Hemeroteca d´entrades del Bloc Llibertats de l´any 2007

dimarts, 10 juliol de 2007

(Maragall dimissió) Caixa Manresa impulsa 1000 pisos de lloguer amb grup cooperatiu Grup Qualitat

Fa recentment, sortia a la llum pública una notícia econòmica, impactant, tenint en compte que els promotors són una entitat, una Caixa d´estalvis, Caixa Manresa, que anunciava la creació de Factor Habas, un acord entre ells i una cooperativa d´habitatge, Grup Qualitat, conegut per la promoció de pisos a Vilanova i la Geltrú en antics terrenys de Pirelli, entre d´altres , que en els termes de la nova llei d´habitatge, són pioners a promoure 1000 habitatges de lloguer arreu de Catalunya, una gran notícia, que retorna les entitats d´estalvi, a la seva funció original, el factor social. Enhorabona a aquesta iniciativa, que des de el silenci, el màxim responsable Adolf Todó, en aquest cas, guanya actius a favor de l´entitat que presideix de la Catalunya central, fet, que fins ara, a diferència de responsables més metropolitants del Banc de Sabadell que si que han fet el salt, no li ha donat la possibilitat de mostra la seva vàlua a la primera entitat econòmica del país, "La caixa", malgrat rumors, que finalment no s´han confirmat, que en una futura incorporació reforçaria la seva malmesa visió social de la primera entitat del país.
En tinc coneixement de la feina feta del Grup Qualitat a curs sobre el cooperativisme català que vaig fer a la UCE a Prada de Conflent,- que aviat té nova edició interessant-, en el que posteriorment va ajudar a convergir el cooperativisme català, -majoritari en el sector agrari-, en el grup clade, que té en canvi una pèrdua important, Ecotècnia, venut a un grup estranger. És l´altra cara del cooperativisme, que perd un actiu i es transformarà en societat anònima.

dijous, 5 juliol de 2007

(Maragall dimissió) "L´esquerra independentista avui", de Roger Buch, al Via Fora! de Manresa



Aquest dimarts , va tenir lloc al Via Fora! de Manresa, la presentació del llibre " L´esquerra independentista avui", del sociòleg i blocaire Roger Buch, històric membre de la Justificació completacrida a la solidaritat i membre destacat d´Òmnium Cultural.
Al temps que hi vaig aribar, havien diverses intervencions, com relata el bloc de seguiment del llibre, que com a virtut, va ser un debat serè de diverses sensibilitats del catalanisme i l´independentisme, amb gent de la fundació independència i progrés, ERC, CUP,CDC.... Els sopars-tertúlia a posteriori, sempre donen de si, des de l´anècdota personal i el balanç , així com el moment polític i de necesitats de futur de crear, el que reitero a tort i dret: ens cal un full de ruta de minim comú denominador dins l´independentisme per encara el present i futur, perquè la desafecció amb lé stat és creixent, i el debat estatutari , si alguna virtut a tingut, és que ha deixat en evidència l´uniformisme estatal.
I el debat d´ERC, com també comparteix el presentador de l´acte, el professor de dret constitucional, Marcel Mateu (que per cert ens va avançar que prepara llibre sobre la república), li falta potenciar la R, de República, que és icona que visualitza model d´equitat, igualtat, justicia social i trenca amb model monàrquic de l´estat, que molts sectors socialistes que podrien pujar al carro de l´independentisme a través d´ERC, i troben a faltar a les sigles actualment, i entraria amb contradiccions amb PSC/PSOE monàrquic convençut. Per això, modestament, vaig crear la reeixida XARXA REPUBLICANA, que actualemnt ja té a 280 blocaires de les JERC i ERC d´arreu dels Països catalans. Cal més assemblees territorials, que amb independència de sigles i hagi un debat fluid dins el sobiranisme per créixer i encara el futur. Aquesta, va estar una bona ocasió i espero que ni hagi moltes més en el futur arreu del territori.

dimecres, 4 juliol de 2007

(Maragall dimissió) La Intersindical-CSC denuncia l´Estatut de l´autònom

L’estatut dels autònoms legalitza la manca de drets. Així informen des de la Intersindical-CSC:

El Congrés dels Diputats va aprovar dijous l’Estatut de Treball Autònom, que ha estat presentat com la solució definitiva a la desprotecció viscuda pels milers de treballadors per compte propi.

Lluny de ser així, el nou text no fa sinó legalitzar unes situacions a què precisament ens oposem des del món sindical. Entre les mesures que s’hi inclouen destaca tot allò que fa referència a la figura del “treballador autònom dependent”, conegut també com a “trade”, és a dir, aquell que obté almenys un 75% dels seus ingressos d’una sola empresa. En definitiva, un “fals autònom” de cap a peus.

L’Estatut, en lloc d’eradicar aquest fenomen manté la limitació de drets que suposa per a aquest tipus de treballadors i treballadores i la seva desprotecció jurídica enfront dels assalariats. En cap lloc es recull el dret a unes condicions de treball dignes, ni a la percepció d’un salari, ni a un període de vacances. Al seu lloc, per exemple, es parla del “dret a una interrupció temporal anual”, cosa que res té a veure amb unes vacances. Tot això, mentre el treballador/a du a terme pràcticament la mateixa activitat que la plantilla de l’empresa.

En aquest sentit, l’Estatut només posa sobre paper i contribueix a que es donin encara més situacions de treball submergit, treball “en negre”, treball a preu fet, etc, contra les quals hauria de lluitar. Contractar falsos autònoms continuarà sent més barat que assalariar personal, i tot, sense cap sanció que ho impedeixi.

Des de la Intersindical-CSC entenem que el que ha de fer l’Estat d’una vegada per totes és facilitar que aquest col•lectiu, a qui per una banda s’obliga a donar-se d’alta com a autònom però per altra manté relacions laborals amb l’empresa, sigui assalariat i pugui gaudir dels drets que així li corresponen.

De fet, la llei tampoc serveix per solucionar la problemàtica dels treballadors i treballadores autònoms, ja que, per exemple, no resol el cobrament de l’atur. Si bé en reconeix el dret, en cap moment concreta de quina manera es durà a terme.

(Maragall dimissió) La depressió ja és la segona causa de baixa laboral a Catalunya, un 9% de terballadors/es

Sovint el model capitalista del malentès esforç que deriva a l´estress i unit a la precarietat generalitzada, deriva a malaties mentals i físiques, i ja hi ha dades alarmants, tenint en compte que el 15% de les depressions deriven en suicidis, la segona causa de mort juvenil, hauria d´ésser un element d´atneció prioritària dels serveis de prevenció i salut laboral i d´atenció primària sabent dades, com la notícia apareguda a telenotícies.cat:

Els casos de baixa laboral per depressió van en augment i ja en són la segona causa en nombre a Catalunya. Així ho ha indicat el Departament de Treball, que ha alertat que les baixes laborals per depressió actualment només van al darrere en nombre de les malalties músculo-esquelètiques. La directora dels Serveis Territorials d'aquest departament a Barcelona, Elisenda Giralt, en declaracions a Catalunya Informació, ha explicat que si als anys vuitanta hi havia un 3,5% de treballadors amb la baixa laboral per depressió, al 2000 ja és del 9%. Giralt ha dit que "el ritme de creixement o si més no de detecció d'aquesta malaltia va incrementant-se" i ha aconsellat a les empreses millorar el diàleg entre treballadors i directius i evitar feines repetitives i monòtones.

(Maragall dimissió) Cas Candido i Morala: PSOE-IU (Astúries) colabora en el primer empresonament de dos sindicalistes en etapa "democràtica"




En marxa la campanya unitària per la llibertat de Cándido i Morala: manifestació el 12 de juliol a Barcelona.

Dijous 12 de juliol, 19 hores, Plaça Universitat: manifestació unitària per la llibertat de Cándido i Morala
Defensar el lloc de treball no és cap delicte! Avui són ells, demà serem nosaltres!

Amb l'assistència d’unes 200 persones es va celebrar el 28 de juny a les Cotxeres de Sants de Barcelona, l'acte en solidaritat amb Cándido i Morala, convocat per l'Assemblea de Treballadors/es d’empreses en conflicte i la Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat,/ /o­n es va acordar convocar una manifestació per al dijous 12 de juliol a Barcelona. Es tractava d'una primera acció pública de la Campanya Unitària per la llibertat de Cándido i Morala que els col·lectius i activistes presents a l'acte han decidit posar en marxa.


En primer lloc un membre de la FTC al comitè d’empresa de Delphi – Sant Cugat va denunciar el procés de deslocalització que aquesta empresa multinacional està duent a Puerto Real (Cádiz), tot comentant que també amenaça amb desplaçar a Romania la producció de la planta de Sant Cugat. El sindicalista va denunciar l'ocultació d'informació i l’actitud desmobilitzadora de CCOO i UGT i va reivindicar la lluita unitària i participativa per fer front els plans de les multinacionals.


Després va intervenir un company argentí explicant l'assassinat per la policia del sindicalista Carlos Fuentealba a Neuquén l'abril passat i la campanya de suport que s'està duent a terme. El proper 10 de juliol està previst, al consolat argentí de Barcelona, el lliurament de les signatures recollides repudiant aquest crim i exigint la investigació i la condemna dels responsables.


A continuació es va explicar que havia estat impossible comptar amb la presència inicialment prevista dels sindicalistes asturians companys de Cándido i Morala. Tanmateix es va projectar el vídeo “El que rompe paga”, enviat per la Corriente Sindical de Izquierda, de la qual Cándido i Morala són dirigents, un documental que reflecteix la lluita dels treballadors de la Naval de Xixon en defensa dels seus llocs de treball, enfrontant la repressió policial i amb una participació destacada dels dos sindicalistes empresonats.


Durant el debat posterior es va denunciar la política repressiva cap a les mobilitzacions i els activistes que s'està duent a terme en els darrers anys, ja sigui amb governs del PSOE o del PP: enduriment de la legislació assimilant les accions obreres al concepte de “terrorisme”; criminalització de les lluites obreres (petició de 5 anys arran de la vaga general del 20-J a Andalusia, processament per sedició dels treballadors i treballadores d'El Prat...) i de les lluites socials (60 activistes estan processats per ocupar el Centre d'Internament de la Zona Franca...).


En relació a Cándido i Morala --condemnats a 3 anys de presó i a una multa de 5.624 euros-- es denuncia que es tracta d’un muntatge judicial i policial que contrasta amb la impunitat amb que actuen les empreses que deslocalitzen, destrueixen ocupació o són responsables de la mortalitat i sinistralitat laboral, essent la primera vegada des de la fi de la dictadura que s'empresona a militants obrers. L'objectiu és atemorir els treballadors i treballadores, exemplaritzant a través d’aquests destacats sindicalistes asturians el que els pot passar a aquells treballadors i treballadores que no es resignen a acceptar passivament les polítiques neoliberals. Es va denunciar també la responsabilitat del PSOE i d'IU, forces governants a Xixon, en el seu processament i empresonament i els interessos especulatius que hi ha al darrere. Es va explicar que, tot i que els dos sindicalistes asturians no demanen ésser indultats perquè no són culpables de cap delicte, s'ha posat en marxa una iniciativa de petició d'indult per a tots aquells col·lectius, organitzacions o persones que vulguin sumar-s’hi.


Finament es va acordar posar en marxa la “Campanya Unitària per la llibertat de Cándido i Morala”, convocant una *manifestació per al 12 de juliol a les 19 hores des de Plaça Universitat fins a la Delegació del Govern* Central. En una reunió que es farà *dijous 5 de juliol (a les 18’30 hores a la Sala de Projeccions de Cotxeres de Sants)* s’acabarà d’aprovar el manifest unitari presentat a l’acte i el pla d’accions a emprendre per la campanya (enviament de comunicats de suport, manifestació del 12 de juliol...).


El cartell de la mani el podeu descarregar des de:
http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=37751


--------------------------------------------


Qui són Cándido i Morala, i per què han estat empresonats


Els sindicalistes asturians, que van inspirar la pel·lícula "Los Lunes al sol" de Fernando León, han estat empresonats per tres anys, acusats d'inutilitzar les connexions d'una càmera de vídeo de tràfic que enfocava l'interior de la drassana durant una mobilització laboral.


El dissabte 16 de juny a les vuit de la tarda, quan retornaven als seus domicilis acompanyats de les seves respectives famílies van ser detinguts, en ple carrer, Cándido González Carnero i Juan Manuel Martínez Morala, exsecretari i actual Secretari General del sindicat Corriente Sindical de Izquierda (CSI), per a ser traslladats, primer a la comissaria i conduïts, als pocs minuts, a la presó de Villabona on van quedar reclosos.


El passat mes de maig l'Audiència Provincial va confirmar la sentència de tres anys de presó (que han de complir íntegrament per aplicació de lleis associades amb el terrorisme) i indemnització de 5.625 euros a l'ajuntament de Gijón, únic denunciant i damnificat. La sentència és ferma. El Recurs d'Empara davant el TC no deté l'execució de la sentència.


Tant Carnero com Morala, han declarat repetides vegades que són innocents i que per això no demanaran l'indult ni pagaran multa ni cap indemnització. A la mateixa hora de la detenció, els regidors de la corporació municipal del PSOE i d'IU, brindaven per l'acord de govern que prorrogaven per altres quatre anys continuar governant junts. Una cosa similar, també s'està negociant a nivell regional autonòmic on essencialment es tracta de repartir llocs de govern. Ambdós tenen, com fons, acords similars que giren entorn de les privatitzacions de serveis i a l'urbanisme com temes bàsics de govern. La política social, ocupació, habitatge, etc, queda per als telediaris i el dret constitucional al treball, quan es planteja com una reivindicació, es paga amb la presó incloent prioritàriament als seus representants sindicals com acaba de succeir.


Precisament, la defensa dels seus llocs de treball en les drassanes de la badia de Gijón, va xocar frontalment amb el projecte municipal i autonòmic de requalificar les desenes de milers de metres quadrats, que encara queden d'ús industrial, situats en el millor de la badia, en el centre de Gijón. El "pelotazo" que s'apropa, mentre la bombolla immobiliària aguanti, és terrible.


La biografia de Carnero, de Morala i del sindicat que lideren -CSI- pot resumir i fer fàcilment compresible les raons de la seva persecució durant anys i el seu actual empresonament. Carnero, als seus 55 anys, duu cotitzats a la Seguretat Social 40 anys, va començar a treballar en les drassanes als catorze i va ser prejubilat forçós fa un any. Una cosa similar ocorre amb Morala amb 35 anys de cotització a la S.S. i també prejubilat amb 54.


En quan al sindicat, aquest es finança exclusivament amb les quotes dels seus afiliats i, en els seus estatuts, consta expressament que no pot haver alliberats, és a dir, les tasques sindicals se sumen a les laborals i en cap cas constituïxen una ocupació ni cap altra promoció personal. El sindicat i els seus dirigents es deuen exclusivament als afiliats; no tindria sentit qualsevol altra dependència. D'aquesta manera tot escapa al control de qualsevol dels poders, polític, econòmic o empresarial; ni l'ajuntament ni el govern autonòmic han pogut “negociar” ocupació en canvi de la requalificació del magnífic solar de la drassana que ara està envoltat d'habitatges i no precisament socials. Les requalificaciones de solars industrials entorn de la drassana van ser realitzades pel govern del PSOE i IU tant a nivell municipal com autonòmic.


Les mobilitzacions, de tot tipus, que han precedit a aquest empresonament, s'han caracteritzat per la clamorosa absència de CC.OO i d'UGT i per descomptat dels dos partits polítics PSOE i IU que han estat, precisament, els botxins d'aquest empresonament i d'altres repressions similars en la seva aposta per defensar, de fet i de dret, un model econòmic neoliberal a ultrança, encapçalat pel delegat del Govern, el Govern autonòmic d'Astúries i el municipal de Gijón. Les declaracions dels representants polítics d'ambdós partits ho han confirmat, encara que, per altra banda, neguen la seva participació i fins i tot arremeten incomprensiblement contra les seves víctimes. La repressió és inherent i necessària en aquest model polític econòmic. El PP no ha participat directament, però si és responsable, com partit en l'oposició, pel seu silenci o amb complicitat en els beneficis d'aquesta política especulativa en benefici dels grans constructors i promotors.


La Plataforma contra la Repressió i per les Llibertats, integrada per una trentena d'organitzacions, i la Plataforma de Professionals han organitzat nombroses mobilitzacions i en aquest moment estudien, a més, emprendre altres actuacions que van des d'entrevistes amb determinades autoritats a com estudiar, amb tota urgència, la sol·licitud de l'indult per a aquests dos treballadors. El judici va estar plagat d'irregularitats i la sentència va ser considerada com un linxament, sense pal·liatius. No només no es va presentar cap prova o testimoni concloent sinó que el propi vídeo gravat per la policia, que el jutge va negar per dues vegades la seva projecció en la vista oral, demostra que no van ser ells.


La confirmació de la sentència per l'Audiència Provincial va servir per a afegir més despropòsits als ja coneguts. El neoliberalisme és més que una paraula, no augura bons temps per a la democràcia. Creix l'economia -la borsa i el PIB- però el repartiment social empitjora i la repressió és la solució que donen a l'atur, a la precarietat laboral, als problemes de l'habitatge i a la degradació dels serveis públics; la solució que dóna “l'esquerra plural” del PSOE i IU, com així mateix es denominen, que formen el govern municipal de Gijón i l'autonòmic d'Astúries, és empresonar a dos treballadors, a la millor gent coneguda, potser que tenim; a ells els destorben.

dimarts, 3 juliol de 2007

(Maragall dimissió) El litoral dels Països catalans i de l´estat espanyol tindrà 3 milions de nous habitatges: SOS!

Tres milions de nous habitatges “ofegaran” el litoral dels Països Catalans i l´estat espanyol, segons Greenpeace.
La destrucció de la costa pot ser “irreversible” si ajuntaments i comunitats autònomes no "passen a l'acció" en la recuperació del litoral, tal com indica l'informe ‘Destrucció a tota costa 2007’.

Durant l'últim any, els ajuntaments costaners espanyols han projectat 2.999.743 nous habitatges, 202.250 places hoteleres, 316 camps de golf i 112 ports esportius amb 38.389 nous amarraments. A més, s'han conegut 90 casos de corrupció urbanística que impliquen més de 350 càrrecs públics. La situació del litoral és “sens dubte insostenible”, segons denúncia Greenpeace i la única solució per a la organització ecologista passa per establir una gestió sostenible de la costa i eliminar sól urbanitzable.

L'informe ‘Destrucció a tota costa 2007’, presentat aquesta setmana, destaca l'accentuat empitjorament que el litoral espanyol ha patit en l'últim any i repassa les principals amenaces de la costa, destacant com la principal la construcció, l'augment de nombre de camps de golf associats a segones residències, les denúncies de corrupció urbanística, l'increment de nous amarraments esportius, els efectes del canvi climàtic i els problemes de contaminació a causa de l'escassa depuració de les aigües residuals i als abocaments dels bucs al mar.

Greenpeace ha denunciat l'immobilisme de les administracions per intentar aturar i solucionar els problemes del litoral. “Els ajuntaments han deixat que es destrueixi la costa i les comunitats autònomes tampoc han fet els seus deures”, va afirmar María José Caballero, responsable de Costes de Greenpeace i autora de l'informe. Caballero també va expressar la “profunda decepció” de l'organització davant l'actuació del Ministeri de Medi Ambient.

“El Ministeri és el garant del bon estat del litoral, però els seus plans no convencen ni es regeixen per directrius clares. Els pressupostos destinats a recuperar el litoral són, a més, ridículament baixos”, va explicar la responsable de Costes.

Comunitats més castigades

L'informe d'aquest any, a més, inclou un rànquing que ordena les comunitats litorals espanyoles segons el grau de salut de les seves costes. La pitjor posició l'ocupa Andalusia. L'elevat nombre d'habitatges projectats (683.350), el creixement d'habitatges il·legals i de camps de golf al litoral, l'assetjament a espais naturals protegits i els casos de corrupció urbanística fan a aquesta comunitat mereixedora, segons Greenpeace, de l'últim lloc de la classificació.

A continuació, se situen les Illes Canàries i la Comunitat Valenciana, on les previsions de construir places turístiques i ports esportius són les més elevades de tot l'Estat.

Murcia, Balears, Catalunya i Cantàbria són les següents regions a aparèixer en el llistat de comunitats més castigades, en el qual Euskadi i Astúries presenten les xifres més baixes quant a augment d'habitatges i amarraments.

Protecció urgent

Greenpeace afegeix també a l'informe una sèrie de propostes encaminades a aturar la degradació que viu el litoral. Abandonar les pràctiques d'enginyeria “dura” en el litoral i protegir i conservar els terrenys amenaçats per la construcció és la primera de les mesures que, segons l'organització ecologista, ha d'adoptar el Ministeri de Medi ambient.

Greenpeace reclama que es decreti una moratòria en la construcció de nous ports esportius i que es fomentin mesures noves com el lloguer de les embarcacions. L'organització internacional també exigeix que acabar amb els problemes d'abocaments i contaminació es converteixi en una prioritat per a totes les administracions.

Engegar mesures globals que garanteixin una protecció integral de la costa, entre les quals destaca l'establiment d'una Xarxa de Reserves Marines que salvaguardi el litoral, la productivitat dels mars, la vida marina i els seus ecosistemes per als molts milions de persones que depenen i gaudeixen d'aquest espai és una altra de les prioritats que marca Greenpeace com “ineludibles”.

Què PuC Fer jo?


Greenpeace et convida a denunciar on-line els punts negres del litoral espanyol.

Més informació:
(
‘Destrucció a tota costa’ informe complet (PDF).

Greenpeace

Informació facilitada per Canal Solidari

(Maragall dimissió) Les reserves de petroli al ritme actual s´acaben abans de 40 anys: cal un canvi energètic

Reserves petrolieres, mig plenes o mig buides?
De 4 a 40 anys de vida li donen a les reserves mundials de petroli. Ningú sembla saber fins quan respondran a la demanda els pous petroliers. Mentre, les energies renovables es perfilen com la gran alternativa davant aquesta crisi.

Un recent estudi del gegant petrolier BP assegura que les reserves de borses de petroli en tot el planeta permetrien cobrir la demanda durant un període de quaranta anys al ritme de consum que la societat manté a l'actualitat.

Els científics de l'anomenat Oil Depletion Analysis Centre, en canvi, titllen aquestes previsions de “massa optimistes” i alerten que en quatre anys s'iniciarà una forta caiguda de la producció.

En l'opinió d'aquest col·lectiu d'investigadors, s'arribarà a la taxa màxima de producció de manera imminent i calculen que el 2011 la producció petroliera començarà a caure amb força. A més, anuncien que aquest fet tindrà un fort impacte per a l'economia mundial.

Colin Campbell, ex vicepresident d'importants companyies del sector com la mateixa BP, Shel o Chevron Texaco, explicava aquesta setmana en una entrevista al diari 'The Independent' que les reserves de petroli més barates per a la seva extracció ja fa dos anys que es van exhaurir.

Augment de la demanda

L'economia mundial consumeix 82 milions de barrils diaris però l'Agència Internacional de l'Energia, encara que reconeix que la producció dels pous petroliers està començant a caure, preveu que la demanda continuarà creixent i arribarà als 113 milions de barrils diaris l'any 2020.

El petroli és, amb un 34% del total, la font d'energia més utilitzada per al consum a nivell mundial, segons explica l'Associació per a l'Estudi dels Recursos Energèticos en un vídeo publicat a 'Youtube'. És també el component amb més pes al balanç de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP).






Quan s'acabarà el petroli?

Saber quines són exactament les reserves disponibles de petroli és un tema econòmicament vital però científicament complex. Sens dubte, el petroli és ara per ara la principal font d'energia del món. El necessitem per al transport, per a la indústria i per al comerç. Però, fins quan el podrem seguir utilitzant?

Per a les petrolieres la solució passa per descobrir nous pous, però els científics alerten que aquesta idea és poc realista i que comportaria elevats costos econòmics i mediambientals. “Per contrarestar aquestes despeses, el petroli hauria de ser molt més car, el que tindria enormes conseqüències per a l'economia actual”, expliquen des de l'Oil Depletion Analysis Centre.

La publicació de l'Informe Estadístic sobre l'Energia al món ha encés el foc de la polèmica entre la indústria i els científics i ecologistes. Aquests últims, critiquen que no es prenguin mesures i que no es comencin a prendre seriosament les energies alternatives.

Alternatives ecològiques i sostenibles

Aquesta és precisament una de les solucions per les quals aposten els científics davant la crisi de les reserves de petroli. “Hem de promocionar les energies alternatives, ja que tenen la capacitat de no contaminar el medi ambient i no afecten per tant la societat i a més, són renovables”, expliquen membres de l'Oil Depletion Analysis Centre.

A l'Estat una de les energies renovables que més s'està començant a desenvolupar és l'energia eòlica. El 2006, l'Estat tenia instal·lada una capacitat d'energia eòlica de 11.615 megavats, sent així el segon país del món quant a producció, juntament amb Estats Units, i només per darrere d'Alemanya.

Fa tan sols tres mesos, l'energia eòlica a Espanya va batre un nou rècord de producció, a l'arribar als 8.375 megavats, gràcies al fort vent que va assotar gran part de la península. Segons dades d'experts i analistes en energia, aquesta és una potència superior a la produïda per les sis centrals nuclears que hi ha a Espanya que sumen 8 reactors i que juntes generen 7.742,32 megavats.

