comencin a ser amb castellà, a elecció del centre, per l´anunciat decret.
Amb una hora més, i tal com es planteja el decret, deixa en mans de les escoles, aplicar una hora més de castellà, i per tant trencant el principi de normalització del català. Avui diuen que, ja van tard, es presentarà un recurs d´inconstitucionalitat per invasió competencial. Però crec que la qüestió és que Ernest Maragall, el germaníssim del President sortint, Pasqual, en l´àmbit personal el veu bé i no entén que està al capdavant del món educatiu del país, i no ha estat a l´alçada de les circumstàncies. Amb la llengua catalana no s´hi juga. Els pactes i lluites internes dins les families del PSC, per haber-hi pacte entre sector Montilla i sector Maragall es va visualitzar col.locant a una persona com l´Ernest Maragall, com a quota i no expert en la matèria. Hi ara els nostres escolars en poden pagar les conseqüències.
Si la situació és ja complicada , i a l´ensenyament secundari , malgrat la carta enviada a professors recordant la llengua vehicular era el català, i encara ara h ha a l´entorn d´un 40% de professors de secundària que imparteixen en castellà, sobretot en l´àmbit metropolità, la situació darrera engega totes les alarmes. Per molt que es digui que hi ha un esborrany, cal que no es faci efectiu . Si tenim plenes competències i autogovern en ensenyament, o s´exerceixen, o ens colonitzen legislativament des de l´estat espanyol. Cal veure la reacció del govern en conjunt davant els fets greus.
Però , modestament, faig una crida dirigida al món blocaire a : Posar a les entrades dels respectius comentaris al blocs, d´entrada amb text: (Maragall dimissió)

I de manera indefinida impulsant que:

- S´exigeixi la derogació del decret de la generalitat,que ens subordina a un ordre competencial espanyol en un àmbit de no competència o ingerència com és el marc espanyol d´ensenyament.

- Demanar al President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, una posició ferma en la qüestió i la dimissió del conseller Ernest Maragall per col·laboracionisme en el principi de la derogació de la normalització lingüística del català, amb l´implantació d´una hora més de castellà a primària, trencant model vigent que tants bons fruits ha donat en l´aprenentatge lingüístic de noies i nois del nostre país.


Puig-reig (Berguedà), a 31 de gener del 2007

Per adhesions blocaires escriviu-me a: llibertats@gmail.com

dimarts, 30 de gener del 2007

Apagada global d´electricitat de 5 minuts, el dijous 1 de febrer a les 19.55 hores

I... si el planeta pogues votar? 5 minuts d'aturada pel nostre planeta

Es tracta d'estalviar 5 minuts d'electricitat en tot el planeta i de cridar l'atenció als ciutadans, als mitjans de comunicació i a tots aquells que ostenten algun poder, sobre l'estalvi d'energia, sobre la gran i inutil despesa energètica que estem fet i... la urgència de passar a l'acció.

5 minuts de respir per al planeta... és poca cosa. A nosaltres encara ens costarà menys i... mostrarà als candidats a les properes eleccions que el canvi climàtic és un tema en que cal pensar, en el que hi cal actuar des del debat polític.

La repercussió d'aquesta manifestació cívica internacional, serà gran a Europa. Mostrem que el nostre país està homologat també
a nivell de revindicacions cíviques.

Us adjunto l´original de la iniciativa, a França:

Per a més informació: http://www.lalliance.fr/
Accueil . Vers le contenu . Vers le menu . Plan du site . Logiciels


L'Alliance pour la Planète lance un appel simple à tous les citoyens, 5 minutes de répit pour la planète : tout le monde éteint ses veilles et lumières le 1er février 2007 entre 19h55 et 20h00. Il ne s'agit pas d'économiser 5 minutes d'électricité uniquement ce jour-là, mais d'attirer l'attention des citoyens, des médias et des décideurs sur le
gaspillage d'énergie et l'urgence de passer à l'action ! 5 minutes de répit pour la planète : ça ne prend pas longtemps, ça ne coûte rien, et ça montrera aux candidats à la Présidentielle que le changement climatique est un sujet qui doit peser dans le débat politique.

ourquoi le 1er février ? Car le lendemain sortira, à Paris, le nouveau rapport du groupe d'experts intergouvernemental sur l'évolution du Climat (GIEC) des Nations Unies. Cet événement aura lieu en France : il ne faut pas laisser passer cette occasion de braquer les projecteurs sur l'urgence de la situation climatique mondiale.

Si nous y participons tous, cette action aura un réel poids médiatique et politique, moins de trois mois avant l'élection présidentielle!
Faites circuler au maximum cet appel autour de vous et dans tous vos réseaux ! Faites le également apparaître sur votre site Internet et dans vos news letters.

dissabte, 27 de gener del 2007

Resultats eleccions sindicals a SEAT, on CGT es consolida

Us adjunto el comunicat en català de la CGT en les importants eleccions sindicals de l´empresa privada més important del país pels seus efectes socials, econòmics i laborals , a la SEAT, que repercuteix a moltes d´altres subcontractades o treballen per a la matriu, eleccions sindicals produïdes després dels acomiadaments dels 660 treballadors/es i les seves lluites, que ja hi ha sentències favorables de readmissió d´uns quants d ´ells amb acomiadament nul o improcedent, com és el cas de les embarasses, que fins i tot va tenir la presumpta connivència d´alguns representants de CCOO-UGT a l´empresa . Després de la mobilització de diverses empreses que se´n feia ressó l´inquiet blocaire Jordi Martí, també em pasen l´adreça des d´ara de la seva revista mensual que reben els seus 15.000 afiliats, el originari revista, una capçalera iniciada durant la república, el CATALUNYA, en aquesta adreça.

Comunicat CGT SEAT:

CGT ÚNIC SINDICAT QUE CREIX EN LES ELECCIONS DE *SEAT

Divendres 26 de gener del 2007.

La confederació General del Treball (CGT) a SEAT, ha estat l'únic sindicat que augmenta la seva representació en tots els centres on es presentava, després de les eleccions sindicals de SEAT , la primera empresa industrial de Catalunya, amb el que es consolida com tercera força sindical augmentant de 2 a 3 la representació en el Comitè Intercentres i de 19 a 22 els representants en els Comitès d'Empresa respecte al resultat de 2003, quan es van celebrar les últimes eleccions de la filial de Volkswagen.

La Confederació General del Treball (CGT) en SEAT, ha estat l'únic sindicat que augmenta la seva representació després de les eleccions sindicals de SEAT, la primera empresa industrial de Catalunya, amb el que es consolida com tercera força sindical augmentant de 2 a 3 la representació en el Comitè Intercentres i de 19 a 22 els representants en els Comitès d'Empresa respecte al resultat de 2003, quan es van celebrar les últimes eleccions de la filial de Volkswagen.

Un total de 17.542 treballadors a SEAT estaven cridats avui a votar als seus representants sindicals (un total de 129). En 2003, data de les anteriors eleccions, van votar 11.640 treballadors (el 80,7% del total) per a triar a 127 representants dels centres actuals.

Els empleats podien exercir el seu dret a vot en cinc emplaçaments de Barcelona des de les 2 fins a les 19 hores: la fàbrica de Martorell, el centre de recanvis (Martorell), el centre tècnic (Martorell), la fàbrica de la Zona Franca de Barcelona i Gearbox (productor de components situat al Prat de Llobregat). En el conjunt del grup SEAT, UGT ha aconseguit 67 representants (enfront dels 60 de 2003), CC.OO. 37 (enfront dels 45 de 2003), CGT 22 (tres més que en les anteriors eleccions) i Sindicat de Professionals i Quadres (SPC) tres, els mateixos que en 2003.

Dels resultats de les fàbriques de Martorell i de la Zona franca i del centre de recanvis han sorgit els 13 representants del comitè Intercentres, que estarà format per sis membres d'UGT (els mateixos que en 2006), quatre de CC.OO. (u menys) i tres de CGT (u més).

Així, UGT ha augmentat la diferència respecte a CC.OO., que malgrat seguir com segona gran força, ha cedit terreny a CGT, el sindicat més castigat per l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) de finals de 2005 en proporció al seu nombre d'afiliats.

La fàbrica de Martorell, que conta amb 12.713 empleats, ha triat a 45 representants (21 d'UGT, 13 de CCOO, 10 de CGT i un de SPC), el centre de recanvis, amb 390 treballadors, ha votat a 13 representants (vuit d'UGT i cinc de CCOO) i el centre tècnic, amb 1.200 empleats, a 23 representants (16 d'UGT, cinc de CCOO i dues de SPC). En la planta de la Zona Franca, amb 2.236 treballadors, els 25 representants triats han estat 12 d'UGT, set de CCOO i sis de CGT. En Gearbox, els seus 1.003 empleats han votat a 23 representants, dels quals 10 so d'UGT, set de CCOO i sis de CGT.

D'aquesta forma, UGT ha augmentat en cinc representants la seva presència en la fàbrica de Martorell, CC.OO. ha perdut dues i CGT ha guanyat un. El segon centre amb més plantilla, el de Zona franca, ha vist com la representació d'UGT es mantenia, CC.OO. baixava en tres persones i CGT guanyava una.

Els sindicats UGT, CC.OO. i CGT van triar els seus candidats per a les eleccions sindicals de SEAT amb llistes marcades en tots els casos per la continuïtat dels seus líders i la renovació parcial de la resta de la llista per a donar entrada a joves. Per part d'UGT, la llista està encapçalada per l'actual president del comitè d'empresa, Matías Carner; en CC.OO. la candidatura torna a estar liderada per Manuel Gálvez, i CGT conta amb la secretària general de CGT a Catalunya, Mercedes Sánchez, al capdavant.

Les eleccions sindicals han arribat en un moment d'incertesa sobre el futur a SEAT, després que el Grup Volkswagen ha decidit dissoldre els grups de marques que es dividia fins a ara. SEAT estava fins ara inclosa en la divisió de marques esportives liderada per Audi, però la seva nova punta en el consorci no es coneixerà fins al mes de març.

L'empresa d'automoció també es troba encara immersa en les conseqüències del ERO de finals de 2005 que va suposar l'acomiadament de 636 treballadors, dels quals s'han reincorporat més de 150 des de l'últim trimestre de 2006.

dijous, 25 de gener del 2007

Manifestació 28 de gener, per dir: Sí al procés de pau


Aquest diumenge, a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, hi ha convocada una iniciativa social de concentració a les 12h. del migdia, per donar suport al procés de pau a Euskadi, per tal de buscar la pacificació i la no violència i la normalització política. En un context actual, on es posen pals a la roda i continua la política de dispersió contrària a la pròpia legislació espanyola, on el govern espanyol del PSOE diu suspendre les negociacions de pau amb ETA ,on no s´ha avançt en la taula de partits, i el dret a l´autodeterminació no centra el debat polític , malgrat la voluntat d´exercir-lo la majoria de bascos, i apareixen informacions de mediadors d´incompliments per part del govern del PSOE, abans de l´atemptat de Madrid , cal fer esforços perquè el camí iniciat, no s´estronqui de nou i Euskadi i totes les nacions com Euskadi, Catalunya i tantes d´altres puguin decidir lliurement el seu futur en pau i llibertat.

Se´n fan ressó a aquest bloc, hi podeu fer la vostra adhesió a:

sialproces@mesvilaweb.cat

Declaració de la «Iniciativa jurídica per la defensa d'un procés de pau»

Divendres 12 de gener de 2007


Les persones i entitats que van impulsar la “Iniciativa jurídica pel procés de pau al País Basc” consideren que l'atemptat de Barajas i l'assassinat de dues persones causat per la banda armada ETA, constitueix una greu violació dels drets humans i un menyspreu a la voluntat absolutament majoritària de la ciutadania i, especialment del poble basc a viure en pau.

No obstant, des de l'absolut rebuig a la violència, segueix sent imprescindible un compromís actiu i determinat d'exigència del ple respecte a tots els drets, en la voluntat de crear les condicions per la recuperació d'un procés de pau ferm i irreversible.

Per tot plegat, revalidant la iniciativa impulsada, per una banda exigeixen fermament i enèrgica l'abandonament definitiu i exprés de qualsevol forma o manifestació de violència com a mètode per a la defensa d'idees i el respecte als mecanismes democràtics que propicia l'Estat de Dret per assolir les legítimes aspiracions polítiques.

Per una altra banda, renoven i mantenen les propostes d'actuacions legislatives, judicials i penitenciàries recollides al manifest, en la voluntat de contribuir a la gestació d'un nou escenari democràtic de pau i normalització polítiques.

12 de gener de 2007

PRIMERES ADHESIONS
Col·lectives ACAT | ACP – Associació Catalana per la Pau | Associació Catalana Per a la Integració del Cec (ACIC) | AEP –Associació d’Estudiants Progressistes | Alternativa per la Garrotxa | Associació de Casals de Joves de Catalunya | Associació Catalana d'Esperanto | Associació de Discapacitats de Palau-solità i Plegamans (ADISPAP) | Associació Ciutadana Anti-sida de Catalunya | Amical de Ravensbrück | Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat | Associació Cultural Baix Gaià | Avalot –Joves de la UGT de Catalunya | AVV Casc Antic | AVV El Racó de les Corts | AVV Montbau | Ciutadans pel Canvi (CpC) | Centre Cultural Euskal Etxea de Barcelona | Centre d'Estudis de L'Hospitalet | Col•lectiu de Dones en l'Esglèsia | CJB-Consell de la Joventut de Barcelona | Coordinadora d’Osona contra la tortura i l’explotació laboral | Coordinadora per a la Memòria Històrica i Democràtica de Catalunya (Associació per a la Memòria Històrica i Democròtica del Baix Llobregat | Associació del Pont de la Llibertat de l'Hospitalet Antifranquista | Associació per al Memorial Democròtic dels Treballadors de la SEAT | Associació pro Fundación - Enrique Lister | FREE (Fils et Filles des Republicains a l'Exile -Enfants de l'Exode) | Foro para la Defensa de la Tercera Edad - Memòria Històrica | Fundació Pere Ardiaca | Historaula | Fundació l'Alternativa | Collectiu Gai i Lesbiò-H2O | Fundació Ferrer i Guardia) | Creients en Diàspora | CGT-Confederació General del Treball | CTD | CJC | Cristianisme S.XXI | Desafectos- Grup d’historiadors | Dona i drets | Dones del 36 | Dones x dones | En lluita | Entrepobles | Els Verds – EEC | Els Verds – Opció Verda de Catalunya | Els Verds-Esquerra Ecologista País Valencià | Esglèsia Plural | EPM-Entesa pel Progrés Municipal | ERC | EUiA | FAVB – Federació d’Associacions Veïns de Barcelona | Federació Catalana de Voluntariat Social | Fundació per la Pau | IAC | ICV | Jovent Independentista | Joves d’Esquerra Verda (ICV) | Joves Verds | Joves de la USOC | Justícia i Pau | Lobby de Dones d Barcelona | Marxa Mundial de Dones de Catalunya | Ni putes ni submisses | ODG | Plataforma Catalana de Suport al Lobby Europeu de Dones | Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) | PSUCviu | Revolta Global | Sodepau | Tamaia, dones contra la violència | Treballem per Cuba, Treballem per Boyeros | UCC-Unió de Consumidors de Catalunya | USTEC-STE’s | Vocalia de Dones de l' Associació de Veins i Veines de l'Esquerra de l'Eixample | Xarxa Solidària de Sant Cugat (...) +

Individuals: Salvador Cardús | Marina Rosell | Rita Marzoa | Rosa Lluch | Montserrat Carulla | Xavier Giró | Josep Cruanyes | Gemma Calvet | Rafael Grasa | Enric Tello | Vicenta N'Dongo | Joan Oms | Toni Strubell | Vicky Peña | Josep-Maria Terricabras | August Gil Matamala | Big Mama (...) +

Altres: Diari El Punt |

dimarts, 23 de gener del 2007

Hines: Benvingut Míster Marshall?


Després de la festa més nostrada de Puig-reig, "La corrida", l´actual ajuntament de Puig-reig, pretén donar llum verda a un projecte faraònic de la multinacional immobiliària, Hines, amb un conveni urbanístic "especial" per a Cal vidal a la seva mida, a correcuita a 4 mesos d´eleccions municipals, no sigui que els beneficis de la plusvàlua, amb un altra ajuntament es poguessin veure alterats a la baixa per l´interès general. Ja es veurà què hi diu urbanisme d´un projecte, que en el PGOU de Puig-reig, es podria aprofitar amb 70249,3 m2 útils urbanitzable, i que volen incrementar l´edificalitat en un 282,82%, ni més ni menys que a 198.681,1 m2 , o perquè la gent ho entengui millor, 39,8 camps de futbol de 100 x 50 metres, en pisos, amb una plusvàlua 2300euros/m2 li generaria prop de 457 milions d´euros a Hines a Cal vidal, a través de COLONIA VIDAL,S.A. i el seu apoderat Miguel Angel Ramos. Una barbaritat, o millor dit, un poble nou dins un altre. Volen col.locar 508 pisos habitables, que amb una mitja d´una parella jove i 2 fills suposaria més de 2000 habitants . Però com que actualment, que em consti ja hi ha llicències per fer 236 pisos en construcció immediata, més el conveni de cal riera que li era menys desfavorable a la prpietària, que pot suposar 150 pisos més, arribariem a la xifra de "només" 894 pisos a Puig-reig sol, que podria portar 4000 habitants més...quan actualment hi vivim a l´entorn de 4400 persones.
Ens volen canviar el model de poble CIU-IC, amb les conseqüències d´inseguretat actual als prop de 100 veïns llogaters que viuen a Cal vidal, arraconen el museu del tèxtil, manca de serveis socials i de model de poble que comportarà i que tot i generar ingressos a curt termini, de finalment executar-se el conveni urbanístic de l´actual ajuntament tal com està redactat, a sobre, com anys enrere ja va passar amb la "Catalana de Embutidos", volen eliminar 37800 m2 de terreny industrial de Cal vidal, per fer pisos també. I què hi diuen els comerciants del poble amb els 2600 m2 de comerços inclòs al conveni?. Hi haurà qui frueixi sense mirar efectes a mig i llarg termini, i s´ilumini amb el Mister Marshall de Hines , però si els municipis han de vetllar pel model de poble, per la cohesió social, les mancances que suposarà en ensenyament,sanitat,etc i la sostenibilitat i l´interès públic general, amb aquest conveni urbanístic es posa les intitucions públiques en mans del capital de "Míster Marshall" Hines. Política de dretes de deixar fer sense control el capital fan CIU-IC a Puig-reig. Un projecte així cal un debat a fons, i no amb un conveni que obliga a adaptar PGOU a les exigències de HINES, emmanillanr un poble i el seu futur donant suport a un conveni urbanístic que no té ni plànols públics amb un debat a fons, perquè tothom en conegui les conseqüències.

El torb del Pirineu...Carretero.


Al Pirineu, hi ha un vent en determinades zones que es diu el torb. Al Berguedà, a voltes el trobem al Coll de Pal, l´estació d´esquí municipal de Bagà que es pretén enllaçar amb l´estació de la Molina, però s´està endarrerint, a tocar amb la Cerdanya . I quan apareix el torb, ho centrifuga tot, i et fa perdre la visió a un metre de distància per increible que sembli, i amb neu, encara pitjor. Enguany de neu no gaire,tot i que avui l´enforcadura del Pedraforca està nevada, i ahir pujant jo cap a la Seu d´urgell d´examen, de neu a diferència de l´any passat no n´hi havia, quan fa un any estava el seus carrers nevats. El torb és poc probable que aparegui enguany amb força. Però per subtituir-lo, políticament, hi ha Carretero que hi empeny per esbalotar el debat sobiranista, i com no, a nivell d´ERC. Però al final, la muntanya torna a la calma.
Anem a pams. Apareixen 2 articles de Joan Carretero a l´Avui(es recorda algú que quan era conseller de governació va aprovar 1000 subscripcions al diari avui? amb l´emprenyada del Maragall i del PSC-PSOE, -que fan on governen el mateix amb el full dominical del PSC, el Periódico-), i algú es sorprèn després de dir-li a Zapatero que era -i és, prou ho vam comprovar amb l´estatut- un espanyolista demagog i que fos expulsat del govern, i perquè no dir-ho, aquest fet també van pesar en les assemblees territorials, per acabar de decantar el no a l´estafatut, pels que encara tenien dubtes. Però al meu parer s´equivoca carretero si dóna una aparent imatge que a ulls de la societat actuï per despit dels fets passats. I de ben segur que episodis contrets passats i presents serien compartits per a molts. Ho interpreto més com una precampanya al proper congrés d´ERC del 2008, com també ho fan altres membres de partits com CIU, amb els merders que tothom sap que té CDC amb si vol tenir ministres espanyols que seria molt clarificador o es decideix a trencar amb UDC i recuperar perfil sobiranista, ni que sigui de dretes. El temps dirà i més coses es sabran. De moment la brunete convergent(cabré amb singular digital, barbeta a la vanguardia i Salvador Sostres a l´Avui ) utilitzen Carretero per buscar il·luses divisions dins ERC i desviar atenció de CIU, quan la dinàmica interna està abocada dins ERC, com toca, a les eleccions municipals.
Cal dir, que a nivell més de votants i no tant a nivell de militància, Carretero a generat simpatia, per l´imatge mediàtica de satel·lització d´ERC envers PSC-PSOE, i allò que sents dir a nivell de carrer "que ja està bé, que no s´adormin els que manen d´ERC ara que estan al govern i apretin el Montilla amb el PSOE". Per això, ja vaig dir en el seu moment que calia que els consellers d´ERC govern faci reconstrucció social i nacional gestionant realitat. Però cal marcar la renovada direcció nacional un perfil més marcat com a partit enfront PSC i CIU.
Perquè no només ho demana Carretero, la base social venim d´un debat fa un any d´augment del sostre competencial amb l´estatut, que havia d´incloure el dret a l´autodeterminació, entre d´altres i que al cap de 3 mesos d´aprovar-se, la gent, segons el Centre d´Estudis d´Opinió considerava ja un 55% insuficient. I ara, quin percentatge seria a nivell de país? Tenim a l´horitzó nacional els processos d´escòcia, irlanda, quebec, i Flandes i si volem que Catalunya i el conjunt dels Països Catalans pugem o no a aquest tren de l´emancipació dels pobles. No perdem la perspectiva. S´equivoquen aquells convergents que pensin que Carretero vol pactar amb ells, també ho deixa clar a article al diari Avui, i això és d´agrair. A alguns de CIU, els DVD´s del Madí els ha causat traumes que els fa confondre la realitat política de projecte propi d´ERC amb la seva voluntat de encara ara, pensar que ERC es un complement per fer majoria a CIU. Encara no han entès res. Si escoltessin més en Campuzano o al Quico Homs, enlloc del Duran, Madí i l´amic dels russos Teixidó, potser els aniria millor.
Són elements a considerar i espero haver fet la meva aportació. Parlant la gent s´entén i escoltant, a on tocaria, a unes assemblees territorials, per exemple aprofitant l´entrada del govern i els seus objectius i l´explicació pertinent, així com per preparar les eleccions municipals arreu del país, ajudarien a un no diàleg tant mediàtic i més allà on toca. Un darrer consell: senyor Carretero, vostè que va treure un resultats impressionants a les municipals del seu moment a Puigcerdà, faci un bloc i adhereixi´s a la Xarxa Republicana que ja som 137 blocaires de 73 municipis. Segur, que de lectors no li faltarien.

dilluns, 22 de gener del 2007

La veritat no es resisteix al silenci...

En comentari anterior en aquest bloc, em feia ressó:

L´altre versió de l´atemptat de Madrid. Explosió controlada de la policia i tapada a posteriori?

Parlant de militarisme i violència en l´anterior post, he trobat una informació a internet que no surt en els mitjans oficials, que diu que l explosió de Barajas, fou feta per artificiers, i que es va ocultar, quan van veure que hi havia morts, fins el fet que les agències van apresurar-se a dir que era ETA.
Algú en sap més del tema, i ho pot desmentir? Espero i desitjo que no sigui cert, perquè seria un escàndol politic i mediàtic de grans dimensions. El mal està fet, i els dos equatorians morts, cal lamentar la seva mort,però el terrorisme d´estat amb suport de "mass media", si no es desmenteix pot suposar un escàndol a nivell internacional, no mereixeria una condemna unànime, sigui feta per cossos policials, sigui feta per ETA? De la mateixa manera, com a mínim. Algú en sap més d´aquesta notícia ?
ETA, habitualment ja hauria tret un comunicat i això encara fa més sospitar..Algú vol carregar-se el procés de pau per no tenir que afrontar el conflicte polític? Massa dubtes, però els teletips de primera hora, fan malfiar raonablement...

RECULL DE PREMSA SOBRE ATEMPTAT BARAJAS A PRIMERA HORA:

NOTICIES PRIMERA HORA
"La Policía hace estallar una furgoneta en Barajas"
http://iblnews.com/story.php?id=21250

"El estallido, controlado por la policía, se ha producido con la zona ya cordonada."
http://www.elpais.com/articulo/espana/ETA/cargo/bomba/Barajas/200/kilos/

NOTICIES NO TAN PRIMERES
"Las fuerzas de seguridad pudieron desalojar el aparcamiento de la T-4 poco antes de que se produjera la deflagración"
http://www.lavanguardia.es/gen/20061230/51298867054/noticias/explota-una

"Una furgoneta Renault Transit de color granate ha hecho explosión en el aparcamiento"
http://www.expansion.com/edicion/expansion/economia_y_politica/politica/
posted by Moisès Rial Medina at 10:05 PM | 5 comments

I ara, tot llegint Vilaweb, surt en portada la noticia i el comentari del diputat d´ERC al congreso espanyol, al Joan Puig en el seu bloc, sobre els fets ocultats de l´explosió, i el video del pare de Diego Estacio, familiar directe d´un dels 2 morts equatorians, on acusa de negligència l´estat espanyol, com ja faig opinar, per no revisar els vehicles estacionats al pàrquing. La veritat no es resisteix al silenci:

diumenge, 21 de gener del 2007

Imatges de la festa de "La corrida" 2007 a Puig-reig

Aquí en teniu unes quantes imatges de la festa d´aquest diumenge de "La corrida", feu-me arribar a llibertats@gmail.com si en teniu de pròpies que vulgueu que siguin vistes o incorporades al bloc . Per recordar:



























