Hemeroteca d´entrades del Bloc Llibertats de l´any 2007

dijous, 28 de juny de 2007

(Maragall dimissió) Opinions sobre el Marc Català de relacions laborals a l´Esquerra nacional


En aquesta ocasió, faré una excepció i poso l´accent en l´exemplar del mes de juny de la revista pels militants d´ERC que podeu consultar clicant aquí, on per fi, es parla sobre el Marc català de relacions laborals de forma específica. Representants de CCOO(jordi presas),UGT(Cesc Poch),Intersindical-CSC(Eduard Suarez) i jo com a CGT(Moisès Rial), tots membres del Fòrum sindical d´ERC, opinem sobre l´estat actual i els objectius. Crec que la sintesi permet pels no iniciats, acostar la necessitat del traspàs exclusiu en tot el referit al Marc català sociolaboral, ens hi va molt. Recordo, un cop més, com en l´entrevista que els objectius bàsics foren recollits al referent document Per un marc català de relacions laborals, que caldria actualitzar però que és la base de per on cal anar el sobiranisme sociolaboral, tant dels diferents corrents interns, com del conjunt de la societat.

Voldria fer un merescut reconeixement, ja que l´iniciativa, ve del diputat al congreso de los diputados,Joan Tardà, que per mèrits es mereix un lloc destacat a futures llistes al Parlament espanyol, que del debat que ell va proposar entre els membres del fòrum sindical d´ERC , malgrat que desitjaria que s´anés més enllà pel pes clau al congrés, com seria formular el traspàs i creació d´una seguretat social catalana amb el seu règim econòmic i fragmentar la caixa única, en va sortir interpel·lació al ministre caldera i uns posteriors compromisos negociats per ell de calendari de traspàs competencial a partir d´aquest 30 de juny, entre d ´altres de l´inspecció de treball, que s´ha d´incloure en la comissió mixta de traspassos en aplicació del nou estatut. Tot cal dir, que fins que no tinguem un nou "tanc social", una Seguretat social catalana, dificilment penetrarem el sobiranisme en sectors socials no propers al catalanisme, i molt menys, al sobiranisme. El marc català és l´eina que ens cal, i espero que haguem modestament contribuït al debat entre militància i entorn social a l´aportació ideològica, però també de millora de les condicions de vida de la societat.

dimecres, 27 de juny de 2007

(Maragall dimissió) Actes de la Marxa d´homenatge als Maquis 2007

Al Berguedà, hi ha molts d´altres indrets del país, com podeu comprovar es fa memòria de la lluita per les llibertats dels maquis en temps dificils de dictadura, amb tot un seguit d´actes arreu del país. Aquí teniu els actes previstos, alguns ja realitzats:

x marxa-homenatge als maquis, 2007
www.sindominio.net/marxa-maquis

VILANOVA I LA GELTRÚ, 2 i 3 de juny

Dissabte 2 de juny a partir de les 20.30 h activitats a la “plaça dels Maquis” (pl. Pau Casals), presentació de la marxa i concert de “Patada al Rey”.

Diumenge 3 de juny, a les 19 h al CSOA La Soga (c/ Sogres núm. 25) projecció de La guerrilla de la memòria i Quico Sabaté. Contacte: la_lluna_negra@hotmail.com

BARCELONA, dijous 28 juny
Cicle de “pelis de tiros” i documentals de Maquis. L’últim dijous de cada mes. De juny a novembre a la FELLA/CNT (c/ Joaquin Costa 34, baixos).

20:30 h Y llego el dia de la venganza (1964) Fred Zinnemman.
22:45 h Quico Sabate (1980) Col·lectiu Penta.

BELLVER DE CERDANYA, 14 i 15 de juliol
IV OFENSIVA CONTRA L’OBLIT. www.alestrinx.tk
Operació Reconquesta de la Memòria. Del Maquis al MIL

Dissabte 14 de juliol a l’Alberg “La Bruna”.

  • 11 h Xerrada-col·loqui sobre les resistències llibertàries des de 1939 i fins l’actualitat a càrrec de les historiadores i membres de la Marxa-Homenatge als Maquis: Dolors Marín, Joan Martínez i Josep Cara.
  • 14 h Dinar
  • 16 h Cinefòrum amb la projecció de El MIL (55 m., Suïssa 2006) de Martina Loher Rodríguez, amb la seva participació en el debat posterior conjuntament amb l’ex-membre del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL) Jordi Solé Sugrañes.
  • 20:30 h Sopar
  • 22 h – 24:00 h Concert amb AKAPELA PUNK

Diumenge 15 de juliol

  • 8 h matí esmorzar
  • 9 h Ruta comentada a una Base Guerrilla. Des de Mas Tartàs (Palau de Cerdanya) fins a la Molina (Uns 8 km amb opció de 6 km.). Retorn punt de partida amb cotxe.

Dinar, sopar i dormir i esmorzar de diumenge (30 euros). Places Limitades. Més informació: alestrinx@nodo50.org

BERGA, dissabte 21 juliol
www.berguedallibertari.org

  • 8 h Caminada comentada per les bases guerrilleres properes als canals de Sant Miquel (es sortirà des del Pont de Pedret).
  • 13:30 h a la carretera vella de Vilada: Homenatge a Joan Vilella, Josep Puertas i Josep Bertobillo.
  • 18 h Xerrada-homenatge a l’Ateneu Columna Terra i Llibertat als resistents llibertaris de l’Alt Llobregat, en especial als grups de Marcel·lí Massana i Ramon Vila Capdevila, amb la participació al col·loqui d’antics companys i amics d’aquest dos guerrillers llibertaris berguedans.

BARCELONA, dijous 26 juliol
A la FELLA/CNT (c/Joaquin Costa 34, baixos).
20:30 h A tiro limpio (1963) Francisco Pérez-Dolz.
22:30 h La guerrilla de la memoria (2001) Javier Corcuera.

BARCELONA, dijous 29 agost
A la FELLA/CNT (c/Joaquin Costa 34, baixos).
20:30 h Huidos (1992) Sancho Gracia.
22:30 h Els maquis a Catalunya I.

BARCELONA, dijous 30 d’agost a les 20 h: Trobada al lloc on van assassinar al company Josep Lluís Facerías, al Passeig Verdum cantonada amb el carrer Doctor Pí i Molist.

BARCELONA, dissabte 2 de setembre
http://www.negrestempestes.org/

10 h ruta de la guerrilla urbana a Barcelona. Es sortirà des de la plaça de sants al costat de l’estàtua del ciclista.

Ruta de FRANÇA A ANDORRA: 15 i 16 de setembre

Pas França-Andorra pel pas de la Font Argenta (pas dels Contrabandistes).

Sortida: dia 15 Ax Les Termes (Ariege-França). Nit: Refugi Rhule. Arribada: dia 16 Soldeu el Tarter (Andorra). Si voleu venir: marxa-maquis@sindominio.net

DESCOBRINT LES TRINXERES DEL FRONT ANARQUISTA AL PALLARS
http://www.igualadallibertaria.tk/

Diumenge 23 de setembre a les 10 h a la Plaça Major de Vilanova de Meià. Sortida organitzada des del ZTA Banzai de Manresa i l’Ateneu Llibertari d’Igualada).

BARCELONA, dijous 27 setembre
A la FELLA/CNT (c/Joaquin Costa 34, baixos).
20:30 h Silencio roto (2000)Montxo Armendáriz.
22:45 h Els maquis a Catalunya II.

SALLENT, dissabte 29 de setembre

  • 10 h Trobada dels assistents més matiners a la Sala Vilà i Valentí de Sallent. (carrer Àngel Guimerà, 5). Exposició gràfica de la història de la marxa dels maquis (fins les 13:30 h.). Hi haurà passis de vídeos biogràfics.
  • Sortida a l’indret de Can Rocaus (base dels maquis) per la dignificació de l’espai que conserva la seva memòria.
  • 14 h Dinar popular a l’envelat de Sallent. Confirmar assistència.
  • 17 h a la Sala Vilá i Valentí, pel·lícula Vivir la Utopia.
  • 18:30 h també a la Sala, xerrada col·loqui “Marxa Homenatge als Maquis. Recuperació popular de la memòria històrica” amb Dolors Marín, historiadora i alguns dels companys de la marxa.
  • 21 h Festa de cloenda amb circ, paradetes de material divers i l’actuació de Rauxa, Ràbia Possitiva, Inser Show i Tupolev.

BARCELONA, dijous 25 octubre
A la FELLA/CNT (c/Joaquin Costa 34, baixos).
20:30 h Luna de Lobos (1987) Julio Sanchez.
22:45 h Els maquis a Catalunya III.

BARCELONA, dijous 27 novembre
A la FELLA/CNT (c/Joaquin Costa 34, baixos).
20:30 h Metralleta Stein (1974) Jose A. De la Loma.
22:30 h Els maquis a Catalunya IV.

SANT CELONI, dissabte 5 de gener 2008 al cementiri a les 12 h trobada en record del company Quico Sabaté.

SALUT I ANARQUIA!

Per saber amb detall tots els actes (també els d’última hora), adreces i horaris mireu les dades més actualitzades a: www.sindominio.net/marxa-maquis/ també a www.alestrinx.tk, www.negrestempestes.org/, http://www.igualadallibertaria.tk/
i www.berguedallibertari.org

Contacte: marxa-maquis@sindominio.net

(Maragall dimissió) Inici d´estiu en imatges, dels camps a mig segar i el fruit de la terra enbalat





Com no pas pocs, el cap de setmana de Sant Joan, és un bon moment per desconnectar, una primera instantània d´un camp del municipi veí de Santa Maria de Merlès, vora la riera de merlès i les dues segones, en aquest cas a Forallac, al Baix Empordà, als volts del nucli preciós de peratallada , entre ullastret i llabià, en un triangle, que amb anys com el 1994 que aquí patíem incendis dantescos, - per cert FECSA encar sent surt 12 anys i només queda via civil dels afectats, llastimós-, allà al Baix Empordà tenien un llac natural sorgit de la crescuda de la riera del Daró, fet que alguna masia de la zona conserva per si de cas, avui en dia una barca per si queda negada de nou, un prodigi de la naturalesa, facilitat per la planúria de la zona, i per anècdotes, un pot trobar inclús un aeròdrom emmig de camps amb avionetes de vol a motor com a servei de franc per alguna casa d´agroturisme de la zona, un prodigi de la reconversió de la pagesia entre camps polits de palla com a pista d´aterratge i enlairament.
I es que l´inici de l´estiu, oficialment el 21 de juny, ha iniciat amb temperatures altes, i la gran majoria associa immediatament a la platja, i reivindico l´ofici de pagès, trencant tòpics, us il·lustro algunes imatges que m´hi transporten més a l´estiu, potser per entorn social d´un humil Berguedà que viu al cor de Catalunya envoltat encara de força camps de conreu en zones properes: l´inici de la sega del blat, l´ordi, cànem o d´altris, fet per un ofici, el de pagès, que aviat s´haurà de pagar amb recursos públics per tenir gent al territori disseminat, com a vigilants del bosc i el sotabosc, vist que la majoria s´han de buscar alternatives per guanyar-se la vida , tipus agroturisme, fet reeixit aquí al Berguedà, tot un referent dins el país, per continuar treballant la terra dels avantpassats en una majoria i fidels al territori, i que sovint no omple cap portada de premsa generalista, però val la pena veure camps que recullen la collita de blat, ordi i d´altres per part de grans màquines mecanitzades, com una normalitat del fruits de la terra, que d´alguna manera o altra, degustarem més tard o d´hora, i que aquest noble ofici , perduri pel bé de la catalunya rural, que "urbanites" i gent de pobles inclosos, també en gaudim en el nostre temps d´oci, que no es valora i menys es manté observant la brutícia de deixalles de massa vorals del país, signe que l´autoestima per la terra per part de moltes persones, encara li queda molt recorregut per a assolir per valorar el nostre entorn quotidià.

dimarts, 26 de juny de 2007

(Maragall dimissió) Eduardo Galeano: l´absència de democràcia al FMI, BM i OMC

Per entendre l´estat real de la democràcia del món a través dels organismes econòmics més influents, explicat pel referent Eduardo Galeano en breu explicació. Molt clarificador de quina pseudodemocràcia global, que sotmet als estats i la població en general, als dictats d´una minoria privilegiada a través del FMI, BM i OMC:

(Maragall dimissió) L´estat espanyol, país "punter" de la Unió Europea en investigació militar,segons llibre "El militarisme a Espanya"

Ara que s´acaba el període de declaracions de renda, on es recorda campanyes d´objecció fiscal a les despesses militars, cal no obviar, allò que s´amaga sota els pressupostos estatals del PSOE, ara que es negocien els pressupostos generals de l´estat, hi haurà sota epígraf de Recerca i investigació, en una part molt important: el finançament amb fons públics de la investigació militar i per tant la cultura de la guerra i el militarisme.
Això es reflexa a més de l'exportació d'armament a països empobrits, la manca d'investigació civil o el qüestionament de l'ajuda humanitària després de la intervenció militar. El llibre "El militarisme a Espanya" analitza els últims temps referent a això.

“L'Estat espanyol ha consolidat el seu lloc entre el conjunt dels països més desenvolupats i rics del planeta” i per “estar a totes” i així augmentar la seva influència en els organismes internacionals s'ha compromès en greus conflictes mundials. Aquesta afirmació la fan Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, i Pere Ortega, investigador en temes de pau, desarmament i economia de la defensa, els dos coordinadors d'El militarisme a Espanya, un llibre que neix com una aposta de canvi a favor de la diplomàcia i la negociació per evitar la intervenció militar i l'“enquistament dels conflictes”.

“Totes les intervencions militars espanyoles realitzades entre 1999 i 2006 han estat justificades, parcial o totalment, a partir d'arguments humanitaris”, assenyala Alejandro Pozo, investigador del Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs, al capítol que ensenya la tasca humanitària dels exèrcits. La majoria d'aquestes intervencions s'han portat a terme amb el pretext de protegir o assistir col·lectius en crisi.

Encara que l'Exèrcit espanyol ha intervingut activament en desastres naturals i humans –Centreamèrica, Albània, Turquia, Indonèsia o Pakistan-, “resulta paradoxal” que es distribueixi ajuda humanitària després d'intervencions militars com les de Kosovo, Afganistan i l'Irac, en les quals van intervenir els soldats i on l'ajuda humanitària la van brindar “aquells que havien realitzat els bombardejos, tant a zones civils com militars”, crítica Alejandro Pozo.

Com destaca el llibre, fets com aquest creen confusió en la població “beneficiària”. Un exemple clar és l'Irac, on EUA va repartir aigua mineral a Bàssora, després de destruir la canalització d'aigües de la ciutat amb bombes de precisió.

Potència mundial en investigació militar

En l'àmbit de la investigació, Espanya és "un país sense tradició científica i sense una valoració social de la investigació i el desenvolupament (I+D) que encara pesa molt", tal com expressa Eugeni Barquero, membre de la Fundació per la Pau, ja que "només es destina un 1.07% del PIB a I+D".

No obstant això, en inversió per a la investigació militar, Espanya es troba entre els països "punters" sent el primer país de la Unió Europea, amb el Regne Unit i França, que inverteix en aquesta àrea, només després dels Estats Units en el context mundial.

En el projecte de pressupostos generals de l'Estat per al 2006 es van destinar 6.511 milions d'euros a I+D, dels quals 1.684 milions (més del 26%) eren per a investigació militar. Aquesta xifra suposa sis vegades més que en investigació sanitària i tres vegades més que en investigació científica, que és la font principal de finançament d'I+D d'universitats i centres públics d'investigació espanyols, diu Eugeni Barquero.

Armes espanyoles a països empobrits

D'altra banda, des del 1998 i fins al 2005 l'Estat va destinar una mitjana de 274 milions d'euros anuals a l'exportació d'armament, sent els països enriquits la principal destinació amb un 63% i el 37% restant destinat a països en vies de desenvolupament.

La Unió Europea estableix en el seu codi de conducta que no s'han de vendre armes a països inestables, en conflicte armat, que vulnerin els drets humans o que tinguin un nivell de benestar delicat. Entre els països compradors d'armes espanyoles destaquen Colòmbia i Israel, que segons Tica Font, membre del Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs, viuen conflictes de violència. Font qüestiona també les exportacions espanyoles a Turquia, el Marroc, Veneçuela, Sri Lanka, Angola i Pakistan, entre d'altres.

Iniciatives per la pau

Més transparència als informes d'exportació d'armes i el compliment estricte del Codi de Conducta Europeu són algunes de les propostes recollides en aquest llibre. El text proposa a més anar més enllà de les accions que puguin portar a terme els governs i la comunitat internacional i apostar per un canvi d'actitud des de la societat civil, que s'allunyi de la "cultura de les armes" i aposti per la no violència.

En l'actualitat ja hi ha iniciatives que s'acosten a la ciutadania, com la que ofereix la Fundació per la Pau i que es recull en aquest llibre. A la web d'aquesta entitat destaca la campanya No a la Investigació Militar, que reuneix iniciatives i mobilitzacions a favor de la I+D civil i en contra de la inversió científica militar. Justícia i Pau, el Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs i l'Escola de Cultura de Pau són organitzacions que tenen projectes similars i que a més han servit de font per a aquest llibre.

Què Puc Fer Jo?


Visita la pàgina d'Armes sota control i coneix les iniciatives que proposen diverses ONG.

Més informació:
Llegeix altres notícies sobre conflictes i pau

Informació facilitada per Canal Solidari.

dilluns, 25 de juny de 2007

(Maragall dimissió) A Prats de Lluçanès CIU prohibeix dur l´estelada als gegants que la duien

El dimarts 19/06/07 l'alcalde de CiU Lluís Vila i el possible primer tinent d'alcalde, Josep Cruells de la localitat de Prats de Lluçanès (Lluçanès), es reunien amb els representants de la Colla Gegantera del poble.

Es troben amb la sorpresa que el tema de la reunió és l'estelada que el gegant del poble porta durant les seves actuacions. Resulta que hi ha "gent" que els ha fet arribar que no troba bé que el gegant porti l'estelada. A la reunió ningú els parla de projectes, de futur, de col·laboracions (només en acabar, i per petició dels geganters es va parlar de la festa major i del seu paper en aquesta).

Es greu que una força que s’anomena “nacionalista”, el primer que hagi fet sigui treure l’estelada que onejava al màstil de l'Ajuntament. Fèia quatre anys que festa rere festa i era present.

Aquesta colla que ha actuat arreu dels Països Catalans, ja van ser obligats en un desplaçament a les Illes, concretament a Menorca a treure l’estelada per part de l’alcaldessa Irene Coll, trànsfuga del PSOE, i actualment del PP.

Quina grata sorpresa, que al seu poble, a la seva comarca, i de mans d’una força que s’anomena “nacionalista”, un càrrec electe els vol fer treure la bandera de la lluita per la llibertat, això te un nom: botiflerisme.

Botifler: Partidari de Felip V durant la Guerra de Successió. Els botiflers solien ésser membres de l'aristocràcia i la noblesa catalana que volien augmentar llur poder a partir del nou règim que s'havia d'instaurar amb la victòria dels Borbons. A Mallorca el mot botifler es transformà en "botifarres", denominació que s'ha acabat usant per a referir-se als nobles, independentment de la seva adscripció nacional. Originàriament botifler volia dir que es tenia les galtes inflades. El mot passà a voler dir partidari dels Borbons degut a la fama que aquests tenien de tenir-les inflades.

Més info:

http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/6099

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/54922

http://www.osonacomarca.com/index.php/weblog/2006/08/P175/

(Maragall dimissió) La Plataforma pel Català a l'Escola, crítica amb el decret d'ensenyament del govern

La Plataforma pel Català a l'Escola, crítica amb el decret d'ensenyament del govern
Considera que no és bo deixar en mans dels centres l'opció de la tercera hora d'espanyol

La Plataforma pel Català a l'Escola s'ha posicionat avui sobre el nou decret d'ensenyament del govern català, que deixa en mans dels centres educatius de primària l'opció d'impartir la polèmica tercera hora d'espanyol. La Plataforma considera que aquesta mesura pot dificultar el model d'escola catalana i ressalta que el català és la llengua minoritzada del país. També critica que el redactat del decret és poc concret i que deixa 'molt sols els professors'.

Sobre les hores d'espanyol, la Plataforma considera que augmentar-les és una mesura injustificada perquè així ho avalen els informes del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu.

Membres de la Plataforma han traslladat aquesta opinió al secretari de polítiques educatives del Departament d'Educació, Francesc Colomer, en una reunió mantinguda aquest matí a la seu d'Òmnium Cultural.

MANIFEST

Davant l'acord dels partits de Govern que ha resultat en l'anomenat Decret Maragall, les entitats adherides a la Plataforma pel Català a l'Escola volen expressar el seu posicionament de la manera següent:

1. Celebrem que s'hagi aconseguit la immersió lingüística a secundària. Esperem que es compleixi aquest difícil comprimís i que el Departament hi destini proa eines per al seu desenvolupament.

2. Valorem positivament que la famosa tercera hora de castellà ja no sigui obligatòria, però manifestem la nostra preocupació perquè per primera vegada, i tal com indica literalment l'esborrany d'instruccions d'inici de curs fet públic, "els centres podran impartir continguts d'àrees no lingüístiques en castellà o en una llengua estrangera".

3. En aquest sentit, la Plataforma pel Català a l'Escola NO va en contra de cap llengua, sinó que recorda que un possible augment d'hores de castellà està pedagògicament injustificat tal com avalen els informes del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu i que, per tant, els continguts d'àrees no lingüístiques en castellà podrien anar en detriment de la llengua catalana, socialment més dèbil

4. Alertem sobre l'argument que defensa el decret adduint que representa "la cobertura legal d'allò que ja era pràctica habitual". És precisament aquesta pràctica habitual, és a dir, l'aplicació real de la legislació i l'ús real del català a les aules, allò que ha estat precari en molts casos i el que s'ha d'abordar amb coratge

5. La Plataforma pel Català a l'Escola renova el seu compromís per fer possible una escola catalana en llengua i continguts i vetllarà perquè la llengua comuna de tots no reculi a les aules. Així mateix, és conscient que l'escola és només un dels àmbits d'ús que cal assegurar per a la llengua catalana, però que perd la raó de ser si no s'avança amb fermesa en d'altres contextos.

Per tot això,

6. Reclamem el lliure desplegament de la capacitat normativa de la Generalitat tal com l'Estatut recull.

7. Fem una crida a renovar el consens a favor del català com a llengua d'ensenyament i aprenentatge i com a eina de cohesió social, i a rebutjar mesures que no garanteixin l'escola catalana de qualitat que tots volem.

dijous, 21 de juny de 2007

(Maragall dimissió) Article d´opinió. Sindicalistes per la sobirania: pel marc català de relacions laborals


Ha aparegut ja l´exemplar del mes de juny del 2007 de la Revista Catalunya, -que podeu llegir complet clicant imatge- òrgan d´expressió de la CGT de Catalunya, amb una tirada vora els 15.000 exemplars, que en aquesta ocasió inclouen article propi en una versió reduïda , per espai, de l´article següent, que trobareu a la pàgina 11:

SINDICALISTES PER LA SOBIRANIA: PEL MARC CATALÀ DE RELACIONS LABORALS

Recordo com un conegut sindicalista del Metro , referint-me al Marc català de relacions laborals, m´expressava: "mira, el poder, como más cerca, mejor, ni que sea para tirarle piedras". Aquesta afirmació, connecta amb la certesa que l´estat espanyol en matèria laboral i els seus agents còmplices, no ens serveixen al conjunt de treballadors/es catalans per resoldre els nostres reptes que en dotaria en canvi el Marc propi, ja que al fragmentar la caixa única de la seguretat social, tindríem les eines amb base legal, econòmica i de gestió per crear una nova Seguretat Social Catalana, potenciar convenis catalans, eradicar la precarietat i la desregulació, la subcontractació abusiva, les deslocalitzacions, l´accidentalitat laboral (146 morts a la feina a Catalunya el 2006), mesures legislatives pròpies en seguretat i higiene al treball, model de contractació, atur, invalideses, formació, model d´estat del benestar, FOGASA, prestacions socials, garantir salaris segons el cost real de la vida real (IPC Català) , etc. I d´aquest convenciment que davant d´un entorn de globalització neoliberal que les decisions que ens afecten es prenen cada cop a més llunyania i menys control democràtic, ens és imprescindible de dotar-nos d´eines útils i practiques per defensar-nos a les classes populars, per tant el Marc català és el més realista i proper.

. D´aquí que fugint de dogmatismes estèrils, unint voluntats transversals en pro a l´objectiu d ´assolir el Marc

català de relacions laborals per al nostre país, s´hagi formalitzat Sindicalistes per la sobirania, que a partir d´un manifest inicial, va sumant adhesions plurals de treballadors/es , de sindicalistes d´arreu dels Països catalans per assolir l´autogestió sociolaboral al nostre país, a través d´un Marc propi de relacions laborals no subordinats a l´ingerència en la nostra realitat i necessitats per part de l´estat espanyol.

Una autogestió laboral que en l´estatut del 30 de setembre aprovat per prop del 90% del Parlament català reconeixia en art. 170.1 apartat a ) el Marc català de relacions laborals i que les pressions de l´alta burgesia catalana, que desembocà en el pacte Mas-Zapatero de la Moncloa, va retallar unilateralment, no fos que els treballadors/es d´aquest país ens dotéssim d´eines útils que ens aproximés a un estat del benestar pròxim als països nòrdics.

L´estatut restant, a part de bones paraules que sempre dependran de la voluntat de l´estat (o sigui nul·la), ja que les cúpules sindicals de CCOO-UGT-CEOE-CEPYME, com en la darrera reforma de la seguretat social, rep la benedicció del PSOE ara , com abans ho feia el PP, en la desregulació dels nostres drets. Els poders fàctics, ho volen tenir tot , "atado y bien atado".

Com consta al manifest públic, citem el sindicalista de la CNT,Salvador Seguí (el noi del sucre ), que digué davant les corts espanyoles :

"A nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics que m'escolteu, que si algun dia es parlés seriosament d'independitzar Catalunya de l'Estat espanyol, els primers, i potser els únics, que s'oposarien a la llibertat nacional de Catalunya foren els capitalistes de la lliga regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional".

Encara avui, és un missatge viu per les renúncies dels explotadors, , però que assenyala que al poble treballador català camini a favor de les llibertats individuals i col·lectives, perquè ara demanar millor benestar social davant l´actual espoli salarial i fiscal de l´estat

, i fer via emancipar-nos sense pors i renúncies sobiranament, perquè els treballadors/es catalans hi tenim molt a guanyar superant la tirania colonitzadora de l´estat espanyol.

Sindicalistes per la sobirania, neix a l´empara de la Plataforma Sobirania i progrés que té com a objectius la recollida de signatures , actualment en marxa, per transferir competències per a exercir referèndum com el d´autodeterminació, promoure la desobediència fiscal a l´estat espanyol per tal que la Generalitat recapti tots els impostos i l´internacionalització del procés cap a la sobirania des Països catalans. Des de sindicalistes per la sobirania, volem fer camí amb tu pel progrés i la sobirania, perquè la llibertat és el benestar social més preuat. S´ho val i ens ho mereixem.T´hi sumes?

Moisès Rial. CGT PIRELLI. del grup promotor de Sindicalistes per la Sobirania.

www.sindicalistesperlasobirania.cat

(Maragall dimissió) S´anuncia la fallida de l´economia d´EUA, per Richard C. Cook, analista Reserva federal EUA retirat

Una informació econòmica útil per saber les conseqüències que patirà europa aviat, basat amb la situació econòmica dels EUA i els moviments econòmics i financers. Quan estats units estosega, europa es costipa i l´economia mundial se´n ressent globalment.
Traduït de l'anglès per a Rebelión per Germán Leyens i revisat per Horaci Garetto

És oficial. Anota´l en el teu calendari. Ha començat la fallida de l'economia d'EUA.
Va ésser anunciada el dimecres al matí, el 13 de juny de 2007, pels escriptors d'economia Steven Pearlstein i Robert Samuelson en les pàgines del Washington Post, un dels mitjans més destacats i preferits de l´èlit monetària d'EUA .

La columna de Pearlstein tenia per títol: El boom de la captura d'empreses a punt de trencar" relacionada amb l'extraordinària quantitat de deute incorregut comparada amb els beneficis reals de les companyies "capturades" .

En llenguatge notablement alarmista per a les pàgines usualment ultra-insulses del Post, Pearlstein va escriure: "És impossible predir amb exactitud quan d'arribarà el moment de la veritat i tots acabin per adonar-se que els preus que són pagats per aquestes companyies, i el deute incorregut per a donar suport les adquisicions, són insostenibles. Quan això ocorri, no serà gens bonic. En general, cauran els preus de les accions i les valoracions de les companyies. Els bancs anunciaran doloroses passos a pèrdua, alguns fons d'alt risc tancaran les seves portes, i els fons d'inversió informaran de rendibilitats decebedores. Algunes companyies es veuran forçades a la fallida o a la reestructuració."

A més, "la caiguda dels preus de les accions durà a les companyies a reduir les seves contractacions i les seves inversions, mentre els governs es veuran obligats a augmentar els impostos o a reduir els serveis, ja que disminuirà l'ingrés en concepte d'impostos sobre els guanys de capital. I la combinació de la reducció de la riquesa i de les majors taxes d'interès acabarà per dur als consumidors a fer marxa enrere en el seu consum finançat amb deutes. Va succeir després dels col·lapses dels bons escombraries i els "estalvis i préstecs" a fins dels anys vuitanta. Va succeir després del daltabaix de la bombolla de la tecnologia i de les telecomunicacions a fins dels anys noranta. I succeirà aquesta vegada."

La columna de Samuelson: "La fi del crèdit barat," va deixar la porta lleugerament oberta en cas que el col·lapse no sigui tan sever. Va escriure sobre el tema dels augments de les taxes d'interès: "A mesura que augmenta el preu del diner, la presa de préstecs i l'economia podrien afeblir-se. La profunda caiguda immobiliària podria empitjorar. . Podríem també descobrir que el perllongat període de crèdit barat ha deixat una ressaca desagradable."

Altres escriptors que escriuen des de plataformes menys prestigioses que el Post han estat parlant també de l'aproximació d'una fallida financera fa un parell d'anys. Entre ells ha estat l'economista Michael Hudson, autor d'un article sobre la bombolla immobiliària amb el títol: "El nou camí a la servitud" en l'edició de maig de 2006 de Harper's.

Hudson ha estat parlant en aquesta entrevista d'una "ruptura de la cadena" de pagaments que conduirien a un "Crack econòmic perllongat, llarg" amb "deflació dels actius," "incompliments massius de pagaments d'hipoteques," i una "immensa apropiació d'actius" pels rics que puguin protegir el seu efectiu mitjançant el rentat de diners i la protecció amb bons en divises estrangeres.

Entre els quals estan llests per a beneficiar-se amb el crack està el Grup Carlyle, el fons d'alt risc que inclou a la família Bush i a altres inversionistes d'alt perfil amb connexions governamentals que donen accés a informacions confidencials. Un memoràndum de gener de 2007 als gerents de la companyia del soci fundador William I. Conway, Jr., va aparèixer recentment que assenyalava que, quan acabi l'actual "entorn de liquiditat" – és a dir el crèdit barat -, la "oportunitat de comprar serà una ocasió que succeïx una vegada en una vida."

El fet que el crack estigui sent anunciat en les pàgines del Washington *Post mostra que és cosa feta. Els Bilderbergers, o qualsevol que sigui al que respon el Post, ja ho han decidit. Deixa saber a tots perquè no queda dubte que és hora de tancar les sortides, posar-se a cobert, acumular dos anys de menjar en llandes, blindar els seus actius, el que sigui.

Els quals pagaran les conseqüències serà la gent del carrer els actius de la qual estan carregats de deutes, tals com desenes de milions de deutors hipotecaris, milions de joves que deuen préstecs estudiantils que segons la nova llei de fallida "reformada" en l'any 2005 mai podran ser cancel·lats, o vastes quantitats de treballadors amb plans 401(k) %[comptes de jubilació patrocinades per les seves empreses.] o altres plans de pensió que estan combinats amb el mercat de valors.

En altres paraules, sona com si estiguéssim en 2000-2002, però tal vegada en una escala molt major. Llavors va ser "només" el dècim pitjor mercat de caiguda d'accions en la història. Aquest llavors es va esvair un bilió de dòlars.. El que converteix la situació actual en particularment injusta és que la recuperació precedent que ara arriba a la seva fi – la dels "desocupats" – va ser tan anèmica.

Ni Perlstein ni Samuelson arriben al fons de la crisi, encara que ells, menja Conway del Grup Carlyle, subratllen la fi del crèdit barat. Però les taxes d'interès són fixades per gent que dirigeix bancs centrals i institucions financeres. Podran ser influenciats per "el mercat," però el mercat és controlat per gent amb diners que volen incrementar al màxim els seus beneficis.

La clau per al que està succeint és que la Reserva Federal es nega a seguir el model establert durant el perllongat regne del president de la Reserva Federal, Alan Greenspan, reaccionant davant tendències econòmiques desestabilitzadores amb grans inversions de crèdit com ho va fer durant la bombolla de les "punt.com" dels anys noranta i la bombolla immobiliària de 2001-2005.
Aquesta vegada, el successor de Greenspan, Ben Bernake, es queda tranquil. Mentre l'economia es balanceja sobre l'abisme, la Reserva Federal d´USA permet que les taxes es mantinguin fermes. La Reserva Federal afirma que la seva política de taxes fermes es deu al perill d'augmentar "la inflació bàsica." Però això no pot ser veritat. El major ítem de consum, cases i béns immobiliaris, està sobrevivint artificialment. Oficialment, l'atur és baix, però sobretot gràcies a llocs de treball mal pagats en l'àrea de serveis a EEUU.

Les matèries primeres han pujat, incloent els aliments i la gasolina, però no és un motiu suficient per a permetre que se submergeixi tota l'economia nacional.

Així que què succeïx en realitat? En realitat, és simple. La diferència en l'actualitat és que Xina i altres grans inversionistes de l'estranger, incloent a magnats petroliers d'Orient Pròxim, estan dient a EUA que si les taxes d'interessos baixen, , no seguiran duent els seus diners a EEUU. El tan necessaris diners per a finançar els tremends dèficit comercials i fiscal d'EUA .

Per descomptat ens vam ficar en aquest destret al transferir les nostres fàbriques de manufactures a Xina i altres mercats de d'obra barata durant l'última generació. La "hegemonia del dòlar" està tenint un efecte contraproduent. En els fets, Xina està utilitzant els seus dòlars nord-americans per a reemplaçar al Fons Monetari Internacional com prestador a les nacions en desenvolupament a Àfrica i altres llocs. Com un insult addicional, Xina ara podria estar dictant una nova generació de decadència per als nord-americans que es veuen obligats a comprar els seus productes en gran superfície Wal Mart duent al màxim el que queda del nostre deute disponible en targetes de crèdit.

Fa prop d'un any, un antic funcionari del Tresor de Reagan, que és ara un conegut comentarista de la televisió per cable, va dir que Xina s'havia convertit en el "banc d'EUA" i va comentar que "ara és més barat imprimir diners que produir cotxes." ja, ja.

És veritablement sorprenent que cap dels candidats polítics de la "línia dominant" de qualsevol dels partits hagi tractat aquest tema en la seva campanya. El que passa és que tots estan considerablement finançats per l´èlit financera que es beneficiarà no importa quant vagi a patir l'economia d'EUA. Tots els candidats, amb l'excepció de Ron Paul i Dennis Kucinich tracten a la Reserva Federal com si es tractés de la cinquena imatge gravada en el Munti Rushmore. I fins i tot els així cridats progressistes guarden silenci. El cap de setmana abans que apareguessin els articles de Perlstein/Samuelson, va haver una immensa conferència progressista a Washington, cridada "Taming the corporate giant" %[Domant al gegant corporatiu]. Ni una sola sessió va ser dedicada a temes financers.

Què és probable que passi? Jo suggeriria quatre guions possibles.

1.
Acceptació per la població d'EUA d'una prosperitat disminuïda i d'un rol en decadència en el món. Somriu i aguanta. Viu amb els teus pares fins que tinguis quaranta anys en lloc de trenta. Treballa dos o tres treballs en temps parcial, si pots trobar-los. Mor jove si perds la teva atenció sanitària. Declara fallida si pots, o simplement escapa't dels teus deutes fins que tornin a imposar la presó per a deutors com ho han fet a Dubai. Mentrestant, Xina compra més i més propietats, cases i negocis en EUA, com han suggerit economistes propers a la Reserva Federal. Si ets un immigrant il·legal emprenedor, diverteix-te augmentant l'economia clandestina, evita les llicències i els impostos per a negocis, i lloga grups de cases als teus amics.

2.
Els temps de crisi econòmica produeixen tensió internacional i els polítics tendeixen a anar a la guerra en comptes d'haver d'escoltar la lletja melodia de l'economia. L'exemple clàssic és la depressió mundial dels anys trenta que va conduir a la Segona Guerra Mundial. Les condicions en els pròxims anys haurien de ser tan dolentes com llavors. Podríem tenir una guerra veritablement gran si EUA decideix d'una vegada per sempre armar-se de valor i arremetre contra Xina, o qui sigui. Si ja no volen els nostres dòlars o els nostres Bons de deute, com si els llencem unes bones bombes nuclears?

3.
Tal vegada acabem per tenir finalment una revolució sigui de la dreta o del centre involucrant llei marcial, suspensió de la Declaració de Drets, etc., combinada amb alguna espècie de dictadura militar o de treball forçat. En tot cas ja anem a mitjan camí en aquesta adreça. Oblida't d'una revolució de l'esquerra. No els agradaria que algú s'enutgés amb ells per ser massa radicals.

4.
Podria haver un veritable intent de reforma, tal vegada fins i tot un intent, encara que sigui, només de tornar al Nou Tracte? Ja que les causes de la crisi són monetàries, així ho serien les solucions. El primer pas seria que el Sistema de la Reserva Federal fos abolit com un banc d'emissió i una transformació del sistema de crèdit de la nació en un servei públic genuí pel govern federal. D'aquesta manera podríem reconstruir la nostra infraestructura manufacturera i pública i desenvolupar una política de garantia dels ingressos que beneficiaria a tots.

Aquesta última és l'única solució assenyada. Existeixen reformadors monetaris que saben com fer-lo si algú els dóna una petita oportunitat.



Richard C. Cook és autor de "Challenger Revealed: An Insider's Account of How the Reagan Administration Caused the Greatest Tragedy of the Space Age." Analista de la Reserva federal retirat, la seva carrera va incloure treballs amb la Comissió del Servei Civil d'EUA, l'Administració d'Aliments i Drogues, la Casa Blanca de Carter, i la NASA, seguits per vint-i-un anys amb el Departament del Tresor d'EUA Ara és un escriptor i consultor instalat a Washington. El seu llibre "We Hold These Truths: The Hope of Monetary Reform," serà publicat més endavant durant aquest any.

El seu lloc en la Xarxa es troba a: www.richardccook.com

dimecres, 20 de juny de 2007

(Maragall dimissió) ERC s´ha de desmarcar del model marbellitzador d´IC-PSC: L´aprovació del Pla director ex-colònies acceptat pel conseller Nadal

Han esperat que passessin les eleccions municipals, per donar el vist-i-plau al Pla director "marbellitzador" de les ex-colònies de l´alt Llobregat de Berga fins a Balsareny. Una barbaritat que dona la possibilitat que els municipis adaptin els Plans Generals locals a fins a una edificabilitat que triplica la mitja actual: 50 habitants per hectàrea. Una transformació amb conseqüències de serveis socials, de mobilitat, de manca d´espai de lleure, d´aparcament que transformarà municipis amb malles urbanes pròximes a la realitat de ciutats metropolitanes. Qui ho ha permès? La direcció de Politica territorial i Obres Públiques en mans dels germans Joaquim Nadal(conseller del govern català) i el germà Manel Nadal.
Llegiu el Regio7, edulcorat com a forma de "salvar el patrimoni" i us adonareu de les conseqüències a totes i cadascuna de les ex-colònies del que permeten amb el Pla director, i que amb convenis "especials" com el de HINES a Cal Vidal, encara s´agreuja més la situació. Caldrà una resposta contundent de les Associacions de Veïns, en especial les de Puig-reig que pel nombre d´ex-colònies ens afecta especialment, i la Federació d´Associacions de Veïns del Baix Llobregat, rebutjades les alegacions vist l aprovació, cal dir-hi la seva amb claretat i qui té la darrera decisió d´acatar les recomanacions, els poders públics locals, els ajuntaments, i tenen la darrera paraula, i aquí caldrà estar atents del moviments ara que s´aprovarà els cartipassos municipals, els regidors d´urbanisme dels municipis del Baix Berguedà, què en diuen i que incentivaran i que limitaran d´aquest pla director. Pel que sembla, l´actual alcalde de Puig-reig, Saturnino Domínguez, serà el regidor d´urbanisme de Puig-reig, i vist el precedent de la modificació del Pla General local, en podem esperar no gaires bons auguris. Caldrà estar atents , i si cal , contundents. En parlarem del tema i molt. Però l´aprovació del Pla director,que en el seu aprovament inicial va tenir l aprovació de PSC-IC des del govern català, després de l´expulsió d´ERC del Govern.
Per part d´ERC, en òptica Berguedà, ja justificaria una desautorització en tota regla, de la mateixa manera que en el tema del quart cinturó i de la MAT ERC ho ha fet al territori, perquè el model sostenible i de creixement sostingut és el d´ERC, i no pot ésser còmplice del model marbellitzador d´IC-PSC, amb la benedicció de CIU, com en el cas a nivell local, que afectarà la vida de centenars de veïns dels municipis afectats , doblant la població de municipis com Puig-reig i desestructurant socialment i territorialment el territori amb conseqüències de llarg abast.

(Maragall dimissió) Solbes autoritza la venda d´un 25% de les reserves estatals d´or: 80 tonelades d´or

La noticia fou feta pública per un portal especialitzat: www.oroyfinanzas.com, que va destacar les elevades vendes d´or i metalls preciosos realitzades en els mesos de març i abril, per un total de 2,6 milions d´unces o l´equivalent a 80 tonelades. A més, el maig es varen vendre 0,9 milions d´unces, com si no en tinguessim prou amb l´espoli fiscal, ara especular amb les reserves per ves a saber quins interessos internacionals especulatius ocults del preu de l´or.

I es que no és una quantitat, menor, suposa un 26% de les reserves d´or que s´ha venut el Banc d´Espanya, aquest organisme sense control democràtic, per estabilitzar la moneda, que segueix els passos de bancs centrals com l´alemany, qui realment dirigeix la politica monetària de l´euro. Però , segons els experts, és per l´elevat endeutament de les exportacions. O serà la patacada econòmica que pot succeir per l´alentiment del sector de la construcció i l´elevat endeutament de famílies i empreses, quan comenci a patir i o declarar-se en fallida? És un indicador del crack econòmic de l´economia estatal basada en el totxo? Algú li demanarà comptes al ministre d´economia espanyol Solbes? Després de la posada en borsa del fons de reserva de les pensions, algú hauria de parar els peus aquest ministre espanyol Solbes o demanar-li la dimissió, ja que entén els comptes i els recursos públics com si fossin una ruleta russa especulativa, que posa en perill l´interés general de la ciutadania, sense control democràtic de decisions de calat social.

Alguns dels prestigiosos economistes del nostre país farà el pas i fer un estudi seriós del que suposaria tenir un Banc públic català que dinamitzi l´economia del país i un Banc central català sobirà, vist la realitat?


Més informació en aquesta notícia.

dimarts, 19 de juny de 2007

(Maragall dimissió) Xina: esclaus laborals del Segle XXI alliberats encara ara

esclavos chinos

31 traballadors (algún nen es pot apreciar en la fotografia) han estat rescatats de la esclavitud en un fàbrica xinesa. Immigrantes rurals que feien jornades laborals de 20 hores diàries, tenien prohibit sortit del treball i rebien només pa i aigua per a menjar. Un d´ells no ho va poder suportar.

Hi ha notícies que, encara ara, un no espera no veure-les en ple segle XXI, i que en matèria laboral encara queda molt per fer a nivell global, malauradament. Per reflexionar-hi tots plegats quin món estem vivint.