Carta oberta al sr. Jordi Pujol i Soley sobre el guarà català

Vagi per avançat el meu respecte institucional a qui ha estat tot un President de la Generalitat, en aquest cas vostè, sr.Jordi Pujol. Ara bé, que vostè en un article critiqui que d´un símbol d´afirmació de país popularitzat en un moment de resistència davant d´un context d´espanyolització social i que la gent individualment decidissim adherir-nos a el símbol d´un animal que està en vies d´extinció i que simbolitza com cap altra la constància en allò que es vol, malgrat que ens minoritzin com a cultura i en els nostres drets nacionals i socials, en un entorn polític sorgit , quan Aznar governava amb el suport actiu de CIU, en minoria i també gratis total en majoria absoluta, ja és massa.
Sàpiga, sr. Pujol que a l´escola, quan vostè de petit , si és que el varen castigar de cara a la paret, i li van posar un barret en forma de burro, no era per la ignorància del ruc, al contrari, era per adquirir la inteligència i la constància del guarà català. Mireu sr. Pujol ,aquí, al Berguedà, per començar no en diem només rucs, -sovint titllat pel llenguatge comú amb valors erròniament negatius- simplement el nom genèticament autèntic del ruc català , la denominació catalana del que se´n sol dir ruc català és: guarà català.
Si en vol saber més, vagi can Fuives, al municipi d´Olvan, on són experts en la matèria i li explicaran la sabiduria del guarà català, el més valorat del món, per la seva força, resistència, i que sovint, com aquí varem patir els incendis de 1994 quan vostè governava i ens van cremar 35.000 hectàrees mentre el seu goven manava que tots els bombers professionals de la comarca anessin a salvar un altra foc més important: el de montserrat, i així ens van arrassar les flames la comarca, sense bombers i amb quatre branques de voluntaris, i que, per cert, la premsa barcelonina va despertar del desastre el dijous 7 de juliol, 4 dies més tard, ja que es va produir el dilluns, i d´això se´n deu enrecordar la dimitida consellera Maria Eugènia Cuenca d´aleshores, que a sobre en el Parlament van felicitar-se i aprovar en sessió parlamentària "el bon funcionament de la prevenció d´incendis el 1994", i d´això no ens oblidem els berguedans.
Sort en van tenir molts propietaris forestals per treure la fusta cremada del guarà català, juntament amb els perxerons. Perquè, malgrat tot, el guarà català, malgrat adversitats, malgrat humiliacions, empeny, tira endavant i no defalleix, i no pacta per un plat de llenties . Si molts catalans tenim amb orgull el guarà català al cotxe o a on sigui, és perquè com a poble resistim i volem ser, i amb orgull el portarem com afirmació d´una manera no submissa de veure i valorar allò proper i de fer-nos conèixer arreu, sense autoodi ni renúncies, perquè volem viure desacomplexadament i lliures.
Li recomano que vingui a visitar aquest centre al Berguedà i aprendrà que aquesta espècie autòctona, té moltes coses que ensenyar-li. Encara hi és a temps per ampliar la seva sabiesa.
Cordialment,
Un Berguedà que llueix un guarà català amb orgull, com tants d´altres a nivell de país.

Moisès Rial Medina.Puig-reig (Berguedà)