Hemeroteca d´entrades del Bloc Llibertats de l´any 2007

dimecres, 25 d’abril del 2007

(Maragall dimissió) El sindicalisme català, participa l´1 de maig a una altra nació oprimida: Palestina



Si el sindicalisme sobiranista ha començat a caminar a través de Sobirania i progrés i la Plataforma que impulsem en col.laboració, des de Sindicalistes per la sobirania,que poc a poc rep noves adhesions de treballadors/es i sindicalistes, després de que vagi agafant força a la xarxa el debat de determinat sindicalisme amb dependències estatals, que assenyala a les cúpules espanyolistes de CCOO-UGT per les continues retallades complices com el darrer acord interconfederal de negociació col.lectiva 2007 firmat per CCO-CEOE-UGT-CEPYME ( perquè la gent vagi coneixent els "firmants" de reforçar el marc estatal i imposibilitar més el marc català, deixar dit que per UGT firma Antonio A. ferrer Sais, per CCOO firma Ignacio Fernandez Toxo, per CEOE firma Juan jiménez de Aguilar i per CEPYME firma Elías Aparicio Bravo), per , i les nombroses reformes laborals amb el seu vist-i-plau, que ha portat al descrèdit al sindicalisme en general, i que les seves contradiccions amb el fet nacional català i la necessitat del marc català de relacions laborals, també ajudarà el seu coneixement en el futur a articular als trebaladors i sindicalistes conseqüents compromesos amb el sindicalisme sobiranista català.
Dit això, en el dia a dia, cal no oblidar la lluita internacionalista.
I tot i que no ha sortit a grans mitjans, el sindicalisme català ha estat a una nació sense estat , vivint l´1 de maig, en un indret especialment meritori, a Palestina.

Us adjunto la nota que ha fet arribar els companys de CGT, amb gent com Pau Juvillà de Lleida , que amb un grup de 22 persones ha pogut veure la dura realitat palestina, d´una nació que lluita no només per la seva llibertat nacional, sinó també, com no pel seus drets socials, i el que aquí donem per senta't però allà esdevé una quimera, el respecte dels drets fonamentals, que sovint el poble palestí veu ultratjat.


Un grup de sindicalistes catalans donen suport als sindicalistes palestins amb la seva presència el 1r de Maig a Palestina

Una delegació de 22 catalans, pertanyents a CGT, IAC, Mesa de l'Educació d'Adults de Catalunya, Federació d'Associacions de Veins de Catalunya, Casal Popular La Traca i Lluita Internacionalista van participar a la manifestació del Dia Internacional dels Treballadors a la ciutat de Gaza (Palestina) que, per motius d'organització, es va celebrar el 30 d'abril. Set sindicats palestins van organitzar un acte unitari al davant de la seu del Parlament palestí a Gaza, que va reunir uns dos mil treballadors de tota la franja.

Amb el lema “Volem treball, no almoines”, els treballadors van plantejar les seves reivindicacions davant el vicepresident del Parlament palestí i les van adreçar per escrit al president de l'Autoritat Nacional Palestina, a l'Organització Internacional del Treball, i l'ONU. Les seves principals demandes son:

1. Fi immediata dels enfrontaments entre faccions palestines
2. Creació d'una bossa de treball per als aturats
3. Reforma de la legislació laboral per garantir les llibertats sindicals
4. Creació d'un sistema d'inspecció de treball per supervisar les condicions laborals
5. Prestació d'atur i garantia d’accés als serveis públics: escolarització primària gratuïta, seguretat social
6. Establiment del salari mínim

Des de la delegació catalana vam saludar la manifestació, recolzant la lluita dels treballadors palestins, que hem fet nostra, i condemnat el bloqueig internacional imposat a Palestina. Aquests dies a Gaza hem pogut comprovar les consequències nefastes d'aquest embargament internacional que fan encara mes dura la vida del poble palestí sota l'ocupació israeliana.

Delegació catalana 1r de Maig a Palestina

Per veure més imatges, clica aquí.

(Maragall dimissió) Boicot mediàtic a l´obra de teatre basada en fets reals "èric i l´exèrcit del fènix"


Em faig ressó d´un correu que corre per internet sobre obra del teatre borràs:

L'obra de teatre "ÈRIC I L'EXÈRCIT DEL FÈNIX", està patint un gran buit per part dels mitjans de comunicació (llevat de l'AVUI) per la seva temàtica.

Aquesta obra que posa en escena temes que no s'havien tocat mai a Catalunya en el món teatral: la normalització de la llengua catalana com a llengua pròpia de Catalunya, el cul-de-sac de l'Estatut, l'autodeterminació, el dret a la independència..., i tot plegat en el si d'una família de Lloret desacomplexadament catalana.

És una obra que satiritza la Constitució, la Guàrdia Civil i la nació espanyola, i aquestes són coses que el PSC i el PP no poden suportar. El problema dels poders fàctics és que no la poden acusar d'apologia del terrorisme o d'ultratge a Espanya perquè ho fa amb molt d'humor. El públic riu molt i s'ho passa bé i això té una càrrega de profunditat molt més forta que el drama.

El dia de l'estrena va anar molt bé, però després ha afluixat perquè la gent no sap que l'obra s'està fent al Teatre Borràs de Barcelona. La Vanguardia, El Periódico i El País ja han dit que no en parlaran. Ni tan sols faran una crítica negativa. I els programes rellevants de TV3 i de Catalunya Ràdio ens han tombat l'esquena.

Per altra banda, s’està patint pressions inadmissibles (de molt amunt) que no es poden fer públiques perquè això ens obligaria a

suspendre les funcions i a abandonar el Borràs. Així és molt difícil que una companyia extraordinàriament petita pugui resistir.

Si voleu més informació, podeu contactar amb el director Pere Planella: 654.367.412

Aquesta és la pàgina web de l'obra: www.ericielfenix.cat

(Maragall dimissió) Sindicalistes pel progrés social i la sobirania. Ens cal ja el Marc català de relacions laborals



Simbòlicament, 5 representants de cadascun dels principals sindicats del país que hem passat per comitès d´empresa i/o tenim vinculació en el món sociolaboral des d´una perspectiva sobiranista, hem impulsat Grup promotor d´una nova eina per articular el sindicalisme en clau sobiranista,una Plataforma vinculada a Sobirania i progrés, des de la base, amb adhesions individuals de treballadors/es amb afiliació, per fer créixer entre la classe treballadora organitzada la necessitat i el debat per obtenir plenament el Marc català de relacions laborals, en el si dels propis sindicats, en el conjunt de la societat amb tot el que suposaria pel benestar social dels treballadors/es (IPC Català, negociació col.lectiva, crear Seguretat Social catalana, FOGASA, inspecció de treball...)
http://www.sindicalistesperlasobirania.cat/

GRUP IMPULSOR

Noël Climent, secretari general de CCOO a
SONY
Sergi Perelló, secretari d'Organització de la
Intersindical-CSC
Cesc Poch, secretari general de la UGT de
Catalunya a Osona
Moisès Rial, treballador de Pirelli, he estat delegat sindical per la
CGT a Pirelli Manresa
Josep Maria Sans, delegat sindical a l'ICS de
IAC-CATAC
Més adhesions


MANIFEST:

SINDICALISTES PEL PROGRÉS I LA SOBIRANIA

El Primer de Maig no ha de ser únicament un dia festiu més en el calendari laboral, ni un dia més no laborable. Ha de ser un dia més de reivindicació, un dia més d'identitat col·lectiva del conjunt de treballadors i treballadores i un dia més de reivindicació d'un sindicalisme nacional.

L'estratègia globalitzadora a què estem sotmesos el conjunt de treballadors i treballadores, i la solidaritat internacionalista que en resulta, ha d’impulsar també el contingut proper i la significació nacional d’aquesta jornada del Primer de Maig. La lluita global dels treballadors és també la lluita per la justícia social i la llibertat dels pobles.

