Hemeroteca d´entrades del Bloc Llibertats de l´any 2007

dissabte, 31 de març del 2007

(Maragall dimissió). Els 752 morts a la guerra civil a Manresa, un referent de recuperació memòria històrica

L´historiador Joaquim Aloy, ha fet una tasca de recerca històrica envejable, inclús un film de l´època recentment, però es coneix especialment per cerca en el període de la república i la posterior guera civil a partir de l´aixecament feixista, que a partir d´aquí les cerques i visites a l´"Archivo General de la guerra civil" a Salamanca,tot plegat ha rescatat noms de l´oblit i ha sortit llistat d´una gran fossa comuna i de ferits i morts de guerra en el príode concret, a més d´una història exhausta, enfocat a Manresa, però que per proximitat, en surten noms de forces Berguedans(al llistat n´hi ha sobretot de Puig-reig, Gironella, St.Julià de cerdanyola, Gósol, Berga...que sovint és desconeix, feu-ne una ullada). Que la memòria històrica arreu de pobles i ciutats prengui exemple com aquest cas i es vagi recuperant per evitar l´oblit de les noves generacions..


Noms i cognoms de les víctimes mortals

Per poder veure aquests llistats necessiteu disposar del programa Adobe Acrobat Reader que es pot descarregar gratuïtament des d'aquí.

RELACIÓ DE TOTES LES VÍCTIMES MORTALS (753) (FORMAT PDF)

Assassinats a la reraguarda republicana (158) (FORMAT PDF)

Milicians i soldats morts o desapareguts al front de guerra (512) (FORMAT PDF)

Morts pels bombardeigs de l’aviació franquista (35) (FORMAT PDF)

Assassinats a l'entrada de les tropes franquistes a Manresa (5) (FORMAT PDF)

Executats pel règim franquista al Camp de la Bota (30) (FORMAT PDF)

Morts als camps d’extermini nazis (13) (FORMAT PDF)

divendres, 30 de març del 2007

(Maragall dimissió). Eliseu Climent sobre tancament de TV3 al País Valencià: "si entren, serà a la força". Anàlisi d´el Marc català comunicatiu

L´Eliseu climent, comenta sense pèls a la llengua, la situació dramàtica que es troba després de 21 anys la sintonització de TV3 al País Valencià. La cojuntura electoral d´eleccions a la Generalitat Valenciana, és una estratègia calculada del PP per retenir vots del blaverisme que s´alimenta de l´anticatalanisme i quin simbol més gran que carregar-se les emissions de TV3 al País Valencià, que suposen un 2% de l´audiència, que es veu que els pos nerviosos que lliurement valencians la mirin. La Generalitat de Catalunya vol fer conveni de reciprocitat, o sigui sintonitzar Canal 9 a Catalunya i TV3 com ara al País Valencià com ja passa a les Illes Balears, amb IB3. Però, no oblidem que a les Illes, amb la distribució dels 34 canals balears, no deixen cap de lliure per TV3...




MARC CATALÀ DE COMUNICACIÓ


Qui ha fet un article que m´ha sobtat que no hagi transcendit a l´opinió pública és en Vicent Partal, a la revista El temps darrer, el número 1189 del 27 de maig , en article titulat Desconcert, on fa un anàlisi amb clarosbscurs dels darrers anys dels drames del marc català de comunicació. Ii he quedat més escandalitzat del que voldria pensar:

POSITIUS:
-Recuperació Agència Catalana de Notícies(ACN)
- Suport genèric més enllà dels mitjans de paper(mitjans internet)
- Transparència en subvencions i publicitat institucional

NEGATIUS:
- El mercat a deixat regio7 en Mans del Grup Moll(no era prensa ibérica?), quan El punt estava disposat a adquirir-lo.
-Venda a PRISA d´Ona Catalana, que ara ja no emet en català
- Venda de l´AVUI a Planeta i Godó
- Venda d´Edicions 62 i Enciclopèdia Catalana a Planeta
- Les adjudicacions de TDT a Barcelona a través del CAC han espanyolitzat graella deixant-les a mans de Canal Català, Luis del olmo, Vocento(editors de l´abc...), Localia(editors d´El País..)
- Espanyolització de TV3 i Catalunya Ràdio amb contades excepcions
- Maragall va cedir antenes mallorquines de TV3 al PP
- Montilla no sembla mostrar-se contundent amb situació de TV3 al País Valencià (clos, com és de "Justícia ndeu pensar que no és competent, ja ho pagarà electoralment l´Hereu per ell..)

La situació vist el seu anàlisi no és per fer-hi broma quan els tancs de la brunete mediàtica estan guanyant posicions cada cop més hauria de preocupar-nos i mirar el conseller Trasserras, que de ben segur és conscient de situació de posar-hi remei i defensar un Marc català de comunicació sobirà. Cal mitjans d´aqui que reflexin una realitat social i pluralitat política que dominen grans grups aliens a les inquietuds sobiranistes. A tenir en compte i actuar amb urgència.

(Maragall dimissió). Cicle "Mirades d´immigració", amb Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau

A Puig-reig, a la biblioteca municipal, hi ha un nou cicle de xerrades amb projeccions, especialment recomanables:

Biblioteca Guillem de Berguedà

“ MIRADES D’IMMIGRACIÓ ”
XERRADA I PROJECCIONS
Divendres, 30 de març de 2007
A les 21:00 h
XERRADA:
Les Migracions: llibertat individual, desafiament col•lectiu
A càrrec d’Eduard Ibáñez, director de JUSTÍCIA I PAU

Dijous, 12 d’abril de 2007
A les 21:00 h
Projecció del documental :
BALSEROS, dels periodistes de TV3
Carles Bosch i Josep Mª Domènech

Dijous, 19 d’abril de 2007
A les 21:00 h
Projecció de la pel.lícula :
ORIENTE ES ORIENTE, de Damien O’Donnel

dijous, 29 de març del 2007

(Maragall dimissió). El Pla B és no admetre més ingerències de l´estat, plantejar un tancament de caixes i llavors l´autodeterminació

Vist el resultat final del Parlament de Catalunya, el qual s´ha tumbat la proposta d´ERC per exercir l´autodeterminació a través d´esdevenir un nou estat propi dins la Unió Europea , ha deixat clar el panorama politic català amb 114 diputats subordinadistes espanyols i 21 diputats autodeterministes catalans.
I és el que hi ha, de moment. De ben segur que a nivell d´opinió públic serà criticat i és criticable que tant CIU i ERC no hagin transaccionat una proposta intermitja per visualitzar davant de l´estat i sobretot, a nivell internacional les nostres voluntats col.lectives, perquè diguem-ho clar, a Espanya ja fa temps que no convencem a ningú per a la plurinacionalitat, perquè allà ningú s´ho creu.
Hem de plantejar una estratègia sostinguda a nivell internacional urgentment si ens creiem de debó l´exercici de l´autodeterminació i no el simple dret d´exercir-lo com només volia CIU, que els drets no es voten, són inherents al poble, s´exerceixen o no s´exerceixen, encara n´hi ha masses que els hi va bé per determinats negocis l´encaix estatal patint mentrestant la majoria espolis salarials, socials i econòmics.
El Govern català d´esquerres no pot permetre´s nous casos com el de la llei de dependència que envaeixen la quarta pota de l´estat del benestar, i cal fermesa real, no fer com CIU que es va deixar envair en 9 lleis marc els 23 anys de govern, i no és un retret, és una realitat. Per tant, anem pèr feina, ens cal:

- Desenvolupar el marc català vigent en tots els àmbits, assumir-lo i desplegar-el.

- Desplegar almenys l´estatut del 30 de setembre en tots els àmbits,més enllà de l´estatutet Mas-zapatero , que ens pretenen encotillar, si no és que renunciem a la voluntat majoritària del poble català.

- Analitzar i fer pedagogia a nivell del conjunt de societat dels diferents espolis(salarial, social, infraestructures, fiscal) fent presa de consciència i pedagogia constant, amb suport d´agents socials.

- Plantejar legalment i amb mitjans, un tancament de caixes i fer un veritable pols a l´estat espanyol, tot sovint opressor de les nostres voluntats reals.

- Un pla realista vist la realitat quotidiana, si no volem provincianitzar-nos com si fossim la Rioja o qualsevol comunitat en el marc radial de Madrid i les dependències del funcionariat i poder econòmic omnipresent d´aquest estat irreal.

- En darrer terme, amb el suport internacional, vist els esdeveniments, demanar mediació de l´ONU i organisme mediadors independents, exercir l´autodeterminació efectiva.


Ens hi apuntem, amb Espanya i França podem ésser bons veïns, i si posem fil a l´agulla?

dimecres, 28 de març del 2007

(Maragall dimissió). Proposta d´ERC sobre decidir la constitució d´un Estat propi en el si de la Unió Europa al Parlament de Catalunya

La Permanent Nacional d´Esquerra(ERC), reunida , ha acordat que el Grup Parlamentari d´ Esquerra(ERC) presenti dijous al Parlament de Catalunya la següent resolució:

"El Parlament de Catalunya constata que:

L´acord de gener del 2006 a la Moncloa va fer possible l´aprovació de l´Estatut vigent- que comportà la supressió dels eixos bàsics del projectes aprovat pel Parlament de Catalunya- que todo i haver estat ratificat posteriorment pel poble de Catalunya en referèndum ha permès de fer una interpretació a la baixa i deslegitimitadora per part de l´advocat de l´Estat i possiblement del Tribunal Constitucional. Si aquesta eventualitat negativa es produeix , la via autonomista quedarà en un atzucac i d´acord amb les reiterades resolucions en aquest sentit d´aquest Parlament, el poble de Catalunya ha d´exercir el seu dret democràtic a decidir la constitució d´un Estat propi en el si de la Unió Europea."

