(Maragall dimissió). El tèxtil català a perdut 142.000 llocs de treball, i proporcionalment el Berguedà ho ha patit especialment

Ja hi ha dades a nivell català de l´impacte de la pèrdua de llocs de treball en el ram tèxtil: 142.000 des del 1978 fins l´any passat, i l´entrada a l´OMC de la xina i les seves importacions masives i tenen molt a dir.
I al Berguedà, en queden menys de 800 llocs de treball, però la reducció tenint en compte que la comarca voreja els 40.000 habitants, és molt superiora mitjana del país, i ha afectat especialment l´atur femení , que duplica el masculí i no hi ha sectors nous que l´ahgin substituït: casos de tancament a Bagà, Avià, Olvan, Puig-reig, Berga, Gironella, arreu de la comarca i casos propers com la Bonser a Navàs també han afectat i encara es retarda la construcció del polígon d´àmbit comarcal a Olvan i la mancança de sòl si és cert els rumors que presumptament es pretén que terrenys que es vol urbanitzar amb més pisos HINES a naus industrial i vol fer pisos, es pacti trasllat d´empresa de plàstics a l´ampliació del polígon de Cal Vidal.
Moltes paraules, però els plans de xoc efectius, apart d´algun pla d´ocupació municipal o escoles tallers, i algun curs de formació, poca cosa per l´implantació d´empreses, i aquí l´INCASOL, hauria de donar exemple, accelerant processos urbanisme d´una forma que totes les parts no allarguem l´agonia i busquem solucions després dels successius tancaments del llarg del llobregat de les ex-colònies, que alguns erròniament veu en el manà del monocultiu de l´especulació immobiliària com a solució que no afronta que qui vingui a viure, també haurà de tenir feina aprop d´on viu, no només la immediatesa d´especular amb la fins ara vivenda pròpia si bé de l´àrea metropolitana i aterrar aquí , sense conèixer la realitat social i les mancances de llocs de treball pels creixements desmesurats que alguns no han mesurat les repercussions socials en serveis públics i efectes de manteniment pels ajuntaments que comportaran, vorejant el riu i els perills que això comporta, que és un debat que encara no s´ha encetat, ara que encara està pendent el projecte definitiu de HINES i l´aprovació d´alegacions de les associacions de veïns al Pla director de les colònies, que caldrà estar atent de quines són les intencions finals del govern català i en concret els germans Nadal que en tenen competència directa i Francesc Baltasar pels criteris mediambientals i de protecció del patrimoni.

Com informen des de la Malla, sobre el tèxtil a Catalunya:

El sector tèxtil català perd pistonada enfront dels productes que arriben de l'exterior, especialment, de l'Àsia. Tot plegat repercuteix en els llocs de treball que crea el sector a Catalunya. Segons l'informe de conjuntura econòmica (document PDF) de Caixa Catalunya, des de 1978 fins el 2006, el sector ha perdut 142.000 llocs de treball, el 62,5% del total. Segons l'entitat financera, les causes són la globalització i els processos de deslocalització de la producció.

L'aportació del sector tèxtil al conjunt de l'ocupació de la indústria catalana ha anat descendint en les últimes dècades. El 1978 representava el 24,4%, 28 anys després, el 2006 només el 10,7%.

En xifres absolutes, el sector tèxtil català tenia, el 1978, 227.300 llocs de treball. Dues dècades més tard, el 1995, ja només donava feina a 106.400 persones. És a dir, el descens de l'ocupació del sector tèxtil català va ser del 53% en menys de 20 anys, i va representar a la pèrdua del 40% dels llocs de treball del sector industrial català.

Segons l'informe de Caixa Catalunya, entre 1995 i 2000, el sector es va recuperar lleument i va aconseguir augmentar en uns 7.000 nous llocs de treball. D'aquí en endavant, però, el tèxtil català no ha fet més que perdre en competitivitat, en productivitat i, és clar, en llocs de treball. Des de l'any 2000 fins el 2006, el sector ha perdut 28.100 treballadors