Cal reforçar el paper de les forces sindicals catalanes d'obrir vies de transformació social per a la globalització dels drets laborals de tots els treballadors i treballadores.
Ja ho deia en Salvador Seguí, el Noi del Sucre, l’any 1919:


“A nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics que m’escolteu, que si algun dia es parlés seriosament d’independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers, i potser els únics, que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya foren els capitalistes de la lliga regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional”.


És per això que avui ens cal:

- Superar el model de relacions laborals vigent, que es recolza en la desigualtat i la discriminació dels col·lectius més vulnerables, i avançar en un model social i d'estructures productives que garanteixin la igualtat i la justícia social per a aquells col·lectius amb dificultats en el mercat de treball.

- Perquè s'eliminin les discriminacions salarials entre els treballadors, cal promoure una política salarial justa i equilibrada entre tots els treballadors i treballadores.

- Per un model productiu que no es fonamenti en l'abús en la contractació i no es recolzi en la precarietat laboral.

- Per treballar amb drets, seguretat i dignitat.

- Per una ocupació estable i de qualitat, exigim un impuls a les polítiques industrials compromeses amb el futur productiu del nostre país que hi facin arrelar els centres de treball i decisió econòmica i productiva.

- Per la constitució real d’un marc català de relacions laborals, ens cal anar més enllà del marcs normatius i legals actuals. No n’hi ha prou d’aplicar l’Estatut del 18 de juny; falta que Catalunya i els altres territoris dels Països Catalans puguin legislar i gestionar la prestació d’atur, les pensions i la gestió íntegra de la Seguretat Social, la capacitat de legislar en temes sociolaborals...

- Pel progrés i la justícia social, ens cal més sobirania en temes laborals. I encara resta una part molt important de treballadors als quals no se’ls aplica un conveni laboral propi d’àmbit català.

Ara és l’hora, també, de començar a teixir espais compartits de relacions laborals entre els diversos territoris dels Països Catalans, on els estatuts d’autonomia respectius ho permeten, i d’impulsar les relacions transfrontereres, entre els diversos estats. Cal que a Andorra s’hi garanteixin els drets laborals i la llibertat sindical d’una vegada.

Als treballadors i treballadores ens cal un IPC català i una política salarial i de pensions que ens garanteixi un poder adquisitiu real al cost de la vida al nostre país.

Cal reivindicar la sobirania nacional per un sistema de prestacions socials i d'estat del benestar adequat a les nostres necessitats bàsiques.
Pel progrés i la sobirania,


VISCA EL PRIMER DE MAIG!
VISCA EL POBLE TREBALLADOR CATALÀ!

Barcelona, Països Catalans, 1 de maig del 2007


Descarrega't el manifest en pdf

PER NOVES ADHESIONS CLICA CAQUÍ

http://www.sindicalistesperlasobirania.cat/

(Maragall dimissió). Més de 10.000 visites al bloc i 250 blocaires a XARXA REPUBLICANA !


Certament aquell octubre del 2005 quan vaig començar com una curiositat, a explicar i exposar poc a poc opinions, millores d´enllaços i informacions que no veia reflexades a d´altres indrets o quedaven desvirtuades per la maregassa de sobreinformació actual, a opinar com a acte de responsabilitat sobre el meu poble, Puig-reig, la meva coamrca, el berguedà i com no, allò que afecta a Catalunya i al conjunt dels Països Catalans, fins a precisament aquest 25 d´abril arribar a la no menyspreable xifra de 10.000 visites al bloc LLIBERTATS, modestament ja em dona prou satisfacció.
Agrair a aquells que us passeu per aquí, també, a animar-vos a fer suggerències per correu electrònic.

Esperar que l´informació i opinió local, comarcal i nacional continuï essent del vostre agrat, agrair-te els comentaris al bloc que us animo a fer , i poder fer que el nostre poble, la nostre comarca i el conjunt del país tingui una justícia social i un alliberament nacional, que també des de la xarxa modestament , contribuïm a crear i que no para de créixer.

També comentar que el bloc de blocs, XARXA REPUBLICANA, aquest 25 d´abril, ha arribat als 250 blocaires agregats, una xifra espectacular, quan fa un any no era ni la meitat, i que les properes municipals a contribuït a augmentar el nombre. La xarxa està en creixement continu i la personalització de l´opinió amb el enriquiment que això suposa de debat, encara anirà a més, que personalment m´alegra a contribuir als principis d´un partit assembleari i participatiu com és i a de continuar essent Esquerra (ERC).

Agraiments a totes i tots, i si voleu animar-vos us encoratjo a deixar comentaris per tenir constància del pas pel bloc.

SALUT I LLIBERTATS!

Moisès Rial Medina.
llibertats@gmail.com

(Maragall dimissió) Les 100 empreses més poderoses que dirigeixen d´alguna manera el món

Per entendre les desigualtats socials, s´ha de saber qui domina econòmicament i qui pren els decisions, saltant-se o connivint amb el poder polític generalment. Aquí teniu les 100 empreses, segons dos altaveus del neoliberalisme econòmic, i a escala estatal, per entendre socialment i nacionalment, és bo saber que hi ha dos empreses estatals en el llistat: el Banc Santander, en el lloc 47 amb un valor de 12.090 milions de dòlars, per sobre de clàssics com Pepsi o Nike i Zara, en el lloc 90 amb un valor de 6.460 milions de dòlars.

A més, si es restringeix la llista a les empreses europees deixant fora el Regne Unit, el Santander superaria a Carrefour i es col·locaria en el lloc número 9 mentre que si es té en compte en la categoria només a les entitats financeres estaria en el lloc 10 de las 25 grans marques neoliberals que dirigeixen els nostres destins, per sobre de Merrill Lynch, ING, ABN Amor o Barclays entre d´altres.
En quan a Inditex, que en el top 100 supera a firmes com Lexus o Rolex, supera per categories a firmes com Ralph Lauren, Adidas o Levis ocupant el número 3 de las 15 multinacionals estatals.

O sigui que el gallec Amancio Ortega(Zara) i Emilio Botín(Grup Santander) , presumptament tenen molt a dir del que passa a priori i es decideix "independentment pel govern" a dins i fora de despatxos ministerials, que ens afecten com a catalans, també.

Aquí teniu l´enllaç de l´informe complet.

Llisto les 100 més poderoses,el rànquing que anualment realitzen Millward Brown Optimor i el Financial Times :

EL TOP 100 DE BRANZ


LLOC
MARCAVALOR DE MARCA ($)VALOR DE MARCA (%)
1Google66.43477
2GE (General Electric)61.88011
3Microsoft54.951-11
4Coca Cola (*)44.1347
5China Mobile41.2145
6Marlboro39.1662
7Wal-Mart36.880-2
8Citi33.7069
9IBM33.572-7
10Toyota33.42711
11McDonald's33.13814
12Nokia31.67019
13Bank of America28.7672
14BMW25.7518
15HP24.98727
16Apple24.72855
17UPS24.58013
18Wells Fargo24.284N.A.
19American Express23.11323
20Louis Vuitton22.68616
21Disney22.5722
22Vodafone21.107-12
23NTT DoCoMo19.4500
24Cisco18.812-1
25Intel18.707-26
26Home Depot18.335-33
27SAP18.103N.A.
28Gillette17.9541
29Mercedes17.8130
30Oracle17.80928
31HSBC17.45726
32Tesco16.6497
33ICBC16.460N.A.
34Verizon Wireless16.2619
35Starbucks16.05745
36Honda15.4657
37Dell13.903-24
38Bank of China13.689N.A.
39Royal Bank of Canada13.624N.A.
40Porsche13.37211
41Deutsche Bank13.2101
42Yahoo!13.201-6
43eBay12.927-2
44Samsung12.7426
45Ford12.627-9
46L'Oréal12.30315
47Banco Santander12.094-4
48Pepsi (*)11.7562
49Carrefour11.7108
50Merrill Lynch11.65516
51UBS11.59121
52Target11.56088
53ING11.539N.A.
54Canon11.41315
55Sony11.38922
56Morgan Stanley11.2046
57Chevrolet11.202-1
58Nissan11.1893
59Chase11.18215
60Motorola10.78719
61China Construction Bank10.757N.A.
62Accenture10.5348
63Nike10.290-5
64Harley-Davidson10.2693
65Wachovia10.035-2
66Budweiser (*)9.977-15
67Orange9.9225
68Marks & Spencer9.509192
69FedEx9.31013
70Cingular Wireless9.26039
71Siemens9.11135
72State Farm8.73811
73H&M8.7119
74JP Morgan8.4902
75TIM (*)8.440N.A.
76Goldman Sachs8.239-7
77T-Mobile8.047-32
78Colgate7.71132
79Chanel7.49915
80Subway (**)7.433N.A.
81IKEA7.3732
82Royal Bank of Scotland7.200N.A.
83VW (Volkswagen)7.0334
84Cartier7,02127
85Hermes6.93944
86Best Buy6.674113
87Barclays6.6123
88Avon6.558-1
89Gucci6.52449
90Zara6.46927
91WaMu6.12631
92Amazon5.9640
93BP5.9318
94AIG5.8804
95ABN AMRO5.61772
96Auchan5.5704
97Asda5.54019
98Lexus5.4217
99Esprit5.41129
100Rolex5.3879