Barcelona, 27 de març del 2007.

Teniu aquí el document adjunt de la resolució que facilita el blocaire Miquel Roman, que li ha fet arribar Josep Farreny.

(Maragall dimissió). O autodeterminadistes catalans o subordinadistes espanyols

Avui, en debat extraordinari sobre desplegament de l´esetatut, enl marc de la proposta d´ERC emplaçant a CIU a convocar referèndum d´autodeterminació a canvi de fer president a Mas, posarà a prova el cotó fluix sobiranista a CIU, ara al Parlament, ara són a l´oposició que volen aparentar tot el que no va fer nacionalment durant 23 anys al govern. I la resolució que ERC posarà a votació per saber si sobretot CIU,PSC,IC si són autodeterministes o subordinadistes , a partir proposta aprovada a executiva d´ERC:

RESOLUCIÓ

La Permanent Nacional d’Esquerra, reunida avui, ha acordat que el Grup Parlamentarid’Esquerra presenti dijous al Parlament de Catalunya la següent resolució:

“El Parlament de Catalunya constata que:

L’acord de gener de 2006 a la Moncloa va fer possible l’aprovació de l’Estatut vigent -que comportà la supressió dels eixos bàsics del projecte aprovat pel Parlament de Catalunya- que tot i haver estat ratificat posteriorment pel poble de Catalunya en referèndum ha permès de fer una interpretació a la baixa i deslegitimadora per part de l’advocat de l’Estat i possiblement del Tribunal Constitucional. Si aquesta eventualitat negativa es produeix, la via autonomista quedarà en un atzucac i d’acord amb les reiterades resolucions en aquest sentit d’aquest Parlament, el poble de Catalunya ha d’exercir el seu dret democràtic a decidir la constitució d’un Estat propi en el si de la Unió Europea”.

Serà definitori de fins a quin punt és subordinadista espanyola la classe política catalana, ara que ahir el PSC va votar els seus diputats en contra de convocar referèndums en les diferents nacions i autonomies de l´esta votant en contra conjuntament el PSOE, PSC,PP,a l´hora de defensar l´unitat de l´estat. A més a l´hora ells quan toca, a les ordres de la CEOE de reforçar l´unitat de mercat, i l´espoli salarial dels treballadors/es catalans a través de fixar un infim IPC espanyol previst(2%) i l´IPC espanyol es posen ràpidament d´acord. I sempre hi sortim perdent els mateixos, p, es suma a l´espoli fiscal i d´infraestructures(RENFE, aeroports...) fa que l´independentisme no pari de créixererquè l´estat espanyol és un agent actiu espoliador dels interessos de les classes populars.
Però en quan a el debat del desplegamentde l´estatut molts ens preguntem: Qui plantejarà recuperar i desplegar ,vist els fets, l´estatut de mínims aprovat el 30 de setembre amb suport del 89% de diputats del nostre parlament?

dimarts, 27 de març del 2007

(Maragall dimissió). Ara ja podem "morrejar" normativament en català

La segona edició del diccionari arriba, dotze anys després que sortís la primera, amb gairebé 6.000 modificacions i 2.422 paraules noves:
Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de la llengua catalana

El nou diccionari català fet per l´IEC, acull 2422 paraules noves,són moltes, i més les 6.000 modificacions, i sobta com a curiositat l´ús nou de morrejar(per la connotació afectiva de besar intensament a altri), pírcing i progre, acceptades ja. Algunes d´elles són:

l'alça: cap amunt.

A petició de: per haver-ho demanat.

Aixecar acte: estendre acta.

Així i tot: tot i així.

Anar (o venir) mal dades: anar malament.

Bala perduda: persona de poc seny.

Bingo: joc.

Col·leccionable: que pot ésser col·leccionat; obra que surt en fascicles.

De seguida que: així que.

Delfinaire: lloc on viuen o s'exhibeixen dofins en captivitat.

Dèsset: disset, propi del valencià.

Donja: embotit típic d'Andorra.

En curs de: en procés de.

Extraescolar: que té lloc fora d'horari escolar.

Gèl·lera: gerla (peix) propi del balear.

Grappa: aiguardent de brisa elaborat a Itàlia.

Henna: alquena.

Hereu escampa: dilapidador.

Idò: doncs, propi del balear.

Justa la fusta!: expressió per manifestar l'acord amb una cosa dita.

Lífting: operació d'estirar la pell.

Mudat/ada: ben vestit.

Museïtzar: convertir en museu.

Nominar: incloure en una nòmina amb vistes a un nomenament, un premi.

Per antonomàsia: per excel·lència.

Pírcing: tècnica que consisteix a subjectar joies o altres objectes travessant la pell.

Pica-pica: àpat consistent en menges variades que es presenten en racions petites que hom pren a voluntat.

Progre: Persona d'idees avançades i capteniment anticonvencional.

Zàping: acció de passar ràpidament d'un canal a un altre de televisió amb el comandament a distància.

Rebeca: jaqueta de punt sense coll que es corda per davant.

dilluns, 26 de març del 2007

(Maragall dimissió). I si planifiquem l´autodeterminació?


La proposta, en la linia de flotació, que ha dirigit Xavier Vendrell a CIU, reptant-los a fer Mas President per part d´ERC, si concreten data per exercir referendum d´autodeterminació, ha aixecat la trempera independentista. Però la proposta, espero que no sigui flor d´un dia, que no tingui matitzacions avui per Carod o Puigcercós des del govern, jugant al poli bo i al poli dolent, i sigui en ferm i no per tapar el debat plantejat per Joan Carretero de la deriva d´acomodament al govern de l´actual direcció, que és bo que es hagi plantejat, per tal que es rectifiqui pel bé d´ERC i sigui la proposta un efecte precisament d´aquest fet, a partir de l´aparició del Reagrupament.cat amb les més de 560 adhesions de militants que reaccionen davant la deriva de pragmatisme governamental que desdibuixa a nivell de carrer el perfil ideològic d´ERC, en el que a centres de treball, bars i llocs socials, sents dir-te, la "cadiritis", el virus que afecta el cos ideològic d´alliberament nacional i social d´alguns membres de la direcció d´ERC, com en tant altres govern d altres partits, i ara es vulgui donar un cop de timó només per calmar els ànims interns.

Una proposta d´aquesta embergadura, ha de tenir una estratègia a curt, mig i llarg abast, ben planificada i sostinguda en el temps, i aquí les Plataformes Pel dret de decidir i sobirania i progrés i jugarien un paper important. Sinó pot ser interpretat com a tacticisme polític per evidenciar el que tothom sap, que CIU és autonomista només i que els mateixos poders fàctics que es van reunir amb Mas per dir-li que firmés un estatutet descafeinat, que prèviament es vien reunit amb Zapatero amb promeses falses de l´OPA de Gas Natural a Endesa, aquest cap de setmana truquin a can CIU, recordant-els-hi qui mana de debó i que certes veleitats independentistes no serien "bones" pel negoci, el seu, és clar, no el de les classes populars espoliades salarialment per l´IPC espanyol i la previsió del govern de l´estat any rere any.
Ara bé, reconec que centrar el debat ara, era necessari vist la més que previsible retallada a l´"estatutet Mas-Zapatero" pel Tribunal constitucional espanyol, que ven poca credibilitat li queda vist les maniobres i els precedents per la manca d´ independència real. Ridao té tota la raó que hauriem de fer com els bascos, ni fu. Si tenim autogovern l´exercim sense ingerències. El subjecte de decisió és el país i la seva gent , i tant IC, PSC, CIU s´han de definir. Felip Puig, ja ha demostrat el seu regionalisme rebutjant referèndum, IC i PSC no estan per la tasca i això hauria de fer reflexionar votants seus que l´espanyocentrisme d´aquests partits, si és bo pel país nostre. El marc europeu hi ha hagut Montenegro que ha exercit l´autodeterminació, Kosovo mb suport de l´ONU també hi accedeix, i nosaltresn o ens podem quedar enrere ara que a Escòcia, el SNP pot treure un resultat històric, un mirall a tenir en compte.
No defraudem espectatives i que tothom es mulli, però pensem amb l´estratègia llençada no s´acabi en les properes eleccions municipals i tornem a les actuals calmades aigües de la gestió governamental d´esquerres, la tensió sobiranista ha de forçar contradiccions dins el PSC-PSOE, si es que només ens volen per què els aprovem pressupostos generals de l´estat i aguantar-los a la Generalitat, dins CIU per comprovar si UDC i Duran se´n van a fusionar-se amb el PP o els pocs independentistes que els queden definitivament fan un cop de timó i s´apunten a proposta sense ambigüitats i IC deixen d´una vegada de fer seguidisme al PSC-PSOE.
O som sobirans i exercim com a tals o és que ens volen submissos i callats.
És hora de claretat i donar veu al poble , vist que el poble veí ni ens entén ni ens respecta, és hora que construim el nostre propi camí de llibertats. Planifiquem el camí no defallim, és una cursa que tot just es comença i que es guanya, i podem guanyar-la, si no s´abandona.

divendres, 23 de març del 2007

(Maragall dimissió). L´ESTATUT. km. 0 ,(Off the record d'un periodista català a Madrid), del berguedà Pere Gendrau


Bé, com que sovint la premsa metropolitana costa que es faci difusió de les novetats editorials de la comarca, us difonc la novetat de L´albí, que s´ha atrevit amb aquest llibre de política.
Us faig present ressenya d´aquest llibre interessant sobre les interioritats de la negociació de l´estatut en el seu tràmit a madrid, que ajudarà a entendre moltes coses. I ho fa el jove periodista de Berga, en Pere Gendrau, periodista de Rac1 a Madrid que alguns els hi sonarà de les cròniques que fa des de Madrid a minoria absoluta, que va anar anotant les coses que veia i pasaven entre despatxos i que ajudarà entendre l´estatutet de la vergonya actual, que ara penja d´un jutge del Tribunal constitucional, quan el que com a minim caldria el del 30 de setembre, però vist com està tot plegat, cada cop més gent veu que l´única solució democràtica es preparar el camí cap a l´autodeterminació. El presenten aquest dia 26 a Madrid. Donarà que parlar.

