Un any més, els treballadors/es catalans , a perdre poder adquisitiu amb l´IPC espanyol

Si un mecanisme que tenen els agents econòmics, després de la puja reconeguda des de l´entrada de l´euro dels productes bàsics, que afecta els més pobres, i per descomptat vidues i jubilats que tenen rendes infimes, i per tant qui afecta també més la pèrdua de poder adquisitiu per evolució de l´IPC Català envers l´IPC espanyol, en l´economia dinàmica són els treballadors/es, en especial els precaris i amb salaris baixos, en especial nouvinguts, és la pèrdua de poder adquisitiu endèmic dels treballadors catalans, que també es produeix a les Illes Balears i el País Valencià:

IPC ESPANYOL: 2, 7%

IPC CATALÀ: 2,8%

0,1% aquest any 2006 perdut, que cadascú s´ho apliqui al seu sou, i en l´acumulat els últims 25 anys, ja us ho podeu suposar.. d´escàndol l´acumulat, oi més quan s´aplica generalment la previsió del govern espanyol (2%), i per tant enguany 0,8% de pèrdua de sou pels treballsdors/es catalans. Quants anys més donant més beneficis a la patronal gratuïtament de l´esforç individual? Fins que no tinguem un MARC CATALÀ DE RELACIONS LABORALS, que doni un marc laboral propi, en negociació col.lectiva amb IPC Català, que només es produeix en pocs convenis propis, i els convenis marcs siguin ctalans, segons el poder adquisitiu. Els treballadors, a perdre, per ser espanyols. Així de clar. I la patronal, contenta. Algú es pregunta encara perquè la gran burgesia suposadament catalana no vol la independència, majoritàriament? I els sindicats espanyolistes CCOO-UGT, a defensar la "unidad de mercado", com el Fidalgo no fa massa a la seu de la FAES , la fundació pseudofalangista propera al del PP.