(Maragall dimissió). Les immobiliàries, ara en crisi borsària deuen 249.058 milions d´euros a Bancs i caixes, que tindrà conseqüències greus aviat

La crisis de las immobiliaries cotitzades a Borsa amenaça ara amb arrossegar al sistema financer, que ha tret sucosos beneficis a molts especuladors, mentre les rendes del treball estan congelades o perden poder adquisitiu real a la majoria de treballadors/es.
Les darreres dades del Banc d´Espanya indiquen que els promotors immobiliaris deuen a bancs i caixes d´estalvis -dades del quart trimestre del 2006- ni més ni menys que 249.058 milions d´euros. O, el que és el mateix, pràcticament el 25% del Producte Interior Brut (PIB).
Comentava ahir, que el creixement de l´endeutament familiar( arriba al 85% del PIB, 832.289 milions d´euros el 2006, un 85% de la riquesa que es genera a nivell estatal en un any deuen les famílies). Dividint població estatal sortiria deute per persona de 3,3 milions de pessetes, uns 19816 euros d´endeutament mig per persona independent de l´edat, alarmant.
Una quarta part de l´endeutament és en mans de les immobiliaries, que han començat a desplomar-se en borsa, com podeu comprovar aquí. Per tant, això repercutirà a les entitats financeres, com Bancs i caixes, i que això posi fre al crèdit al consumidor de les classes populars, i si no compensen, augment de tarifes, i el que és pitjor que perdin dividents els qui tenien grans beneficis en borsa, no és el problemàtic, el problema vindrà quan es tralladi a l´economia real i es posi fi el creixement, certament desbocat.
Mentre l´estat espanyol, sigui PP o PSOE es preocupin només d´OPES( això sí, que la "catalana" Gas Natural no se l´emportés) i no controlin els abusos financers i sobreendeutament familiar i financer, aviat tothom s´haurà de lamentar per culpa seva al no pendre mesures. Un exemple més que la manca d´autogovern per passivitat reguladora, ens portarà arreu dels Països catalans conseqüències aviat.

(Maragall dimissió) 1r DE MAIG 2007: ORGANITZA'T I LLUITA!. Convocatòries 1er de maig


Us faig present a l´avançada del manifest de l´1 de maig dia dels treballadors/es, en un manifest que ve a sintetitzar a situació que es troba el món laboral d´una forma desacomplexada, que hi afegiria el Marc català de relacions laborals que ens doti d´una Seguretat social catalana , així com la capacitat exclusiva de legislació en l´àmbit sociolaboral, politiques passives, FOGASA, inspecció de treball, les pensions, etc, amb tot el que suposa i marqui aquest el objectiu comú del sindicalisme en clau de sindicalisme sobiranista, més enllà d´adscripció sindical individual i d´organització sindical, i que molt aviat tindrà una nova plataforma social que ho articuli i pugui rebre adhesions per avançar en aquest camí de no retorn que dignifiqui al conjunt de treballadors/es.
Com deia, us adjunto el manifest que em fan arribar des de la CGT DE CATALUNYA:

1r DE MAIG 2007: ORGANITZA'T I LLUITA!

Per a tots, tot

L'última reforma laboral ha suposat la universalització del contracte indefinit "barat" i la transferència de diners de les arques públiques a mans empresarials a través de subvencions i bonificacions. Els contractes de treball decreixen en drets gràcies a la subcontractació, la indefinició de l'obra, la vinculació laboral als contractes mercantils, les Unions Temporals d'Empreses o els falsos autònoms, imposant-se la dramàtica moda dels Expedients de Regulació d'Ocupació com a forma "tranquil·la" d'acomiadament col·lectiu, i moltes vegades pas previ a la deslocalització i al tancament d'empreses que estan assolant la vida de milers de famílies i que amb l'implacable procés de privatitzacions són aspectes fonamentals del procés de precarització de la societat.

La meitat de les persones assalariades treballem a contrates i subcontrates, obligant-nos a aceptar treballs de menys hores per acabar treballant en dos llocs, a retardar la sortida del domicili familiar o, quan ho aconseguim, a compartir l'habitatge, a sotmetre'ns a unes rotacions laborals salvatges, treballant per temporades o acceptant treballs escombraria.

Això condueix a que les persones renunciïn a cuidar-se i ser cuidades, lliurant a la iniciativa privada i al mercat el que és un deure i un dret de tots i totes. La Llei de Dependència és un mer foc d'artifici. El 65% de les persones autònomes són dones, el que implica la incapacitat de l'estat en aconseguir l'equiparació dels sexes i la mentida que suposa la Llei d'Igualtat, que impossibilita la plena incorporació de la dona a l'ocupació. I com a guinda, tenim la reforma de la Seguretat Social, amb la qual augmenten els anys que hem de treballar per accedir a una pensió de jubilació i endureixen les condicions per a les pensions d'incapacitat i de viduïtat, perjudicant tots els treballadors, però especialment els col·lectius socials més desfavorits.

La futura aplicació de la Directiva Bolkestein estendrà la iniciativa privada en la gestió dels serveis socials, un pas més en la conversió dels nostres drets en cotització borsària. Augmenten de nou els accidents laborals greus i molt greus, aquells que generen una incapacitat per tota la vida en qui els sofreix, i seguim en més de quatre morts al dia només per anar a treballar. A costa de la vida dels treballadors, els beneficis empresarials es multipliquen cada any a tots els sectors.

S'imposa i generalitza un tracte humiliant i discriminatori a les persones immigrants que vénen a treballar al nostre país i que generen béns i riqueses, però que l'estat espanyol i l'Europa fortaleza obliguen a morir en tanques, cayucos, pasteres, o que les abandona a la seva sort.

Vivim en una societat alienada pels mitjans de comunicació i per una educació irracional basada en valors retrògrads, que no fan sinó generar escenes diàries de brutalitat, ja sigui en properes guerres, en dones assassinades per la violència masclista, en l'extensió de l'agressivitat quotidiana o en la corrupció generalitzada. Aquesta degradació social promou un feixisme rampant davant del qual l'estat no fa cap altra cosa per fomentar les desigualtats i la ignorància, promovent amb això un nacionalisme anacrònic. Mentre la repressió sindical, policial o judicial de qualsevol moviment social crític és la seva única resposta.

Més que mai, hem de lluitar pels drets socials, suposadament consolidats, per avançar cap a una major dignitat social, qualitat de vida i ampliació de llibertats per a tots i totes; sent la mobilització social i la mobilització laboral els únics vehicles capaços de frenar i resistir davant d'aquells que anteposen els beneficis, el poder i la violència a la vida, els drets i les persones.

Ara i sempre, contra l'explotació i la repressió:

Organitza't i Lluita!