Detall que m´ha fet arribar l´editor Jaume Huch:

Benvolgut/da,

ens plau de comunicar-te que acabem de publicar el llibre "L'Estatut. Km. 0"
(Off the record d'un periodista català a Madrid) de Pere Gendrau, amb pròleg
d'Enric Juliana.

Aquest llibre conté la crònica del corresponsal de RAC1 a Madrid del que ha
passat a la capital d'Espanya durant la tramitació de l'Estatut i els mesos
previs a la formació del segon tripartit. Igualment ofereix les respostes a
algunes de les preguntes clau que han penjades durant aquests mesos.

El llibre es presentarà a Madrid el proper dia 26 i a Barcelona el dia 29 de
març.

Amb el desig que sigui del teu interès, t'adjuntem la fitxa de promoció.
Distribueix: L'Arc de Berà.


Edicions de L'Albí
www.edicionsalbi.cat
Tel. 938 220 026

dijous, 22 de març del 2007

(Maragall dimissió). Manifestació pel dret a l´habitatge el 24 de març. Pagar aquest preu per un pis? Doncs serà que no


24 DE MARÇ, 17 H - MANIFESTACIÓ ESTATAL PEL DRET A LA VIVENDA

Des de el passat 14 de març cada cop més gent hem sortit a manifestar-nos perquè es compleixi el dret a la vivenda recollit a l´article 47 de la Constitució estatal. Al principi els mitjans de comunicació i las institucions varen intentar silenciar-nos, pensant que seriem pocs i ens cansaríem. ¡Però no! Cada cop hem estat més milers de persones les que hem sortit al carrer a cridar: ¡no pararem fins a tenir una vivenda! I hem aconseguit quelcom: que es parli cada cop més del tema, que quedi clar que la vivenda és un dels principals problemes dels ciutadans d´aquesta nació i al conjunt de l´estat i que se sàpiga que no ens callarem fins que s´apliquin mesures estructurals per canviar aquesta situació.

El mes de maig es celebren les eleccions municipals, fruit de les quals moltes fonts de corrupció urbanística que ens han fet encara més difícil l´accés a una vivenda digna tant a joves com a avis, divorciats, mares solteres i a la ciutadania en general. Per això ara més que mai és important que sortim encara més gent a manifestar-nos: el pròxim 24 de març tenim que ésser milers, incomptables, per dir ja n´hi ha prou d´especular amb els nostres drets, prou de falses promeses: ¡que es compleixi el dret a la vivenda ja!. Si no ho fas per tu, fes-ho pels teus fills.

¡¡¡TENIM QUE SORTIR AL CARRER PERQUÈ ES FACI EFECTIU EL DRET A UNA VIVENDA DIGNA!!!

Comencem la primavera amb força: treu pancartes, estris de cuina per fer soroll, performances, sound systems i el que se t- acodeixi perquè sen´s vegi i se´ns escolti. Junts podem aconseguir que el 2007 passi a la història com l´any I d.E. (Després de l´ Especulació).

Reenvia aquest missatge als teus familiars, amics i coneguts.
¿Que què passa? ¡que no tenim casa!

Més informació a:
http://www.vdevivienda.net
http://www.viviendadigna.org

AFEGEIX AQUÍ EL TEU POBLE O CIUTAT, ENTRANT A:
(S´actualitza a http://www.viviendadigna.es )

A Coruña: Plaza de Maria Pita
Albacete: Plaza del Altozano
Alicante: Plaza de Toros
Ávila: Plaza de Santa Teresa
Badajoz: Plaza San Francisco
Barcelona: Plaça Catalunya, dia 24 març a les 17 h.
Bilbo: Plaza del Teatro Arriaga.
Burgos: Plaza del Cid
Cáceres: Plaza Mayor
Cadiz: Plaza España
Cartagena: Plaza del Ayuntamiento
Castellón: Plaza San Agustina
Córdoba: Plaza de las Tendillas
Elche: Plaza Baix
Gijón: Plaza del Parchís
Granada: Fuente de las Batallas
Guadalajara: Plaza del Ayuntamiento
Huesca: Plaza Navarra
Ibiza: Paseo Vara de Rey
Jerez: Plaza Arenal
León: Plaza de San Marcelo
Logroño: Plaza del Mercado
Madrid: Puerta del Sol
Málaga: Plaza de la Constitución
Mallorca: Plaza Mayor
Maó, Menorca: Plaza de la Constitución
Miranda de Ebro: Plaza de España
Murcia: Plaza Santo Domingo
Orihuela: Plaza del Carmen
Oviedo: Plaza de América
Palencia: Plaza Mayor
Pamplona: Plaza Mayor
Plasencia: Plaza Mayor
Salamanca: Plaza Mayor
Santander: Plaza del Ayuntamiento
San Sebastián: Alderdi Eder
Santa Cruz de Tenerife: Plaza Weyler
Sevilla: Plaza Nueva
Tarragona: Estàtua dels despullats (Rambla Nova)
Toledo: Plaza de Zocodover
Valencia: Plaza de San Agustín
Valladolid: Plaza Mayor
Vigo: Puerta del Sol
Vitoria: Plaza Nueva
En todas partes a las 17 h., excepto en
Zaragoza: Plaza Aragón, 19h.

······················································
CAMPANYA GRÀFICA: Aquí teniu els arxius originals en alta resolució, perquè us feu els vostres propis cartells, els modifiqueu i els pugueu utilitzar en altres pobles i ciutats:


| archivo original editable en freehand [para modificar y para llevar a imprenta]
| pdf castellano (no editable) [para hacer impresiones caseras]
| pdf català (no editable) [para hacer impresiones caseras]

······················································
• VIDEOS: Perquè et facis una idea de com va anar la passada manifestació del 23 de Desembre:

Barcelona: http://www.youtube.com/watch?v=toWEbqMQKp8
Sevilla: http://www.youtube.com/watch?v=ERWYkuNw2QQ
Valencia: http://www.youtube.com/watch?v=8hcsCPrQTic
Bilbao: http://www.youtube.com/watch?v=3OjV6LYYf24
Castellón: http://www.youtube.com/watch?v=XoezLoeubEM
Santander: http://www.youtube.com/watch?v=biQxI4ZS3nQ
Murcia: http://www.youtube.com/watch?v=m_9axJwVZ24
Cádiz: http://www.youtube.com/watch?v=lCg5H83jCDQ
Jerez: http://www.youtube.com/watch?v=S-v7XIoXSSw

Madrid: http://www.youtube.com/watch?v=KoV2ZnZLvMo

dimecres, 21 de març del 2007

(Maragall dimissió). L´ESTATUT. km. 0 ,(Off the record d'un periodista català a Madrid), del berguedà Pere Gendrau



Bé, com que sovint la premsa metropolitana costa que es faci difusió de les novetats editorials de la comarca, us difonc la novetat de L´albí, que s´ha atrevit amb aquest llibre de política.
Us faig present ressenya d´aquest llibre interessant sobre les interioritats de la negociació de l´estatut en el seu tràmit a madrid, que ajudarà a entendre moltes coses. I ho fa el jove periodista de Berga, en Pere Gendrau, periodista de Rac1 a Madrid que alguns els hi sonarà de les cròniques que fa des de Madrid a minoria absoluta, que va anar anotant les coses que veia i pasaven entre despatxos i que ajudarà entendre l´estatutet de la vergonya actual, que ara penja d´un jutge del Tribunal constitucional, quan el que com a minim caldria el del 30 de setembre, però vist com està tot plegat, cada cop més gent veu que l´única solució democràtica es preparar el camí cap a l´autodeterminació. El presenten aquest dia 26 a Madrid. Donarà que parlar.

Detall que m´ha fet arribar l´editor Jaume Huch:

Benvolgut/da,

ens plau de comunicar-te que acabem de publicar el llibre "L'Estatut. Km. 0"
(Off the record d'un periodista català a Madrid) de Pere Gendrau, amb pròleg
d'Enric Juliana.

Aquest llibre conté la crònica del corresponsal de RAC1 a Madrid del que ha
passat a la capital d'Espanya durant la tramitació de l'Estatut i els mesos
previs a la formació del segon tripartit. Igualment ofereix les respostes a
algunes de les preguntes clau que han penjades durant aquests mesos.

El llibre es presentarà a Madrid el proper dia 26 i a Barcelona el dia 29 de
març.

Amb el desig que sigui del teu interès, t'adjuntem la fitxa de promoció.
Distribueix: L'Arc de Berà.


Edicions de L'Albí
www.edicionsalbi.cat
Tel. 938 220 026

dilluns, 19 de març del 2007

(Maragall dimissió). El tèxtil català a perdut 142.000 llocs de treball, i proporcionalment el Berguedà ho ha patit especialment


Ja hi ha dades a nivell català de l´impacte de la pèrdua de llocs de treball en el ram tèxtil: 142.000 des del 1978 fins l´any passat, i l´entrada a l´OMC de la xina i les seves importacions masives i tenen molt a dir.
I al Berguedà, en queden menys de 800 llocs de treball, però la reducció tenint en compte que la comarca voreja els 40.000 habitants, és molt superiora mitjana del país, i ha afectat especialment l´atur femení , que duplica el masculí i no hi ha sectors nous que l´ahgin substituït: casos de tancament a Bagà, Avià, Olvan, Puig-reig, Berga, Gironella, arreu de la comarca i casos propers com la Bonser a Navàs també han afectat i encara es retarda la construcció del polígon d´àmbit comarcal a Olvan i la mancança de sòl si és cert els rumors que presumptament es pretén que terrenys que es vol urbanitzar amb més pisos HINES a naus industrial i vol fer pisos, es pacti trasllat d´empresa de plàstics a l´ampliació del polígon de Cal Vidal.
Moltes paraules, però els plans de xoc efectius, apart d´algun pla d´ocupació municipal o escoles tallers, i algun curs de formació, poca cosa per l´implantació d´empreses, i aquí l´INCASOL, hauria de donar exemple, accelerant processos urbanisme d´una forma que totes les parts no allarguem l´agonia i busquem solucions després dels successius tancaments del llarg del llobregat de les ex-colònies, que alguns erròniament veu en el manà del monocultiu de l´especulació immobiliària com a solució que no afronta que qui vingui a viure, també haurà de tenir feina aprop d´on viu, no només la immediatesa d´especular amb la fins ara vivenda pròpia si bé de l´àrea metropolitana i aterrar aquí , sense conèixer la realitat social i les mancances de llocs de treball pels creixements desmesurats que alguns no han mesurat les repercussions socials en serveis públics i efectes de manteniment pels ajuntaments que comportaran, vorejant el riu i els perills que això comporta, que és un debat que encara no s´ha encetat, ara que encara està pendent el projecte definitiu de HINES i l´aprovació d´alegacions de les associacions de veïns al Pla director de les colònies, que caldrà estar atent de quines són les intencions finals del govern català i en concret els germans Nadal que en tenen competència directa i Francesc Baltasar pels criteris mediambientals i de protecció del patrimoni.

Com informen des de la Malla, sobre el tèxtil a Catalunya:

El sector tèxtil català perd pistonada enfront dels productes que arriben de l'exterior, especialment, de l'Àsia. Tot plegat repercuteix en els llocs de treball que crea el sector a Catalunya. Segons l'informe de conjuntura econòmica (document PDF) de Caixa Catalunya, des de 1978 fins el 2006, el sector ha perdut 142.000 llocs de treball, el 62,5% del total. Segons l'entitat financera, les causes són la globalització i els processos de deslocalització de la producció.
L'aportació del sector tèxtil al conjunt de l'ocupació de la indústria catalana ha anat descendint en les últimes dècades. El 1978 representava el 24,4%, 28 anys després, el 2006 només el 10,7%.

En xifres absolutes, el sector tèxtil català tenia, el 1978, 227.300 llocs de treball. Dues dècades més tard, el 1995, ja només donava feina a 106.400 persones. És a dir, el descens de l'ocupació del sector tèxtil català va ser del 53% en menys de 20 anys, i va representar a la pèrdua del 40% dels llocs de treball del sector industrial català.

Segons l'informe de Caixa Catalunya, entre 1995 i 2000, el sector es va recuperar lleument i va aconseguir augmentar en uns 7.000 nous llocs de treball. D'aquí en endavant, però, el tèxtil català no ha fet més que perdre en competitivitat, en productivitat i, és clar, en llocs de treball. Des de l'any 2000 fins el 2006, el sector ha perdut 28.100 treballadors

diumenge, 18 de març del 2007

Ramon Llobet, és mort, Puig-reig perd un home culte. Es decreta dos dies de dol a Puig-reig

M´he quedat glaçat, escoltant Ràdio Puig-reig, el saber de la recent mort del regidor de Puig-reig, en Ramon Llobet, amb 66 anys d´edat .
Oi més, quan recentment parlant amb familiar seu semblava que es podia recuperar del càncer. La vida és injusta a voltes. I es que el consistori ja va patir fa dos anys ja la pèrdua del regidor d´Hisenda Ramon Solà, també . El Ramon era un home de llarga trajectòria política a Puig-reig i comarca, regidor de CIU, conseller comarcal i un home, que els que el coneixíem tenia una sensibilitat especial a tot el que tenia que veure amb la cultura a Puig-reig.
Membre actiu del club de lectura i molt sensible amb el món dels escriptors, compartíem apassionament com pocs pels templers i del trobador Puig-reigenc, Guillem de Berguedà, i que varem coincidir especialment en les comissions de festes de l´època que era regidor de cultura amb l´alcalde Ramon Coma. No detallaré la tasca desenvolupada en aquest sentit, però certament qui ningú pot negar era un bon Puig-reigenc i sentia vivament el poble i que tenia sensibilitat pel món dels nuclis de les ex-colònies tèxtils del poble, com el cas de Cal Pons i el seu bosquet i impulsor del llibre de poesies locals anual, pensaments i paraules, així com li agraïm la gent de la ràdio local el seu suport i l´impuls de l´exitós Fòrum10 de ràdio Puig-reig.
En Ramon, i no sempre es recorda, era un nacionalista que no dubtava de les llibertats d´aquest país li feien falta. Recordo com va veure positiva la iniciativa que vam emprendre amb la Maria Casamartina i jo, per fer un monòlit per homenatjar als patriotes catalans i fer ofrena floral les entitats del poble i que era dels que no faltava -si la salut li ho feia possible-, al turó de la senyera els 11 de setembre a Puig-reig, com a acte d´afirmació local i nacional. Malgrat el fet recent de la seva pèrdua, el millor homenatge seria que hi hagi qui hi hagi enfront de la regidoria de cultura, que la cultura continuï esdevenint un element central de la vida del poble. En ple extraordinari s´aprova dos dies de dol per la seva pèrdua. Avui se´l podrà visitar per comiat pòstum a la sala de vetlla de Cal Marçal i demà l´enterrament.
Ramon, el dol per la teva família i gent propera, el poble perd un home culte, sincerament, molts,et trobarem a faltar.

divendres, 16 de març del 2007

CAL PONS NO EXISTEIX EN LA SENYALITZACIÓ DE LA C-16. VOLEM "CAL PONS" A LA C-16!

Us passo nota de premsa que instem des de Cal Pons (Puig-reig) envers la deficient senyalització des de la c-16 i el propi nucli de Puig-reig:

Vist que el desdoblament de la c-16, donava una oportunitat de visualitzar el pas per Puig-reig(Berguedà) , de la zona de Cal Pons, veiem amb esperança la possibilitat que aquest fet anés acompanyat amb la senyalització vertical des de la C-16, tant en direcció sud com nord, oi més quan hi havia de les 3 entrades a Puig-reig, la centre, duia directament a Cal Pons, però des de la Direcció General de Carreteres, es va priorització l´inscripció de Puig-reig centre, que va provocar confusions, fins a ésser retirat.
Des de la Associació de Veïns de CAL PONS, instem a la Direcció General de Carreteres, que en al restitució de cartell vertical a l´entrada centre, amb correcció que indiqui l´us amb el nom autòcton i reconegut propi de la zona que correspondria: " CAL PONS", enviant sugerència per escrit via correu electrònic al citat departament de la Generalitat, amb silenci per la seva part, fins ara, un mes i mig més tard, vist el fet, hem presentat instància a Ajuntament de Puig-reig perquè insti al govern català per tal de corregir la discriminació que suposa al veïns (urbanització cal pons, c/orient, etc.) , empresaris (Neules Sant Tirs, etc.) i serveis públics(telecolònia Cal Pons, local assaig grups música, escola taller Cal Pons) i d´entitats(local d´aa.vv. cal pons, Diables clot de l´infern, Geganters de Puig-reig, etc) el fet de que actualment encara no s´hagi posat "CAL PONS" per facilitar la ubicació correcte i directe als vehicles que hi vulguin tenir-hi accés des de la C-16, així com també demanem la millora de la senyalització des del nucli urbà de Puig-reig, per l´accés més àgil i immediat, sobretot per aquells que no en són coneixedors directes i vulguin accedir-hi més facilment.
Esperem, com en d´altres nuclis del municipi, que en un breu període de temps es doni resposta favorable i es doni solució a una necessitat social i alhora reconeixement al nucli de "CAL PONS".

Associació de Veïns de Cal Pons
http://calpons.blogspot.com

dimecres, 14 de març del 2007

(Maragall dimissió). Ens convé estar a vegueria Catalunya central al Berguedà? Vist els fets ens convé plantejar opció vegueria pre-pirinenca

Un temps ençà hi ha un debat sobre la organització territorial, el qual ve a demanar apropar l´dministració al ciutadà i facilitar emprant criteris d eficàcia i facilitar el contacte govern i la població sense passar per barcelona. A la Catalunya central, parlant clar, l´únic debat real i ben trist és discutir qui serà capital Vic o Manresa. Preocupant des d´un punt de vista de les comarques que volen serveis pròxims i d´eficàcia, i que no és d´estranyar que creii cada cop més rebuig quan Anoia no vol ser-hi, el solsonès es veu millor a altra vegueria de comarques lleidatanes, l´alt ter volen fer una amb osona-ripollès i el Berguedà encara no s´ha encetat el debat i crec que cal obrir-lo. Més d´una ocasió he parlat amb determinats agents politics i socials de la comarca i hi ha la mateixa sensació: el bages ens vol tenir com a subalterns per reforçar simplement la seva capitalitat i no s´ha fet ni des de vic ni des de Manresa cap proposta que afavoreixi els interessos del Berguedà.
Comença a ser hora que alcaldes i agents socials reflexionin i es posicionin demanant, per exemple oficina de turisme, l´oficina d´agricultura(que sembla adjudicada a vic sense ni consultar, que en diuen els de l´Unió de Pagesos d´aqui al Berguedà?), l´oficina de medi ambient, etc. Economicament, els consorcis, i ajuntaments del Berguedà, er ràtio habitant han estat molt ben finançat i cal dir que també a nivell d´assessorament, amb independència de colors politics. Llavors si els fons de diputació anessin a la catalunya central, molts d´aquests, anirien enlloc de municipis del parc natural a montserrat que faria de xuclador, per citar exemple? es convertiriem en una repartidora que les dos grans capitals es repartirien el pastís? Fins ara el fet d´haver ni un sol gest de reciprocitat tant del Bages com d´Osona, hauria de fer reflexionar el Berguedà què li convé més: una vegueria catalunya central bicefàlica, que tindria un predisposat regio7 a avalar-lo, o un 9 nou per l´altra part, o decidir proposta d´unió de comarques pre-pirinenques en vegueria sigui solsonès, berguedà, ripollès ,cerdanya, alt urgell que ens possés en pla de major igualtat i unes mancances d´infraestructures comunes més urgents a resoldre i que fruit de la nova vegueria del pre-pirineu ens visualitzés les nostres mancances i facilités el treball colze a colze? Tenim un bon exemple de treball en comú, com és l´unió d´emprenedors com l´ACEB i altres ens empresarials amb pressió conjunta amb administracions locals , comarcals i veïns per aconseguir gratuïtat del túnel del cadí, que s´ha aconseguit.
O Vic i Manresa deixen de tractar el berguedà de comarca subalterna i es creuen la vegueria al complet o obrim el debat de la vegueria pre-pirinenca des del Berguedà per mantenir nivell d´ingressos i superar dèficits d´infraestructures que obligaria a resoldre la vegueria pre-pirinenca i ens donaria visibilitat davant de la resta del país, i que l´actual marc de reforma parlamentaria que va fer esment ahir Joan puigcercós entrevistat a Tv3 al programa "la nit al dia", interpelat sobre les vegueries i el major ajut que rep el Bergueda essent diputaci´de barcelona i incloure´s dintre diputació que inclou el 70% població del país, obliga a que es obri el debat serenament, però posant per davant els interessos i mancances del berguedà que la disputa de capitalitats, quan l´administració ha de tendir a fer tràmits via internet des de casa. Solsonès, Berguedà, Lluçanès, Ripollès, Cerdanya i Alt Urgell per fesomia tenim molt més similitud que altres comarques i molt a guanyar si anem de bracet en el tema de les vegueries. És qüestió de plantejar-s´ho seriosament i unir voluntats transversalment les diferents forces politiques i socials i evitar els perills reals de subsidiaris de dos capitals xucladors de voluntats, recursos , just al contrari del que hauria d´esdevenir una vegueria de la Catalunya central, i l exemple de la capitalitat aquí ha encés les alarmes , com també a l´Anoia, Solsonès i l´Alt Ter, entre d´altres.

dissabte, 10 de març del 2007

(Maragall dimissió). La fiscalia demana entre 48 i 53 anys pels majors d'edat acusats del crim a Josep Mª Isanta

Els passos pel judici dels acusats de l´assassinat de Josep Maria Isanta, avança, i ja es sap el que demana la fiscalia:

La fiscalia demana entre 48 i 53 anys de presó per a cadascun dels nou joves majors d'edat acusats del crim de Josep Maria Isanta durant les festes de la Patum de Berga, el 2005. El fiscal els considera coautors d'un delicte d'homicidi i els imputa també temptativa d'homicidi, a més de lesions, amenaces, desordres públics i maltractaments. La família Isanta demana una pena més alta perquè considera que va ser un assassinat i no pas un homicidi.

La fiscalia demana 53 anys de presó per a cadascun d'ells excepte per a un, a qui en demana 48 anys i mig perquè sosté que no va participar en un dels delictes de lesions i maltractaments. El ministeri públic té en compte que els acusats van ferir onze persones. Tots ells romanen a la presó de manera preventiva fins que es dicti sentència.

Els sis menors d'edat que també van estar involucrats en el crim, ja han estat jutjats. L'Audiència de Barcelona els va condemnar a penes d'entre tres i set anys d'internament, també per un delicte d'homicidi. Tots van ser considerats coautors del crim.

Font: Vilaweb

(Maragall dimissió). Puig-reig, referent càtar per infosema a església de Sant Martí. Història dels càtars


Aquest vespre ha tingut lloc la xerrada a la Biblioteca Guillem de Berguedà, que ha protagonitzat l´escritor Antoni Dalmau. Molt pedagògica per entendre històricament el món dels càtars, i el referent Puig-reigenc del infosema a l´església de Sant Martí, un símbol càtar gairebé únic.
Fent apunts varis de la xerrada que us pot aproximar al fenòmen de l´edat mitja dels càtars, us passo resum:
Foren una minoria qualificada, que no creien en la creu com ara es fa proselitisme, ja llavors, eren lleials amb la fe i per tant un perill per l´església catòlica oficial, fet que els va fer perseguir ii extingir, fent-los el papa croades com l´"albigesa", creant-se principalment el tribunal de l´inquisició per a ells, acabant desapareixent en tre 2 i 3 segles més tard, tot i que en territoris protestants va quedar encara pòsits anticatòlics.
No tenien temples, anaven fent proselitisme a particulars, a centres urans, mercats, no tenien riliquies de sants, tot i que l´església oficial, fins i tot en feia un tràfic de reliquies, fet que movia molts diners, i que en les que diuen que son i han arribat avui dia es nota pel volum la gran quantitat de falsificacions. Es parla erròniament de creu càtara la creu de tolosa, que simplement és la creu del comtat de tolosa, feu càtar, simplement. Igual que abominaven de la creu, no tenien estàtues . A Catalunya el catarisme fou minoritari , menys zones muntanyenques, ja que Ramon de penyafort fou un dels que els va perseguir i estingir. Molts sé scapaven cap a itàlia, que en deien allà catarins. Els càtars catalans més coneguts foren Arnau de Castellbó, Ramon de Josa i el de gòsol, per tant ben propers, així l´enfisbena de Puig-reig (simbol dualista)d´algun taller de pintura d´algun autor càtar que va dibuixar la serp de dos caps, simbolitzant el bé i el mal, tipic càtar.
Les sentències d´heretgia es poden trobar molts càtar. Fins i tot, quan era mort, per sentència inquisitorial posterior de fer anys d´estar mort, se´l desenterrava al càtar i se´l cremava i llençava les cendres en un pou en calç viva.
L´església catòlica era monolista, els càtars, tenien 2 principis, el be i el dolent. Com que la gent de l´època era naalfabeta, les explicacions es feien sencilles via rondalles.
Els càtars creien que la terra, el cos de l´homa i dona era obra de satanàs per les seves miseries, odi i els fets humans no podia èsser obra del déu bo.
En al creença càtara, al cel un terç de sants es fugaren per forat cap a la terra i que vagaven, calia que se salvés lla seva ànima, procreant més càtars per encarbir-los. Els càtars davant forat al cel, déu va oferir per tapar i forat i retornar al cel al terç dels fugats a la terra i fou en joan, qui es va oferir per salvar a la gent resident a la terra.
Els càtars no deien que mare de déu es va quedar embarassada, utilitzaven terme "ombrar de mare de déu" per vinguda de joan (jesús).
La seva missió era donar sacrament abans mort per tornar al cel, i d´aqui ve el gest càtar de posar les mans al cap de les persones, que actualment només es fa a lé sglésia catòlica per designar capellans i bisbes.
Creien en un jesus que era un esperit pur.
Donaven allà on anaven e sacrament del consolament, i deixaven via lliure a que cadascú fes la vida que volés en vida. Càtars deien si no es feia el consolament s´anava a altres cossos i es vagava en vida.
No tenien judicifinal, satanàs era destuit i ho fonamentaven amb cites del nou testament, sobretot l´evangeli de sant joan, ja que no volien saber res del vell testament, al qual atribuien fets negatius.
Tornant a cas de Puig-reig, l´anfisbena, simbol herètica, d´heretgia tenim al poble, tot un referent pels pocs que hi ha, es probable segons escriptor que fos un càtar de grup de pintors, potser els de lluçà, en un lloc que era antiga comanda templera(mig monjos, mig soldats, que feien la guerra contra els infidels).
Com els càtars tenien tant poder, sobretot econòmic, eren una amenaça pel papa i el rei de frança, fet que feu unir càtars i templers, també victimes de la mateixa persecució. A Puig-reig les possessions de l´ordre dels templers es va cedir als hospitalers, com tants d´altres llocs.
Hi ha coses del nostre temps que es feien per venjar-se i carregar-se els càtars, del´s destuia la casa dels càtars, com en l´actualitat es fa a cases de palestins per part dels israelians. Increible.
A més l´inquisició els cosia una creu groga cosida de folre per assenyar-los, tal com feu el nazisme amb els jueus. Inclús l´eslgésia catòlica, el seu 5è manament de no mataràs, ho justificaven saltar-s´ho dient que déu ho vol, justificants que els càtars eren infidels. Les croades contra els càtars les convocava el papa, creant exèrcit per exemple la vall del roine, duent exèrcit de presoners que se´ls eximia per lluitar, essent de la pitjor calanya i els me´s despiadats, baixant fins a beziers soldats del papa, hi ha anècdota quan soldtas es demanen quin són heretges, el papa respon: "matau-los a tots, déu sabrà qui són dels seus".
Tornant a inquisició hi ha teoria qu prejutjava pla dde que si no quedava res en la crema cendres d´heretges càtars, no podien fer resurrecció de la carn davant de déu.
Càtars anaven contens a la foguera, ja que s´obria segons ells porta de déu "el foc no fa patir". I al fer-se foc col.lectiu d´heretges càtars, morien per asfixia abns de la pròpia crema fisica . Per això més tard es feren cremes individuals.
un principi bàsic càtar, era no menjar carn, ja que no hi ha cap episodi bilbioa jesús menjant carn. Menjaven verdura, peixos, ja que creien que sortien de l´aigua per moviment. No podien tenir relacions sexuals, no podien seure home i dona junts, "per llarg que fos el banc" . Acceptaven l´aparellament per què les animes en pena es poguessin allotjar dins el nous éssers nascuts. Per això també respectaven molt els animals.
Abans d´ésser perseguits, anaven vestits de negre, duien tupins de ceràmica per no contaminar-se on feien fonda i no tenir que menjar carn. Duien barba llarga que es ratallaren per no ser descoberts quan sel´s perseguia, duien sobre un evangeli, anant habitualment un càtar vell i un de jove predicant pel món.
A l´església càtar, el 40-45% eren dones, podien elles donar consolament i tot, i no es coneixen en canvi bisbes dones. Entenien que el sexe pertanyia al cos, i per ells era part menyspreable, ja que l´imporant pels càtars era l´ànima(fet que ajuda a entendre que tinguessin moltes dones).
Els comtes de Foix eren càtars, tot uqe els homes i dones no ho feien públic. Els càtars més antics, els bogomils, originaris de Bulgària i l´àsia menor, n´hi havia de càtars a Itàlia, al llenguadoc(que es deian allà teixirans), a Flandes, Bòsnia(on era religió d´estat).
Els clergues càtars a diferència dels catòlics que cobraven un 10% de delma del treball dels demés, els càtars treballaven, fent principalment de metges i llaners. Els càtars de bòsnia reberen pressió dels catòlics, dels protestants i varen adoptar llavors per pressió la religió de l´enemic dels altres, el musulmà. Un esquema religiós del passat que encara ara allà es manté ara.
Es diu que les homilies d´Organyà el seu redactor escriví " déu aporti una bona fi", text tipic càtar al text.
La religió catòlica tenia papa i ells no, ja que cada comunitat tenia un prior, er sobre seu hi havia un diaca i per sobre seu només un bisbe, tal com eren les esglésies antigues. Es diu que l´ultim càtar fou Guillem Balibaster que va fugir a Catalunya i pel país valencià i dient-li que sa mare estava malalta per atrapar-lo va tornar al llenguadoc on el van agafar i el van donar mort a la foguera.
Una història vestida de religiositat, però que trencà els fonaments església catòlica oficial, i que ajuda entendre moltes coses del present i el model piramidal davant l´igualitari de l´època que suposava els càtars. I aqui, en som un referent a a Puig-reig . Ara tocaria que el camí dels Bons homes, comencés per justícia a Puig-reig.

