(Maragall dimissió) Les lleis sindicals i laborals a Andorra els deixa lluny d´un estat de dret

El debat sindical a Andorra és viu, quan no es vol derogar l´acomiadament lliure, el dret a l´atur, la plena llibertat sindical, et, quelcom bàsic a qualsevol estat democràtic, en el debat de la llei de la CASS (Caixa Andorrana de la seguretat social), únic cas als Països catalans d´una seguretat social pròpia.. que deixa molt que desitjar per uns i que el govern liberal troba excesiva. La pressió als mitjans, es salva en part gràcies a un bloc Tamarrolandia que arriba a tenir prop de 500 comentaris els seus posts de polèmica social i política, en un país petit com Andorra...I des del país veí, m´ha arribat a aquesta carta d´un representant sindical de sat2tico, represaliat pel poder Andorrà per defensar els drets humans, per dir el que molts allà pensen en privat i no gosen dir en veu alta , Andorra li cal un gir democràtic perquè perdrà prestigi a nivell internacional amb casos així, que molts democrates que hi anem de visita poden tenir en consideració i perjudicar el turisme i l´economia local, sinó canvien les coses i s´instaura un estat de dret consolidat amb un estat del benestar amb estandars europeus. Difonc per donar veu als sense veu andorrans :


CARTA OBERTA ALS REPRESENTANTS DEL POBLE ANDORRÀ

Als M.I. Consellers dels grups parlamentaris,Ministres d'Interior i Salut,Raonador del Ciutadà i Consellers de la CASS,i per extensió, al tots els càrrecs oficials públics, i secretaris generals o presidents de qualsevol representació social i política del Principat d'Andorra, us vull expressar:

Com ciutadà andorrà,que he treballat i visc al país, en sento avergonyit dels representants públics del poble,davant uns fets que m'obliguen a trametre'ls aquesta carta,amb la intenció de denunciar la situació de molts ciutadans que com jo, hem passat i estem passant,i sentin vergonya aliena per no respectar l'esperit que consagra la Constitució emmarcada dins del context de la Declaració dels Drets de l'Home de 1948. i

Als legisladors de la comissió del projecte de llei de la CASS, si no contemplen actuacions sobre casos reals com els que els diré, entendré que es una estratègia per allargar l'agonia de moltes persones del seu dia a dia per sobreviure. Per molts de vostès,fins ara, es mes important l'imatge i la cadira, que fer res per les persones. El fons de la qüestió radica en que la Constitució no fa distincions entre ciutadans, i vostès si. Parlem de les dues Andorra. Aquells que reneguen de la realitat son hipòcrites, ja que intencionadament,han permès aquestes situacions al llarg de 13 anys.

Malgrat tenir constàncies, jo no era conscient realment del drama que pateixen les persones a Andorra fins que no m'ha tocat a mi. La gran fal·làcia de que no existeixen situacions d'atur, que alguns justifiquen, amb denominacions úniques de baixes laborals d'atur (quan una persona treballa i causa baixa per malaltia o accident),ignorant a les persones que son acomiadades, i en el transcurs de trobar una nova feina, estan en situació d'atur. Amb o sense passaport andorrà.

Circumstancies, que dificulten trobar feina son entre altres:1- ser dona embarassada o post baixa maternal, quan son acomiadades.2- persones amb antecedents de trastorns físics(tetraplegies, bulímia,..) o mentals(esquizofrènies,psicològiques,..) o malaltia crònica(fibromialgia,diabètics,..) o de caràcter social negatiu en procés de reinserció(exalcohòlics,exdrogoaddictes,..).3- persones que en detriment de la seva edat avançada son acomiadades.4- ser extracomunitari temporer, i perquè no nevi, no tenir feina.5-ser sindicalista o de ideologies contraries als que governen. En el cas que no treballin i pateixen una malaltia o accident, no podran agafar la baixa perquè no constaran en cap empresa. Ni rebran cap ajuda econòmica d'atur malgrat, hagin cotitzat al llarg d'anys solidàriament, i es trobaran amb una indefensió total, injusta en molts casos, sense poder recuperar una part dels seus diners aportats i en proporció al temps cotitzat, en la formula d'un segur d'atur. Sinó, tenen dues opcions: marxar del país o aguantar en la pobresa submergida amagada.

La solidaritat de l'Estat en aquests casos, ni contempla ni reconeix,que existeix. Amb la cara dura, de dir-nos que el que no treballa es perquè no vol o que fomentaria la vagància i ja sabem on tenim la frontera. Els recordo que el seu sou, ho paguem entre tots,malgrat la insolidaritat de l'Estat, que volen amagar sota ajudes socials insuficients i no adaptades a la realitat o gracies a associacions cíviques sense anim de lucre,en forma de caritat. Amb la seva aptitud, ajuden a crear la bossa de pobresa al país i ens conviden a marxar d'Andorra per la porta del darrere, fomentant la rotació de la població, amb gent nova, i mantenir viciat el sistema que els hi va be als de sempre.

Amb el Dret que tinc com persona d'expressar el meu pensament lliurement, explico la situació de molts ciutadans com jo, per traspassar aquesta realitat en forma de preguntes, i exigir-les una resposta ja. Com persona que malviu i no treballa i no per voluntat pròpia, per sentir-me perseguit i condicionat descaradament,i per la meva condició de ciutadà que ha contribuït com qualsevol a la societat amb els tributs i cotitzacions,i les meves conviccions en la defensa dels drets de les persones integrat al país amb el passaport andorrà que en dona dret a votar i escollir als meus representants a les institucions publiques, els adreço els neguits de molts ciutadans:


Als legisladors de la comissió de la nova llei de la CASS,¿supeditaran un bon consens,a canvi de renunciar a no contemplar les situacions d'atur que estem patim?¿ reconeixeran d'una vegada públicament, que existeix l'atur i la indefensió dels aturats?¿s'atreviran alguns de vostès, per sobre de les directius de partit, a fer algo al respecte, per sobre de interessos electoralistes, d'imatges i promeses, per mantenir o accedir al poder, i fer alguna cosa per les persones d'aquests país?¿ si els votem els nous andorrans que no som de soca-rel, ens donaran garanties per pagar la casa, els aliments, els metges, l'escola, en situacions d'atur?¿ tenen el valor social, la transparència humana, el respecte a les seves institucions que representen, de donar-nos una resposta d'acció directa immediata?o el que es el mateix,¿ respectaran la Constitució d'una vegada en tant als drets que ens atorga com persones, després de tretze anys?¿ deixaran de marejar la perdiu, i com andorrans que estimem aquestes valls, com jo, faran algo pel futur dels seus fills o nets, que no sigui res mes que aprofitar aquestes situacions dramàtiques d'una gran majoria de persones, per enriquir-se a costa seva? ¿ només pensen en els diners que els deixaran als seus progenitors futurs?¿ o volen aprofitar l'oportunitat ara de de deixar-les un patrimoni social mes just, igualitari,solidari,democràtic i que sigui una referència mundial en la defensa dels drets humans, i no com lo que se'ns considera ara?

Als representants del Consell de la CASS,malgrat estar teledirigida pel Govern,¿denunciaran públicament, les indefensions i injustícies que patim molts cotitzants, davant situacions d'atur, quan no rebem cap ajuda econòmica per aquesta circumstancia, després d'haver cotitzat solidariment durant molts anys, deixant-nos en desempar socialment?¿continuaran amagant aquesta realitat social i d'altres, perquè els convé, o faran algo per les persones en aquestes situacions?

Als representants dels defensors dels interessos de tots els ciutadans del poble andorrà ,¿faran acatar la voluntat del poble andorrà, la seva Constitució, en favor dels drets humans, com el de la cobertura d'una sanitat publica, gratuïta i universal, exigint garanties per les persones, com un segur d'atur, o la solidaritat per part del Govern d'Andorra, incloent dins dels pressupostos de l'Estat, una reserva econòmica per un subsidi de desocupació, que ajudés a pal·liar la pobresa existent d'aquest país,sense obligar a marxar a ningú per sobreviure,sinó es per voluntat pròpia,igual que van arribar?

Lamento molt fer aquestes preguntes, però es que son mancances que ara no tenen resposta. I en sap molt greu com andorrà, no poder sentir-me orgullós del meu passaport, perquè no se com explicar a la meva filla, que el seu pare no li pot garantir ni un sostre, ni menjar, ni l'escola, ni un metge,..., perquè els meus drets com persona, no els puc exercir ni gaudir.

I per ultim, en referiré a la institució del Cap de Govern, i no a la persona que actualment ho representa, ja que es reciproco,el mateix respecte i consideració amb el que personalment m'ha tractat, pel que ni tant sols li enviaré aquesta carta, ja que sota la meva humil opinió i tant valida com la seva, no esta representant ni governat per tots els ciutadans del país per igual, entre els que em trobo jo. Quan ho faci, jo ho faré. A mes d'aquesta observació compartida per molts ciutadans, vull fer una critica a la seva política ideològica conservadora de dretes i continuista,que ratlla extrems persuasius i subtils,que jo mateix he patit , i altres, com el company Antoni Roig, que també va patir per una persona propera a vostè, que jo el reto a resistir les seves coaccions socials i personals per obligar-me a marxar del país per sobreviure. No tinc cap intenció de marxar, sinó es per voluntat pròpia, i no perquè els seus plantejaments verbals legislatius, no m'emparin envers els drets com persona tinc gracies a la Constitució,i no als Governs liberals. Al llarg de tretze anys, la perversitat en la voluntat política a favor dels immigrants residents,s'ha manifestat con restrictiva i despectiva. Però vostè no entenc res del que li parlo, ni com institució i ni molt menys com persona. Els fets ho demostren. I els fets el posaran a vostè en l'historia d'Andorra, com un Cap de Govern que ha mantingut la continuïtat d'una política excloent o no integradora, i sobretot, a nivells de drets humans constitucionals, que m'ha avergonyeixen del màxim responsable i representant del poble andorrà que en teoria,deuria vetllar els meus interessos com persona, ciutadà i andorrà. No m'ha decepciónat. Ha complert amb escreix les meves expectatives el que pensava de vostè.
Desitjant que comprenguin la meva situació personal i tanmateix la de molts ciutadans, espero que amb aquesta carta desesperada, obrint els ulls, i entre tots, canviem i pensem mes com éssers humans, i poguí dir algun dia, que en sento orgullós com andorrà i persona, dels meus representants polítics i socials, del meu poble, el Principat d'Andorra.

I si no es molt demanar, voldria una feina digna. Gracies.

Esperant una resposta a aquesta carta, estaré a la vostra disposició si ho creuen convenient.
Un ciutadà andorrà que estima i respecta al seu país, com el que mes.

A 8 DE FEBRER DE 2007, ENCAMP

JOSEP MARIA BAUTISTA CORDOBA