Confederació General del Treball (CGT)

Convocatòries de manifestacions de la CGT de Catalunya per al 1r de Maig de 2007

  • Barcelona: 11.30 h. Via Laietana/Jaume I (Pl. de l'Àngel)
  • Tarragona: 19 h. Pl. Imperial Tarraco/Rambla Nova
  • Lleida: 12 h. Pl. del Treball
  • Girona: falta concretar convocatòria
  • Sabadell: dilluns 30 d'abril, 19h, Pl. Marcet, cercavila "la precarietat té culpables, assenyalem-los"
Paral·lelament, vist les diferents lluites socials hi ha un emergent moviment anticapitalista, que aprofitaran el 1er de maig per sumar-se a convocatòries i que han fet un manifest propi, el qual critiquen als governs de torn i les direccions de CCOO-UGT i que , i això no és fàcil en un manifest obrerista, defensen la renacionalització integral del transport ferroviari(RENFE), i també el dret a l´autodeterminació, explicitament. Pel coneixement general crec que és necessari de que sigui conegut,vist que afecta empreses prou conegudes amb conflictivitat laboral:

MANIFEST PER UN 1r DE MAIG ANTICAPITALISTA i MANIFESTACIÓ A BARCELONA

PELS DRETS SOCIALS I LABORALS! CONTRA LA CRIMINALITZACIÓ DELS MOVIMENTS SOCIALS I LES LLUITES!

TOTS I TOTES A LA MANIFESTACIÓ: 1r DE MAIG A LES 17h A LA PLAÇA UNIVERSITAT, BARCELONA

Una vegada més en aquest 1r de maig, molts homes i dones sortim al carrer per fer sentir la nostra veu contra les agressions del capitalisme i per solidaritzar-nos amb les lluites socials.

El sistema capitalista i els seus governs reprimeixen i criminalitzen les lluites dels treballadors, moviments i organitzacions que es mobilitzen contra els acomiadaments i reestructuracions salvatges com és el cas d’Iberia; als qui defensem el dret a l’habitatge i l’ús social dels espais públics com és el cas del moviment okupa; i als immigrants que reivindiquen els drets fonamentals de residència i treball.

Els successius governs de la Generalitat i de l’Estat en comptes de defensar els interessos de la majoria apliquen polítiques favorables als empresaris; autoritzen el tancament d’empreses (com Philips, Miniwatt, Braun, etc.), la reducció de personal i els acomiadaments (com el de SEAT); permeten, quan no encoratgen, les deslocalitzacions d’empreses; impulsen la privatització dels serveis públics; no prenen mesures efectives contra la sinistralitat laboral; emparen operacions especulatives que atempten contra els drets de les persones, l’habitatge i el medi ambient. Des del govern de l’estat es llança una nova ofensiva contra les pensions i en benefici de retardar l’edat de jubilació; no redueixen per llei la jornada laboral a 35 hores; mantenen les injustificades modalitats de contractació que només propicien la precarietat..., tot això sense escandalitzar-se davant l’enriquiment d’una minoria i el creixement de les desigualtats.

Davant d’aquesta situació d’emergència social és necessària la resposta unitària i solidària dels treballadors, d’aquelles organitzacions i moviments socials que no ens rendim davant la dreta i el capital, que ens oposem al sindicalisme pactista i de claudicació practicat per les direccions d’ UGT i CCOO .

Aquest 1r de maig, l’Assemblea de Treballadors en Lluita (Bocatta, Iberia, Mercadona, SEAT, etc.); la Xarxa Solidària Contra els Tancaments i la Precarietat; diversos sindicats i organitzacions del moviment obrer, de les lluites dels immigrants, de les dones, etc. Organitzacions polítiques de l’esquerra anticapitalista, de l’esquerra independentista; organitzacions solidàries amb els pobles que lluiten contra l’ocupació militar, la repressió, per la llibertat i la justícia social (a l’Iraq, Palestina, Afganistan, Oaxaca, etc.) o per la construcció d’alternatives al capitalisme com ara a Veneçuela, Cuba, Bolívia i altres països d’Amèrica Llatina, junt amb activistes que es mobilitzen per un habitatge digne; convoquem una manifestació pels següents objectius:

- Per un treball digne i estable: No als acomiadaments, tancaments d’empreses i deslocalitzacions. No a la precarietat laboral. No a la repressió sindical. Solidaritat amb les lluites dels treballadors de Bocatta, Delphi, Iberia, Mercadona, SAS, SEAT, SINTEL, etc.

- Per la defensa dels serveis públics en els àmbits de la salut i l’educació. Per un transport públic gratuït i accessible. Els drets socials no són mercaderies: No a les privatitzacions, no a la llei de l’ICS, renacionalització integral del transport ferroviari.

- Contra el patriarcat i la discriminació laboral i social de les dones: Per la llibertat i la igualtat de les persones.

- Contra l’explotació laboral i la discriminació racial: Per la igualtat de drets, pels “papers” per tots i totes les immigrants.

- Pel dret a l’habitatge digne.

- En defensa del medi ambient i contra l’especulació: No al Quart Cinturó, No a la MAT, No al traçat de l’ AVE.

- Contra l’opressió nacional: Pel dret a l’Autodeterminació.

- Contra la guerra i les ocupacions: a l’Iraq, a Palestina, a l’Afganistan, al Sàhara, etc. Solidaritat amb els pobles que lluiten contra la guerra, per la llibertat i la justícia.

PERQUÈ UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE: SENSE EXPLOTADORS NI EXPLOTATS

TOTS I TOTES A LA MANIFESTACIÓ: 1r DE MAIG A LES 17h A LA PLAÇA UNIVERSITAT, BARCELONA

Primeres organitzacions convocants: Assemblea de Treballadors en Lluita de Bocatta, Iberia, Mercadona, Assemblea d’Acomiadats de SEAT, Treballadors de Sintel, Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat, Cobas, CISA d’Iberia, CTA, En Construcció, Federació del Metall de CGT de Catalunya, IAC (CATAC, CAU, CATAC-CTS, FSEF,FTC,USTEC-STEs), Sindicat Ferroviari, SU Metro, Assemblea per la regularització sense condicions, Marxa Mundial per les Dones de Barcelona, Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista, Cajei, Maulets, Endavant, Corrent Roja, En Lluita, PCPE, Revolta Global, Rojos/es d’EUiA.

(Maragall dimissió). Multinacionals que encara passen d´etiquetar en català

Les grans empreses no etiqueten en català tot i ser una llengua parlada per més de 7 milions persones. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi Ja etiquetes en català? Una necessitat clau per a l'empresa moderna de la Plataforma per la Llengua.


La Plataforma assenyala que "dins la Unió Europea no hi ha cap altre cas d'una llengua parlada per més de 7 milions de parlants que no sigui plenament present en l'etiquetatge". A més, segons aquest estudi hi ha empreses multinacionals que a Espanya no etiqueten en català malgrat fer-ho en altres indrets i indica que és una "actuació excepcional de les grans empreses respecte el consumidor català, en comparació a d'altres grups de consumidors igual o més minoritaris".

Aquest és el cas de la marca de patates Lays que a Croàcia etiqueta en serbocroat, ucraïnès, polonès, estonià, letó, lituà, hongarès i rus; i a Catalunya no utilitza el català. Aquesta actitud davant la llengua també és habitual entre les marques Aspirina, que etiqueta en francès, alemany i neerlandès a Brusel·les; Iogurt Danone que ho fa en finès, suec i anglès a Finlandia; o Heineken en el seu etiquetatge a Suïssa (francès, alemany i italià). Altres multinacionals que eludeixen la llengua catalana tot i no fer-ho en altres casos són Puré Maggi, Kellogg's, Coca-cola, Swheppes, galetes PIM's de Lu i Kit-Kat de Nestlé.

N.de la R.

Les multinacionals passen del català perquè no som un Estat. Curt i ras. És que potser Coca Cola no etiqueta en finlandès o en moltes llengües amb menys demografia que la nostra?

A la taula d' en Bernat qui no té Estat no hi és convidat


- PLATAFORMA PER LA LLENGUA. Campanya empreses

a etiquetes en català ? L'etiquetatge en català, una necessitat clau per a l'empresa moderna

Orientacions per etiquetar en català i conèixer les raons i importància per fer-ho. Dirigit a empresaris i persones implicades del sector.

Descarrega't d'aquí l'estudi en pdf

Descarrega't d'aquí el desplegable-resum en pdf

(Maragall dimissió). Commemoració dels 300 anys de la Batalla d´Almansa

En motiu de la commemoració dels 300 anys de la batalla d'Almansa, des del bloc LLIBERTATS i a titol personal, em sumo també a la iniciativa Ací Estem. Les conseqüències d'aquella desfeta, amb l'aplicació dels decrets de Nova Planta, van representar l'inici de la repressió de la nostra llengua i cultura, de la qual encara ens esforcem a recuperar-nos.
És per això que capgirem els nostres elements gràfics, en reconeixement de la tradició que s'inicià a Xàtiva després que aquesta vila fos arrassada, incediada i canviada de nom per les tropes de Felip V de Borbó. Des d'aleshores, i en record de les víctimes innocents, el retrat d'aquest Borbó roman capgirat en aquesta vila valenciana.

El Sud és viu, i foren els primers de caure a les mans de les tropes borbòniques. "Quan el mal ve d´Almansa a tothom alçança" ens comenta un valencià. Doncs açó, mateixos opressors, mateixes lluites per l´alliberament social i nacional.


Per adhesions: aciestem@mesvilaweb.cat

I el blocs de les adhesions rebudes: http://blocs.mesvilaweb.cat/aciestem


La imatge “http://www.vilaweb.cat/media/items/regnevalencia_25041707.gif”  no es pot mostrar perquè conté errors.

La imatge “http://web.partal.cat/25abril07/img/01.jpg”  no es pot mostrar perquè conté errors.

La imatge “http://web.partal.cat/25abril07/img/03.jpg”  no es pot mostrar perquè conté errors.

dimarts, 24 d’abril del 2007

(Maragall dimissió). Trobar alternativa a aeroport de Madrid, és un dret i vist el maltracte una necessitat

Aquests dies, passat Sant Jordi, e coltant declaracions envers declaracions del conseller Huguet sobre la necessitat d´alliberar-nos del pont aeri de Madrid, malgrat que la majoria de mortals i classes populars si han de fer vol intercontinental o fins i tot a europa sel´s munti ruta que passi per vols per Madrid, havent-hi alternatives, és ben lògic que es plantegi, perquè el consumidor triem no col.laborar amb qui ens maltracta en inversions , que és AENA, un organisme públic que aboca el sac a l´aeroport de Madrid, amb 4 terminals ja. Però no perdem la perspectiva que la necessitat de passar per Madrid l´usa una immensa minoria d´homes i dones de negocis , que treballen o viuen a Madrid o sel´s fa passar per col.laborar indirectament amb el turisme Madrileny per anar a altres destins internacionals.
Però la majoria de classe treballadora, i d´això no se´n parla, que ens deixen triar quan agafen paquets turístics de vacances per on fer el enllaç internacional sense passar per Madrid? NO. I aquestes agències, sobradament conegudes de turisme, són espanyoles, i altres catalanes, però col.laboren a potenciar enllaç per Madrid, malgrat el maltracte inversor a aeroport de Barcelona. Què passaria si a partir d´ara agafessin de referència en enllaços internacionals prioritàriament Frankfurt, París o Londres enlloc de Madrid per anar a altres continents, mentre Barcelona no tingui més vols intercontinentals?
Apliquem-nos la lliçó, i com a consumidors i tenim molt a dir, però les agències de viatges del país, que mouen milions de persones a l´any com els portals de viatges per internet i tenen en aquest sentit molt a dir. I si el cost és menor, encara ens ho posaran més fàcil per no passar per Madrid.
Ara el que cal lamentar és la subordinació permanent i rectificacions, tal com si encara ens volguéssim fer perdonar quelcom davant dels espanyols , començant pel President Montilla, rectificant el conseller Huguet, enlloc de demanar als seus socis del PSOE aviam quan es transfereix pel 150.2 les competències i règim econòmics de la gestió dels aeroports, perquè molt fer-se els simpàtics, però a la pràctica fan igual que el PP, però disfressats amb la pell de xai per dissimular, i el PSC, davant del seu propi electorat ara que li toca governar perquè fins ara així ho ha volgut Esquerra, ha de demostrar el PSC a quin país es deu, el que presideix Montilla, o el país del soci deslleial Zapatero.

I per deixar constància de l´impecable de la frase del conseller Huguet:


"En la mesura que hi ha companyies que cada vegada més cobreixen l'itinerari entre Barcelona i Frankfurt, o París o Londres, el que em sembla que la societat catalana ha de fer és alliberar-se del pont aeri, el més car del món, per anar cap a aquests altres aeroports de menys cost que realment ens connectin amb el món".

(Maragall dimissió). Mentre els salaris pugen un 2,88% , els sous directius sel´s pugen un 39%. I els productes bàsics un 82,7% des del 2002!

El gran debat pendent de l´economia i que obviament els principals mitjans obvien , es les continues retallades als salaris que ajuda a entendre el creixement de l´endeutament familiar( arriba al 85% del PIB, 832.289 milions d´euros el 2006, un 85% de la riquesa que es genera a nivell estatal en un any deuen les famílies), que s´agreuja pels increments dels preus des del 2002 dels productes bàsics: oli d´oliva (82,7%), pa (25%), fruites fresques (27,2%), patates (24,9%), llegums iy hortalisses (+22%) i en concret, la compra ens surt un 82,7% més cara). Els carburants pugen 5 cops més que els sous, l´electricitat i l´aigua, dos vegades més i els lloguers han pujat un 4,3% en el darrer any i un 19,7% des de l any 2002, a l´entrada de l´euro. Casualitat? que es vagin preparant nous països de la UE. I com aquí tenim diferent d´inflacció, encara pitjor.
I que no dir dels increments dels preus de l´accés a l´habitatge, sigui de lloguer o de compra.
Ara acabem de saber una dada escandalosa: la mitja dels salaris a nivell estatal és un 2,88%, o sigui, com l´IPC català el 2006 fou d´un 3,7%, cada treballador de mitja haurà perdut un 0,82% del valor real del sou del 2006, si es que té clausula de revisió salarial(que el PSOE, com va crear el PP manté encara al 2% l´IPC previst).

Ho diu el Ministerio de Trabajo: els convenis firmats a nivell estatal reconeixen una pujada mitja salarial del 2,88% , encara que des de l´entrada en vigència de l´euro gairebé cap expert es creu l´actual sistema de medició de preus.

és un drama si ho comparem amb el que els consellers de les granes empreses s´han pujat el seu salari el 2006: un 39%, segons informa el diari econòmic Expansión, que utilitza dades de 29 empreses del Selectiu de la Borsa de Madrid, l´Ibex 35, que cau ara ja que la bombolla immobliària comença a fer estralls a empreses de la construcció i de retruc afectarà als bancs, si es manté.

Si això no es posa remei, el pròxim que perilla és amb la reforma dels criteris d´inversions del fons de reserva de la seguretat social, que ha de garantir pensions futures, ara permetin que es jugui a borsa el fons que han de garantir les seves pensions, per impuls del equip econòmic del PSOE, i es que per cuidar el galliner econòmic públic,el PSOE va posar el llop David Taguas Coejo,-format a Madrid com el seu anterior, Sebastián -, fins ara, subdirector d´Estudis del Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA), com a director de l´Oficina Econòmica del President del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. I els pobres votants treballadors/es del PSOE encara es pensen que voten un partit d´esquerres...

Cal fragmentar d´una vegada la caixa de la seguretat social i avançar cap a una seguretat social catalana vist que el PSOE en l´àrea econòmica està ple de neocons que volen buidar les arques públiques i posar-les al servei del capital privat.

dilluns, 23 d’abril del 2007

(Maragall dimissió). Caminada-Pedalada de la Ruta de les ex-Colònies 2007 el 20 de maig


20 DE MAIG DEL 2007

Com és ja tradició, als qui vivim a ex-colònies del Llobregat, té lloc al Berguedà de nou la Ruta de les "ex-colonies" 2007, recomanable, pel traçat suau vora el riu Llobregat, en una zona on el riu és recomanable, al Berguedà, abans que determinats plans marbellitzadors com el de Cal Vidal trenquin l´armonia de l´entorn i del patrimoni històric.

Lloc: Cal Rosal - Ametlla de Merola
Enguany se celebra la 10a caminada-pedalada de la Ruta de les Colònies tèxtils del Llobregat. La cita serà el proper diumenge 20 de Maig. Esperem batre tots els rècords d'assistència i, així, ser més de 1000 persones. Us hi esperem!

Al tríptic adjunt trobareu tota la informació bàsica de la la Ruta de les colònies i els passos a seguir per fer la inscripció.

Si teniu cap dubte o voleu més informació no dubteu a escriure'ns a info@parcfluvial.org o bé trucar al 93 825 0689.
La Ruta de les Colònies és organitzada pel Consorci del Parc Fluvial i la Federació d'Associació de Veïns del Baix Berguedà.
Més informació a:

- www.parcfluvial.cat

- Triptic ruta 2007

diumenge, 22 d’abril del 2007

(Maragall dimissió). A Puig-reig, per sant Jordi signarà llibres Marc perpinyà amb "Realitat defugida", vivència del càncer en primera persona



Arriba Sant Jordi, aquest 23 d´abril de dia de regalar com la resta de l´any, llibres i roses.
I com ve essent tradició, enguany a la Llibreria Rial hi podràs signar llibres amb un autor Berguedà, un jove estudiant de ciències polítiques, de 20 anys, que parla en primera veu d´una malaltia massa estesa malauradament: el càncer.
El podreu trobar , junt amb molts d´altres llibres a Puig-reig demà a partir de les 4 de la tarda fins a les 7 , al carrer Major, 18 de Puig-reig. Ens hi trobem.

REALITAT DEFUGIDA

Marc Perpinyà i Ortega Preu: 15 € Edicions L'Albí
178 pàgines | Publicat 14/03/2007 | 13,5x20,5 cm. | Assaig | Català

L'autor d'aquest llibre s'ha sentit empés a explicar-nos una realitat sobre el càncer infantil a partir de la seva pròpia experiència. En efecte, tot refent els records deIs anys de la malaltia, el Marc ens ofereix el seu testimoni sincer, amb el desig de guanyar-li no només una nova partida sinó també per tractar d'esborrar els tabús que encara existeixen.
El seu missatge defuig el pessimisme, els prejudicis i la por. Pretén mostrar-nos, en canvi, la cara de la voluntat de superació de la lluita constant per la vida sense perdre l'esperança. I, com reconeix el Dr. Josep Sànchez de Toledo, en el pròleg, "és indubtable que hem d'incorporar a la nostra pràctica diària l'opinió i els desitjos dels nens i joves que tractem".
A més la seva pròpia veu es complementa amb la dels seus pares, que hi aporten un contrapunt sovint emotiu i trasbalsador. Finalment, el Marc ha volgut recollir a Realitat defugida tot un seguit d' entrevistes, que poden mostrar-nos d'altres aspectes d'aquesta malaltia: a Josep Carreras, com a president de la fundació en lluita contra la leucèmia; i a diversos professionals del cos mèdic, alguns dels quals el van tractar: metges, infermeres, fisioterapeutes... Tots ells, des de perspectives distintes, ens parlen d'una realitat de la qual no ens hem d'amagar.

LLIBRERIA RIAL C/ MAJOR, 18 - PUIG-REIG (BERGUEDÀ) llibreriarial@gmail.com

(Maragall dimissió). ESTATUT.Km. O, presentació a Manresa i Berga. La generació sense por



Aquest divendres es presentava a Manresa, a la Llibreria Parcir el llibre del Berguedà Pere Gendrau, fent-hi cap, malgrat limitacions de temps per obligacions laborals. Una bona ocasió per conèixer en persona el nou president de l´Agència Catalana de Notícies (ACN) , el blocaire Saül Gordillo, amb el planteig de futur que en el meu entendre hauria de substituir a nivell internacional a l´agència Efe, en quan a contingut nacional, amb acords amb agències internacionals i donar una visió catalana al món i que molts temes no pasen el sedaç d´Efe, que ACN si que podria fer si és agosarada amb continguts multilingues d´imatge i so, també. També saludant efímerament el Pere Gendrau i que en la presentació, comptava amb l´ex director d´Edicions Intercomarcals, en Josep Camprubí, l´editor incansable per valoritzant el millor de la comarca, el Jaume Huch, així com alguna periodista de la casa regio7, i en la presentació també el sempre interessant Marcel Mateu, professor de dret constitucional, que aquest dissabte es feia presentació del mateix llibre amb Joan Puigcercós i Francesc Homs a Berga. Em quedo en especialment en aquest darrer, el Marcel Mateu perquè va fer un apunt que sovint no s´esmenta i va deixar ben enquadrat. Afirmava, que hem de partir de que aquest estatut, és autonomista, no sobiranista. I la probable retallada del Tribunal Constitucional,
no s´acabarà aquí, i el que cal fer amb el Pla B, es que posteriorment, ell esmentava l´adequació constitucional. O sigui: qualsevol jutge que el que quedi dé tatut, a partir d´indici que l´interpretació del text que en quedi es surti del marc constitucional espanyol, serà susceptible d´ésser denunciat. I com que d´entitats pseudo falangistes-espanyolistes no els faltarà temps, per dedicar-hi esforços en aquest sentit. Conclusió : Amb la constitució a la mà, sempre tenim les de perdre. El pla B: constitució catalana via referendum d´autodeterminació. La via autonomista , s´ha acabat.
La plataforma pel Dret de decidir, ja ha engegat campanya en aquest sentit demanant signature per traspàs de les competències per convocar referèndums, com el d´autodeterminació. Però l´estat, obviament, no només no posarà facilitats, enrocarà la seva posició veient el perill de la desmembració.
Esperar que l´excusa de a través d´aquest llibre d´el periodista de 26 anys, en Pere Gendrau de Berga, que molts coneixeu per Rac1, que en el seu llibre manifesta desacomplexadament que va votar NO a l´estatutet retallat per Mas-Zapatero, que ens posaven a votació, serveixi per deixar en evidència els errors i febleses,explicant interioritats del món politic madrileny en un moment històric que encara no en som prou conscients, ja que tant de bo sigui el darrer estatut que es negocii, però sobretot apuntar que després de moltes generacions anteriors que encara els pesa la llosa del franquisme, noves fornades apuntes sense complexes cap a l´autodeterminació, ja que puja una nova generació, que ja no té por.

divendres, 20 d’abril del 2007

(Maragall dimissió). Homenatge a Josep maria Isanta i disc homenatge pòstum

Aquest dissabte tenen lloc un homenatge poètic en record a l´assassinat Josep Maria Isanta, així com la presentació del disc amb col.laboracions altruistes de grups de la comarca i varis artistes, per què enlloc tornin a produir-se aquells lamentables fets. Recordar també concert que finalment es farà a Avià, que comptarà amb grups de la comarca i els manresans Gossos. Els actes són els següents:

Homenatge a Josep Ma. Isanta

Dissabte 21 d’abril de 2007

19 h. Col·locació de la placa en homenatge a Josep Ma. Isanta, recital poètic i presentació del disc d’homenatge, titulat Branques, compost per grups musicals berguedans en record al Pep Isanta.

Lloc: Passeig de la Indústria cantonada amb carrer Lluís Millet. Berga
Organitza: Plataforma per la Convivència al Berguedà i Organització del disc d’homenatge

isanta2



isanta3
El concert és:

isanta

dijous, 19 d’abril del 2007

(Maragall dimissió). Els 13 alcaldables d´ERC al Berguedà

El Berguedà té una singularitat de comarca pre-pirinenca, que 13 municipis són petits en població i són amb llistes obertes a les municipals, i per tant, més dificultós. Enguany , a les eleccions municipals se´n han presentat 4 de noves candidatures (Casserres, Castellar del Riu, L´Espunyola, Sant Jaume de Frontanyà)
, i no s´han pogut completar d´altres existents com Guardiola de Berguedà i Sant Julià de Cerdanyola. I revaliden llista a Bagà, Berga, Capolat, Castellar de n´Hug, Gironella, Montclar, La Nou de Berguedà, Olvan, Puig-reig).
Destacable el fet d´aconseguir-se finalment la renovació amb gent jove al conjunt de la candidatura de Puig-reig, de la qual no en formo part a la llista, el pas a ERC de l´actual alcalde de Sant Jaume de Frontanyà(era abans pel PSC, però en declaracions públiques ell manifestava votar ERC) i un regidor que havia apartat l´etern alcalde de CIU de Casserres Serafí Costa, amb les ganes que en privat li tenen a l´actual alcalde per la seva prepotència, Josep Colillas pot donar la campana a Casserres.

Els alcaldables per ERC al Berguedà són:

BAGÀ- PERE PEDRALS
BERGA- JOSEP XOY
CAPOLAT- CARME BOIXADER
CASSERRES - JOSEP COLILLAS
CASTELLAR DE N´HUG - RAMON ORRIOLS
CASTELLAR DEL RIU - JORDI SOLER
ESPUNYOLA, L´- RUDY GELINNE
GIRONELLA - RAMON COSTA
MONTCLAR - ROMÀ GIRÓ
NOU DE BERGUEDÀ, LA - FRANCESC MARCET
OLVAN - MARTÍ COROMINES
PUIG-REIG- JOSEP CLOTET

(Maragall dimissió). Article "La marbellització de Puig-reig" al Berguedà actual


Aquest darrer cap de setmana, en el número 19 del Berguedà actual, surt article meu titulat "La marbellització de Puig-reig", en referència al procés de Cal Vidal als dictats de la multinacional immobiliària HINES que s´ha blegat l´actual ajuntament de Puig-reig, que té el suport del tripartit del "totxo" (CIU-PP-IC),. Podeu consultar-lo clicant al següent enllaç, ubicat a la pàgina 2:

- BERGUEDÀ ACTUAL Nº 19

dimecres, 18 d’abril del 2007

(Maragall dimissió). Vila Viva, a Youtube amb 5 vídeos per explicar raons traçat a a la c-16

Us faig present els 5 enllaços i un primer vídeo explicatiu de Cercs i on afectaria el traçat poroposat de desdoblament, promogut per entitat Vila Viva, de Cercs:





Aquí teniu els 5 videos penjats a youtube per poder valorar el traçat:

part1
http://www.youtube.com/watch?v=cdnZxWChWj0
part 2
http://www.youtube.com/watch?v=2c2q9v32mlc
part3
http://www.youtube.com/watch?v=EoPRh2iaVSQ
part 4
http://www.youtube.com/watch?v=_2XB3MiUppQ
part 5
http://www.youtube.com/watch?v=vIdW6LGvYZY

(Maragall dimissió). L´altra versió dels fets de l´incendi de 1998 : FECSA vol encolomar responsabilitats a 2 Puig-reigencs, s´hi juga 108 milions




A molts ens dol que de forma generalitzada surti el nom de Puig-reig vinculat amb els incendis de 1998, degut a l´acusació a 2 joves del municipis que sel´s acusa de cremar les 27.000 hectàrees d´aleshores juntament amb 2 responsables de FECSA (ENDESA). Primerament perquè 4 anys abans, ja vam patir els incendis de 1994, encara ara pendents de judici, quan testimonis oculars varen veure guspires de inies anteriors a la república( que ja és dir) a gargallà (Montmajor), cremant-se llavors 45.000 hectàrees( hi ha una Plataforma incendis del 1994, presidida pel Jordi Genís de Cal Prat(Puig-reig) que esperen encara el judici) i tot el poble, especialment el jovent, com la resta de la comarca es va abocar a salvar els nostres boscos, i per això i per respecte al nom del poble dol especialment, tal com si algú volgués vincular el nom d´un poble amb piròmans, i de passada desviar les presumptes responsabilitats d´una multinacional energètica(ENDESA).
Ambdós acusats del poble són prou coneguts, i com que la premsa està fent un judici gairebé paralel, sense respectar la presumpció d´innocència, simplemnt faré d´altaveu d´algunes coses que aquí són prou conegudes i que obvien alguns mitjans. Anem a pams.
El judici per part de FECSA-ENDESA, s´ha intentat endarrerir tant com s´ha pogut per mirar que prescrivís , però únicament l´empeny dels propietaris afectats ho ha impedit, i finalment després de 9 anys, té lloc el judici amb jurat popular.

Quan van passar es fets, la pressió social per trobar un cap d´esquila i culpabilitzar de tot plegat, més enllà de situacions meteorològiques, era tal, i el que a nivell del Berguedà es coneix es que un dels acusats de Puig-reig festejava amb una noia de Castellar de n´hug, i que la crema de matolls d´allà, podria tenir quelcom a veure. Però és clar, si aquell dia estaven els dos a Castellar de n´hug, a tocar a la Molina i la Cerdanya...com podien començar un incendi qua va abastar 27.000 hectàrees originat a Aguilar de Segarra, amb grans terrenys de conreu d´ordi i blat? No pot ser que les línies de 1913 semi abandonades per manca de manteniment afegit a condicions climàtiques afavorissin els incendis? No serà que feia falta trobar alguns caps d´esquila, a partir d´un fet local, que és reprovable, però que no té connexió amb el gran incendi? Perquè es diu que la Guàrdia Civil, els varen agafar els dos joves de Puig-reig i presumptament van rebre maltractaments en la furgona de la Guàrdia civil, instant-els a assenyalar a on els deien que havien fet els focs, obligant-els ha declarar culpables de tots els focs originats aquells dies dia vist les proporcions, i la pressió social? On és l´informe forense dels presumptes maltractaments soferts pels cossos de seguretat espanyols que sel´s va fer a l´entrar a presó preventiva i que misteriosament a desaparegut? Com és que l´immensa majoria de propietaris, coneixedors dels terrenys afectats i de les instal·lacions de FECSA(ENDESA), culpin aquesta multinacional i el fiscal només acusi a els dos joves de Puig-reig? Com és que s´obvia les reiterades denúncies de deixadesa de les línies d´Aguilar de Segarra, -que conec els talls de subministrament per familiaritat-, i que denuncia el seu mal estat, el propi alcalde Manuel Busquets? s´ha dit que un dels dos acusats té un dèficit mental, provat per qualsevol professional de la matèria i que de les seves fantasies s´ha usat per l´acusació , sense tenir en consideració per tal d´eximir a FECSA(ENDESA) que no sigui que hagi d´indemnitzar amb 108 milions d´euros que els reclama els afectats?Molts dubtes, aquí teniu els mapes i algú m´expliqui com algú pot estar a dos llocs a l´hora a tanta distància, per molt que reconeguin petits incendis localitzats(4 de petits admesos a CASTELLAR, La pobla de lillet, Gironella i Puig-reig, que és el que s´hauria de jutjar-los) i afirmin estar a la piscina de Casserres a l´hora d´origen del gran incendi, que res tenen a veure amb el gran foc d´Aguilar de Segarra inciat a la mateixa hora.
Que cadascú faci el seu judici, però hi ha massa interessos per buscar la solució més fàcil, que és acusat a dos joves inconscients de fer alguna gamberrada de joventut en un mal dia coincident amb el gran incendi. Desitjo que es faci justícia i que, almenys els mitjans tinguin en compte que FECSA(ENDESA), ara que farà pagar als usuaris els plats trencats de l´OPA,també sel´acusa amb els seus 2 responsables de manteniment sense buscar culpables superiors, igual com els dos joves obrers de Puig-reig, que tenen una vida normalitzada actualment treballant com molts altres a la construcció i de pintor.
La presumpció d´innocència és un dret, perquè el que és desitjable es que no hi hagi cap altra gran incendi i es faci honor a la veritat.

dilluns, 16 d’abril del 2007

(Maragall dimissió). Flora Saura Berguedana independentista, és clar que sí!



Acabo de sentir al programa del Clapés de Rac1, i tiraré cap a casa, però sentir la berguedana Flora Saura, filla del municipi de Cercs, discutint amb companya de programa i dient sense tabús que la periodista Flora Saura era independentista, i què pasa, en debat amb una companya tot parlant del Joel Joan, que deia públicament el que pensava i que titllava la companya de "sociata no reconeguda", és balsàmic, més enllà de la fotogènia del somriure i personal i la capacitat demostrada en el programa SEXES de TV3, només des de la proximitat donar-li l´enhorabona en aquests temps que sembla que la gent costa que es mulli públicament què pensa a nivell ideològic. I malgrat que el certament del Saló del sexe, elegís Albert Rivera com el més sexi( serà que un dels organitzadors és conegut militant de ciudadanos a Manresa), la Flora fou elegida la dona més sexy de Catalunya, merescudament. Com més gent amb relleu públic que públicament es mulli dient que és independentista, més normalitzat serà una opció ideològica de defensa de les llibertats individuals i col.lectives del nostre país. Moltes més Flora Saura ens fan falta a l´independentisme.

(Maragall dimissió). 5078 morts i 4992608 accidents a la feina a nivell estatal en 5 anys, monstruós


Des de la CGT de Catalunya, m´han fet arribar unes dades monstruoses per la dimensió de la tragèdia: 5078 MORTS EN EL TREBALL i PROP DE 5 MILIONS D´ACCIDENTS A NIVELL ESTATAL EN 5 ANYS!

El drama humà, familiar, laboral i d´entorn social silenciant per la majoria dels mass media té dades que no alarmen com un 11 de setembre d´Estats Units, i es que cada 5 anys, i que amb dades oficials es morin per sobre de 5000 persones en el treball, hauria de centrar la majoria dels debats de l´opinió publica. La precarietat, la manca de mesures sde seguretat, els desplaçaments a la feina, acumulen aquesta xacra social silenciada. Modestament contribueixo a difondre e comunicat amb les dades anyals, sabent que en el cas de Catalunya es superen els 105 morts el darrer any a la feina. És una xacra que cal actuar amb contundència legislativa, social i laboral per erradicar urgentment i que els beneficis no siguin a costa de vides humanes i accidentalitat evitable amb prevenció, formació i inversions en el treball en condicions de dignitat i salut laboral.

Comunicat CGT de Catalunya:

L’ACCIDENT DE TREBALL I LA SALUT LABORAL

Des de la Confederació General del Treball (CGT), ens preguntem de què li
serveix al treballador o a la treballadora morta el fictici dolor del seu
patró, o el més real dels seus companys, de la seva família o de la
societat?

El treball assalariat és una necessitat per a milions de persones que estan
ocupades, treballen, tenen ocupació o l’estan buscant. Un treball amb el
qual es produeixen béns i riquesa per a la societat.

Diàriament, una mitjana de 4,5 treballadors o treballadores veuen truncades
les seves vides en les diferents activitats. Com tambè centenars de milers
de persones anualment, sofreixen accidents greus, molt greus i lesions
invalidants solament pel fet d’anar a treballar.

La Llei, l’Estatut dels Treballadors, la Llei de Prevenció de Riscos
Laborals, obliga els empresaris a tutelar la salut i la vida dels milions
de persones assalariades. Aquestes garanties són burlades diàriament, en
condicionar-les a la lògica de l’eficàcia econòmica i els beneficis
empresarials.

Si la responsabilitat en l’organització del treball correspon a l’empresari
i les morts es produeixen com a consequència de treballar – contractes
precaris, buits de drets, destalls, ritmes frenètics i estressants, temps
de desplaçaments cada cop més grans, pressions i violència (mobbing) en
l’organització del treball, autoritarisme i absència de democràcia laboral
– només existeixen uns responsables, ELS
EMPRESARIS.

La societat accepta la mort en la “feina” com un fet “normal”, perquè la
lògica de l’eficàcia econòmica capitalista, és beneïda fins a fer-nos-la
creure immutable. Com a constatació de tot això només cal veure les
estadístiques oficials de l’any 2006.

Accidents de treball amb baixa a nivell estatal:
2002
En jornada de treball
Lleus 936.071 / Greus 11.721 / Mortals 1.104 / Total 948.896
In itinere Lleus 72.477 / Greus 2.576 / Mortals 453 / Total 75.506
Totals en jornada de treball + in itinere 1.024.402

2003
En jornada de treball
Lleus 887.309 / Greus 11.395 / Mortals 1.033 / Total 899.737
In itinere Lleus 74.390 / Greus 2.434 / Mortals 452 / Total 77.276
Totals en jornada de treball + in itinere 977.013

2004
En jornada de treball
Lleus 865.167 / Greus 10.474 / Mortals 955 / Total 876.596
In itinere Lleus 81.616 / Greus 2.540 / Mortals 488 / Total 84.644
Totals en jornada de treball + in itinere 961.240

2005
En jornada de treball
Lleus 896.063 / Greus 9.783 / Mortals 990 / Total 906.836
In itinere Lleus 89.517 / Greus 2.309 / Mortals 379 / Total 92.205
Totals en jornada de treball + in itinere 999.041

2006 (dades provissionals segons el MTAS)
En jornada de treball
Lleus 925.442 / Greus 8.804 / Mortals 966 / Total 935.212
In itinere Lleus 93.346 / Greus 1.982 / Mortals 372 / Total 95.700
Totals en jornada de treball + in itinere 1.030.912

- L’any 2006 suposa que el nombre total d’accidents de treball, 1.030.912,
creix en 3,45 punts pel que fa a l’any anterior, confirmant la tendència al
creixement del nombre total d’accidents.
- Més de 7.000 persones assalariades van morir en aquests 5 anys (2002 a
2006) com a conseqüència de treballar. 64.000 més van sofrir accidents
greus dels quals es deriven, en la majoria dels casos, seqüeles o lesions
irreversibles.
- En el període de cinc anys (2002-2006), gairebé 5 milions de persones han
sofert algún accident.

Quant al balanç referit a les malalties professionals és demolidor :
- El 94% de les treballadores o els treballadors que moren per causes
laborals ho fan arran d’una dolència que han contret en la seva ocupació.
Solament el 6% mor en un accident de treball.
- El 64% de les malalties laborals dels treballadors i les treballadores no
són reconegudes com a tals i es tracten com a malaties comunes: es
reconeixen una mica menys de 30.000 casos de malalties professionals a
l’any, quan realment la xifra s’aproxima a 80.000.
- Cada any, moren 14.000 homes i 2.000 dones per dolències causades pel
treball, el 4% de tots els decessos que es produeixen en el país. 80.000
treballadors i treballadores emmalalteixen anualment per causes que
s’inicien en en les seves ocupacions, el que fa que en aquest moment hagi
1,8 milions de persones a l’Estat espanyol que sofreixen algun tipus de mal
causat pel seu treball.
- Les mútues d’accidents laborals desvien les malalties professionals cap a
les contingències comunes. Solament el 16% de les dolències dels
treballadors i les treballadores es tracten tenint en compte el seu orígen
laboral.

Aquesta feina de conscienciació social es veu agreujada per les campanyes
institucionals, les quals assenyalen en els seus eslògans d’una banda que
el risc en el treball és evitable, es pot prevenir i és inacceptable
socialment, i per una altra, que el model econòmic-polític que comporta
l’economia de mercat (capitalisme) situa el treball i les seves
conseqüències (accidentalitat, morbiditat, dolenta salut, etc.) en el camp
de l’inevitable.

Mentre no es valori la vida humana per sobre de la falsa lògica de
qualsevol sistema de producció, la mort en els llocs de treball ens
continuarà recordant diàriament que la societat “ha optat” per la
inhumanitat del capital, renunciant a garantir la vida i la salut.

Les treballadores i els treballadors som subjectes amb drets i hem d’exigir
que el treball s’organitzi pensant en les persones i defensant les nostres
vides i la nostra salut.

ELS SEUS BENEFICIS OMPLEN LES CAIXES
ACCIDENT LABORAL = TERRORISME EMPRESARIAL

Confederació General del Treball (CGT)