Campanya Música en català. I si ens revelem els 12 milions de consumidors catalanoparlants?

Després de les dificultats "tècniques" a causa del contingut de l´anterior post, quan l´evidència de la detonació controlada, fins i tot en fa fer esment la tertúlia matinal de Rac1 o ahir la Mònica Terribas, durant l´entrevista a Duran Lleida, escric ara sobre la campanya de promoure en el món blocaire la música en català.
La música en català, sortosament ha evolucionat i ha guanyat en qualitat i diversitat. Quin és el problema? que la gran indústria el menysprea, les emissores comercials, sovint veten cançons en català , i si surten és a hores intempestives al dial. Els comercials "40 principales", perquè surti un tema en català a les llistes, quants n´hi ha hagut des d´algun èxit de Sau ? agradi o no, aquests mitjans són de masses i el català, pura i simplement és vetat. Què ens queda? la cerca gairebé militant de músics en català, del comprador, que no tenen la legitimitat dels grans mitjans, altra tema seria la descàrrega via e-mule de cançons, com perjudica també els músics de casa.
En quants locals d´oci, pubs o discoteques se sent algun tema en català? Quantes sales programen músics en català? Hi ha auto odi i el país real musical només és a comarques i la premsa barcelonina musical especialitzada ho veu com a provincià, tingui qualitat o no? Quants ajuntaments contracten cantants en català a festes majors? De tots els idiomes possibles menys el català, com el grec és el model d´autoodi nacional de referència? I la quota del 25% de temes en català? La clau és tenir un marc comunicatiu català, pensant en els 12 milions de catalanoparlants. I que la indústria musical, i vegi un filó econòmic i de qualitat musical. Hi ha èxits discogràfics com Propaganda pel fet!, comandat pel incansable Litus, que són un referent.
L´exemple més clar del veto és que quan algun grup en català s´ha passat al castellà, hi ha un suport incondicional del que ens neguen deixar escoltar en la nostra llengua. I si ens revelem els consumidors? 12 milions de catalanoparlants, amb una diversitat infinita, que no es deixa arrosegar per la moda de torn li caldria una cultura musical, que no invisibilitzi vers la resta d´artistes. Simplement, coondicions d´igualtat.La xarxa, per sort, ens ho posa fàcil.
Potser una de les iniciatives interessants ha estat a Girona que el Consorci de normalització lingüística de la zona amb l´ajuntament de Girona a editat CD´s amb selecció de temes en català en un recopilatori i ha repartit entre firaires , pensant per Fires a Girona. En tots els àmbits la música, també en català, s´ha de normalitzar.
Com podeu observar, hi trobareu al bloc uns quants enllaços de músics en català, que miraré d´anar poc a poc ampliant. La iniciativa parteix del Pere Meroño, i en Saül Gordillo, -tot arran d´un article de Laura Crespo a la Vanguardia sobre la mala salut del Rock en català-, que li replica el berguedà Francesc Ribera(titot) en el seu nou bloc.

La campanya exposa i que cal difondre:

"Que què cal fer? És molt senzill:

1. Aixopluga al teu bloc, comentaris, ressenyes, notícies, crítiques, de la música en català. Incloent-hi, a més a més, enllaços, vídeos, i cançons.
2. Tria un solista o un grup i fes-li costat, bo i divulgant qualsevol cosa que en faci referència.
3. Enllaça amb el seu web, o el de la discogràfica; i crea un apartat permanent on desar-hi totes les coses que n’escriguis.
4. Compra, escolta, i recomana música d’arreu dels Països Catalans.
5. Ajuda a escampar aquesta Crida. Unes ratlles que miren d’anar en la direcció no pas del plany, ni a la contra, si no en pro de la nostra música: ajudant a crear públic, engrossint-t’hi la demanda.
6. Exigeix, per últim, als poders públics –els governs autonòmics, insulars, departamentals, els ajuntaments, les diputacions, els consells comarcals...-, una política amb tots els ets i uts de suport incondicional a la música en català feta als Països Catalans (tot contemplant el circuit d’exhibició, la promoció, el recolzament econòmic, la difusió en els mitjans de comunicació públics i privats; enfortint la política de quotes...)
7. Demana a les empreses culturals –Cultura O3, Abacus, Grup 62, Enciclopèdia Catalana, Grup Planeta, Gran Teatre del Liceu... - i als mitjans de comunicació –Avui, El Punt, Vilaweb, El Temps, Benzina, Televisió de Catalunya..., que, com fan determinades marques de fora, patrocinin sovintejadament cantants i grups tot vinculant-los a campanyes publicitàries de la pròpia marca..

   No te n’oblidis, això no obstant, de ser conseqüent: comença per tu mateix i pels teus.

   Personalment, m’hi posaré de seguit (aviat ho veuràs i ho escoltaràs).

   Que la música en català tiri endavant depèn, sobretot, de tu!

   No li giris l’esquena amb la teva desídia, ignorància, o manca de compromís.

   Pere Meroño

   Barcelona, Països Catalans

   8 de gener de 2007"

En aquesta data de la iniciativa, que un mateix fa anys, doncs quin millor regal que regalar-se el dolç record del megaconcert a Berga de comiat dels Brams, que vam ser-hi a l´entorn de 10.000 persones, i que en aquesta cançó , amb escola de música de Berga , dirigida pel puigreigenc Sergi Cuenca, teniu a continuació el video del mític "Últim tirabol", que tot Berguedà que s´aprecii, li posa la pell de gallina, i a molts d´altres d´arreu dels Països catalans que any rere any venen a la PATUM, i com no també van assistir a aquest concert, - i això que encara no tenim tren al Berguedà-i que li vindran bons records de tants i tants concerts arreu del país. Per qui dubti de la vitalitat de la música en català i el seu seguiment popular: