(Maragall dimissió) El debat del model fiscal a Andorra . Notes electorals

Aquest dilluns, com tants d´altres mortals, tot pujant a fer examen a la UNED de la Seu d´urgell, en un exercici quotidià d´aproximació radiofònica, posant Ràdio Pirineus, he escoltat unes declaracions sobre el debat que hi ha al país independent Andorrà sobre la seva fiscalitat futura. I m´he quedat astorat mentre el representant del PS d´Andorra, en Bartomeu defensava la corresponsabilitat fiscal d´empresaris i treballadors, el cap de govern d´Andorra, Albert Pintat, qüestionat pels seus en molts aspectes i tot, tenia la barra de dir que amb la contribució dels treballadors ja era correcte, que vaja, que els empresaris, que guanyin impunement, sense responsabilitzar-se de contribuir a l´estat andorrà. Ni el Bush el supera en la regresivitat fiscal. I es que el campi qui pugui laboral afecta inclús en el tema salut i seguretat en el treball, que els empresaris tenen una moratòria d´aplicació de 5 anys, malgrat la protesta de la Unió Sindical d´Andorra (USdA).
Davant de la miopia des del Principat que ignorem o vivim massa d´esquenes a la realitat sobirana d´Andorra, un debat com l´actual, en un procés de construcció nacional, hauria de centrar molt per el model a emprar-se, en aquest petit país que ve marcat pels clans familiars i tot el que comporta en les relacions de poder i d´obtenció de càrrecs públics de responsabilitat.
A Andorra estan en joc el model de Seguretat social (CASS) i el model fiscal, i això són pedres angulars de l´estat del benestar i de redistribució de la riquesa perquè ningú quedi marginat, un debat que si fossim aquí independents, en un periode constituient, algun dia espero i desitjo que poguem plantejar des de la plena sobirania, però això si, des d´un caire d´atorgar drets des de l´estat català i no un model neoliberal pur com es pretén a Andorra.
Per cert, a la Seu d´Urgell, que he vist passar tot atrafegat amb el mòbil en Albert Batalla, candidat de CIU, amb el cap baix mentre amunt veia les banderoles penjades, he vist el lema d´Esquerra amb el candidat Jordi Ausàs, i l´he trobat especialment encertat: LA SEU ÉS TEVA.
Per un moment em va fer recordar tants i tants candidats que tenim al Berguedà, que precisament el que volen és que el poble que es present,en sigui el seu en propietat o dels lobbies econòmics o vinculats al totxo però que "aconsellen" a l´ombra esperant contraprestacions futures, i exemples com l´alcalde de CIU a Ginestar, enxampat en gravació fent tractes de favor urbanístics corroboren una idea estesa en el pensament col.lectiu.
El lema d´ERC a la Seu el trobo meritori, els pobles i ciutats és de la gent i no d´un quants que tenen obscurs interessos privats.
Per cert, tot baixant, havent de formalitzar una denúncia als mossos per uns fets lamentables succeïts a tercers a Cal Pons, a comisaria he coincidit amb un membre de la CUP de Berga, una altra opció independentista a Berga, formalitzant-ne una altra denúncia i es que resulta que ara en plena campanya electoral , els van cremar una pancarta a la Plaça Maragall. Sigui quina sigui la força política, més enllà que aquest fet és lamentable i constitutiu de delicte denunciable, que sigui la gent qui jutgi una opció política o una altra, que aquesta és la essència de la democràcia i allà es veurà qui té més simpaties i adhesions, segons la feina feta, la transparència , el rigor en les propostes i el model de pobles i ciutats , que tot just a partir d´acords postelectorals en molts indrets es veurà la seriositat i l´acompliment de les promeses.