dijous, 8 de març del 2007

(Maragall dimissió). Demà a la Biblioteca Guillem de Berguedà, Antoni Dalmau parlant de càtars


Demà divendres a la biblioteca Guillem de Berguedà de Puig-reig gaudirem de la presència de l'Antoni Dalmau, una de les persones que més ha estudiat i divulgat el tema dels càtars.

Si us interessa, la xerrada i tertúlia serà a les 21:00 a la biblioteca, en motiu d'una de les trobades del club de lectura que queda oberta a tothom qui estigui interessat en el tema.

De fet, en la seva darrera novel.la "EL TESTAMENT DE L'ÚLTIM CÀTAR", Dalmau fa sortir en la trama les pintures murals medievals de l'església de Sant Martí de Puig-reig, i això ens va motivar a convidar-lo per esbrinar quina relació podrien haver tingut els templers de Puig-reig amb els càtars.

Com a historiador i escriptor és autor de nombroses publicacions en l’àmbit de la història i de la novel•la històrica.
Ha rebut diversos guardons, entre els quals: Premi de la Crítica Serrador de literatura infantil i juvenil, 1985, per Pels camins de la història d’Igualada, Néstor Lujan de novel•la històrica, 1997, per Terra d’oblit. El vell camí dels càtars o el Fiter i Rossell, 2004, per Primavera d’hivern.
Té, a banda d’aquestes, diverses novel•les publicades com per exemple: El cor de l’espiral, 1994; Capsa de records, 1995; L’amor de lluny, 2001... És autor d’altres llibres com Les festes tradicionals que no hem de perdre, 2005; Cartes a un jove polític: què pots fer pel teu país, 2000; Una escapada al país dels càtars, guia de viatge, 2002;

La seva obra ha estat traduïda al francès. Forma part de l’equip de redacció de la “Revista d’Igualada”. Participa sovint com a col•laborador en programes de ràdio.

Els càtars han estat el seu centre d’interès en nombroses recerques i treballs literaris. Antoni Dalmau també formà part de l’equip que va redactar el Camí dels Bons Homes, va participar directament en la preparació de la versió primera de l’ exposició sobre el món càtar que es va fer al Museu d’Història de Catalunya –l’any 2003- i va escriure un dels textos del catàleg que l’acompanyava. I, encara, el darrer llibre que ha publicat és El testament de l’últim càtar, l’any 2006.

A la llum de les aportacions recents de la historiografia ens presentarà a través de les seves novel.les, el pensament i la forma de vida d’aquestes persones. També la seva persecució tant religiosa com política i els territoris on van viure i on es va refugiar.

dimecres, 7 de març del 2007

(Maragall dimissió). El 2004 una dona cobrava brut de mitja 15.347 euros, mentre un home cobrava 22.987 euros

És destacable el pràctic informe del Departament de Treball del Govern de la Generalitat , avui en el dia de la dona , a fet public en informe titulat "Dones i treball" aquí indexat.
El percentatge de dones que treballen a Catalunya dobla la mitja espanyola, essent un 81% dels homes i un 62% de les dones, força esperançador, per sobre mitja de la UE, però en quan a salaris, encara hi ha un diferencial superior al 30% de mitja, ja que el 2004 una dona cobrava brut de mitja 15.347 euros, mentre un home cobrava 22.987 euros, d´escàndol el diferencial, i encara quan un dels dos membres no treballa es pregunten perquè, això segur que no hi ajuda gens.
Tot i tenir cada cop més estudis i per tant accés a feines més qualificades i millors sous, els llocs claus i directius, continuen excessivament masculinitzats.
Queda molt per fer, però almenys sabem cap a on hem d´anar i facilitar les politiques del temps, amb vida familiar, és la clau per millorar l´insersió laboral femenina.

Altra cosa és la realitat a comarques com el Berguedà que és més aguditzat degut a que l´atur femení dobla el masculí, i a sobre es tracta de dones de més de 40 anys, sense massa formació provinents de manufactures i varis, massa treball precari que doni solidesa i ni molt menys salaris dignes, falta l´arrencada immediata del polígon a Olvan, que s´acceleri tràmits urbanístics i vagi acompanyat amb inauguració tram en obres de la c-16 entre Puig-reig i Gironella, si no volem perdre el tren altra cop, o manca d´agilitat per part de l´INCASOL, volgut o no, esperant omplenar altres poligons. Mentrestant el de Cal Vidal(Puig-reig) està en plena urbanització , tot i que em consta que encara no s´ha posat a exposició pública el projecte, anomalia a corregir i evitar problemes d´alegacions contràries, un polígon que li calobligatòriament un pla d´emergència, ja que a Puig-reig, junt amb Cercs, som els dos únics pobles de la comarca amb risc químic, degut a Cal Vidal per centre de proveïment de gasoli de TOTAL.
Segur que als compradors de pisos de HINES no els hi han explicat, i donarà a què parlar....encara algú creu que algú es gastarà una morterada per pisos de luxe?. No serà que pretenen que s´aprovi ràpid amb connivència local, per no espantar de depèn de qui pugui venir als habitants de poble i comarca?

(Maragall dimissió). L´estratègia independentista per esdevenir majoria social

El fet que sovint la dialèctica política del dia a dia, no ens deixa espai per a la reflexió, i en el món independentista, aquest fet no és sobrer.
Precisament, ara que en el cas d´Esquerra hi ha intenció de fer xerrades sobre els processos d´emancipació a europa a partir del 22 de març, que espero que vagin més enllà de calmar ànims interns per percepció d´excés de pragmatisme governamental, i que ha fet sorgir el moviment del Reagrupament que vol vehicular-se com a corrent intern, esperant recollir 300 signatures de militants, encapçalat per Joan Carretero, també crec necessari que cal una estratègia clara que ens marqui cap a l´horitzó, i no discusió per errònia de si estar més pròxim a CIU o a PSC, sinó els elements que ens donin una majoria social independentista, des de la suma que faci ERC de suports propis o externs, el paper de la societat civil, oi més després del nyap estatutari i que a Espanya no volen federalitzar-se, traçar l´horitzó autodeterminista, oi més amb els recents processos de Montenegro, el precedent europeu de Kosovo, els que vindran de Flandes, Gal.les, Escòcia, etc.
Un procés de maduració és que inclús els més alternatius dins independentisme, ja entenen que el fet de presentar-se a les institucions , com són els ajuntaments, els dóna legitimitat social i política, i m´estic referint a les CUP, molt a compartir i a treballar plegats i això pot ésser possible, malgrat alguns sectarismes personals, tant de bo hi hagués en un futur no massa llunyà inclús coalicions municipals entre ERC i les CUP en acords de govern, per encapçalar pobles socialment independentistes. Al temps.
En aquest sentit, el web SOCIALCAT, fan unes aportacions interessants, per tal d´acostar-nos a proclamar la independència d´una manera natural i pacifica, més aviat del que desitjarien molts unionistes.
Us deixo el web penja per ells a youtube del incombustible berguedà "titot", amb qui vam coincidir recentment amb altres "parroquians" tot recordant precisament moments i evolució de l´independentisme, i que en aquest vídeo recent reflexiona sobre l´evolució positiva de l´independentisme i el seu creixement , amb esment a cas de Berga, des d´uns anys ençà:




I l´Hector Lopez Bofill, que esmenta la necessitat bàsica d´eines i suport de poders fàctics i mitjans de comunicació i tenir un sindicat nacional propi, entre altres :

dimarts, 6 de març del 2007

(Maragall dimissió). El PSOE, amb suport de CEOE, CCOO ,UGT, CEPYME allarga a 15 anys per percebre una pensió. Campanya SEGURETAT SOCIAL CATALANA

(Maragall dimissió). El PSOE, amb suport de CEOE, CCOO ,UGT, CEPYME allarga a 15 anys per percebre una pensió. Campanya SEGURETAT SOCIAL CATALANA

Davant la deriva neoradial del PSOE, amb invasions competencials, "somriures profidents zapatero" que no convencen els més de 200.000 usuaris diaris de Renfe que pateixen retards de mitja, el aeroport que aspira a ser internacional (que no ho era fins ara?, s´ho repensa també AENA?), ja els passaran factura a les municipals a l´àrea metropolitana, entre d´altres. Aquí al Berguedà diàriament no patim per RENFE, perquè no ens arriba encara! . I a Catalunya, els tancaments patronals com a SAS Abrera, deixen sense ni consulta administració a 300 famílies sense treball, sense previ avís, amb protestes i accions de resposta. Cal una resposta contundent de l´administració a aquesta subcontracta de SEAT inadmissible. Els treballadors han decidit tancar-se en les instal.lacions indefinidament com a resposta.

I la Montserrat Tura, dient que això de modificar el Tribunal Constitucional l´estatutet Mas-Zapatero, no passaria res greu, en la linia del secretari d´organització del PSOE , José Blanco, el PSOE-PSC, s´estan cobrint de glòria, i ens posen el camí a que cada dia hi hagi més independentistes. Qui ho havia de dir, inclús un notari articulista del butlletí del PSC-PSOE, el Periódico, veu inevitable la secessió en article d´avui, escriu en López -Burniol, benvingut al carro de l´independentisme, ni que sigui per cansament de l´Espanya neocolonial. El PSC, encara ha de decidir que vol fer quan sigui gran. Una altra polèmica pública dins el PSC, ha passat inadvertida i és Sixte Moral, militant del PSC de Vilanova i la Geltrú que ha gosat criticar al omnipresent Miquel Iceta, en aquella estupidesa que va dir que "això de la independència són collonades". Així que li preguntin els estats que la tenen si hi renunciarien, aviam si en troba algun que ho faci.

I entre tota aquesta maregassa i el clima histèric a Espanya pel cas De Juana Chaos, vinga, nova retallada en semisecret, la pedra angular, la reforma de la seguretat social, feu-hi una ullada, que afecta a futurs pensionistes. Qui la va inspirar? El text aprovat desenvolupa mesures incloses en acord arribat el 13 de juliol, com no abans de vacances, pel govern del PSOE, amb CEOE, CEPYME, UGT i CCOO al mateix Palacio de La Moncloa.Qui la firma? El consell de ministres del PSOE. Ho comenta aquesta noticia força en concret, però ja ha aixecat critiques sobretot pels joves que treballen en precari que se´s farà impossible acumular anys de cotització social, ja que han aprovat :

-Incentivar el treball més enllà del 65 anys

- Allargar de 12,5 anys a 15 anys mínim per percebre pensió

Una seguretat social catalana i un marc català de relacions laborals és possible i necesària per les classes populars prou escanyades, trencant el model estatal recaptatori i recollint les cotitzacions dels treballadors/es catalans en una de pròpia, tindríem una realitat social de prestacions més justa i equilibrada al nostre país, però els sindicats espanyols i la gran patronal, com PP-PSOE, no ho volen permetre. Més del mateix.
I encara hi ha treballadors/es catalans que els convenç el "somriure profident Zapatero"..Fins quan?

Vist l´enèssima reforma que precaritza les vides de molta gent i que afecta les classes populars greument, mentre no disposem del ple exercici de l´autodeterminació, es fa necessari pels treballadors/es i autònoms catalans una resposta contundent.Llenço proposta per tenir una SEGURETAT SOCIAL CATALANA:

A. Traspàs de totes les competències en matèria de Seguretat Social per tal de disposar de la gestió dels nostres propis recursos en aquesta matèria i garantir un sistema de pensions mínimes als diferents governs del conjunt dels Països Catalans sota administració espanyola (Generalitat de Catalunya, Generalitat del País Valencià, Govern de les Illes Balears ).

B. Creació d´una Llei Catalana de Seguretat Social referides a Incapacitats Temporals, Incapacitats Permanents, Jubilació i mort i supervivència amb competències exclusives del Govern català, a través de la transferència exclusiva per via article 150.2 de la constitució espanyola i la modificació del marc legal vigent que ho faci viable .

C. El traspàs ha de comportar fixar que els treballadors/es de
Catalunya com a mínim percebessin el salari mínim interprofessional no inferior al 60% del salari mig a Catalunya, que s´incrementarà gradualment fins arribar mitjana de països europeus capdavanters en matèria de protecció social.

D. L´INDESCAT, fixés l´IPC CATALÀ, i que els convenis col.lectius d´empresa com els convenis de sector d´empreses ubicades a Catalunya, reflexin als treballadors/es catalans als seus salaris actualització segons l´IPC Català , amb IPC previst fixat segons la mitja de l´històric que es produís anteriorment.Crear convenis de sectors de Catalunya que garanteixin la plena inclusió de l´IPC Català i condicions sociolaborals i de seguretat social especifiques de Catalunya.

E. Equiparació de la situació dels treballadors/es autònoms amb la dels treballadors/es que cotitzen
pel règim general de la futura SEGURETAT SOCIAL CATALANA, de cara a facilitar així l’autoocupació en aquest règim i l´equiparació de drets i suport a l´autoocupació.

F. Negociació del règim de les pensionistes i traspàs de la part dels fons de reserva per configurar nous complements de pensions a actuals pensions contributives i no contributives i assistencials que permetria la gestió de recursos de noves competències exclusives i de gestió d´una SEGURETAT SOCIAL CATALANA, amb planificació de calendari i estudi de prestacions i cotitzacions, a partir de proposta consensuada d´experts en la matèria per tal que es faci efectiu la dignitat econòmica i social a la gent gran pensionista d´aquest país i els que vinguin en el futur.

ADHESIONS:

1. Moisès Rial Medina (Puig-reig)
2. I tu?

Jo m´he apuntat. I tu? Si vols afegir-te a: Per una SEGURETAT SOCIAL CATALANA, escriu-me correu electrònic aquí.
Si vols, pots deixar comentari amb el teu nom i cognoms i població, per adherir-te.
Si ho volem per justícia social i ens ho creiem, ho farem possible.


I altres critiques, com les següents:



COMUNICAT CGT SOBRE REFORMA DE LES PENSIONS

Divendres 16 de febrer, el Consell de Ministres va aprovar la

reforma de la Seguretat Social sota l'eufemístic nom de “Llei de Mesures
en Matèria Social” i que desenvolupa l'acord al que van arribar UGT, CCOO,
CEOE, CEPYME i Govern signat el 13 de juliol de 2006.

És aquesta reforma el segon eix sobre el qual gira la política
socio-laboral del Govern socialista, sent el primer la Reforma Laboral
aprovada el passat mes de maig. Així, s'endureixen les condicions generals
dels treballadors per a accedir a una pensió, a més d'incentivar la
permanència en el treball més enllà dels 65 anys.

Más específicament, i respecte al període de cotització mínima per a tenir
dret a la pensió de jubilació, es passa de 12,5 anys a 15 anys complets,
“premiant” a aquells que segueixin treballant a partir dels 65 amb una
pujada d'un 2% en la seva pensió cada any cotitzat després d'aquesta edat.

Al mateix temps, aquesta reforma endureix els requisits per a accedir a la
jubilació parcial i anticipada, augmentant l'edat necessària i els anys
d'antiguitat en l'empresa per a poder tenir dret a la prestació.

El fet puntual de permetre l'accés a la pensió de viduïtat de les parelles
de fet i el suposat avanç que això significa, es desvirtua al veure el
contingut del text que indica que solament tindran dret aquelles que
acreditin cinc anys de convivència o tinguin fills comuns.

El mateix ocorre en cas d'Incapacitat Permanent, on la mínima reducció del
període de cotització per a la prestació no compensa ni retorna la salut
dels treballadors que queden incapacitats solament per anar a treballar.

En general, aquesta reforma suposa un nou revés en l'aspiració dels
treballadors a treballar menys per a treballar tots, a augmentar la
qualitat de vida i la garantia de dignitat econòmica en els últims anys de
la vida de les persones i avança pels camins ja coneguts de les receptes
neoliberals que va propiciar aquesta Europa-fortalesa a través dels seus
acords de Maastricht i Lisboa.

diumenge, 4 de març del 2007

(Maragall dimissió). Ha mort Josep Maria Huertas, el referent dels llibres sobre la vida social i obrera del país


La descoberta de Josep Maria Huertas, em ve de la seva especialitzada bibliografia de temàtica social i obrerista, que en el moment de la seva mort, passarà desapareguda, degut a càrrec de màxim representant del Col.legi de periodistes, i que ha perdut un referent sobre la vida de milers de persones en barris socials a través dels seus llibres, sobretot de barcelona, i que no s´hauria divulgat el moviment obrer sense una figura com Josep Maria Huertas i Claveria. La llàstima, que els de temàtica obrerista, majoritàriament han quedat descatalogats i no s´han reeditat. Algú li farà un homenatge pòstum i els reeditarà?. Aqui va el petit homenatge amb la seva biografia i uns quants titols, dels més de 50 que tenia publicats .
Titols escrits per Josep Maria Huertas:

  • Huertas, Josep Ma./Fabre, Jaume. Conversa amb Josep Soler i Vidal, a L'Avenç, revista d'Història, núm 30. Barcelona, setembre 1980.
  • Huertas Claveria, Josep Ma.. Obrers a Catalunya. Manual d'història del moviment obrer (1840-1975). Ed. L'Avenç, S.A. Barcelona, 1982.
  • Huertas Claveria, Josep Ma.. Salvador Seguí. El Noi del Sucre. Materials per a una biografia. Ed. Laia. Barcelona, 1975
  • Flor de Maig: Del cooperativisme al servei als municipis, any 2007.
  • 'Mites i gent de Barcelona', Josep Maria Huertas i Claveria.Edicions 62, any 2006.
  • La Catalunya dels seixanta. Huertas i Claveria, Josep Maria - Fabre, Jaume - Huertas Aiguaviva, Guillem. ANGLE EDITORIAL Col·lecció CATALUNYA EN BLANC I NEGRE. nº: 6. LLIBRE DE REGAL. BIBLIOFÍLIA Pàgines: 272. Mides: 24 x 29 cm Enq.: Tapa dura amb sobrecoberta. Any edició: 2006. PREU: 48,00 euros
    Basant-se en una magnífica documentació gràfica, aquesta obra és un homenatge sentimental a un temps i a un país que ja no tornaran, però que aquest llibre evoca amb tota la seva efervescència.
  • Una història de "La Vanguardia". Huertas i Claveria, Josep Maria. ANGLE EDITORIAL Col·lecció El fil d'Ariadna. nº: 17. Periodisme - COMUNICACIÓ Pàgines: 253. Mides: 14,5 X 23 cm Enq.: Rústica amb solapes. Any edició: 2006. PREU: 16,90 euros
    Un diari de la importància i la trajectòria de "La Vanguardia", amb 125 anys de vida, hauria de tenir un seguit de llibres sobre la seva història.
  • Catalunya en guerra i en postguerra. Huertas i Claveria, Josep Maria. VIENA EDICIONS Col·lecció XX. nº: 2. HISTÒRIA - Història dels Països Catalans Pàgines: 166. Mides: 24,5 x 24,5 cm Enq.: Cartoné sobrecoberta. Any edició: 2005. PREU: 29,80 euros
    La fotografia comunica i emet sensacions i visions de la realitat. Les fotografies de Perez Molinos són el reflex de la vida política i sindical de la Catalunya del segle XX.
  • Barcelona. Com era, com és. Huertas i Claveria, Josep Maria - Maristany, Gerard. ÀMBIT SERVEIS EDITORIALS, S.A.. HISTÒRIA - Història dels Països Catalans Pàgines: 202. Mides: 17 x 22 cm Enq.: Rústica amb solapes. Any edició: 2005. PREU: 28,00 euros
    Ramats de cabres que es passajaven per davant de botigues de queviures en ple Eixample, magatzems on hi havia de tot, casinos que recordaven la disbauxa dels feliços anys 20...
  • La Barcelona desapareguda. Huertas i Claveria, Josep Maria - Huertas Aiguaviva, Guillem. ANGLE EDITORIAL. HISTÒRIA - LLIBRE DE REGAL. BIBLIOFÍLIA Pàgines: 276. Mides: 23,5 x 29 cm Enq.: Tapa dura amb sobrecoberta. Any edició: 2004. PREU: 43,00 euros
    Aquest llibre fa un itinerari per la memòria històrica de la ciutat de Barcelona: un viatge extraordinari que revela les persones d'un temps i d'un mosaic humà que l'evolució ha transformat.
  • Montjuïc. Guia. Huertas i Claveria, Josep Maria. AJUNTAMENT DE BARCELONA. Mapes. Turisme. Guies Pàgines: 107. Mides: 14 x 22 cm Enq.: Rústica amb solapes. Any edició: 2003. PREU: 15,00 euros
    Conté un breu repàs de la història de Montjuïc, les instal·lacionsi els itineraris que es poden fer per descobrir aquesta muntanya.
  • barris de Sant Martí. Huertas i Claveria, Josep Maria - Belineau, Nathalie - Laroussinie, Claire. AJUNTAMENT DE BARCELONA. HUMANITATS. CIÈNCIES SOCIALS - Antropologia (etnologia, etnografia) Pàgines: 224. Mides: 21 x 27 cm Enq.: Rústica amb solapes. Any edició: 2001. PREU: 12,00 euros
    Un llibre sobre la història i la gent d'un dels barris barcelonins més populars.
  • Barcelona. Memòria d'un segle. Huertas i Claveria, Josep Maria - Fabre, Jaume. AJUNTAMENT DE BARCELONA. Història dels Països Catalans - Llibre de regal Pàgines: 160. Mides: 23 x 30 cm Enq.: Rústica amb solapes. Any edició: 2001. PREU: 18,05 euros
    Memòria del segle XX a Barcelona, a partir de la revista Barcelona. Metròpolis Mediterrània.
  • 'Mirador', la Catalunya impossible. Huertas i Claveria, Josep Maria - Geli, Carles. EDICIONS PROA, S.A. Col·lecció Biblioteca Literària. nº: 4. CRÍTICA LITERÀRIA Pàgines: 392. Mides: 13,5 x 13,5 cm Any edició: 2000. PREU: 17,10 euros
  • La Barcelona del segle XX burgesa i revolucionària. Fabre, Jaume - Huertas i Claveria, Josep Maria. FLOR DEL VENT EDICIONS. Història dels Països Catalans PREU: 16,83 euros.
  • El periodista entre la indefinició i l'ambigüitat. Huertas i Claveria, Josep Maria. DÈRIA EDITORS. Periodisme PREU: 10,82 euros
  • Cada taula, un Vietnam. Huertas i Claveria, Josep Maria. EDICIONS DE LA MAGRANA, S.A.. NOVEL·LA I CONTE ORIGINAL EN CATALÀ PREU: 16,08 euros
  • Cent anys de vida quotidiana a Catalunya: del fogó de carbó a l'antena parabòlica. Fabre, Jaume - Huertas i Claveria, Josep Maria. EDICIONS 62, S.A.. Tradició, Folklore. Narracions populars - LLIBRE DE REGAL. BIBLIOFÍLIA Pàgines: 240. Mides: 30 x 25 cm Enq.: Cartoné. Any edició: 1993. PREU: 66,11 euros
Biografia:

Josep M. Huertas Clavería (Barcelona, 24/11/1939) és periodista de professió, encara que actualment no s’hi dedica. És professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna. Huertas Clavería ha fet de corresponsal i director de diaris i revistes. És autor de llibres de sociologia entorn de la ciutat de Barcelona i la vida quotidiana i també de llibres d’història. Destaquen: Cent anys de vida quotidiana, “Mirador”, la Catalunya impossible. La poesia prohibida de Cesc o Paseos insólitos para descubrir Barcelona. Entre els premis que Huertas Clavería ha obtingut al llarg de la seva trajectòria hi ha el premi de periodisme del Col·legi d’Arquitectes, el 1970; Ciutat de Barcelona, el 1977; Rovira i Virgili (amb Carles Geli), el 1989; Nacional de Periodisme, el 1990; i la Medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona. Pertany a l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana).

Josep Maria Huertas (Barcelona, 1939) és un periodista amb molts anys de professió a l'esquena. Ha col•laborat en infinitat de mitjans (El Periódico de Catalunya, Cuadernos para el Diálogo, Serra d'Or, Cambio 16, Triunfo…) i ha publicat, en solitari o en col•laboració, una cinquantena de llibres entre els quals destaquen els dedicats al moviment obrer i a la vida quotidiana a Barcelona. Entre altres premis i distincions, ha obtingut el Premi Nacional de periodisme (1990) i la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona (1998). Ha estat recentment escollit com a Degà del Col•legi de Periodistes de Catalunya.

JOSEP MARIA HUERTAS (Barcelona, 1939) va iniciar la seva carrera al setmanari Signo per seguir després en diferents diaris barcelonins (El Correo Catalán, Tele/eXpres, El Periódico, Diari de Barcelona, La Vanguardia…) Va ser director d'Oriflama. Ha publicat, en solitari o amb altres autors, una cinquantena de llibres sobre joventut, moviment obrer, Barcelona, periodisme, etc. El seu darrer llibre és Una historia de La Vanguardia. Ha rebut el guardó Ofici de Periodista per la seva trajectòria professional.