dissabte, 20 de gener del 2007

Carta oberta al sr. Jordi Pujol i Soley sobre el guarà català


Vagi per avançat el meu respecte institucional a qui ha estat tot un President de la Generalitat, en aquest cas vostè, sr.Jordi Pujol. Ara bé, que vostè en un article critiqui que d´un símbol d´afirmació de país popularitzat en un moment de resistència davant d´un context d´espanyolització social i que la gent individualment decidissim adherir-nos a el símbol d´un animal que està en vies d´extinció i que simbolitza com cap altra la constància en allò que es vol, malgrat que ens minoritzin com a cultura i en els nostres drets nacionals i socials, en un entorn polític sorgit , quan Aznar governava amb el suport actiu de CIU, en minoria i també gratis total en majoria absoluta, ja és massa.
Sàpiga, sr. Pujol que a l´escola, quan vostè de petit , si és que el varen castigar de cara a la paret, i li van posar un barret en forma de burro, no era per la ignorància del ruc, al contrari, era per adquirir la inteligència i la constància del guarà català. Mireu sr. Pujol ,aquí, al Berguedà, per començar no en diem només rucs, -sovint titllat pel llenguatge comú amb valors erròniament negatius- simplement el nom genèticament autèntic del ruc català , la denominació catalana del que se´n sol dir ruc català és: guarà català.
Si en vol saber més, vagi can Fuives, al municipi d´Olvan, on són experts en la matèria i li explicaran la sabiduria del guarà català, el més valorat del món, per la seva força, resistència, i que sovint, com aquí varem patir els incendis de 1994 quan vostè governava i ens van cremar 35.000 hectàrees mentre el seu goven manava que tots els bombers professionals de la comarca anessin a salvar un altra foc més important: el de montserrat, i així ens van arrassar les flames la comarca, sense bombers i amb quatre branques de voluntaris, i que, per cert, la premsa barcelonina va despertar del desastre el dijous 7 de juliol, 4 dies més tard, ja que es va produir el dilluns, i d´això se´n deu enrecordar la dimitida consellera Maria Eugènia Cuenca d´aleshores, que a sobre en el Parlament van felicitar-se i aprovar en sessió parlamentària "el bon funcionament de la prevenció d´incendis el 1994", i d´això no ens oblidem els berguedans.
Sort en van tenir molts propietaris forestals per treure la fusta cremada del guarà català, juntament amb els perxerons. Perquè, malgrat tot, el guarà català, malgrat adversitats, malgrat humiliacions, empeny, tira endavant i no defalleix, i no pacta per un plat de llenties . Si molts catalans tenim amb orgull el guarà català al cotxe o a on sigui, és perquè com a poble resistim i volem ser, i amb orgull el portarem com afirmació d´una manera no submissa de veure i valorar allò proper i de fer-nos conèixer arreu, sense autoodi ni renúncies, perquè volem viure desacomplexadament i lliures.
Li recomano que vingui a visitar aquest centre al Berguedà i aprendrà que aquesta espècie autòctona, té moltes coses que ensenyar-li. Encara hi és a temps per ampliar la seva sabiesa.
Cordialment,
Un Berguedà que llueix un guarà català amb orgull, com tants d´altres a nivell de país.

Moisès Rial Medina.Puig-reig (Berguedà)

dimecres, 17 de gener del 2007

Aquest cap de setmana la festa de "La corrida" 2007 a Puig-reig, com és tradició

Ja tenim aquí, un any més la festa més tradicional i concorreguda del poble de Puig-reig. A altres indrets es denomina tres tombs, aquí, fruit dels orígens d´una cursa, sortint de diumenge a l´església, -com corresponia a inicis del segle XX-, n´ha quedat la denominació d´aleshores: "La corrida".
Enguany, com a noveta, informen que hi haurà bàsquet amb cavalls. Innovació dins la tradició. Divendres Disc Serra Show pel jovent al pavelló, dut pel Diables del Clot de l´Infern la barra. I dissabte a les 21h. del vespre tast de cuina del porc amb Miquel Màrquez a la Sala d´actes Dr. Llaverias. I diumenge pa amb botifarra per a tothom, passacarrers i fira d´embotits, entre d´altres, organitzat per la comissió de La corrida, malgrat de les absències en l´implicació de la festa del "desaparegut" per no dir absent, regidor de cultura de CIU, dit per membres de la junta de la comissió de La corrida-, Xavier Boixadera, que a la web local, almenys ell hi és en fotografia, no com els regidors de l´oposició, que ni se´ls hi ha inclòs premeditadament. I així actua CIU i la seva marca blanca, expulsada del PSC, encapçalada per l´actual alcalde Saturnino, a espera que passi al grup mixt. I això segur que es nota en el nivell dels convidats a entregar estandard al banderer, segur.
Quant es tenia l´alcaldia ERC abans de la moció de censura prou vam fer per fer venir i donar relleu i difusió a la festa anys anteriors Joan puigcercós, Josep-Lluís Carod -Rovira, Josep Huguet...etc.
Per cert, el cartell de la festa té el .com de l´ajuntament , encara. No seria millor ja posar el .cat? Molesta, o un descuit, potser?. I les bases del concurs de cartells no obliguen a posar entre cometes "La corrida" com excepció lingüística o barbarisme estès?
Malgrat tot, bona festa, i que no falti senyeres amb el cavall als balcons per mostrar l´innegable catalanitat del poble de Puig-reig. I no us perdeu els actes previstos.

Espanya es passa pel forro l´estatut. Campanya pel català

En determinats aspectes, l´acció política del PSOE, és mesquina. Jo tinc 200.000 manifestants, jo 150.000. Els morts i la solució negociada, que no se´n parli, no sigui que haguessin de parlar d´autodeterminació. Això no toca...Ara tenim que es discuteixen , aviam qui té més manifestants o PP o PSOE , però cap dels dos vol una negociació real, o com a mínim fa gestos per evitar que es torni a produir casos com el de Barajas, amb dos morts d´origen equatorià. Doncs, en l´educació, amb el PSOE, estem igual que quan hi havia l´esperanza Aguirre. S´acaba d´aprovar un "estatutet", i com si ni fu.

Després de la dilapidació estatutària, ni marc competencial ni punyetes, algú se´n recorda de la proposta d´estatut del 30 de setembre, aquí indexada? Recordem ara el principi de Bilateralitat que es van carregar Mas-zapatero? ho van fer, per no veure´s obligats a negociar ja el nou finançament-per molt insuficient que sigui, ja que no ens dóna ni la clau de la caixa via agència tributària pròpia no delegada-, i volen fer-ho passades les eleccions estatals el 2008, que si entr el PP, segur que estarà moooolt predisposat també. I ara, pel boc gros una tercera hora de castellà, per real decreto del ministerio de Educación(¿?), quan els estudis d´estudiants tots assenyalen major formació ,lectura i expressió en castellà que en català, i a sobre en un primer moment rient-li les gràcies l´Ernest Maragall. Increïble. Ara una quarta hora de castellà. Espanya, ni ens entén, ni ens respecta competencialment. Què hi fem? Si montilla no exerceix de president i els consellers,i no només en la gestió, també en els grans temes, perdrà descrèdit l´acció de govern, però quin en pot rebre el desgast ERC. Anar de bona fe amb Espanya ja sabem què passa, els recursos al constitucional ja haurien d´estar en marxa. Cal desmarcar-se o marcar perfil propi urgentment en aquests grans temes. Que hi ha nova permanent nacional d´ERC ? que es noti. Tot i que trobo a faltar algun membre al nucli de les JERC, tenint en compte el pes que tenen dins el partit. El govern, que governi, el partit que lliurement expressi el que pensa la seva base social i militància. I sobretot, el PSC que no es subordini més als designis del PSOE.

Mentrestant el món associatiu i acadèmic del país es mou en aquesta campanya, on podeu signar amb les vostres dades personals, amb adhesions individuals a:

http://www.pelcatala.lateneu.org/


El juny de 2003, el govern espanyol va aprovar el Reial Decret 830/2003, que regula els ensenyaments comuns de l’educació primària de la Ley Orgánica de Calidad de la Enseñanza (LOCE) i estableix l’obligació d’impartir un mínim de quatre hores setmanals de llengua castellana a primer i segon curs d’educació primària.

