(Maragall dimissió) L´informació social surt a internet. S´inicia el camí transversal de la sobirania per sobre sigles de partits i dins els partits

Cada cop més la invisibilitat social dels moviments socials es comença a trencar amb amplis moviments socials, que abans només tenien visibilitats amb mobilitzacions i butlletins de lectura gairebé interna, però internet trenca a nivell global la incomunicació de realitats socials i sociològiques. Des d´aquí fer un apunt de portals nous, que de ben segur aniran a més i arrelaran. Un de poc temps però que ja arrela com és directe. cat , amb una visió clarament nacional de Països catalans. O l´innovador en campanys i llengua e-criteri.cat .Una que pretén donar llum a moviments socials com és elportal.cat , que aprofundeix amb informacions que no surten als grans mitjans. I un nou desperta.cat que vol parlar de precarietat, habitatge, maltracte de RENFE, etc. Com no, esmentar alguns que ja fa temps que treballen i tenen un seguiment fidel com és barcelona.indymedia.org amb moviments per defensa del dret a l´habitatge, moviments alternatius o l´Avanç al País Valencià. Per cert que Vilaweb com té versió televisiva, ha fet un gran reportatge amb manifestació de prop de 70.000 persones pels carrers de valència en els 300 anys de la batala d´Almansa que invadiren els borbons el 1707 els Països catalans, amb el posterior 1714 a Barcelona i finalment Cardona. El lema pels carrers de valència fou: Ja n´hi ha prou! .I com a resposta a dèficits d´infraestructures, de precarietat, medi ambient, tot i que arrenca molt centrat en àmbit només metropolità hi ha desperta.cat . Desitjar que els nous mitjans digitals no s´oblidin del territori i del mal anomenat rerepaís .
I en quan a bona notícia és el cobriment que he observat al diari El Punt sobre la dramàtica situació de l´inspecció de treball: a l´editorial d´ahir es recordava que hi ha un inspector de treball a Catalunya cada 23.000 treballadors... i a nivell estatal és un cada 12.000. Algú s´estranya que passi el que passi amb els nivells de precarietat, subcontractació i treball en negre? Algú s´estranya que hi hagi 146 morts el 2006 a Catalunya a la feina?. I això que l´estatutet reconeix la competència d´Inspecció de treball i que ja hauria d´estar traspassada , però que en declaracions escandaloses de Montilla, deien que no calia córrer, i Zapatero se´n mofava, dient que el traspàs del nou marc competencial anava més ràpid que mai...I en aquest context, tard, però significatiu, Pasqual Maragall renega de l´esquifit estatut dilapidat per Mas-Zapatero, que ja rebran càstig electoral per indignació pel nul respecte de l´acord pres el 30 de setembre pel Parlament català. Les memòries de Pasqual Maragall, si diu ara que Montilla va fer el que va fer, i que Zapatero va fer plegar Carod i no el voli a a ell, pot crear una divisió dins el PSC, que si finalment després del 27 de maig, passa a les institucions a l´oposició, pot ser la fi del PSC-PSOE, en aquest lent caminar de Pasqual Maragall per adoptar posicions que aproximin a l´independentisme, conscient que l´únic que es creu l´ho de l´Espanya plural , era ell i pocs més i que ha arribat l´hora de caixa o faixa. El moviment social transversal per posar fi a la dependència espanyola, cada cop rep més adeptes, per cansament, per indignació, per maltracte social, per maltracte competencial i d´infraestructures. Arrenquem amb força des del 80% de la població activa, els treballadors/es maltractats de sobre manera per l´espoli salarial i de serveis públics amb els defensors d´un marc català de relacions socials amb Sindicalistes per la sobirania , hi ha recollida de signatures per l´autodeterminació per part de Decideixo decidir! des de la Plataforma Pel dret de decidir i Sobirania i progrés...
S´inicia el camí de la sobirania transversal per sobre de les sigles de partits, i iniciat dins els partits, també com el cas d´ERC amb Regrupament.cat per tal que l´horitzó social i nacional, indisociable sigui la prioritat i no la pluja fina que ens assimili a un segon pujolisme, així com els càrrecs públics no faci per activa o per passiva subordinar els horitzons irrenunciables com a país, que en divisions dins CDC i UDC, portarà a definició a ser la lliga regionalista o un independentisme de dretes i a IC , les critiques creixents per la gent d´EUiA, davant el "repressiu" Saura, amb exemple de l´aplicació discutible de la llei antiterrorista per part de la Núria Pòrtulas, per ser , simplement llibertària li pot passar factura a molts municipis, i al PP li surten els lerrouxistes de Ciudadanos, que visibilitza una realitat d´autoodi amb el propi país.
Un panorama polític que pateix un terratrèmol fruit del debat estatutari, que en si és positiu, per avançar en la definició davant del perill de la no ideologia i la submissió al pragmatisme del no res que voldrien els poders fàctics i l´alta burgesia catlana, que també li tocara un dia donar el pas i mullar-se o a favor oi abandonar l encaix amb l´estat que també els maltracta. Ho ens subordinem o avancem cap a la llibertat, amb els partits no sobre la gent sinó vora la gent i els moviments populars i socials.

L´horitzó internacional amb victòria del SNP a Escòcia ens obre panorama favorable i guia d´un model a tenir en compte dins una europa propera que ens pot ajudar a accelerar el procés d´autoderminació , ara ja cada cop més assumit vist la realitat. Ens hi va el benestar i les llibertats com a poble.