(Maragall dimissió) Els objectius del mil.leni de la ONU s´aconseguirien sense els paradisos fiscals i els delinqüents de corbata que s´hi refugien

Les nacions Unides per eradicar la pobresa, l´epidèmia de la SIDA i arribar a la plena alfabetització, es va firmar els Objectius del Mil.leni, que pretén eradicar la pobresa a la meitat el 2015, fan falta 195 bilions de dòlars, tan sols amb la fiscalització de les fortunes personals que no tributen al estar emparades amb l´opacitat dels paradisos fiscals, es calcula que pujaria en un impost mig moderat del 30% a uns 255 bilions de dòlars de recaptació , i assolint els objectius sobradament, sense tenir en compte l´evasió fiscal de les empreses transnacionals.
La pobresa es fonamenta en les desigualtats nord-sud, que provoca emigracions massives, que equilibrant balances fiscals i millorant les condicions dels països més pobres, s´evitaria, ja que ningú emigra per voluntat, sinó és per gana, guerra o manca de respecte dels drets humans.
L´objectiu seria un control dels moviments d´evasió de capitals.
Des de l´ATTAC, en fa un acurat anàlisi dels deures pendents en aquest assumpte clau a la Unió Europea, en la no contribució a resoldre les desigualtats globals i els objectius del mil.leni per manca de mesures efectives de controls dels paradisos fiscals, en aquest article:

Els paradisos fiscals, assignatura pendent de la Unió Europea

Com una aportació al debat sobre el Tractat-Constitució, l’assumpte dels paradisos fiscals vinculats a la UE mereix ésser considerat. En la seva intervenció al recent Congrés del laborisme britànic, en Gordon Brown, Ministre d’Economia del Govern Blair i el seu previsible successor, va manifestar un cop més que no vol sentir parlar d’harmonització fiscal a l’àmbit europeu. I és que aquest assumpte resulta escabrós, perquè els diferents nivells de despesa pública i de protecció social segueixen sent dispars, cosa que té difícil solució mentre Europa sigui en primer lloc un mercat comú on competir. Mentre el liberalisme neoconservador del model nord-americà sigui la doctrina dominant, els sistemes tributaris seran una eina més per la competició fiscal, com saben molt bé els nous membres de l’Est. Sense canviar aquella filosofia, però per què al menys la competició fos equilibrada, l’OCDE va aprovar al 1998 un Projecte contra les pràctiques fiscals perjudicials pels altres països, fixant uns criteris de identificació dels paradisos fiscals com a casos extrems i un pla per la seva supressió abans de 2006, cosa que la pressió de l’Administració Bush ha aconseguit descafeïnar. Si examinem les jurisdiccions identificades com a paradisos fiscals per l’OCDE, les 35 de la llista inicial del 2000 més les sis que no van ser incloses per haver comunicat el seu “compromís anticipat”, identificarem 18 països i territoris, apart dels casos de Luxemburg i Suïssa, que estan associats a la Unió Europea o són dependents dels seus Estats membres, com l’illa de Jersey o les Caiman. Doncs bé, ni l’anterior CEE ni l’actual Unió com a entitat supraestatal regional han dissenyat cap programa especific per l’eradicació dels paradisos fiscals per a no residents. Encara que les informacions quotidianes revelen la seva utilització creixent per bancs, empreses i persones adinerades amb les conseqüències nefastes conegudes d’evasió i frau fiscal que repercuteixen en la disminució dels ingressos fiscals, la seva mediació en el blanqueig de diners bruts i el finançament del terrorisme, la delinqüència financera i la gran corrupció. En realitat, aquesta qüestió es planteja indirectament com a derivació del procés negociador per l’harmonització de les polítiques econòmiques i fiscals dels Estats europeus i la consecució efectiva d’un mercat comunitari. D’això, les demores i les dificultats que han trobat les polítiques comunitàries per eliminar les pràctiques fiscals perjudicials i l’aplicació de mesures antiblanqueig de diners bruts així com la pervivència dels paradisos fiscals de l’entorn europeu, que el projecte de Tractat-Constitució segueix ignorant. Recentment, el tema dels paradisos fiscals sorgeix com a conseqüència de la campanya del Comissari Monti per la revisió de les disposicions tributàries considerades ajudes estatals a les empreses, incompatibles amb el mercat comú en la mesura que afectin als intercanvis comercials intracomunitaris, segons disposava el Tractat de la CE, una tardana resposta de la Comissió davant les distorsions de les polítiques fiscals avantatjistes. Al novembre de 2003, la Comissió europea va adoptar una recomanació per què abans d’acabar 2005 el Regne Unit suprimís el règim jurídic de les societats exemptes a Gibraltar, que eximeix del pagament de impostos sobre beneficis amb l’abonament d’una tassa anual de 300-550 lliures, per considerar-se una ajuda estatal a les beneficiàries, com les nombroses societats registrades a Gibraltar per l’especulació immobiliària a la Costa del Sol o el holding rus Menatep, propietari de la petrolera russa Yukos. Contràriament a les informacions periodístiques, aquestes accions de la Comissió no són mesures específiques contra els paradisos fiscals sinó mera derivació de la política de la competència prevista en la legislació comunitària. Després de llargs anys de negociacions i promulgada al 2003 la Directiva anomenada sobre fiscalitat de l’estalvi, per l’intercanvi obligatori de informació sobre les rendes procedents de fons invertits a altres països de la UE, s’ha de reconèixer que ha tingut la virtualitat política de impulsar la negociació amb els paradisos fiscals europeus, encara que el pes del món financer condiciones qualsevol avanç; sobre tot, tenint en compte la inevitable regla de la unanimitat en aquesta matèria i les reserves de tres socis europeus, la realitat és que s’ha atorgat als paradisos fiscals europeus un dret de vet sobre la seva aplicació. Perquè Bèlgica, Luxemburg i Àustria podran abstenir-se de intercanviar informació tributària amb els seus socis, aplicant retencions en origen i prolongant aquest sistema transitori fins que Suïssa, Andorra, Liechtenstein, Mònaco i San Marino, garanteixin un intercanvi efectiu i complet de informació. D’això, la negociació en curs amb aquests paradisos fiscals perifèrics que es desenvolupa amb total opacitat i la plena ignorància de l’opinió pública europea i probablement de força governs. Amb Suïssa la negociació és inacabable. Ja al 1998, contra la negativa de Luxemburg i Suïssa, el Consell de l’OCDE va aprovar l’informe sobre les pràctiques fiscals perjudicials que els hi classificava –i encara hi són- entre els països que aplicaven règims fiscals preferencials perjudicials que devien ser eliminats. Però ambdós han resistit i reforçat la seva situació, gràcies al poder financer que tenen. Aleshores, tenim als “països i territoris d’ultramar”, una altra sèrie d’illes i territoris colonials dependents d’Estats europeus, com les illes Verges britàniques, les Caiman o les Bermudes, que entren dins la categoria de notoris paradisos fiscals com a centres financers offshore i que mantenen una vinculació jurídica especial amb la UE, fins i tot com a beneficiaris paradoxalment de la política comunitària d’ajuda al desenvolupament; encara que no formen part del territori comunitari tenen concedit un estàtus jurídic peculiar que exclou l’aplicació del dret comunitari però no la ciutadania europea. Això ha estat un breu apunt d’una dimensió menys coneguda de la realitat europea, sobre la qual ATTAC, l’Associació per la Tributació sobre les Transaccions per Ajuda dels Ciutadans, ha volgut atraure l’atenció amb la seva Campanya de mobilitzacions del dissabte 9 d’octubre passat a diversos llocs i ciutats europees, com Madrid, sota el lema “Paradís fiscal, infern social" en un intent per promoure el debat públic sobre la repercussió negativa dels paradisos fiscals en les polítiques tributàries i socials dels països europeus, que ha assolit a Alemanya, amb retalls de prestacions socials, desocupació crònica i deslocalitzacions industrials juntament amb més operacions d’enginyeria financera. Juan Hdez. Vigueras, Doctor en Dret Coordinador de la Comissió sobre Paradisos Fiscals d’ATTAC-Espanya Per saber més dels paradisos fiscals i els números d´escàndol, llegiu aquest document d´ATTAC CLICANT AQUÍ.

Enviat per Mois