Aquest decret afecta directament el sistema educatiu dels territoris sota administració espanyola que tenen el català com a llengua pròpia: el País Valencià, Catalunya, les Illes Balears i la Franja de Ponent, ja que obliga a augmentar, i en alguns casos a doblar, el nombre d’hores de castellà a primer cicle de primària en detriment d’altres ensenyaments com ara el català; un fet especialment greu tenint en compte que és en aquest període en què els nens i les nenes aprenen i desenvolupen les capacitats de llegir i escriure.

És per això que diverses entitats de l’àmbit educatiu i del món associatiu hem iniciat una campanya per informar la societat catalana dels perjudicis que comportaria l’aplicació d’aquest decret per a la qualitat de l’ensenyament i per a l’aprenentatge del català, i per tal d’exigir-ne la retirada al govern espanyol.

Resum del món de les desigualtats, fruit de la globalització capitalista

En aquests temps de globalització imposada, on cada cop més veiem derives imperialistes que envaeixen països purament per espoliar recursos, on les desigualtat socials s´aguditzen a nivell global i al nostre primer món ja tenim un quart món qeuiparable als països pobres, com apunto en dades al meu bloc de TREBALL SOCIAL. Us faig present un article molt recomanable de l´Andrés Cascio, professor i psicòleg de la UB, que sovint ens mirem el melic molt en lo proper, però no cal perdre perspectiva global i les desigualtats que es generen en el capitalisme imperant a nivell global, sovint , produit per uns pocs des del nostre primer món. Diu així:

El coneixement pot ser el principi de la rebel.lia; convertir-se en rebel contra la comoditat, en rebel contra la negligència que acompanya a la desídia. Cal fer alguna cosa. El rendiment anual de de l´economia mundial va créixer de 31.000 milions de dòlars el 1990 a 43.000 milions al 2000. Mai no s´havia produït tanta riquesa.
Mai no havia estat tant mal distribuïda. El PIB mundial, calculat avui en 25 bilions de dòlars, és el retrat de l´acumulació de riqueses en mans de pocs: Els països del G-7 (Estats units, Canadà, Gran Bretanya, França, Itàlia, Alemanya i Japó) posseeixen 18 bilions. Els 7 bilions restants han de ser repartits entre més de 180 països. Agrupant tots els països del món en cinc grups iguals, segons la riquesa que disposen, es constata que el 20% dels països més rics posseeix una riquesa 150 vegades superior al 20% de països més pobres. El terme mitjà d´ingrés dels 20 països més rics és 37 vegades més gran que el dels 20 més pobres; una diferència que s´ha duplicat en els últims 40 anys. El grup dels països més indigents comprèn 24 nacions: 18 països africans, a més del Iemen, Afganistan, Bangla Desh, Haití, Mongòlia i República Popular Democràtica de Corea. Tres ciutadans nord-americans-Bill Gates, Paul Allen i Warren Buffet- posseeixen, junts, una fortuna superior al PIB de 42 nacions pobres, en les quals viuen 600 milions d´habitants. Aquesta és una dad que va ser calculada el 1998, i també és just esmentar que Bill Gates ha cret una Fundació per combatre la pobresa, donant-hi 24 milions de dòlars.
La informació es basa en un informa de la revista Forbes del 12 d´octubre de 1998, quan els actius econòmics de Bill Gates, Warren Buffet i Paul Allen sumats arribaven als 110.000 milions. A l´Estat espanyol destaquen fortunes vergonyants, vinculades a empreses com ZARA o Sogecable. Les 356 persones més riques del món posseeixen una riquesa que excedeix la renda anual del 40% de la humanitat. Hi ha 204 milions de pobres i 90 milions de persones en la misèria total només a l´Amèrica llatina i el Carib. El programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) en el seu informe anual sobre Desenvolupament Humà, revela més dades sobre el tema. Al 1998, els actius de les 200 persones més riques superaven els ingressos totals del 41% (més pobre) de la població mundial. L´informe observa que un insignificant impost de l´1% sobre la riquesa d´aquestes 200 persones podria facilitar fons per a l´educació primària de tots els nens del món sense escolarització (el 8% dels nens i el 14% de les nenes d´edat escolar no assisteix a l´escola). Al 1960 els països més rics ho eren 30 vegades més que els més pobres..al 1990, ho eren 60 vegades més.
La projecció d´aquesta tendència per al 2025 faria preveure 2.000 milions de persones en una condició d´extrema pobresa en el món. De les 100 més grans economies del món tan sols 50 són estats. L´altra meitat són societats transnacionals. Les quinze més poderoses tenen ingressos bruts més alts que els PIB de 120 països. Les nord-americanes ocupen un lloc dominant: sis d´elles estan entre les deu més grans del món (General Electric, Ford, Exxon, General Motors, IBM, Mòbil). El control de l´economia mundial es troba en mans de les 200 primeres empreses mundials. Hi ha un total de 826 milions de persones que pateixen fam en el planeta. Cada 3,6 segons mor una persona per falta d´aliments. 4.000 persones moren de fam cada hora en tot el món, i unes 100.000 cada dia. En els països rics, els nens que no arriben a complir 5 anys són menys d´u de cada 100, mentre que en els països més pobres una cinquena part dels nens no arriba a aquesta edat -s´estima que són 6 milions de nens els que moren cada any per desnutrició-. Així mateix, mentre que en els països rics menys del 5% de tots els nens menors de 5 anys sofreix de malnutrició, en les nacions pobres la proporció és de fins al 50%.
Més de 2.000 milions de persones no tenen aigua potable o apta per a la higiene. L´expectativa de vida en els països rics és de 75 anys de mitja- 17 anys més que al 1960- i, en alguns llocs, fins a 80 anys. D´altra banda, l´expectativa de vida a Zàmbia és de 32 anys, a Sierra Leone de 39 i 47 a Moçambic. Les dades esmentades anteriorment tenen un denominador comú: totes remeten al fenomen de la globalització i en són la conseqüència. Per tant, és necessari definir-la. La denominada "globalització" és la nova forma qe assumeix l´expansió de les relacions capitalistes en temps de transnacionalització del capital, internacionalització de la producció i privilegis per a les transaccions financeres. És una nova etapa d´un antic procés d´internacionalització del capital, detectat, exposat i analitzat des del segle passat per Marx i Engels en el Manifest Comunista de 1848. En el marc de la globalització es produeixen certs processos clarament diferenciables. Un d´ells és la reducció del paper de l´Estat, deixant que el mercat funcioni de forma desregulada. Els estats dels països imperialistes mantenen un fort rol regulador en les seves economies i, al mateix temps, exigeixen l´obertura als estats dels països dependents.
Un altre dels eixos de la globalització és l´especulació financera, és a dir, el predomini del capital especulatiu, sistema en el que enormes masses de capitals - ajudats per les comunicacions- giren en l´enorme ruleta mundial en què s´ha convertit l´economia globalitzada, fent "caure" economies poderoses quan es retiren. Es calcula que, per cada dòlar sorgit de l´economia real, hi ha més de 50 dòlars sorgits de l´especulació financera. Un altre dels trets característics de la globalització, relacionat amb l´anterior, és la massiva exportació de capitals. El fenomen no és nou, es va convertir en un factor d´importància a la fidel segle XIX i començaments del XX, quan el capitalisme va passar de la lliure competència ala monopoli.En uns quants països rics, en els quals l´acumulació havia arribat a proporcions gegantines, es va produir , sobre la base de la concentració de la producció, un enorme encara que relatiu excedent de capital, que buscava invertir-se a l´estranger. Aquesta inversió es dóna a través de les empreses multinacionals.
És tan gran el seu poder que una tercera part del comerç mundial es realitza en el seu si, l´anomenat comerç intrafirma. Els defensors de l´obertura i de la liberalització lloen el desenvolupament de l´intercanvi entre nacions, però, d´altra banda, també és cert que una bona part d´ell es porta a terme com a tràfic intern de gegantins consorcis. Això és el que passa amb moltes de les exportacions als països del Tercer Món. Un terç dels actius del sector productiu privat del món estan sota alguna forma de control de les multinacionals. Això significa que milions d´empreses , a tot arreu, són merament tributàries de les multinacionals, a través de societats aliances, subcontractació , franquícies o altres formes. Es pot agregar també que les filials a l´estranger comptaven el 1998, amb més de 35 milions de treballadors. Aquestes dades ens permeten avançar una conclusió. Mai abans no havia treballat tanta gent per a tan pocs. Mai abans no havia estat tan clar l´antagonisme entre la producció social i l´apropiació individual.
També les institucions polítiques s´han globalitzat a la seva manera, construint un Estat xarxa en el qual els Estats nacionals es troben amb institucions supranacionals, com la Unió Europea o clubs de decisió com el G-8 , o institucions de gestió com el Fons monetari Internacional o el Banc Mundial, per prendre decisions de forma conjunta. D´aquí en surt un sentiment, un sentiment negre, vergonya per al planeta, que després d´haver matat els poetes, col.loca en els altars la injustícia, una llibertat capturada en la misèria; és, per ventura l´home el rei i l´artífex d´aquesta creació?

1459 aturats al Berguedà. S´obre el camí amb el primers passos del Polígon d´Olvan


Si mirem el darrer L’Observador, el Butlletí Mensual de l’Observatori de Desenvolupament Local del Berguedà(ODELBER) , on teniu dades completes de la comarca.
Les dades no reflecteixen excessius canvis en l´atur a la comarca, amb 1459 aturats, 13 menys que mes nterior, amb 111 contractes menys envers a l´octubre passat. I tot i augmentar el percentatge de contractes denominats"indefinits", només arriba al 25,34% de contractes de gent del Berguedà.
Així, com es vol hipotecar el jovent, si és que les entitats financeres els accepten? I això que tenen que fer-ho com em deia una directora de sucursal pel 100% de l´hipoteca. Que passarà quan el banc d´Espanya ho rebaixi al 80% obligatori per parar especulació i només ho puguin fer els que tenen estalvis? Segur, que donarà que parlar, més que les acampades de Plaça sant Jaume previstes per demà dels "quixots francesos".
I la xacra del doble d´atur femení envers el masculí continua. I les dones, més precàries en general. Com la resta del país. I quan el Berguedà pateix un silenciós tancament d´empreses petites del tèxtil, però que en el volum d´ocupació industrial, encara posa les coses més dificils a les dones, que en general no tenen una formació excessivament especialitzada. Dada interesant: dels 1105 contractes darrer mes de novembre, 830 eren del sector serveis, la terciarització , va en augment al Berguedà, que encara té un pes superior que mitja catalana en sector industrial.
I la notícia positiva, és la posada en marxa dels primers instruments per fi, per poder posar en marxa el 2008 el polígon comarcal d´Olvan, com s´esmenta a Ràdio Berga.
Es fa mitjançant de Gestolvan SL, Societat Privada Municipal de l’Ajuntament d’Olvan. El consistori d´olvan busca un equip amb especialistes en planejament i gestió urbanística, economistes i comptabilitat i fiscalitat urbanística per a la gerència de Gestolvan.
En concret, es busca un equip format per un gerent, que hauria de tenir la titulació d’advocat, i tres tècnics, que serien un arquitecte, un economista i un altre advocat.
L’alcalde d’Olvan per ERC, Martí Corominas, comenta que el seu municipi és petit i que tècnicament i humanament està molt poc equipat per fer front a un projecte com el del polígon industrial Les Ferreres-Olvan.
Per tant, calia especialistes per posar en marxa les primeres 50 hectàrees, i les 50+20 projectades.
Tot i així, es va tard, per les dificultats tècniques, i perquè no dir-ho de l´INCASOL, ha donat la sensació d´endarrerir el projecte, tal com si es volés afavorir abans projectes d´omplenament industrial al Bages. Caldrà que el futur consorci, sigui amb un tarannà i direcció des del Berguedà i del Berguedà, que asseguri que primer es facilitarà adquisició en igualtat de condicions a emprenedors de la comarca, que no tenen espai en polígons locals existents, i dotar d´un valor afegit a aquest consorci, amb un pla de previsió de transport públic, darreres tecnologies, formació, coordinació d´ajudes, etc, per formar reciclar amb organismes existents els berguedans que puguin en un futur proper treballar en el poligon de les Farreres d´Olvan.
El tema pendent, és l´àmbit comarcal i visió comarcalista, i no com ara amb ingerències polítiques sigui de PSC o de CIU a través del consell comarcal, o el localisme de CIU a Berga amb el polígon de la Valldan que volien ampliar per afavorir algun presumpte interès "terrenal" d´algú ideologicament proper. Aquest és un projecte que ells ni CIU, ni PSC,no controlen políticament.
I això, al berguedà, és un precedent positiu, perquè sempre els de sempre s´han repartit el "pastís de gestió pública dels grans projectes", amb uns resultats a anys vistes, més que nefastos en l´econòmic .
Ara tenim oportunitat de donar-nos d´una nova eina per viure i treballar al Berguedà que ho desitgi, si no es posen pals a la roda. Es va tard perquè l´autovia fins a Berga ja està desdoblada, però amb el nou enllaç Gironella-Olost que ens connecti amb l´eix transversal, ens dotarà en una posició competitiva amb polígons nous del Bages i Osona, que capti, sobretot, empreses de valor afegit, que fixi professionals nascuts al Berguedà que ara, han d´emigrar a l´àrea metropolitana.
I som a temps, si premem l´accelerador del desenvolupament industrial a Olvan.

diumenge, 14 de gener del 2007

Un any més, els treballadors/es catalans , a perdre poder adquisitiu amb l´IPC espanyol

Si un mecanisme que tenen els agents econòmics, després de la puja reconeguda des de l´entrada de l´euro dels productes bàsics, que afecta els més pobres, i per descomptat vidues i jubilats que tenen rendes infimes, i per tant qui afecta també més la pèrdua de poder adquisitiu per evolució de l´IPC Català envers l´IPC espanyol, en l´economia dinàmica són els treballadors/es, en especial els precaris i amb salaris baixos, en especial nouvinguts, és la pèrdua de poder adquisitiu endèmic dels treballadors catalans, que també es produeix a les Illes Balears i el País Valencià:

IPC ESPANYOL: 2, 7%

IPC CATALÀ: 2,8%

0,1% aquest any 2006 perdut, que cadascú s´ho apliqui al seu sou, i en l´acumulat els últims 25 anys, ja us ho podeu suposar.. d´escàndol l´acumulat, oi més quan s´aplica generalment la previsió del govern espanyol (2%), i per tant enguany 0,8% de pèrdua de sou pels treballsdors/es catalans. Quants anys més donant més beneficis a la patronal gratuïtament de l´esforç individual? Fins que no tinguem un MARC CATALÀ DE RELACIONS LABORALS, que doni un marc laboral propi, en negociació col.lectiva amb IPC Català, que només es produeix en pocs convenis propis, i els convenis marcs siguin ctalans, segons el poder adquisitiu. Els treballadors, a perdre, per ser espanyols. Així de clar. I la patronal, contenta. Algú es pregunta encara perquè la gran burgesia suposadament catalana no vol la independència, majoritàriament? I els sindicats espanyolistes CCOO-UGT, a defensar la "unidad de mercado", com el Fidalgo no fa massa a la seu de la FAES , la fundació pseudofalangista propera al del PP.

dimecres, 10 de gener del 2007

Campanya Música en català. I si ens revelem els 12 milions de consumidors catalanoparlants?

Després de les dificultats "tècniques" a causa del contingut de l´anterior post, quan l´evidència de la detonació controlada, fins i tot en fa fer esment la tertúlia matinal de Rac1 o ahir la Mònica Terribas, durant l´entrevista a Duran Lleida, escric ara sobre la campanya de promoure en el món blocaire la música en català.
La música en català, sortosament ha evolucionat i ha guanyat en qualitat i diversitat. Quin és el problema? que la gran indústria el menysprea, les emissores comercials, sovint veten cançons en català , i si surten és a hores intempestives al dial. Els comercials "40 principales", perquè surti un tema en català a les llistes, quants n´hi ha hagut des d´algun èxit de Sau ? agradi o no, aquests mitjans són de masses i el català, pura i simplement és vetat. Què ens queda? la cerca gairebé militant de músics en català, del comprador, que no tenen la legitimitat dels grans mitjans, altra tema seria la descàrrega via e-mule de cançons, com perjudica també els músics de casa.
En quants locals d´oci, pubs o discoteques se sent algun tema en català? Quantes sales programen músics en català? Hi ha auto odi i el país real musical només és a comarques i la premsa barcelonina musical especialitzada ho veu com a provincià, tingui qualitat o no? Quants ajuntaments contracten cantants en català a festes majors? De tots els idiomes possibles menys el català, com el grec és el model d´autoodi nacional de referència? I la quota del 25% de temes en català? La clau és tenir un marc comunicatiu català, pensant en els 12 milions de catalanoparlants. I que la indústria musical, i vegi un filó econòmic i de qualitat musical. Hi ha èxits discogràfics com Propaganda pel fet!, comandat pel incansable Litus, que són un referent.
L´exemple més clar del veto és que quan algun grup en català s´ha passat al castellà, hi ha un suport incondicional del que ens neguen deixar escoltar en la nostra llengua. I si ens revelem els consumidors? 12 milions de catalanoparlants, amb una diversitat infinita, que no es deixa arrosegar per la moda de torn li caldria una cultura musical, que no invisibilitzi vers la resta d´artistes. Simplement, coondicions d´igualtat.La xarxa, per sort, ens ho posa fàcil.

Potser una de les iniciatives interessants ha estat a Girona que el Consorci de normalització lingüística de la zona amb l´ajuntament de Girona a editat CD´s amb selecció de temes en català en un recopilatori i ha repartit entre firaires , pensant per Fires a Girona. En tots els àmbits la música, també en català, s´ha de normalitzar.
Com podeu observar, hi trobareu al bloc uns quants enllaços de músics en català, que miraré d´anar poc a poc ampliant. La iniciativa parteix del Pere Meroño, i en Saül Gordillo, -tot arran d´un article de Laura Crespo a la Vanguardia sobre la mala salut del Rock en català-, que li replica el berguedà Francesc Ribera(titot) en el seu nou bloc.

La campanya exposa i que cal difondre:

"Que què cal fer? És molt senzill:
  1. Aixopluga al teu bloc, comentaris, ressenyes, notícies, crítiques, de la música en català. Incloent-hi, a més a més, enllaços, vídeos, i cançons.
  2. Tria un solista o un grup i fes-li costat, bo i divulgant qualsevol cosa que en faci referència.
  3. Enllaça amb el seu web, o el de la discogràfica; i crea un apartat permanent on desar-hi totes les coses que n’escriguis.
  4. Compra, escolta, i recomana música d’arreu dels Països Catalans.
  5. Ajuda a escampar aquesta Crida. Unes ratlles que miren d’anar en la direcció no pas del plany, ni a la contra, si no en pro de la nostra música: ajudant a crear públic, engrossint-t’hi la demanda.
  6. Exigeix, per últim, als poders públics –els governs autonòmics, insulars, departamentals, els ajuntaments, les diputacions, els consells comarcals...-, una política amb tots els ets i uts de suport incondicional a la música en català feta als Països Catalans (tot contemplant el circuit d’exhibició, la promoció, el recolzament econòmic, la difusió en els mitjans de comunicació públics i privats; enfortint la política de quotes...)
  7. Demana a les empreses culturals –Cultura O3, Abacus, Grup 62, Enciclopèdia Catalana, Grup Planeta, Gran Teatre del Liceu... - i als mitjans de comunicació –Avui, El Punt, Vilaweb, El Temps, Benzina, Televisió de Catalunya..., que, com fan determinades marques de fora, patrocinin sovintejadament cantants i grups tot vinculant-los a campanyes publicitàries de la pròpia marca..

    No te n’oblidis, això no obstant, de ser conseqüent: comença per tu mateix i pels teus.

    Personalment, m’hi posaré de seguit (aviat ho veuràs i ho escoltaràs).

    Que la música en català tiri endavant depèn, sobretot, de tu!

    No li giris l’esquena amb la teva desídia, ignorància, o manca de compromís.

    Pere Meroño

    Barcelona, Països Catalans

    8 de gener de 2007"


En aquesta data de la iniciativa, que un mateix fa anys, doncs quin millor regal que regalar-se el dolç record del megaconcert a Berga de comiat dels Brams, que vam ser-hi a l´entorn de 10.000 persones, i que en aquesta cançó , amb escola de música de Berga , dirigida pel puigreigenc Sergi Cuenca, teniu a continuació el video del mític "Últim tirabol", que tot Berguedà que s´aprecii, li posa la pell de gallina, i a molts d´altres d´arreu dels Països catalans que any rere any venen a la PATUM, i com no també van assistir a aquest concert, - i això que encara no tenim tren al Berguedà-i que li vindran bons records de tants i tants concerts arreu del país. Per qui dubti de la vitalitat de la música en català i el seu seguiment popular: