El torb del Pirineu...Carretero.
Al Pirineu, hi ha un vent en determinades zones que es diu el torb. Al Berguedà, a voltes el trobem al Coll de Pal, l´estació d´esquí municipal de Bagà que es pretén enllaçar amb l´estació de la Molina, però s´està endarrerint, a tocar amb la Cerdanya . I quan apareix el torb, ho centrifuga tot, i et fa perdre la visió a un metre de distància per increible que sembli, i amb neu, encara pitjor. Enguany de neu no gaire,tot i que avui l´enforcadura del Pedraforca està nevada, i ahir pujant jo cap a la Seu d´urgell d´examen, de neu a diferència de l´any passat no n´hi havia, quan fa un any estava el seus carrers nevats. El torb és poc probable que aparegui enguany amb força. Però per subtituir-lo, políticament, hi ha Carretero que hi empeny per esbalotar el debat sobiranista, i com no, a nivell d´ERC. Però al final, la muntanya torna a la calma.
Anem a pams. Apareixen 2 articles de Joan Carretero a l´Avui(es recorda algú que quan era conseller de governació va aprovar 1000 subscripcions al diari avui? amb l´emprenyada del Maragall i del PSC-PSOE, -que fan on governen el mateix amb el full dominical del PSC, el Periódico-), i algú es sorprèn després de dir-li a Zapatero que era -i és, prou ho vam comprovar amb l´estatut- un espanyolista demagog i que fos expulsat del govern, i perquè no dir-ho, aquest fet també van pesar en les assemblees territorials, per acabar de decantar el no a l´estafatut, pels que encara tenien dubtes. Però al meu parer s´equivoca carretero si dóna una aparent imatge que a ulls de la societat actuï per despit dels fets passats. I de ben segur que episodis contrets passats i presents serien compartits per a molts. Ho interpreto més com una precampanya al proper congrés d´ERC del 2008, com també ho fan altres membres de partits com CIU, amb els merders que tothom sap que té CDC amb si vol tenir ministres espanyols que seria molt clarificador o es decideix a trencar amb UDC i recuperar perfil sobiranista, ni que sigui de dretes. El temps dirà i més coses es sabran. De moment la brunete convergent(cabré amb singular digital, barbeta a la vanguardia i Salvador Sostres a l´Avui ) utilitzen Carretero per buscar il·luses divisions dins ERC i desviar atenció de CIU, quan la dinàmica interna està abocada dins ERC, com toca, a les eleccions municipals.
Cal dir, que a nivell més de votants i no tant a nivell de militància, Carretero a generat simpatia, per l´imatge mediàtica de satel·lització d´ERC envers PSC-PSOE, i allò que sents dir a nivell de carrer "que ja està bé, que no s´adormin els que manen d´ERC ara que estan al govern i apretin el Montilla amb el PSOE". Per això, ja vaig dir en el seu moment que calia que els consellers d´ERC govern faci reconstrucció social i nacional gestionant realitat. Però cal marcar la renovada direcció nacional un perfil més marcat com a partit enfront PSC i CIU.
Perquè no només ho demana Carretero, la base social venim d´un debat fa un any d´augment del sostre competencial amb l´estatut, que havia d´incloure el dret a l´autodeterminació, entre d´altres i que al cap de 3 mesos d´aprovar-se, la gent, segons el Centre d´Estudis d´Opinió considerava ja un 55% insuficient. I ara, quin percentatge seria a nivell de país? Tenim a l´horitzó nacional els processos d´escòcia, irlanda, quebec, i Flandes i si volem que Catalunya i el conjunt dels Països Catalans pugem o no a aquest tren de l´emancipació dels pobles. No perdem la perspectiva. S´equivoquen aquells convergents que pensin que Carretero vol pactar amb ells, també ho deixa clar a article al diari Avui, i això és d´agrair. A alguns de CIU, els DVD´s del Madí els ha causat traumes que els fa confondre la realitat política de projecte propi d´ERC amb la seva voluntat de encara ara, pensar que ERC es un complement per fer majoria a CIU. Encara no han entès res. Si escoltessin més en Campuzano o al Quico Homs, enlloc del Duran, Madí i l´amic dels russos Teixidó, potser els aniria millor.
Són elements a considerar i espero haver fet la meva aportació. Parlant la gent s´entén i escoltant, a on tocaria, a unes assemblees territorials, per exemple aprofitant l´entrada del govern i els seus objectius i l´explicació pertinent, així com per preparar les eleccions municipals arreu del país, ajudarien a un no diàleg tant mediàtic i més allà on toca. Un darrer consell: senyor Carretero, vostè que va treure un resultats impressionants a les municipals del seu moment a Puigcerdà, faci un bloc i adhereixi´s a la Xarxa Republicana que ja som 137 blocaires de 73 municipis. Segur, que de lectors no li faltarien.
Anem a pams. Apareixen 2 articles de Joan Carretero a l´Avui(es recorda algú que quan era conseller de governació va aprovar 1000 subscripcions al diari avui? amb l´emprenyada del Maragall i del PSC-PSOE, -que fan on governen el mateix amb el full dominical del PSC, el Periódico-), i algú es sorprèn després de dir-li a Zapatero que era -i és, prou ho vam comprovar amb l´estatut- un espanyolista demagog i que fos expulsat del govern, i perquè no dir-ho, aquest fet també van pesar en les assemblees territorials, per acabar de decantar el no a l´estafatut, pels que encara tenien dubtes. Però al meu parer s´equivoca carretero si dóna una aparent imatge que a ulls de la societat actuï per despit dels fets passats. I de ben segur que episodis contrets passats i presents serien compartits per a molts. Ho interpreto més com una precampanya al proper congrés d´ERC del 2008, com també ho fan altres membres de partits com CIU, amb els merders que tothom sap que té CDC amb si vol tenir ministres espanyols que seria molt clarificador o es decideix a trencar amb UDC i recuperar perfil sobiranista, ni que sigui de dretes. El temps dirà i més coses es sabran. De moment la brunete convergent(cabré amb singular digital, barbeta a la vanguardia i Salvador Sostres a l´Avui ) utilitzen Carretero per buscar il·luses divisions dins ERC i desviar atenció de CIU, quan la dinàmica interna està abocada dins ERC, com toca, a les eleccions municipals.
Cal dir, que a nivell més de votants i no tant a nivell de militància, Carretero a generat simpatia, per l´imatge mediàtica de satel·lització d´ERC envers PSC-PSOE, i allò que sents dir a nivell de carrer "que ja està bé, que no s´adormin els que manen d´ERC ara que estan al govern i apretin el Montilla amb el PSOE". Per això, ja vaig dir en el seu moment que calia que els consellers d´ERC govern faci reconstrucció social i nacional gestionant realitat. Però cal marcar la renovada direcció nacional un perfil més marcat com a partit enfront PSC i CIU.
Perquè no només ho demana Carretero, la base social venim d´un debat fa un any d´augment del sostre competencial amb l´estatut, que havia d´incloure el dret a l´autodeterminació, entre d´altres i que al cap de 3 mesos d´aprovar-se, la gent, segons el Centre d´Estudis d´Opinió considerava ja un 55% insuficient. I ara, quin percentatge seria a nivell de país? Tenim a l´horitzó nacional els processos d´escòcia, irlanda, quebec, i Flandes i si volem que Catalunya i el conjunt dels Països Catalans pugem o no a aquest tren de l´emancipació dels pobles. No perdem la perspectiva. S´equivoquen aquells convergents que pensin que Carretero vol pactar amb ells, també ho deixa clar a article al diari Avui, i això és d´agrair. A alguns de CIU, els DVD´s del Madí els ha causat traumes que els fa confondre la realitat política de projecte propi d´ERC amb la seva voluntat de encara ara, pensar que ERC es un complement per fer majoria a CIU. Encara no han entès res. Si escoltessin més en Campuzano o al Quico Homs, enlloc del Duran, Madí i l´amic dels russos Teixidó, potser els aniria millor.
Són elements a considerar i espero haver fet la meva aportació. Parlant la gent s´entén i escoltant, a on tocaria, a unes assemblees territorials, per exemple aprofitant l´entrada del govern i els seus objectius i l´explicació pertinent, així com per preparar les eleccions municipals arreu del país, ajudarien a un no diàleg tant mediàtic i més allà on toca. Un darrer consell: senyor Carretero, vostè que va treure un resultats impressionants a les municipals del seu moment a Puigcerdà, faci un bloc i adhereixi´s a la Xarxa Republicana que ja som 137 blocaires de 73 municipis. Segur, que de lectors no li faltarien.
1 comentaris:
Víctor Álvarez ha dit...
L'he trobat un article molt polièdric (tracta de diversos temes des vessants varis) i interessant.
Crec que es fa necessari aquest retorn d'en Carretero a l'arena pública. Encara que alguns sembla que ho oblidin, no hi ha un alliberament social sense alliberament nacional. Dit d'una altra manera, la justícia social i la llibertat nacional són indissociables, van juntes.
En cas contrari, es governa amb resultats que afavoreixen l'espanyolisme i a les dretes (que també van de bracet).
Salut des de Blanes, Moisès, i endavant amb el teu bloc de qualitat.
4:36 AM
Moisès Rial Medina ha dit...
Benvingut al bloc, Víctor. Comparteixo l´unitat de l´alliberament social i nacional, no només volem una llibertat, les volem totes. Espero no ser extensiu, però expresso des de la cotidianeitat l´opinió personal. El llenguatge encarquerat de columnistes a sou que saps que diran abans de llegir-los, anirà a menys.S´ha d´esperar a nous esdeveniments, però la prioritat, municipals.
6:09 AM
Anònim ha dit...
Els temps demostrarà la traició dels liders d'ERC
El temps demostrarà que allò que ara molts militants d'ERC intuïm però ens resistim a creure: que Carod i Puigcercòs s'han venut per un plat de llenties, i que les argumentacions ideològiques són només excuses de persones acomodades al poder.
Un cop més els líders ens abandonen en el pitjor moment. Un cop més la gent d'ERc haurem de fer fora els líders que no ens representen. Hortalà, Colom, Carod... El procés sembla cíclic, es com una mena de creu que hem de portar sempre.
11:03 PM
Moisès Rial Medina ha dit...
El temps dirà, però el que decideix són els congressos, i l´any que ve ja toca.De revolta, pel to que parles sembes més aviat de CIU, però si et serveix de consol, de revolta n´hi hauria si s´atreveixen a tornar a plantejar l´assemblearisme que és l´essència i la garantia que els que manen a ERC garanteix que no perdran l realitat del carrer i les seves bases, com ja ha passat a CIU i PSC,el poder pel poder sense el poble, i que per això , entre d´altres, aniran perdent pes polític. I el fet assembleari garanteix els interessos de les classes populars sempre tindran un partit al parlament que sabran que un militant, un vot, internament, i el factor congressual, no s´oblida pel qui estan a dalt, que al final han de rendir comptes amb les seves bases.
4:53 PM
Josep, el poeta de Sants ha dit...
Benvolgut Moisès:
La majoria de militants d'ERC som, en primera instància, activistes de l'Esquerra Independentista i en segon terme afiliats a ERC.
La majoria de militants d'ERC ens vàrem afiliar al partit en els anys de l'aznarat, amb majories absolutes a les Illes, el País Valencià i Madrit. I CiU de genolls. Trobem a faltar els anys de la moguda i ens avorreix la moqueta i el funcionariat gris. Ja sia sociata o convergent.
11:21 AM
Moisès Rial Medina ha dit...
Hola, Josep: ÉS important que hi hagi debat per avançar social i nacinalment. ERC és i ha d´ésser d´esquerres i independentista i assembleari, com no. I tocar qualsevol d´aquests 3 vectors, si que pot suposar un moviment intern, perquè l´àmbit ideològic s ben present , a diferència d´altre partits que únicament els preocupa la repartidora.
22 de desembre del 2007, a les 20:32
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici