(Maragall dimissió) Un 70% de la població de Catalunya i Espanya pensa que els governants només pensen en els seus interessos(CIS abril). Impressions

Em sobta, que una de les enquestes més prestigioses pel nombre i metodologia, els grans mitjans en fessin poc ressó i la classe política en general no els tinguin en consideració. Les principals conclusions, segons el baròmetre del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) corresponent al mes de abril eren, ja advertia el que s´ha posat de manifest en les eleccions municipals, en referència a l´abstenció i els que voten en blanc i els que no van a votar, per entendre´ls:

• només un 30% creu que els polítics es preocupin del que pensa gent como ells.
• Molt pocs llegeixen les notícies de política.
• Més de la meitat eludeix discussions sobre política amb amics.

Un 68,9 per cent creu que, "estigui qui estigui en el poder, sempre busca els seus propis interessos" i un percentatge encara més gran, un 70 per cent, considera que els polítics "no es preocupen molt del que pensa la gent como jo".
En canvi, diuen una inmensa majoria dels enquestats -un 80 per cento- reconeix que li interesen els temes d´actualitat, pero més de la meitat -un 53 per cent- creu que "es millor no ficar-se en política".

I pels que pensin que pontificant es pot canviar afavorit determinada ideologia , el desinterés per la política es reforça amb la dada que un 36,6 per cent dels espanyols i catalans "mai" llegeix les seccions de política dels diaris, percentatge que arriba a un 76,4 per cent en el cas de les publicaciones d´internet.

Per informar-se a diari la immensa majoria -un 72,1 por cent- escolleix la ràdio i la televisió i només un 17,1 per cent reconeix llegir el diari tots els dies.

Preguntats per la importància que té la política en la seva vida quotidiana, li posen una nota de 4,02 sobre 10, davant la familia, que arriba a un 9,55, el treball, un 8,37, o els amicos, que arriba a un 8,06. En aquest apartat, la religió supera a la política, i té una nota mitja del 4,6.

En aquesta linia els ciudadanos prefereixen no parlar ni discutir de política amb els seus amics, familiars o companys de treball.

Bé, després d´aquestes dades demolidores, haurien de caure molt tòpics, si la participació en àrees urbanes en prou feines arriba al 50%, és que hi ha en qüestió el propi sistema, que el capitalisme i la partitocràcia actual no resol els problemes bàsics de la gent, els palia tan sols, i que el malestar creixent per la manca d´afrontar els problemes de la població, com l´encariment del preu de l´habitatge, la precarietat laboral, etc, fa créixer un desprestigi del model democràtic preocupant. Algú s´extranya que apareixin formules polítiques alternatives (CUP) o que apel·lin a la por o culpabilitzar l´immigració de la manca de mesures socials( PXC)?.

Això es visibilitza molt bé a país veí, França , que hi ha diverses formacions antisistema que aspiren a la presidència francesa,amb resultats prou espectaculars i com les properes eleccions municipals els de LCR(Lliga comunista revolucionària), presentin 460 candidats municipals n´és un bon exemple. Que vist el fracàs dels partits tradicionals, o la seva complicitat a reforçar el model desregulador i incentivador de les desigualtats socials capitalista, perdin pes(CIU,PP,IC,PSC). I el debat d´alliberament nacional i social i l´encaix en el sistema ha afectat, en contra de l´opinió de una part cada cop major de les bases i dels votants d´ERC, que s´ha conformat a apuntalar l´esquerra espanyolista, per evitar el mal major de la dreta neofranquista del PP, i els encerts al congrés espanyol com el traspàs de l´inspecció de treball no s´ha rendibilitzat mediàticament, mentre s´aproven pressupostos de l´estat amb el PSOE i no posem condicions de trencament del model que un any més demano al Grup Parlamentari d´Esquerra a Madrid(Espanya) el traspàs , regulació i dotació econòmica per la creació d´una Seguretat social catalana.

Si no es retorna quotes d´autogovern real (RENFE , aeroports, traspassos per la via 150.1 via constitucional), ens trobarem que l´electorat entendrà que donem un vot regalat a un PSOE desagraït de 3 anys de suports, i un PSC-PSOE inexistent que ha perdut 180.000 vots que aniran al partit nou de Pasqual Maragall desencisats per la seva submissió al PSOE i encara ara esperem les balances fiscals promeses, per exemple del PSOE.D´escàndol.

Si Espanya no vol canviar, no podem legitimar l´estat, recolzant-lo. O caixa o faixa. població percep que la politica no és un joc net, i caldrà reformes urgents de la llei electoral, o ens podem trobar que les retallades de l´estat del "benestar" , visualitzi les desigualtats socials cada cop més i la gent abraci models autoritaris del passat, I APROXIMI EL PODER A LA GENT AL SEU SERVEI, NO PER SERVISE´N, COM OPINA MAJORITARIAMENT.

Hi ha un desencís, però les hipoteques ja arribin a un a mitja del 4,36% ofega economies familiars, l´estancament social, les desigualtats socials i territorials, les frustacions estatutàries, els enganys de reformes i acceptacions de´estatuts no retallats per Zapatero ens posa les bases per una situació pre-revolucionària que aguditzarà la sentència del tribunal constitucional espanyol. Quan la gent no tindrà res a perdre, s´abocarà al carrer o les urnes, si troba el referent clar i sense complexos que guii per un gir social i nacional, i aquest debat, encara no ha començat. O l´afrontem i l´encapçalem, o d´altres i seran a temps i ens pendran el relleu. ERC ha d´ésser motor de canvi, sigui al govern, i toca fer un gir a qui correspongui marcant perfil propi, no tàctc, sinó de fons i que tingui continuitat, com ja han dit les JERC Nacional, ja que l´aposta de no posar exigències a un segon tripartit marcant la linia vermella social i nacional, l´estem pagant massa cara, i si no es resol, el congrés corresponent posarà a cadascú al seu lloc merescut.