(Maragall dimissió) La sotragada electoral ha d´ésser un revulsiu

Quan en uns comicis municipals, que expandeixen al territori , presentant-se 745 candidatures arreu dels Països catalans, amb 275 blocs a internet de la XARXA REPUBLICANA, és símptoma de innovació i consolidació, i de penetració al País Valencià i les Illes Balears. Ara bé, allà on hi ha hagut llistes noves per primer cop, hi havia una situació de canvi o renovació municipal ERC ha pujat, i en canvi on tenia presència, salvades excepcions com Puigcerdà, Manlleu, Falset i d´altres, ERC ha perdut suport electoral , de la mateixa manera que també ha pasat a IC i PSC, en grans linies, a més de l´augment del bloc en blanc i del´abstenció com a càstig actiu o passiu, amb aquella opinió tant estesa que "voti el que voti faran el que els donarà la gana", que en el meu entendre s´hauria de modificar la llei electoral , avançant cap a les llistes obertes d´entre d´altres formules d´incentivar la participació, ja que un 70% de la població segons enquesta recent opini que els politics només pensen amb els seus interessos és molt greu, i és que la realitat del politiqueig enlloc de la politica de realitats concretes s´imposa, i imposibiliti que formacions xenòfoques com Plataforma x atalunya, no tinguin suport electoral (ull que he sentit cada comentari entre gent obrera dient que ja estava bé que hi fossin PXC, que hi ha una insatisfaccció social per la manca de major recursos en serveis socials , just ara que no s´amplien quan hi ha majors ingressos de permisos d´obres, i la no millora de finançament amb increment d´immigració en pocs anys fa donar insatisfacció a capes mitges hipotecades en temes d´inscripcions i menjadors escolars i prestacions socials i atencions hospitalàries que poden ser un germen electoral perillós per mal finançament de prestacions socials que s´agreujaran en futures crisis laborals quan es freni la bombolla immobiliària).
És una crisi de decepció política dels votants en general després de moltes eleccions seguides, cansats d´una imatge de subordinació d´ERC al PSC excessiva, que determinats mitjans ajuden precisament a alentar.
El primer tripartit, va ilusionar amb el pacte del tinell, amb punt tant importants com desplegar el Marc català de relacions laborals. Moltes promeses van quedar pendents a desplegar. En el segon, la impressió interna i externa que prevali l´estratègia d´entrar al govern i ésser partit de govern, amb una imatge que les dues cares més visibles entrin al govern, Carod, després de la destitució de Maragall per decisió de Zapatero i per tant sotmetre´s el President de la Generalitat a les ordres de partit del President espanyol, va portar a una solidaritat electoral fins els 8 diputats a Mdrid(Espanya). D´aquell crèdit de dignitat nacional, Carod, acceptant una vicepresidència virtual, és com si volgués demostrar que té capacitat de govern, acoplant-se al govern amb un perfil baix, i amb l´error d´entrar Puigcercós al govern, i no quedar cap veu contundent de la direcció d´ERC, que no fos fora del Govern. Quan Vendrell fa proposta de la "calçotada", queda semidesautoritzat per ambdós per activa i per passiva, tot i ser el home d´aparell dins el partit, per tant amb dependència mútua, com passa amb Zaragoza al PSC-PSOE, amb Corominas a CIU, dels màxims líders respectius reals.
Els partits catalans, estan masssa pendents dels càrrecs i el que hauria de prevaldre els objectius socials i nacionals. Hi ha manca de serveis d´escola bressol, aules de primària i secundària plenes, al Berguedà ens enterem que faran tramvia a Súria i es quedaran ampliació de línia a Sallent, i continuarem essent una de les úniques 4 comarques sense tren...L´error en el segon tripartit d´esquerres és no fixar un segon pacte del tinell i acomodar-se al govern, i això l´electorat ho ha detectat, i s´ha abstingut o ha fet en molts indrets vot útil a CIU en alguns casos, però esperant que ERC rectifiqui, i aquí hi ha l´esperança si articula apart d´un discurs independentista desacomplexat, també un discurs social en Joan Carretero, que prepara acte públic el proper 20 de juny.
Comarques com el Berguedà o Osona, amb els casos de Berga i Vic, han fet els votants un toc d´alerta a l´actual direcció claríssim, si es renuncia a la construcció social i nacional per acomodar-se al poder, hi ha alternatives independentistes. I força militància veuen aquest fet, com un cas útil per fer un revulsiu a la linia de la "pluja fina" de l´actual direcció que s´ha concentrat amb quadres del Baix Llobregat, menystenint la representació territorial i de les joventuts(JERC), amb direcció reduïda, que des de la sortida de la mateixa, del conseller Huguet, s´ha desdibuixat el perfil propi, estant permanentment en el tacticisme sense fons. Però encara hi som a temps de posar remei, perquè ells, són els primers ha saber què hi tenen a perdre, quan el congrés nacional d´ERC es va acostant. Ells saben perfectament que ja en contra de la voluntat de l´actual direcció que volien eliminar el tema assambleari, la militància va capgirar i es va salvar l´essència del partit, l´arrel llibertària i de participació des de la base, l´assemblearisme, amb menys dels 700 militants que actualment ja formen Reagrupament., es va salvar i aquest gruix pot posibilitar relleus profunds dins els organs de direcció, que de gent vàlida, n´hi ha a tot arreu.
Hi som a temps de posar un nou rumb per la justícia social i l´independència. Des dels ajuntaments, des de les institucions, i si cal, com sembla el cas de Barcelona ,des de l´oposició, també.
El PSC si ara anés a l´oposició tindria una crisi de dimensions descomunals, amb tot un President del partit(Maragall) plegant i dient que vol construir el Partit democrata europeu, que de ben segur li fotria la majoria d´electorat del PSC. I Artur Mas ja ha dit que es retirarà el 2010 si no surt elegit president, senyal que amb prozac o sense, ja no es refà i ja té un Recoder, un Felip Puig i un Oriol Pujol que li volen pendre el seient i la successió, i portar més de 3 anys a l´oposició de la Generalitat, afecta les seves finances i la moral que només s´aguanta no per convenciment de discurs sinó pel desgast del tripartit. Ambdós ho tenen mal parat, si ERC rectifica a temps.
Perquè del que es tracta no és de canviar de PSC a CIU com a soci preferent, perquè els dos són les dues cares de la mateixa moneda.Programa d´avenç social i nacional, i qui en doni més, si sé s´escau, acord. Perquè sense ERC, ambdós no haurien fet passos cap a la reconstrucció social i nacional, ja que ambdós són les velles idees del poder pel poder sense la gent i les seves necessitatsreals, just el que ERC, sempre s´ha diferenciat, per la seva proximitat amb la gent, escoltar i aplicar les necessitats de les classes populars.
Per polítiques pragmàtiques i anar perdent bous i esquelles davant de l´estat espanyol, la societat catalana ha donat suficients exemples que ja n´està farta, que ens hem de plantar.
Aviat hi haurà la sentència del tribunal constitucional sobre l´estatut. ERC tindrà una ocasió d´or per plantar-se i que no li tremolin les cames. Hem de fer camí i el diàleg transparent i l´autocrítica que ningú ens som exempts ajudarà que aquest país arribi a les fites de llibertat, de justícia social i d´exercici de l´autodeterminació que es proposi . Totes les propostes per avançar i retornar d´allà on no n´hem marxat són vàlides i els més de 10.000 militants d´ERC i tenen molt a dir-hi.