Des de fa uns anys a Espanya és major la capacitat teòrica de generar energia eòlica que nuclear i és el segon productor mundial d'energia eòlica, després d'Alemanya. La llei nacional sobre energies alternatives pretén arribar als 20.000 megavats de producció eòlica el 2012.

L'energia eòlica és, doncs, molt efectiva, però l'únic problema és que no és possible instal·lar aerogeneradors a qualsevol zona, perquè és necessari que el vent sigui constant.

Per això, es busquen més alternatives. Cada vegada més governs es comprometen amb fonts renovables com l'aigua, que genera l'energia hidràulica, geotèrmica i oceànica o mareomotriu o el sol que pot generar energia solar (que utiliza la radiació solar amb l'ús dels panells solars). En els últims anys també ha començat a cobrar protagonisme el desenvolupament de l'energia biomassa, que utilitza la descomposició de residus orgànics.

La utilització d'aquestes fonts renovables comporta un model energètic alternatiu a l'imperant en l'actualitat, que es basa en les següents premisses:

  • L'ús de fonts netes, abandonant els processos de combustió convencionals i la fissió nuclear.

  • L'explotació extensiva de les fonts d'energia, proposant-se com alternativa el foment de l'autoconsum, que eviti en la mesura del possible la construcció de grans infraestructures de generació i distribució d'energia elèctrica.

  • La disminució de la demanda energètica, mitjançant la millora del rendiment dels dispositius elèctrics (electrodomèstics, llums, etc.)

  • L'explotació d'aquestes fonts no produeïx agents contaminants que perjudiquen la salut del medi ambient.



  • Més informació:

    Associació per a l'Estudi dels Recursos Energètics

    Oil Depletion Analysis Centre

    Energia eòlica a Wikipedia.

    Energia hidràulica a Wikipedia

    Energia geotèrmica a Wikipedia.

    Energia oceànica o mareomotriu a Wikipedia.

    Energia solar a Wikipedia.

    Energia biomassa

    Informació facilitada des de Canal Solidari-OneWorld 2007

    (Maragall dimissió) Sobre proposta d´anglès a TVE d´Ernest Maragall: més del mateix

    Quan amb determinats aparells permeten el multilingüisme, ara, com a primera llengua, es vol treure el català per l´anglès, amb una situació real que a la TDT el català és una llengua minoritària i minoria numèrica escandalosa. Us deixo una opinió al respecte:

    El Conseller Ernest Maragall, després de la proposta de la tercera hora en castellà, n'ha fet una altra tant o més agosarada que la primera. Ha proposat que TV3 passi les pel·lícules en versió original i subtitulades en català, d'aquesta manera el coneixement de l'anglès augmentaria enormement a Catalunya.

    Sens dubte el Conseller te raó, el coneixement de l'anglès augmentaria molt, segurament en la mateixa proporció en què baixaria el coneixement del català. Hi hauria una televisió, TV3, emetent en català i anglès i tota una pila d'altres televisions emetent només en espanyol. Quina llengua en sortiria perjudicada? És fàcil d'entendre, el que ja no s'entén tant és per què es fan propostes que perjudiquen, directa o indirectament, la llengua catalana.

    TV3 no pot portar a terme aquesta proposta si no ho han fet abans les altres televisions i mentre l'audiència de TV3 no estigui acostumada a sentir l'anglès. Si es fa sense que es donin aquestes condicions, els telespectadors de TV3 canviaran de canal, amb la qual cosa deixaran de sentir català, ja que és l'única televisió que emet en català, i passaran a sentir-ne qualsevol altra de les que emeten en llengua espanyola.

    Abans de fer alguna altra proposta demanem al senyor Ernest Maragall que reflexioni seriosament sobre les conseqüències que se'n deriven.

    Carme Forcadell
    Plataforma per la Llengua
    www.plataforma-llengua.cat

    (Maragall dimissió) El reg dels camps de golf: passat, present i futur


    Publicat pel Grup d'Estudis i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC)


    La premsa s’ha fet ressò recentment d’un fet que GEPEC-EdC ha vingut denunciant des de fa anys: la majoria dels camps de golf encara es reguen amb aigua de pou. El problema no té solució a curt termini, a no ser que l’Agència Catalana de l’Aigua i el Departament de Salut estableixin mecanismes àgils per a l’aprofitament de les aigües regenerades provinents de depuradores urbanes i imposin mesures molt més restrictives per al reg de camps de golf.


    Concretament, alguns camps de golf porten molts anys beneficiant-se de l’aigua de magnífica qualitat dels pous de l’aqüífer Baix Camp, com és el cas del Golf Bonmont Terres Noves. Una aigua que podria satisfer perfectament la demanda d’aigua per a ús de boca, previ anàlisi i control, per al municipi de Mont-roig del Camp i els seus nuclis agregats (Miami Platja, Bonmont, urbanitzacions i càmpings). Tanmateix, aquesta aigua de bona qualitat es desaprofita en quantitats ingents per a regar una gespa gens agraïda.

    Sense anar més lluny, constatem que el Golf Bonmont Terres Noves té sol·licitada una concessió de la depuradora d’aigües urbanes de Montroig de 584 milions de litres l’any = 1’6 milions de litres per dia = 18’52 litres per segon per a regar 50 hectàrees de gespa (http://www.gencat.net/diari/4852/07061045.htm). Concessió que, a dia d’avui, no és operativa, ja que les depuradores d’aigües residuals urbanes del terme municipal de Mont-roig són precàries i incompleixen flagrantment la Directiva CE/91/271.

    No ens ho inventem nosaltres, sinó simplement constatem allò que la mateixa Agència Catalana de l’Aigua reflecteix en l’actualització per a l’any 2007 del PSARU 2005 (Pla de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes). L’ACA preveu les següents actuacions en un escenari proper (2008, amb molta sort) al terme de Mont-roig (font: ACA):


    psaru_montroig
    al tenir molt en compte que els pous dels quals s’abasteix el camp de golf de Bonmont també són objecte d’aprofitament per a abastament de Mont-roig i Pratdip, en una quantitat autoritzada de 69 milions de litres per any = 189.000 litres per dia = 2’2 litres per segon (http://www.gencat.net/diari/4681/06146118.htm). Per tant, dels mateixos pous "beuen" municipis i camp de golf en una proporció de 10:1 a favor del camp de golf. Això ens fa qüestionar seriosament que, en cas de sequera greu, quedi garantit el subministrament d’aigua per a la població d’aquests dos municipis. Prenguin nota els responsables municipals que tan alegrament donen llicències a aquests complexes recreatius...

    El cas del golf Bonmont és paradigmàtic, i és només un exemple d’una llarga llista de camps de golf que han consumit, consumeixen i seguiran consumint quantitats enormes d’aigua de pou. Caldrien nous plantejaments per a minvar el desaprofitament d’aigua dels camps de golf:

    - Creiem necessari que s’imposin mesures molt més restrictives per a la concessió d’aigües de pou als camps de golf, tant a les noves com a les ja inscrites, en previsió de que es produeixin situacions de sequera recurrents degut al canvi climàtic

    - Creiem necessari que es revisin les concessions històriques de reg per als camps de golf, de la mateixa manera que es fa amb les concessions de reg agrícola, i que s’anul·lin aquelles concessions caducades i que no han estat adequades a la llei 3/1998 d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental

    - Creiem necessari que s’estableixin intercanvis de drets concessionals, en els que els camps de golf cedeixin part de les seves dotacions de reg per a abastament de població d’ús prioritari, i no es concedeixin noves dotacions dels mateixos pous

    - Creiem necessari que la planificació urbanística sigui subsidiària del planejament hidrològic, i que els informes de l’ACA quant a abastament i sanejament de camps de golf i complexes recreatius siguin 100 % vinculants

    - Creiem necessari que es substitueixin les varietats de gespa actuals per altre tipus de vegetació adaptada al clima mediterrani i que presenti uns requeriments hídrics molt inferiors als de la gespa tradicional

    - Creiem necessari que les llicències municipals dels camps de golf es revisin tenint en compte la Directiva Marc de l’Aigua, la Directiva d’Abocaments, la llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental i totes aquelles normatives ambientals subsidiàries que incideixin en un canvi de costums en la gestió dels camps de golf i que condueixin a una optimització real dels recursos hidrològics, tant del subsòl com dels superficials.

    dilluns, 2 juliol de 2007

    (Maragall dimissió) Memòria obrera sovint bandejada per història oficial d´amos de les ex-colònies. Fins quan?

    A ràdio Berga, tenen a la web un apartat d´efemèrides, i m´ha sobtat, l´efemèride d´avui:

    1890

    El 1890 fou un any de gran conflictivitat social al Berguedà i a les zones industrials de Catalunya. Les condicions de treball a les fàbriques eren molt dures i molts obrers es mobilitzaren per tal de protestar i aconseguir millorar la seva situació. La resposta dels amos fou, sovint, optar pel locaut (tancament de les fàbriques). Després d'uns quants mesos de vagues i locauts, els obrers de Puig-reig -organitzats a través del sindicat de les Tres Classes de Vapor- redactaren una carta al governador civil per tal de denunciar la seva situació: "Los obreros de esta localidad (...), que por motivo de haber cerrado los patronos las fábricas (...) se encuentran sin trabajo (...) acudimos a usted en pública manifestación en demanda de un trozo de pan, para acallar el hambre de nuestros inocentes familias. El hambre! que horrible palabra; y más horrible situación (...) al oír la voz de las inocentes críaturas que llorando a lágrima viva nos piden pan, y no poderselo dar por carecer de él".

    Aquest apunt històric, ve a deixar en evidència, quan es fan monogràfics sobre el món de les ex-colònies tèxtils, sovint s´obvia l´explotació social i laboral i les revoltes socials a l´alt llobregat, que en treballs siversos, ni en reculls de premsa comarcal no han encara avui vist la llum, salvades excepcions. Tenim un deute històric en un moviment social d´una història, no escrita pels propietaris que mentre va anar bé, se li reien les gràcies, però quan van anar maldades, va abandonar el patrimoni industrial i entorn o sel´va vendre per deixar-lo en mans d´especulacions immobiliàries. Tenim un deute de recuperació de memòria històrica comarcal.

    (Maragall dimissió) Acte de reagrupament.cat, marcant el camí


    Aquest cap de setmana, com tants d´altres centenars militants d´ERC, hem assistit a l´acte del nou corrent, Reagrupament, encapçalats per Joan Carretero, que compta amb Jaume Fernández i Ruth Carandell com escuders i un grup promotor, que compta gratament, amb un ideòleg, sovint no prou valorat, i que en el seu moment va disputar secretaria general a Joan puigcercós, en Josep Pinyol, de Cornellà. Ha sortit prouta informació fent balanç de l´acte, al propi web de Reagrupament en fan un recull. I em quedaré amb impressions personals compartides amb altres militants assistents:
    - Hi ha un malestar entre la militància d´esdevenir un partit de l´establishment com són CIU i PSC, enlloc del que vol la majoria, un vaixell insignia, ERC, per anar directes cap a la independència, i que l´augment de poder cojuntural actual, no vol dir augment social en el temps com demostra els resultats, la força d´ERC rau en la insistència i tenacitat ideològica, sobiranisme sense renúncies, vestit amb un necesari discurs social, sense renunciar a cap dels dos eixos, personalment.
    - Episodis com lo de la bandera a governació dites amb ironia a discurs de carretero, pels somriures generals demostren la ridiculització del fet que n´ha interpretat la militància present, com la pluja fina, insistent, amb un Carod, que vol esdevenir el "nou pujol" del govern català.
    - L´irrupció de Reagrupament ha posibilitat tres fets fonamentals: valorització unànime de mantenir l´assamblearisme, recuperació del discurs independentista i marcar agenda interna per fer un full de ruta i qui vulgui tenir el suport majoritari de militància haurà de ser prou valent a marcar full de ruta sobiranista amb discurs social.
    - L´acte va tenir un element descuidat els darrers temps per ERC, l´element simbòlic: senyera catalana, música de lluis llach, ovació a Herbert Barrera, entenc per ser qui va salvar ERC en els moments dificils i no va renunciar al republicanisme com va fer carrillo amb el PC, per això no va poder presentar-se en solitari priemres eleccions fa 30 anys, i no tant pel discurs dretà per l´immigració, entenc jo.
    - Els convidats: uriel bertran, que encerta amb full de ruta del 2014, però li manca com vaig dir-li i demano als corrents: marc català relacions laborals i seguretat social ctalana per bastir discurs social com horitzó nacional proper, al mateix nivell que l´eleiminació de peatges i la fi de l´espoli fiscal, ja assumits.
    -Hi ha gent que va despenjar-se d´ERC o critica amb ERC que podria pujar al carro del rojecte d´ERC, gràcies a Reagrupament, i com diu la paraula encunyada per Pallach, és un element de suma, no de divisió, com aviat algú s´atrevirà a dir.
    - Discrepo amb lo de la politica de l´esforç, per tenir un tuf neoliberal, que amb frase penúltima de carretero de JFK que enlloc de demanar:" que pots fer catalunya per tu, tu que pots fer per catalunya", quan el govern a de reequillibrar la riquesa davant la deriva de la globalització, potser juntament amb continues referencies a l´europa occidental, són d´un discurs macarthista que hauria d´estar superat, propi de la guerra freda i en el segle XXI, a més d´una certa penalització en excés a immigració, i això no treu la necessitat de regularització amb el català com a llengua inclusiva, i drets i deures com es va dir , algú de l´equip carretero se l´hi ha anat de la mà, potser i entenc com parlava amb Josep Pinyol, la necesitat de parlar de l´element comú denominador , els drets humans assumits per les nacions unides. S´han de polir detalls del discurs en aquests aspectes, ara l´horitzó de estratègia de confrontació amb l´estat, 100% encertat i d´un ampli suport de la militància, davant la pluja fina que ens subordina a la submissió del PSC envers al PSOE.
    - Absència gairebé de càrrecs intermitjos colocats per actual direcció i pocs d´institucionals, senyal que és militància de base real, la que aguanta el partit de sempre, i gent que també va anar a acte del Puigcercós . Esperar que es vagin acoplant estratègies i surti en el seu moment el millor resultat d´ERC.
    - A molts ens preocupa que s´intenti dretanitzar ERC, quan és un partit d´Esquerres, que se li ha mutilat un element que aglutinava a molta gent inclús no independentista, la R, de REPUBLICÀ. ERC ha de tornar a ésser ERC, mai no Dreta Republicana de Catalunya.

    dijous, 28 juny de 2007

    (Maragall dimissió) Opinions sobre el Marc Català de relacions laborals a l´Esquerra nacional


    En aquesta ocasió, faré una excepció i poso l´accent en l´exemplar del mes de juny de la revista pels militants d´ERC que podeu consultar clicant aquí, on per fi, es parla sobre el Marc català de relacions laborals de forma específica. Representants de CCOO(jordi presas),UGT(Cesc Poch),Intersindical-CSC(Eduard Suarez) i jo com a CGT(Moisès Rial), tots membres del Fòrum sindical d´ERC, opinem sobre l´estat actual i els objectius. Crec que la sintesi permet pels no iniciats, acostar la necessitat del traspàs exclusiu en tot el referit al Marc català sociolaboral, ens hi va molt. Recordo, un cop més, com en l´entrevista que els objectius bàsics foren recollits al referent document Per un marc català de relacions laborals, que caldria actualitzar però que és la base de per on cal anar el sobiranisme sociolaboral, tant dels diferents corrents interns, com del conjunt de la societat.

    Voldria fer un merescut reconeixement, ja que l´iniciativa, ve del diputat al congreso de los diputados,Joan Tardà, que per mèrits es mereix un lloc destacat a futures llistes al Parlament espanyol, que del debat que ell va proposar entre els membres del fòrum sindical d´ERC , malgrat que desitjaria que s´anés més enllà pel pes clau al congrés, com seria formular el traspàs i creació d´una seguretat social catalana amb el seu règim econòmic i fragmentar la caixa única, en va sortir interpel·lació al ministre caldera i uns posteriors compromisos negociats per ell de calendari de traspàs competencial a partir d´aquest 30 de juny, entre d ´altres de l´inspecció de treball, que s´ha d´incloure en la comissió mixta de traspassos en aplicació del nou estatut. Tot cal dir, que fins que no tinguem un nou "tanc social", una Seguretat social catalana, dificilment penetrarem el sobiranisme en sectors socials no propers al catalanisme, i molt menys, al sobiranisme. El marc català és l´eina que ens cal, i espero que haguem modestament contribuït al debat entre militància i entorn social a l´aportació ideològica, però també de millora de les condicions de vida de la societat.

    dimecres, 27 juny de 2007

    (Maragall dimissió) Actes de la Marxa d´homenatge als Maquis 2007

    Al Berguedà, hi ha molts d´altres indrets del país, com podeu comprovar es fa memòria de la lluita per les llibertats dels maquis en temps dificils de dictadura, amb tot un seguit d´actes arreu del país. Aquí teniu els actes previstos, alguns ja realitzats:

    x marxa-homenatge als maquis, 2007
    www.sindominio.net/marxa-maquis

    VILANOVA I LA GELTRÚ, 2 i 3 de juny

    Dissabte 2 de juny a partir de les 20.30 h activitats a la “plaça dels Maquis” (pl. Pau Casals), presentació de la marxa i concert de “Patada al Rey”.

    Diumenge 3 de juny, a les 19 h al CSOA La Soga (c/ Sogres núm. 25) projecció de La guerrilla de la memòria i Quico Sabaté. Contacte: la_lluna_negra@hotmail.com

    BARCELONA, dijous 28 juny
    Cicle de “pelis de tiros” i documentals de Maquis. L’últim dijous de cada mes. De juny a novembre a la FELLA/CNT (c/ Joaquin Costa 34, baixos).

    20:30 h Y llego el dia de la venganza (1964) Fred Zinnemman.
    22:45 h Quico Sabate (1980) Col·lectiu Penta.

    BELLVER DE CERDANYA, 14 i 15 de juliol
    IV OFENSIVA CONTRA L’OBLIT. www.alestrinx.tk
    Operació Reconquesta de la Memòria. Del Maquis al MIL

    Dissabte 14 de juliol a l’Alberg “La Bruna”.

    • 11 h Xerrada-col·loqui sobre les resistències llibertàries des de 1939 i fins l’actualitat a càrrec de les historiadores i membres de la Marxa-Homenatge als Maquis: Dolors Marín, Joan Martínez i Josep Cara.
    • 14 h Dinar
    • 16 h Cinefòrum amb la projecció de El MIL (55 m., Suïssa 2006) de Martina Loher Rodríguez, amb la seva participació en el debat posterior conjuntament amb l’ex-membre del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL) Jordi Solé Sugrañes.
    • 20:30 h Sopar
    • 22 h – 24:00 h Concert amb AKAPELA PUNK

    Diumenge 15 de juliol

    • 8 h matí esmorzar
    • 9 h Ruta comentada a una Base Guerrilla. Des de Mas Tartàs (Palau de Cerdanya) fins a la Molina (Uns 8 km amb opció de 6 km.). Retorn punt de partida amb cotxe.

    Dinar, sopar i dormir i esmorzar de diumenge (30 euros). Places Limitades. Més informació: alestrinx@nodo50.org

    BERGA, dissabte 21 juliol
    www.berguedallibertari.org

    • 8 h Caminada comentada per les bases guerrilleres properes als canals de Sant Miquel (es sortirà des del Pont de Pedret).
    • 13:30 h a la carretera vella de Vilada: Homenatge a Joan Vilella, Josep Puertas i Josep Bertobillo.
    • 18 h Xerrada-homenatge a l’Ateneu Columna Terra i Llibertat als resistents llibertaris de l’Alt Llobregat, en especial als grups de Marcel·lí Massana i Ramon Vila Capdevila, amb la participació al col·loqui d’antics companys i amics d’aquest dos guerrillers llibertaris berguedans.

    BARCELONA, dijous 26 juliol
    A la FELLA/CNT (c/Joaquin Costa 34, baixos).
    20:30 h A tiro limpio (1963) Francisco Pérez-Dolz.
    22:30 h La guerrilla de la memoria (2001) Javier Corcuera.

    BARCELONA, dijous 29 agost
    A la FELLA/CNT (c/Joaquin Costa 34, baixos).
    20:30 h Huidos (1992) Sancho Gracia.
    22:30 h Els maquis a Catalunya I.

    BARCELONA, dijous 30 d’agost a les 20 h: Trobada al lloc on van assassinar al company Josep Lluís Facerías, al Passeig Verdum cantonada amb el carrer Doctor Pí i Molist.

    BARCELONA, dissabte 2 de setembre
    http://www.negrestempestes.org/

    10 h ruta de la guerrilla urbana a Barcelona. Es sortirà des de la plaça de sants al costat de l’estàtua del ciclista.

    Ruta de FRANÇA A ANDORRA: 15 i 16 de setembre

    Pas França-Andorra pel pas de la Font Argenta (pas dels Contrabandistes).

    Sortida: dia 15 Ax Les Termes (Ariege-França). Nit: Refugi Rhule. Arribada: dia 16 Soldeu el Tarter (Andorra). Si voleu venir: marxa-maquis@sindominio.net

    DESCOBRINT LES TRINXERES DEL FRONT ANARQUISTA AL PALLARS
    http://www.igualadallibertaria.tk/

    Diumenge 23 de setembre a les 10 h a la Plaça Major de Vilanova de Meià. Sortida organitzada des del ZTA Banzai de Manresa i l’Ateneu Llibertari d’Igualada).

    BARCELONA, dijous 27 setembre
    A la FELLA/CNT (c/Joaquin Costa 34, baixos).
    20:30 h Silencio roto (2000)Montxo Armendáriz.
    22:45 h Els maquis a Catalunya II.

    SALLENT, dissabte 29 de setembre

    • 10 h Trobada dels assistents més matiners a la Sala Vilà i Valentí de Sallent. (carrer Àngel Guimerà, 5). Exposició gràfica de la història de la marxa dels maquis (fins les 13:30 h.). Hi haurà passis de vídeos biogràfics.
    • Sortida a l’indret de Can Rocaus (base dels maquis) per la dignificació de l’espai que conserva la seva memòria.
    • 14 h Dinar popular a l’envelat de Sallent. Confirmar assistència.
    • 17 h a la Sala Vilá i Valentí, pel·lícula Vivir la Utopia.
    • 18:30 h també a la Sala, xerrada col·loqui “Marxa Homenatge als Maquis. Recuperació popular de la memòria històrica” amb Dolors Marín, historiadora i alguns dels companys de la marxa.
    • 21 h Festa de cloenda amb circ, paradetes de material divers i l’actuació de Rauxa, Ràbia Possitiva, Inser Show i Tupolev.

    BARCELONA, dijous 25 octubre
    A la FELLA/CNT (c/Joaquin Costa 34, baixos).
    20:30 h Luna de Lobos (1987) Julio Sanchez.
    22:45 h Els maquis a Catalunya III.

    BARCELONA, dijous 27 novembre
    A la FELLA/CNT (c/Joaquin Costa 34, baixos).
    20:30 h Metralleta Stein (1974) Jose A. De la Loma.
    22:30 h Els maquis a Catalunya IV.

    SANT CELONI, dissabte 5 de gener 2008 al cementiri a les 12 h trobada en record del company Quico Sabaté.

    SALUT I ANARQUIA!

    Per saber amb detall tots els actes (també els d’última hora), adreces i horaris mireu les dades més actualitzades a: www.sindominio.net/marxa-maquis/ també a www.alestrinx.tk, www.negrestempestes.org/, http://www.igualadallibertaria.tk/
    i www.berguedallibertari.org

    Contacte: marxa-maquis@sindominio.net

    (Maragall dimissió) Inici d´estiu en imatges, dels camps a mig segar i el fruit de la terra enbalat





    Com no pas pocs, el cap de setmana de Sant Joan, és un bon moment per desconnectar, una primera instantània d´un camp del municipi veí de Santa Maria de Merlès, vora la riera de merlès i les dues segones, en aquest cas a Forallac, al Baix Empordà, als volts del nucli preciós de peratallada , entre ullastret i llabià, en un triangle, que amb anys com el 1994 que aquí patíem incendis dantescos, - per cert FECSA encar sent surt 12 anys i només queda via civil dels afectats, llastimós-, allà al Baix Empordà tenien un llac natural sorgit de la crescuda de la riera del Daró, fet que alguna masia de la zona conserva per si de cas, avui en dia una barca per si queda negada de nou, un prodigi de la naturalesa, facilitat per la planúria de la zona, i per anècdotes, un pot trobar inclús un aeròdrom emmig de camps amb avionetes de vol a motor com a servei de franc per alguna casa d´agroturisme de la zona, un prodigi de la reconversió de la pagesia entre camps polits de palla com a pista d´aterratge i enlairament.
    I es que l´inici de l´estiu, oficialment el 21 de juny, ha iniciat amb temperatures altes, i la gran majoria associa immediatament a la platja, i reivindico l´ofici de pagès, trencant tòpics, us il·lustro algunes imatges que m´hi transporten més a l´estiu, potser per entorn social d´un humil Berguedà que viu al cor de Catalunya envoltat encara de força camps de conreu en zones properes: l´inici de la sega del blat, l´ordi, cànem o d´altris, fet per un ofici, el de pagès, que aviat s´haurà de pagar amb recursos públics per tenir gent al territori disseminat, com a vigilants del bosc i el sotabosc, vist que la majoria s´han de buscar alternatives per guanyar-se la vida , tipus agroturisme, fet reeixit aquí al Berguedà, tot un referent dins el país, per continuar treballant la terra dels avantpassats en una majoria i fidels al territori, i que sovint no omple cap portada de premsa generalista, però val la pena veure camps que recullen la collita de blat, ordi i d´altres per part de grans màquines mecanitzades, com una normalitat del fruits de la terra, que d´alguna manera o altra, degustarem més tard o d´hora, i que aquest noble ofici , perduri pel bé de la catalunya rural, que "urbanites" i gent de pobles inclosos, també en gaudim en el nostre temps d´oci, que no es valora i menys es manté observant la brutícia de deixalles de massa vorals del país, signe que l´autoestima per la terra per part de moltes persones, encara li queda molt recorregut per a assolir per valorar el nostre entorn quotidià.

    dimarts, 26 juny de 2007

    (Maragall dimissió) Eduardo Galeano: l´absència de democràcia al FMI, BM i OMC

    Per entendre l´estat real de la democràcia del món a través dels organismes econòmics més influents, explicat pel referent Eduardo Galeano en breu explicació. Molt clarificador de quina pseudodemocràcia global, que sotmet als estats i la població en general, als dictats d´una minoria privilegiada a través del FMI, BM i OMC:

    (Maragall dimissió) L´estat espanyol, país "punter" de la Unió Europea en investigació militar,segons llibre "El militarisme a Espanya"

    Ara que s´acaba el període de declaracions de renda, on es recorda campanyes d´objecció fiscal a les despesses militars, cal no obviar, allò que s´amaga sota els pressupostos estatals del PSOE, ara que es negocien els pressupostos generals de l´estat, hi haurà sota epígraf de Recerca i investigació, en una part molt important: el finançament amb fons públics de la investigació militar i per tant la cultura de la guerra i el militarisme.
    Això es reflexa a més de l'exportació d'armament a països empobrits, la manca d'investigació civil o el qüestionament de l'ajuda humanitària després de la intervenció militar. El llibre "El militarisme a Espanya" analitza els últims temps referent a això.

    “L'Estat espanyol ha consolidat el seu lloc entre el conjunt dels països més desenvolupats i rics del planeta” i per “estar a totes” i així augmentar la seva influència en els organismes internacionals s'ha compromès en greus conflictes mundials. Aquesta afirmació la fan Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, i Pere Ortega, investigador en temes de pau, desarmament i economia de la defensa, els dos coordinadors d'El militarisme a Espanya, un llibre que neix com una aposta de canvi a favor de la diplomàcia i la negociació per evitar la intervenció militar i l'“enquistament dels conflictes”.

    “Totes les intervencions militars espanyoles realitzades entre 1999 i 2006 han estat justificades, parcial o totalment, a partir d'arguments humanitaris”, assenyala Alejandro Pozo, investigador del Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs, al capítol que ensenya la tasca humanitària dels exèrcits. La majoria d'aquestes intervencions s'han portat a terme amb el pretext de protegir o assistir col·lectius en crisi.

    Encara que l'Exèrcit espanyol ha intervingut activament en desastres naturals i humans –Centreamèrica, Albània, Turquia, Indonèsia o Pakistan-, “resulta paradoxal” que es distribueixi ajuda humanitària després d'intervencions militars com les de Kosovo, Afganistan i l'Irac, en les quals van intervenir els soldats i on l'ajuda humanitària la van brindar “aquells que havien realitzat els bombardejos, tant a zones civils com militars”, crítica Alejandro Pozo.

    Com destaca el llibre, fets com aquest creen confusió en la població “beneficiària”. Un exemple clar és l'Irac, on EUA va repartir aigua mineral a Bàssora, després de destruir la canalització d'aigües de la ciutat amb bombes de precisió.

    Potència mundial en investigació militar

    En l'àmbit de la investigació, Espanya és "un país sense tradició científica i sense una valoració social de la investigació i el desenvolupament (I+D) que encara pesa molt", tal com expressa Eugeni Barquero, membre de la Fundació per la Pau, ja que "només es destina un 1.07% del PIB a I+D".

    No obstant això, en inversió per a la investigació militar, Espanya es troba entre els països "punters" sent el primer país de la Unió Europea, amb el Regne Unit i França, que inverteix en aquesta àrea, només després dels Estats Units en el context mundial.

    En el projecte de pressupostos generals de l'Estat per al 2006 es van destinar 6.511 milions d'euros a I+D, dels quals 1.684 milions (més del 26%) eren per a investigació militar. Aquesta xifra suposa sis vegades més que en investigació sanitària i tres vegades més que en investigació científica, que és la font principal de finançament d'I+D d'universitats i centres públics d'investigació espanyols, diu Eugeni Barquero.

    Armes espanyoles a països empobrits

    D'altra banda, des del 1998 i fins al 2005 l'Estat va destinar una mitjana de 274 milions d'euros anuals a l'exportació d'armament, sent els països enriquits la principal destinació amb un 63% i el 37% restant destinat a països en vies de desenvolupament.

    La Unió Europea estableix en el seu codi de conducta que no s'han de vendre armes a països inestables, en conflicte armat, que vulnerin els drets humans o que tinguin un nivell de benestar delicat. Entre els països compradors d'armes espanyoles destaquen Colòmbia i Israel, que segons Tica Font, membre del Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs, viuen conflictes de violència. Font qüestiona també les exportacions espanyoles a Turquia, el Marroc, Veneçuela, Sri Lanka, Angola i Pakistan, entre d'altres.

    Iniciatives per la pau

    Més transparència als informes d'exportació d'armes i el compliment estricte del Codi de Conducta Europeu són algunes de les propostes recollides en aquest llibre. El text proposa a més anar més enllà de les accions que puguin portar a terme els governs i la comunitat internacional i apostar per un canvi d'actitud des de la societat civil, que s'allunyi de la "cultura de les armes" i aposti per la no violència.

    En l'actualitat ja hi ha iniciatives que s'acosten a la ciutadania, com la que ofereix la Fundació per la Pau i que es recull en aquest llibre. A la web d'aquesta entitat destaca la campanya No a la Investigació Militar, que reuneix iniciatives i mobilitzacions a favor de la I+D civil i en contra de la inversió científica militar. Justícia i Pau, el Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs i l'Escola de Cultura de Pau són organitzacions que tenen projectes similars i que a més han servit de font per a aquest llibre.

    Què Puc Fer Jo?


    Visita la pàgina d'Armes sota control i coneix les iniciatives que proposen diverses ONG.

    Més informació:
    Llegeix altres notícies sobre conflictes i pau

    Informació facilitada per Canal Solidari.

    dilluns, 25 juny de 2007

    (Maragall dimissió) A Prats de Lluçanès CIU prohibeix dur l´estelada als gegants que la duien

    El dimarts 19/06/07 l'alcalde de CiU Lluís Vila i el possible primer tinent d'alcalde, Josep Cruells de la localitat de Prats de Lluçanès (Lluçanès), es reunien amb els representants de la Colla Gegantera del poble.

    Es troben amb la sorpresa que el tema de la reunió és l'estelada que el gegant del poble porta durant les seves actuacions. Resulta que hi ha "gent" que els ha fet arribar que no troba bé que el gegant porti l'estelada. A la reunió ningú els parla de projectes, de futur, de col·laboracions (només en acabar, i per petició dels geganters es va parlar de la festa major i del seu paper en aquesta).

    Es greu que una força que s’anomena “nacionalista”, el primer que hagi fet sigui treure l’estelada que onejava al màstil de l'Ajuntament. Fèia quatre anys que festa rere festa i era present.

    Aquesta colla que ha actuat arreu dels Països Catalans, ja van ser obligats en un desplaçament a les Illes, concretament a Menorca a treure l’estelada per part de l’alcaldessa Irene Coll, trànsfuga del PSOE, i actualment del PP.

    Quina grata sorpresa, que al seu poble, a la seva comarca, i de mans d’una força que s’anomena “nacionalista”, un càrrec electe els vol fer treure la bandera de la lluita per la llibertat, això te un nom: botiflerisme.

    Botifler: Partidari de Felip V durant la Guerra de Successió. Els botiflers solien ésser membres de l'aristocràcia i la noblesa catalana que volien augmentar llur poder a partir del nou règim que s'havia d'instaurar amb la victòria dels Borbons. A Mallorca el mot botifler es transformà en "botifarres", denominació que s'ha acabat usant per a referir-se als nobles, independentment de la seva adscripció nacional. Originàriament botifler volia dir que es tenia les galtes inflades. El mot passà a voler dir partidari dels Borbons degut a la fama que aquests tenien de tenir-les inflades.

    Més info:

    http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/6099

    http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/54922

    http://www.osonacomarca.com/index.php/weblog/2006/08/P175/

    (Maragall dimissió) La Plataforma pel Català a l'Escola, crítica amb el decret d'ensenyament del govern

    La Plataforma pel Català a l'Escola, crítica amb el decret d'ensenyament del govern
    Considera que no és bo deixar en mans dels centres l'opció de la tercera hora d'espanyol

    La Plataforma pel Català a l'Escola s'ha posicionat avui sobre el nou decret d'ensenyament del govern català, que deixa en mans dels centres educatius de primària l'opció d'impartir la polèmica tercera hora d'espanyol. La Plataforma considera que aquesta mesura pot dificultar el model d'escola catalana i ressalta que el català és la llengua minoritzada del país. També critica que el redactat del decret és poc concret i que deixa 'molt sols els professors'.

    Sobre les hores d'espanyol, la Plataforma considera que augmentar-les és una mesura injustificada perquè així ho avalen els informes del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu.

    Membres de la Plataforma han traslladat aquesta opinió al secretari de polítiques educatives del Departament d'Educació, Francesc Colomer, en una reunió mantinguda aquest matí a la seu d'Òmnium Cultural.

    MANIFEST

    Davant l'acord dels partits de Govern que ha resultat en l'anomenat Decret Maragall, les entitats adherides a la Plataforma pel Català a l'Escola volen expressar el seu posicionament de la manera següent:

    1. Celebrem que s'hagi aconseguit la immersió lingüística a secundària. Esperem que es compleixi aquest difícil comprimís i que el Departament hi destini proa eines per al seu desenvolupament.

    2. Valorem positivament que la famosa tercera hora de castellà ja no sigui obligatòria, però manifestem la nostra preocupació perquè per primera vegada, i tal com indica literalment l'esborrany d'instruccions d'inici de curs fet públic, "els centres podran impartir continguts d'àrees no lingüístiques en castellà o en una llengua estrangera".

    3. En aquest sentit, la Plataforma pel Català a l'Escola NO va en contra de cap llengua, sinó que recorda que un possible augment d'hores de castellà està pedagògicament injustificat tal com avalen els informes del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu i que, per tant, els continguts d'àrees no lingüístiques en castellà podrien anar en detriment de la llengua catalana, socialment més dèbil

    4. Alertem sobre l'argument que defensa el decret adduint que representa "la cobertura legal d'allò que ja era pràctica habitual". És precisament aquesta pràctica habitual, és a dir, l'aplicació real de la legislació i l'ús real del català a les aules, allò que ha estat precari en molts casos i el que s'ha d'abordar amb coratge

    5. La Plataforma pel Català a l'Escola renova el seu compromís per fer possible una escola catalana en llengua i continguts i vetllarà perquè la llengua comuna de tots no reculi a les aules. Així mateix, és conscient que l'escola és només un dels àmbits d'ús que cal assegurar per a la llengua catalana, però que perd la raó de ser si no s'avança amb fermesa en d'altres contextos.

    Per tot això,

    6. Reclamem el lliure desplegament de la capacitat normativa de la Generalitat tal com l'Estatut recull.

    7. Fem una crida a renovar el consens a favor del català com a llengua d'ensenyament i aprenentatge i com a eina de cohesió social, i a rebutjar mesures que no garanteixin l'escola catalana de qualitat que tots volem.

    dijous, 21 juny de 2007

    (Maragall dimissió) Article d´opinió. Sindicalistes per la sobirania: pel marc català de relacions laborals


    Ha aparegut ja l´exemplar del mes de juny del 2007 de la Revista Catalunya, -que podeu llegir complet clicant imatge- òrgan d´expressió de la CGT de Catalunya, amb una tirada vora els 15.000 exemplars, que en aquesta ocasió inclouen article propi en una versió reduïda , per espai, de l´article següent, que trobareu a la pàgina 11:

    SINDICALISTES PER LA SOBIRANIA: PEL MARC CATALÀ DE RELACIONS LABORALS

    Recordo com un conegut sindicalista del Metro , referint-me al Marc català de relacions laborals, m´expressava: "mira, el poder, como más cerca, mejor, ni que sea para tirarle piedras". Aquesta afirmació, connecta amb la certesa que l´estat espanyol en matèria laboral i els seus agents còmplices, no ens serveixen al conjunt de treballadors/es catalans per resoldre els nostres reptes que en dotaria en canvi el Marc propi, ja que al fragmentar la caixa única de la seguretat social, tindríem les eines amb base legal, econòmica i de gestió per crear una nova Seguretat Social Catalana, potenciar convenis catalans, eradicar la precarietat i la desregulació, la subcontractació abusiva, les deslocalitzacions, l´accidentalitat laboral (146 morts a la feina a Catalunya el 2006), mesures legislatives pròpies en seguretat i higiene al treball, model de contractació, atur, invalideses, formació, model d´estat del benestar, FOGASA, prestacions socials, garantir salaris segons el cost real de la vida real (IPC Català) , etc. I d´aquest convenciment que davant d´un entorn de globalització neoliberal que les decisions que ens afecten es prenen cada cop a més llunyania i menys control democràtic, ens és imprescindible de dotar-nos d´eines útils i practiques per defensar-nos a les classes populars, per tant el Marc català és el més realista i proper.

    . D´aquí que fugint de dogmatismes estèrils, unint voluntats transversals en pro a l´objectiu d ´assolir el Marc

    català de relacions laborals per al nostre país, s´hagi formalitzat Sindicalistes per la sobirania, que a partir d´un manifest inicial, va sumant adhesions plurals de treballadors/es , de sindicalistes d´arreu dels Països catalans per assolir l´autogestió sociolaboral al nostre país, a través d´un Marc propi de relacions laborals no subordinats a l´ingerència en la nostra realitat i necessitats per part de l´estat espanyol.

    Una autogestió laboral que en l´estatut del 30 de setembre aprovat per prop del 90% del Parlament català reconeixia en art. 170.1 apartat a ) el Marc català de relacions laborals i que les pressions de l´alta burgesia catalana, que desembocà en el pacte Mas-Zapatero de la Moncloa, va retallar unilateralment, no fos que els treballadors/es d´aquest país ens dotéssim d´eines útils que ens aproximés a un estat del benestar pròxim als països nòrdics.

    L´estatut restant, a part de bones paraules que sempre dependran de la voluntat de l´estat (o sigui nul·la), ja que les cúpules sindicals de CCOO-UGT-CEOE-CEPYME, com en la darrera reforma de la seguretat social, rep la benedicció del PSOE ara , com abans ho feia el PP, en la desregulació dels nostres drets. Els poders fàctics, ho volen tenir tot , "atado y bien atado".

    Com consta al manifest públic, citem el sindicalista de la CNT,Salvador Seguí (el noi del sucre ), que digué davant les corts espanyoles :

    "A nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics que m'escolteu, que si algun dia es parlés seriosament d'independitzar Catalunya de l'Estat espanyol, els primers, i potser els únics, que s'oposarien a la llibertat nacional de Catalunya foren els capitalistes de la lliga regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional".

    Encara avui, és un missatge viu per les renúncies dels explotadors, , però que assenyala que al poble treballador català camini a favor de les llibertats individuals i col·lectives, perquè ara demanar millor benestar social davant l´actual espoli salarial i fiscal de l´estat

    , i fer via emancipar-nos sense pors i renúncies sobiranament, perquè els treballadors/es catalans hi tenim molt a guanyar superant la tirania colonitzadora de l´estat espanyol.

    Sindicalistes per la sobirania, neix a l´empara de la Plataforma Sobirania i progrés que té com a objectius la recollida de signatures , actualment en marxa, per transferir competències per a exercir referèndum com el d´autodeterminació, promoure la desobediència fiscal a l´estat espanyol per tal que la Generalitat recapti tots els impostos i l´internacionalització del procés cap a la sobirania des Països catalans. Des de sindicalistes per la sobirania, volem fer camí amb tu pel progrés i la sobirania, perquè la llibertat és el benestar social més preuat. S´ho val i ens ho mereixem.T´hi sumes?

    Moisès Rial. CGT PIRELLI. del grup promotor de Sindicalistes per la Sobirania.

    www.sindicalistesperlasobirania.cat