Hemeroteca d´entrades del Bloc Llibertats de l´any 2007

dimecres, 28 de febrer de 2007

(Maragall dimissió). Premis enderrock i imatges









Vilaweb n´informa dels premis d´aquest pasat dimarts a la nit entregats per la revista Enderrock lliura avui al vespre a la sala Bikini de Barcelona els XIII Premis Enderrock, que anualment distingeixen els millors discs, grups i cançons catalanes. Helena Casas, Antònia Font i La Troba Kung-Fú són alguns dels premiats d'enguany. La gala la presenta el periodista Albert Om i comptar amb les actuacions de Quimi Portet, Xerramequ Tiquis Miquis, Eduard Canimas, Conxita i Jofre Bardagí.
L´acte ha estat presentat per l´Albert Om, amb 24 premis i actuacions intercalades, que ha gosat fer broma sobre l´amistat dels dos ex-membres de sopa de cabra després de recollir un dels guardons, crec que innecesari. Les gràcies de quimi portet per facilitar fotos amb complicitat efusiva del públic, etc, en una ocasió única anual de veure el millor de la música en català del país, com podeu observar en les imatges.I va acabar amb actuació final de Xerramequ Tiquis Miquis, en acte d´ncondicionals del pop, folc, rock en català que malgrat el que va dir l´articulista senyora crespo de la vanguardia, la música en català té un futur esplendorós i amb major diversitat que mai, referències entre d´atres a entrega de premis.

dilluns, 26 de febrer de 2007

(Maragall dimissió). Crònica de Segovia: Postals espanyoles





Faré excepció i aquest post és impressions personals del viatge aquest cap de setmana a Segovia(Espanya).
Motiu: anar com a representant de la facultat de ciències polítiques i sociologia de la U"N"ED de la seu d´urgell on estudio per la trobada de representants a nivell estatal, una bona ocasió per tastar la realitat del món universitari degut al gran nombre de centres associats a nivell estatal i la receptivitat a les propostes "perifèriques". Això a un el fa prendre consciència dels dèficits d´infraestructures endèmic que tenim a Catalunya, per exemple. Els que hem de baixar a barna per agafar pont aeri i no tenim tren a comarca pròpia ens és més còmode tenir que deixar cotxe a aeroport del Prat, i per tant pagar el plus de viure en un punt negre de no tenir tren que et cnnecti amb la resta del país i ja no dir de l´estat.
Arribar a Madrid, i veure que tenen fins a 12 linees de metro que ja indigna comparar amb la obsoleta xarxa barcelonina, que allà aeroport té dos parades i tot.
L´aeroport té 4 terminals i barcelona es queda amb la A i la B, a espera de la tercera i l´admissió d´AENA dels vols transoceànics i que esdevingui el prat en punt d´enllaç d´altres ciutats i faci de "hub" de referència d´altres ovls en trànsit a d´altres destins i no tenir que pasar per anar lluny per Barajas.
D´allà fent parada a "Nuevos ministerios" , un sempre pot fer parada per degustar l´excelent "tapeo madrileño" i gaudir del ràtio exagerat de funcionaris que pululen provinents del "ministerio de fomento y trabajo" de la zona propers com surt a foto, un lobby que per descentralitzar explicaria moltes coses de les que patim en accidents de treball o en dèficit d´infraestructures com tot sovint amb Renfe patim. I el que sobte es parlar amb escombriaire de suïssa treballant a Madrid, queixant del malament que està al seu país comparat amb els sous de Madrid. Surrealista i alhora real.
Allà doncs la xarxa àmplia i radial madrilenya t´aconsella agafar la "sepulvedana" de busos que et porta a las "provincias", com és el cas de Segovia. Parlant per arribar a destí descobreixo que noia cada dia fa 2,5 hores d´anada i dos i mitja de tornada per treballar al destí a àrea metropolitana de Madrid. L´efecte centralisme és habitual i el primer que el pateix és comunitts veïnes, realitat a tenir en consideració, i que l´efecte xuclador és general, com també trobes estudiant gallega al metro que no pot estudiar a galicia i es veu obligada a viure a Madrid pel que ell vol. L´estat autonòmic i la descentralització, en molts llocs, encara és una utopia.
Un dia plujós i per fi a Segovia, patrimoni de la humanitat des de l´any 1985 segons macrooficina de turime vora l´aqüeducte imponent i referent de la ciutat. La trobada a hotel dels delegats és pedagogica per la diversitat i temes de conversa (malaga, huelva, guadalajara,ourense, pontevedra, calatayud,zamora, sevilla, elx, barcelona, valència,mallorca,las palmas, etc.).
La U"N"ED, té una reminiscència encara del passat, però alhora és eina pels que treballem per formar-nos en estudis especifics a distància, i la trobada per elegir delegats i subdelegats d´alumnes per facultats i departaments, centra els debats, i queda en segon pla el debat ideològic. Un que és un xic murri, aprofito ocasió única per plantejar-li obertament al rector el respecte als drets constitucionals i la necesitat de posada al dia amb la cooficialitat de llengües en els diferents àmbits de la universitat tant del català, euskera, i gallec, que fa cursos però no assumeix com a propis. Per fer universitat distància a Catalunya hi ha la UOC, però fa sobretot llicenciatures i moltes diplomatures a distància només les fa , com el cas de treball social la U"N"ED, malgrat la demanda de la nova llei de dependència. Tornant al rector, la resposta personal, en un entorn òbviament pepero, en una ciutat castellana que és governada i assisteix en acte inaugural alcalde del PSOE que té pacte amb IU a la ciutat cultural de Segovia, és de compromís seu de mirar d´avançar en el conveni també a galicia com el cas català de servei de traducció d´examens en gallec al cstellà per correcció de profesors a Madrid, cas que passa i tramita serveis juridics de la generalitat els que fan examens de català, però és clar, això pot suposar o algú interpretar-ho com acte de reveldia a la llengua comuna castellana quan corregeix a Madrid. També mostra predisposició de posar web en llengües cooficials. Veurem qeu es farà realment de les seves paraules, que dista molt d´acceptar la cooficialitat real. Trasllado resposta a representant gallec que és afiliat al BNG, que informarà de predisposició rector a responsables de la Xunta de Galicia. Aviam com va o és retòrica oficial per passar i no assumir les diferents llengües de l´estat com a pròpies, que és el necessari en aquest cas per la universitat. La veritt és que l á rquitectura de funcionament sembla anquilosada al passat pr canviar coses tant simples com queel centre de U"N"ED SEO DE URGEL es denomini SEU D´URGELL, i adhueixen que el BOE encara no ha publicat el canvi de nom, increible,quan em queixo que es té denominació actual és franquista, cas com OURENSE i molts d´altres centres associats. I així d´altres casos que em reservo. L´acta de la sessió de treball i d´elecció de càrrecs de la meva facultat de ciències polítiques i sociologia que estem adherits estudiants de treball socials, ho recull com a acta oficial la queixa dels noms, i aquí apuntar que a Espanya, em referma la idea que la realitat social individual és més progressista i oberta a la diversitat que els òrgans oficials per la inèrcia i massa sovint administració té aires i inèrcies carques. I que el vicerector recordi que futures reunions que em pot tocar seran ttoes a Madrid, i usant com a argument de pes és fer-ho així "gràcies " al model radial de l´estat i les bones comunicacions arreu amb Madrid , és el súmmum.
Per desconectar de la inèrcia centralitzadora, en el pla cultural delegat de Segovia ens fa ruta cultural,turistica i culinària que entre altres perles , veure l´impactant Alcázar , fortificació militar en forma de vaixell, m´informa com a culé que l´urbanització de davant, hi tenen casa de camp de luxe jugadors del primer equip del Reial Madrid. Això si que em quadra, aires i arquitectura militarista espanyola pels jugadors del Reial Madrid, el que em faltava saber per tenir-los encara més "apreci".
L´idsincràcia és fer vida als bars amb tapeo tipic, visita plaça major amb catedral, l´aqüeducte, lloc conegut pels locals malauradament també conegut com a lloc de suicidis consumats. Tenen inclús un museu de la bruixeria i arquitectura templera, vora el alcázar, curiosament. Sovint, quan viatjo per deformació tinc tendència a parar-me a llibreries i veure els hits del lloc. Observeu quina "selecció" tenen a Segovia, per entendre un determinada concepció ideològica. O llibre d´autors de dretes o d´extrema dreta.Sobren paraules.
Menjar tipic, el cochinillo i las alubias gigantes de la sopa castellana, recomanable juntament amb el vinito i el tapeo intergeneracional a arreu. Envejable: transport públic en ciutat de segovia 55.0o0 habitants el cap de setmana fins més enllà de les 4 del matí i connexions a Madrid cada mitja hora. A Castella tenen l´orgull i la festivitat del comuneros que lluitaven contra el rei Carlos I , o els representants de canàries recorden amb orgull els aborigens d´allà, els guanches que lluitaven contra tropes de castella, com els gallecs defensen també la seva llengua, el gallec i les dificultats per avançar el nou govern de progrés gallec per reticències del PSG, o com valencians i catalans emprem el català desacomplexadament a Segovia parlant del blaverisme i la responsabilitat de la UCD de fomentar l´anticatalanisme a valència, o havent cas de persona de Zamora que ho veu i l´entén amb orgull, gràcies al fet de viure tan sols només tres anys a Terrassa.
Postals espanyoles tan reals, com diversa és la realitat estatal, malgrat l´ultradreta mediàtica espanyola es nega a reflexar pels seus interessos pro-PP i de radialització del centralisme de l´estat. I de tornada pasat autopista segovia-Madrid, cartells lluminosos que anunciaven un segon peatge que et deien "PASE PEAJE SIN PAGAR", d´escàndol, però pasaves sense barreres i tot.
Per sort, en el cas de la gent arreu pensa i opina i evoluciona, almenys en àmbits universitaris cap a posicions més plurals. I queda molt per fer per catalanitzar a espanya, missió a voltes impossible, i mentre no avancem cap a la independència, que això només depèn de la voluntat ferma dels catalans. Espero no haver estat feixuc amb el tema, però crec que valia la pena de reflexionar de la realitat espanyola vist des de dintre, sense caure en tòpics per afrontar realitat.

dimecres, 21 de febrer de 2007

(Maragall dimissió). Hemeroteca LLIBERTATS 2005 / 2006

Per tal de donar major agilitat al present bloc LLIBERTATS, a partir d´ara les entrades de LLIBERTATS anteriors de l´any 2005 i l´any 2006, es podran consultar completes a :

- LLIBERTATS 2005

- LLIBERTATS 2006

I com sempre les actualitzacions a www.llibertats.cat com en el present donant informació i opinió.

Moisès Rial Medina

diumenge, 18 de febrer de 2007

Maragall dimissió). Avui fa un any...SOM UNA NACIÓ I TENIM EL DRET DE DECIDIR!

Aquest 18 de febrer es celebra l´aniversari de la major mobilització popular per la sobirania nacional i social. Ara que la Plataforma tenim el dret de decidir a engegat una nova iniciativa popular de recollida de signatures per poder convocar referèndums d´autodeterminació, és bon moment per recordar amb imatges allò tan vigent que alguns voldrien enterrar en l´oblit d´una majoria transversal que en el dia a dia de l´invasió poc subtil del colonialisme legislatiu espanyol a través, ara , del govern del PSOE que fa en el seu dia a dia com faria igual o pitjor un govern del PP, només té una solució: l´autodeterminació .
Recordem com si fos avui els carrers de barcelona el passat 18 de febrer del 2006, què dèiem:






Com diu la Plataforma:

La presentació pública de la campanya, ja ha recollit d’una manera simbòlica signatures d’algunes persones de la nostra societat civil: Aureli Argemí, Teatre de Guerrila (Carles Xuriguera, Quim Masferrer, Rafael Faixedas), Feliu Ventura, Gorka Knorr, Josep Dalmau, Josep Maria Terricabres, La Carrau, Lluís Llach, Lluís Maria Xirinacs, Miquel Sellarès, Muriel Casals i Bracons, Núria Feliu, Obrint Pas, Oleguer Preses, Rita Marzoa, Salvador Cardús, Toni Strubell, Arcadi Oliveres, August Gil Matamala, Carme Sansa, Elèctrica Darma, Elisenda Paluzie i Hernández, Els Manolos, Enric Fontanals, Eric Bertran i l´Exercit del Fènix, Eva Serra, Fèlix Martí, Guillem Chacon, Hèctor López Bofill, Isabel Pallarès, Jaume Rodri, Joel Joan, Jordi Bosser, Jordi Vila-Abadal, Josep Cruanyes, Josep de Calasans, Julià de Jòdar, Lluís Cabrera, Lluís Fenellosa, Maria Mercè Roca, Màrius Serra, Mercè Martínez, Miquel Strubell, Monteserrat Carulla, Oriol Junqueres, Redouan Zahir, Ricard Lobo, Sebastià Alzamora, Titot, Tomeu Martí, Víctor Alexandre, Xavier Serrat,....

Així doncs, s’ha presentat públicament la campanya massiva de recollida de signatures pel dret de decidir, que des d’avui fins Sant Jordi treballarem per acabar d’estructurar per que a tot els pobles dels Països Catalans hi hagi grups locals de voluntaris que treballin per recollir les signatures. Preveiem que en una data tant assenyalada com Sant Jordi, podrem trobar una parada de la Plataforma pel Dret de Decidir a cada poble i deixar-hi la nostra signatura.

Aquest esforç de fer arribar la campanya arreu dels Països Catalans serà amb l’esforç de totes les entitats adherides a la Plataforma i de tots i totes els ciutadans i ciutadanes que hi voldran participar. Preveiem que la campanya duri un any.

Convoquem, doncs, a la ciutadania a col•laborar-hi, amb renovada il•lusió, desacomplexadament, amb voluntat de ser protagonista del seu futur, del nostre futur com a poble, i a fer de la Plataforma pel Dret de Decidir un espai transversal no partidista, punt de trobada de la societat civil.

dissabte, 17 de febrer de 2007

Imatges Strombers durant concert a Puig-reig












Aquesta matinada de dissabte un concorregut pavelló de Puig-reig , amb més de 580 entrades venudes a tingut lloc l´exitós concert d´strombers , organitzat pels Diables del Clot de l´infern, dins actes de carnestoltes a Puig-reig. I aquí en teniu imatges perquè en tingueu constància.
Si en teniu d´altres fotografies i voleu incorporar-les, envieu-me correu electrònic a llibertats@gmail.com . Bon carnestoltes!

divendres, 16 de febrer de 2007

(Maragall dimissió). Epidèmia precarietat: 146 morts , 1250 accidents greus i 161.586 de lleus a la feina el 2006 a Catalunya

Ja fa unes setmanes, vam saber les dades escandaloses laborals a Catalunya que va haver el 2006: 146 morts en horari laboral, 1250 accidents greus i 161.586 de lleus és una veritable epidèmia, que ben poc es parla, que cal posar-hi mà urgentment. Em sobta, que el departament de treball la consellera Mar serna ho valora econòmicament en aquest detallat comunicat, quan parlem de persones , al quantificar 3.181.384 dies de baixa en 232.592.813 euros el "cost" de la sinistralitat, sense tenir en compte patologies, salubritat, ni condicions de treball, la xacra de la precarietat, etc, una manera de veure-ho molt de dretes per ser la consellera Serna escollida pel PSC, que diu dir-se d´esquerres.
I és que hi ha un 34% més de morts que el 2005 és greu. Parlem molt d´accidents de trànsit, però i la feina? Ara diuen que volen formar els mosso d´esquadra en prevenció laboral i detecció d´infraccions. Una mesura encertada, certament. Cal un pla de xoc en els períodes actuals de creixement accelerat i sense massa control, el traspàs de l´inspecció de treball i la promesa d´incrementar u 25% dels inspectors fer-la efectiva en el proper ple del govern català. Els morts de la feina, no poden créixer més. I segur que les empreses reincidents, per manca d´inspectors,insuficients els 250 actuals, campen encara massa a la seva especuladors sense miraments que no respecten les lleis de prevencions laborals, fins que és massa tard. I així anem.
Perquè no hi ha a cada comarca una unitat de mossos d´esquadra especialitzats, que treballi coordinats amb els serveis tècnics urbanístics municipals i dedicats a aquesta qüestió, de la mateixa manera eficaç que se´n cuiden de la violència de gènere a instàncies dels serveis socials i judicials?
Sentia als matins de josep cuní que la construcció, un sector que hi ha molta accidentabilitat hi ha un 27% d´immigració, sovint poc formada i en condicions pesimes, que s´afegeix el problema de les subcontractacions, que diuen que es limitaran fins a dos nivells màxim . Veurem efectivitat.
Recomano llegir aquest informe facilitat per la CGT del col.lectiu d´economia critica taifa, que parlen sobre la precarietat per entendre la situació actual que 2/3 dels treballadors a nivell tant a Catalunya com a Espanya són precaris.Es titula l´informe: De la plena ocupació a la plena precarietat.

(Maragall dimissió). Catalunya no pot continuar sense aeroport intercontinental




El blocaire Marc Arza en el seu bloc impulsa una campanya a la qual m´adhereixo i publico, que té per objectiu aconseguir un aeroport intercontinental per al conjunt dels Països Catalans, i com s´observa i que òbviament qui té els números per volum i capacitat seria el de Barcelona, motiu pel qual es fa aquesta campanya a internet, tot i recordar que el de ses illes pel turisme estacional té un volum igualment destacable. No hem de continuar tenint que pasar per Madrid per anar pel món a destinacions llunyanes , i afavorir hotelers madrilenys pel model radial centralista tipic del franquisme el que reprodueix encara AENA. Veurem que farà ara.
Us reprodueixo els arguments i el text a enviar per la campanya:

D'aquí a poques setmanes AENA farà pública la seva decisió sobre la concessió de la nova terminal sud de l'aeroport del Prat. Si bé és evident que per als interessos catalans resulta més atractiva la oferta del grup Star Alliance, que convertiria Barcelona en un centre d'intercanvi amb vols intercontinentals, hi ha la possibilitat que AENA no afavoreixi aquesta opció.

Més enllà del suport que Ajuntament, Cambra de Comerç, Universitat i d'altres institucions, han donat a la oferta del grup Star Alliance, seria bó fer veure a AENA que aquesta qüestió té una transcendència social i política que supera la institucional.

Us demano que us sumeu a l'enviament del correu electrònic que trobareu a continuació. Podeu fer-lo arribar a l'adreça servicios-aeroportuarios@aena.es amb còpia a campanyahub@hotmail.com per tal de poder seguir-ne l'impacte.

Feu-ho correr!
___________________________________________________

Apreciados/as Sres./as. de AENA:

Me dirijo a ustedes para manifestar mi preocupación ante la inminente decisión de AENA sobre la adjudicación de la nueva terminal del aeropuerto de Barcelona.

El Ayuntamiento de Barcelona, las Cámaras de Comercio, las Universidades y la sociedad civil, coinciden en el mayor atractivo y potencial de la oferta presentada por el grupo Star Alliance. Un proyecto que permitiría a Barcelona consolidarse como referencia europea y hub intercontinental. Ante esta posibilidad, la oferta de una compañía de bajo coste como Click Air, no puede considerarse una opción de futuro sino una interferencia en el desarrollo del propio aeropuerto y la economía catalana.

Por todo ello, es justificado el temor a que la necesidades de amortización de la nueva T4 del aeropuerto de Barajas, los intereses de Iberia como antigua compañía de bandera y la inercia centralista del estado, condicionen una decisión que resulta evidente desde los intereses del aeropuerto de Barcelona y la sociedad catalana.

Espero, esperamos, una decisión ajustada a la lógica más allá del modelo unipolar que AENA ha impulsado hasta hoy.

Atentamente,

dijous, 15 de febrer de 2007

(Maragall dimissió). Imatges carnestoltes a Sallent 2007













Sallent uns anys ençà, conjuntament amb Avinyó han resorgit un carnestoltes ple d´activitats i participació. Nou bestiari i destacaria des de fa tres anys la "cofradia de la 69ena", amb verge lleugera de roba, en una comparsa portada exclusivament per dones. Bon humor, bona orquestra Moby dick, amb un cantant carismàtic que viu la música i bon repertori. Per molts anys sigui així.

dimarts, 13 de febrer de 2007

(Maragall dimissió). Strombers el divendres 16 de febrer de carnestoltes, a Puig-reig


M´han fet present des de l´associació de Diables del Clot de l´infern de Puig-reig, que organitzen dins actes de carnestoltes, un concert molt recomanable aquest divendres al pavelló d´esports:

Divendres, 16 de febrer de 2007

Vespre:
Botifarrada amb mongetes, a 9 del vespre a la plaça nova de Puig-reig
Tot seguit: Cercavila DIABLES CLOT DE L’INFERN

Concert al Pavelló amb STROMBERS, a partir de l´1 de la matinada

Preu anticipada: 5 euros + consumició

Preu guixeta: 5 euros

Organitza: Diables del clot de l’infern (puig-reig)

diumenge, 11 de febrer de 2007

(Maragall dimissió). El sindicat Unió de pagesos se la juga a les eleccions agràries ésser el referent de la pagesia

CAP DE LLISTA PER GIRONA

Joan Caball Subirana, 42 anys. Vilamalla (Alt Empordà). Coordinador nacional de la Unió de Pagesos i coordinador territorial del sindicat a Girona.

Visualitzar Candidatura per Girona

CAP DE LLISTA PER LLEIDA


Josep Puigpelat Pallarés
. 47 anys. Responsable d’aigua, medi ambient i relacions institucionals de la Comissió Permanent Nacional del sindicat.

Visualitzar Candidatura per Lleida

CAP DE LLISTA PER TARRAGONA

Joan Montesó Ollé. 40 anys. Roquetes (Baix Ebre). Coordinador Territorial del sindicat a les Terres de l’Ebre i responsable dels sectors dels cítrics, oli i arròs de la Comissió Permanent Nacional de la Unió de Pagesos.

Visualitzar Candidatura per Tarragona

CAP DE LLISTA PER BARCELONA

Pep Alsina Rovira.52 anys. Calldetenes (Osona). Responsable dels sectors ramaders, contractes de conreu i d’integració i drets de producció a la Comissió Permanent Nacional de la Unió de Pagesos.

Visualitzar Candidatura per Barcelona


Amunt, si no els coneixeu, són els caps de llista de la candidatura d´Unió de pagesos a les eleccions agràries.
Massa sovint per la poca massa poblacional i la llunyania de l´àmbit metropolità, aquestes anunciades eleccions agràries que ja han engegat la campanya el 9 de febrer i durant 15 dies dura, i a votar el proper 25 de febrer, ja es veuen alguna pancarta verda d´UP electoral, i són importants per la reestructuració que pateix el camp català, entre d´altres sectors. L´envelliment de la població, els sindicats de professionals industrials en cadena més presents en d altres sindicats més pro-convergents, no han aconseguit en tots aquests anys guanyar-li la partida amb una àmplia representativitat, el sindicat nacional agrari de referència, la Unió de pagesos, (que sigui dit de passada, que encara no compta amb el .cat ) el dels petits agricultors de la masia de tota la vida fent un retrat genèric i que han anat cuidant o comprant terrenys adjunts d´altres que han abandonat el camp, a més d´anar-se mecanitzant en molts àmbits. Hi ha un envelliment general,problemes econòmics per costos del gasoil i reclamació de gasoil professional, importacions massives de productes - molts d´ells elaborats aquí no són prou valorats pels autòctons- a preus reventats, i la fi de la PAC amenaça i el turisme rural esdevé una alternativa o un complement real, i això es demostra en una comarca com aquí al Berguedà, davant de la crisi del lli i la marxa d´Agrofibra pel cànem que agrupava a uns 120 pagesos associats marxa cap a frança per manca de matèria prima a priori. Els nostres boscos, necessitem tenir-los ben cuidats, prou que els visitem i no sempre se´ls respecta i aquí l´administració de cara al futur, més enllà de les ajudes a les ADF , ho haurà de tenir present mitjançant la pagesia assentada al territori. Espero que Unió de Pagesos tregui de nou un gran resultat. Moltes mobilitzacions del territori , sense els tractors i els seus associats, no serien el mateix.

Us poso un breu comentari històric de les més representatives organitzacions agràries:

Fundat el 1974, i legalitzat com a organització professional agrària el 1977, Unió de Pagesos aplega pagesos, ramaders i forestalistes, homes i dones, de tot Catalunya, associats lliurement per defensar d'una forma solidària els seus interessos i per aconseguir millorar les seves condicions de vida i de treball. L’entitat defensa els interessos professionals i socials de les explotacions familiars agràries i és l'interlocutor d'aquests interessos davant les administracions i tots els agents del sector agrari.

La JARC va néixer el 23 de juny de 1997, fruit de la fusió de tres organitzacions professionals agràries que tenien totes elles una important trajectòria i prestigi en el sector. Es tracta de Ramaders i Pagesos de Catalunya, Joves Agricultors de Girona i la Unió de Sindicats Agraris de Catalunya (USAC) a Lleida. És per això que tot i ser una entitat de nova creació, la JARC compta amb l'experiència i el treball de persones que pertanyen a aquestes organitzacions agràries des de la dècada dels setanta.

L’organització ASAJA és una de les entitats més veteranes en l’àmbit de l’Estatal espanyol i va ser fundada el juliol del 1989, fruit de l’acord de la fusió entre tres antigues associacions. Es va convertir aleshores en la major organització professional agrària de l’Estat espanyol amb més de 200.000 afiliats que actualment treballen en explotacions de forma directa, tant siguin propietaris, arrendataris com membres de famílies que col•laboren en les tasques de les explotacions. ASAJA s’ocupa de la representació, la gestió, la defensa i el foment dels interessos d’aquests professionals del sector agrari en col·laboració, en moltes ocasions, amb organitzacions sectorials o territorials.

dissabte, 10 de febrer de 2007

(Maragall dimissió). Acte del FOCDA: Defensant els drets construïm la pau

Us faig present acte que organitzem des del FOCDA, amb manifest i amb destacats representants que detallo a continuació:

Defensant els drets construïm la pau.

Acte en favor del diàleg i el procés de pau del País Basc


Lectura de la declaració “Defensant els drets construïm la pau” i parlament posterior, a càrrec de:

Aureli Argemí, president del CIEMEN

Oriol Junqueras, vice-president de Sobirania i Progrés


i les següents personalitats de la societat basca:

Martxelo Otamendi

Xabier Ezeizabarrena

Joseba Álvarez

Dilluns 12 de febrer, a les 19:30 hores.

Sala d’actes del CIEMEN - C/ Rocafort, 242 bis, Barcelona – (Metro Entença)


Defensant els drets construïm la pau.

Davant l'atzucac en què es troba el procés de pau del País Basc, els sotasignats, representants d’entitats catalanes que defensem el dret d’autodeterminació del nostre poble, creiem fermament que l'única via que pot conduir a una pau satisfactòria per totes bandes és que cada una de les parts implicades es proposi, en primer lloc, aplicar el principi que únicament defensant els drets construïm la pau. Amb la certitud que, com més ens apliquem en aquesta defensa, més garanties tindrem que la pau sigui justa i duradora.

Qualsevol altre camí que condueixi a la confrontació o a la repressió només pot portar al conflicte o a alimentar-lo. Per tant, la represa del diàleg necessari per a fer passos cap a la pau ha de plantejar-se partint de la presa de posició que totes les parts han de reconèixer explícitament tots els drets. El primer, evidentment, el dret a la vida de les persones i els altres drets individuals, i incloent-hi, igualment, els drets col•lectius, començant pel dret dels pobles a l'autodeterminació. Drets, tots ells, que no han de ser objecte de discussió, sinó, reconeguts i aplicats, per damunt de qualsevol llei –per més constitucional que sigui– que en limiti l'abast.

Conseqüentment, sobre aquestes bases:

  • demanem la represa immediata del diàleg, per arribar a la fi de la violència i a la fi de la vulneració dels drets;

  • demanem que el diàleg posi sobre la taula les diferències polítiques sobre qualsevol tema i que els parlaments, els governs, els partits i la societat civil exerceixin sobiranament les seves funcions, sempre al servei de l'exercici dels drets humans individuals i col•lectius;

  • demanem, amb caràcter d'urgència, que la mesa de partits, sindicats i societat civil del País Basc sigui una realitat per fer avançar el procés de pau, mentre ETA i el govern espanyol no aconsegueixin una entesa que encarrili el procés que faci callar definitivament les armes;
  • demanem que la societat civil dels Països Catalans prengui posició a favor de la represa del procés de pau al País Basc amb els drets humans com a pauta i sense restriccions, així com també ho demanem al Parlament de Catalunya, que en reiterades resolucions ha defensat la vigència del dret d'autodeterminació i el diàleg com a mètode de resolució dels conflictes.


Creiem que, d'aquesta manera, com a fruit d'un diàleg constructiu, tothom sabrà acceptar les solucions i les decisions preses democràticament per totes les parts implicades en la Pau al País Basc.

- Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació (FOCDA)

Jaume Renyer, president

Carles Castellanos, secretari

- CIEMEN

Aureli Argemí, president

- Sobirania i Progrés

Joel Joan, president

Hèctor López Bofill, secretari

- Fundació Cultura

Oriol Junqueras, president

Elisenda Paluzie, vocal

- Plataforma pel Dret de Decidir (PDD)

Mònica Sabata, portaveu

- Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA)

Josep-Manel Ximenis, president

Agustí Barrera, secretari

- Debat Nacionalista

Miquel Sellarès, director


- Salvador Cardús, sociòleg


Per més informació podeu consultar el bloc referenciat del FOCDA, de Jaume Renyer.

(Maragall dimissió). L´orquestra Mitjanit a Balsareny per traginers 2007, d´incondicionals no li falten arreu









Les nits de la Catalunya interior i prepirinenca no serien les mateixes sense l´orquestra Mitjanit. Estan esdevenint una orquestra de culte pel seu repertori, que fa que saber-ne actuació seva , hi hagi un nombre important de persones que s´hi desplacin, tl com si fos un grup musical en concret, enlloc d´una orquestra de festa major.
Altra dia al local polivalent de Balsareny, després d´un meritori grup local dit Còdol, que lluïa estelada al concert desacomplexadament, com a acte previ als traginers de Balsareny, van omplir de jovent del municipi i de seguidors fidels després amb actuació de Mitjanit. Potser hi haurà que els conegui per caps d any a Navàs, anys enrere per festes majors a Puig-reig, per festa major els dilluns després de correfoc a Manresa, etc, etc... però el percentatge de temes de música en català (pau riba, sopa de cabra, sau, música de patum,lax n´busto) i música d´una generació dels 80-90, o més actuals com l´himne de riego que interpreten (cantat per indignació espanyolista a Austràlia), creen complicitat nacional i de públic i és més que destacable que una orquestra com ells que van arreu de Catalunya, no es valori més. Les gales que tenen a pobles d´arreu i el públic els avalen, per sort.
Aquí deixo un humil homenatge amb imatges al concert de Balsareny, perquè Mitjanit ens acompanyi moltes nits més arreu. Per cert, es més que curiós el local que han obert enguany a Balsareny després del concert al carrer principal, que amenitzava el jovent, com s´observa a una de les imatges, amb música techno, no apte per molt públic anterior. Nous temps, noves formes musicals i d´oci.

divendres, 9 de febrer de 2007

(Maragall dimissió). Oleguer és democràcia. A qui li fa por l´opinió? A espanya la veritat els fa por

Kelme m'ha perdut com a client


Campanya de vilaweb diu així:

L'empresa Kelme ha rescindit el contracte amb el futbolista Oleguer Presas, a causa de la publicació de l'article La bona fe.

No discutim el dret de Kelme de decidir sobre aquest tema. Però com a consumidors també tenim dret de decidir. Per això volem fer saber a Kelme que mai més no comprarem els seus productes.
Per adherir-vos signeu aquí.

Comentava en l´entrada anterior un altra cas d´atac a la llibertat d´expressió en referència els dos periodistes andorrans sota escoltes telefòniques. La campanya per no ser més client de Kelme anirà a més, i la brunete mediàtica carrega tintes contra oleguer. Veurem la premsa massa submisa d´aquí com ho reflexarà. Segur que ni s´han llegit l´article d ´Oleguer. És envejable sanament que un jugador de primer ordre doni una lliçó de democràcia. Un dret fonamental és la llibertat d´expressió , d´opinió. I molts sectors espanyols , sobretot mediàtics tenen angunia a la diferència, és meés , fomenten l´odi. I prou que ho veurem aquests dies. I quan vagi a jugar partits per les espanyes, ja podem imaginar que li diran a Oleguer, influïts per aquests pseudoperiodistes espanyols de la brunete pseudofalangista.
El que caldrà és el proper partit que jugui al camp nou, que rebi més que mai, Oleguer una calurosa ovació , aquest cop no tant com a jugador, sinó per dir ben alt i ben clar, que la justícia espanyola, té dues maneres d´interpretar la llei massa sovint, i el jugador, amb l´article ho denuncia amb casos com Galindo, Julen Elorriaga, etc, comparant amb la nova condemna per opinió a De juana Chaos, que li allarguen la condemna, i l´emmanillen en vaga de fam cm va treure el The times, quan la condemna era finalitzada, ha deixat en evidència que més que justícia espanyola és ànim de revenja , siguin jutges propers a PP o a PSOE, no demostren la independència que legalment se´ls hauria de suposar.
La veritat els fa por, no sigui que a Espanya, si es fa arribar l´article traduït en castellà o circuli via internet, com aquí ja passa, molta gent de peu comenci a pensar pel seu compte i a posar en qüestió aquests que bramaran contra el pobre Oleguer...
Si voleu, en aquest enllaç de l´altre LIBERTAD DIGITAL, i teniu la traducció en castellà, per fer-la córrer més enllà de la franja de ponent.

(Maragall dimissió). En defensa del periodista Toni Solanelles victima d´escoltes telefòniques

M´he quedat sorprès de la notícia que surt a el debat.cat sobre periodistes andorrans processats per no fer públiques les seves fonts d´informació. És gravíssim, que en un estat de dret, un país com Andorra, no deixa fer la seva taca a periodistes com Toni Solanelles. En Toni Solanelles, fill de manresa, seguidor empedernit del Ricoh Manresa de bàsquet, i ara resident a Andorra, està treballant pel Diari d´Andorra. El conec quan treballava per regio7, redactor del suplement Berguedà setmanal i era un dels articulistes que no se´n callaven gaires a l´hora d´opinar. Amb correcció però dient veritats com punys. Ara resulta que segons la notícia, la justícia del Principat, la batllia, autoritzava el control del registre de trucades telefòniques dels seus mòbils a ell i el cap de redacció del Diari, i Ricard Poy, subdirector del rotatiu, han estat les víctimes d'una actuació iniciada a instàncies de la policia per descobrir les seves fonts d'informació, davant la sospita que diverses informacions publicades al diari provenien de filtracions interiors de la Batllia, la fiscalia o la pròpia policia, sense ni tenir-ne coneixement els afectats , i que sembla que les actuacions han estat anulades per la fiscalia, quan es basava en un informe per descobrir qui havia darrera de les pressumptes filtracions a Toni Solanelles i a Ricard Poy. L'argument donat a l'informe era que les possibles fonts estarien incorrent en un delicte de revelació del secret professional de funcionaris públics, obviant el dret d´uns periodistes a no revelar les seves fonts. Serà que les veritats posa nerviosos a sectors poderosos d´andorra? Perquè la premsa catalana no en diu res? Què passaria si pasés això a periodistes de mitjans catalans? Hi haurà periodistes que d´aqui que ho denunciaran i s´hi solidaritzaran amb els companys andorrans?
En aquets dies de solidaritat , també perla represàlia per l´impecable article que reprodueix vilaweb de l´Oleguer Presas, jo també em solidaritzo, amb el futbolista compromés, però no oblido als periodistes que exerceixen professionalment la seva feina perquè la veritat surti a la llum. La democràcia a Andorra i els drets fonamentals, són un bé a preservar i respectar, amb independència que els poders de l´estat els faci nosa el compromís periodístic. Toni, Ricard, molts estem amb tu en defensa de la veritat i la veritable independència periodistica, qua la justícia hauria d´ésser la primera a defensar, perquè la separació de poders és el principi de la democràcia.
Per saber més d´ell teniu aquí el seu bloc:
Bloc del Toni Solanelles

dijous, 8 de febrer de 2007

(Maragall dimissió). ERC no pot votar com el PP contra el recurs d´inconstitucionalitat a la llei de dependència. No repetim la història


Ara que sembla que Carod revifi després de la lliçó de pragmatisme en l´entrevista del Periódico ,en portada i tot, ara proclamant, com que el tribunal constitucional té majoria conservadora pro-PP, sient que si tomba a favor dels recursos a l´estatutet de la vergonya, a Catalunya només ens quedarà l´independència, no ens faci distreure que aquest 14 de febrer, hi ha convocat un ple al Parlament per debatre un imprescindible recurs d´incosntitucionalitat contra la llei estatal de dependència que envaeix segons un organisme de prestigi com és el consell consultiu, fins a un 70% de competències del benestar de la gent necessitada d´aquest país, i per tant es poleix l´autogovern en matèria social. ERC s´ha de plantar i votar a favor d´un recurs d´inconstitucionalitat.ERC no es pot equiparar amb els que volen laminar l´autogovern , com el PP. Com sense dubtar va votar en contra d´aquesta llei al congrés Eusko Alkartasuna, també d´esquerres i independentistes.
Un dels bressols de l´estat del benestar fou a nivell estatal la llei d´accident de treball i la creació de l´"Instituto de Reformas sociales",l´any 1903, més tard la creació de l´"Instituto "Nacional" de previsión" el 1908, l´asseguració voluntària de l´atur forçós i l´establiment amb caràcter obligatori de la retirada obrera del 1919 i que es va transformar en subsidi a la vellesa el 1939, amb la posterior mutualisme laboral ja en el franquisme, però que tot legat culmina en la "Ley de bases de la seguridad social" del 28 de desembre de 1963, base de l´actual seguretat social, i com no, model franquista centralista del règim, que encara ara en patim les conseqüències. Espanya vol controlar lé stat del benestar perquè les classes populars no vegin que una seguretat social catalana seria més eficient i major cobertures socials.
I aquell model centralitzat, encara no s´ha superat i no tenim una seguretat social catalana. Ara que podem impulsar una nova pota de l´estat del benestar, via llei de dependència catalana, no podem caure en democràcia en el model espanyol centralista de benestar. La gent desvalguda o amb problemes de necessitats d´assistència, generalment disminuïts, gent gran, etc., s´ho valen. Que la gestió no es nubli l´horitzó i marc nacional de referència, el nostre, el català. El recurs d´inconstitucionalitat, és imprescindible, i ERC no pot dubtar un altre cop. Ens hi va el nostre model de benestar, de prestacions i d´autogovern per a la gent necessitada.

(Maragall dimissió). Postals berguedanes

Aquest dilluns, tot pujant a la Seu d´urgell cap a la universitat, aquest cop tocava examen de serveis socials, m´he anat fixant com molts d´altres en el seu dia a dia, en la tortuosa ruta de la c-16 , és un reflex real del pols berguedà. A Puig-reig, avancen treballs del viaducte amb túnel a tocar a Cal Prat i inici obres de la variant nord de Puig-reig que connectarà al polígon de la sala i la carretera de Casserres, que tant vàrem lluitar per aconseguir i comença a ésser una realitat. Tenim uns desviaments a Gironella d´anar-hi, que si duren molt de temps més, -i això no treu que siguin necessaris per la resta del desdoblament de la c-16 aquesta desviació- pot portar a accidentalitat, amb tanta giragonsa i rotonda en via general transitada.
Allà mateix, ens trobem la protesta d´un empresari que per l´efecte obres fa un any que li tenen suspès el permís de producci´de cargols, i encara està esperant.
Observo el creixement urbanístic a entrada de Berga, passes el túnel de Cercs, i vora un estel roig, trobes pancarta de la mobilització veïnal en contra el naturcidi a cercs de l´entitat Vila viva, fruit de la incidència de la tèrmica i el nou traçat del desdoblament que trinxaria el municipi de Cercs, de mal resoldre, tot i haver-hi alternativa, que, com no, tindria un cost econòmic més alt, però seria més sostenible mediambientalment. I veus el pantà de la Baells, en la data que estem que està baix, força baix d´aigua. I la neu que en altres dates similars, no apareix a les muntanyes altes. A l´alt Berguedà cada cop més està instal·lada la sensació que aquesta carretera desdoblada no va amb ells, imposada de qualsevol manera i que serveix perquè la" beautiful people" que té segona residència a la Cerdanya, i pugi més ràpid.
Ah! i a la Cerdanya, que el volen el desdoblament, potser? El que si que afecta és els múltiples accidents mortals, sobretot el tram del túnel de Guardiola de Berguedà, tota una assignatura pendent.I què dir de l´enèsima reparació del troç pasat sant jordi de cercs? noves giragonses i esperar que sigui la definitiva reparació davant els esfondraments continus del ferm. Que aquest cas amb la reparació, més d´un accident ha ocorregut.

I arribant a la Cerdanya, passat el túnel....primer cop sense que tingués cost el túnel del cadí! ja era hora. El pagues d´entrada i llavors t´abonen a la tarja domiciliada el mateix import els residents del Berguedà, Cerdanya i Alt Urgell. Potser hi haurà efecte crida amb la gratuïtat efectiva, però potser segones residències, esdevindran no només de facto, primeres residències i és el primer pas a inserir-se a la realitat social, dèficits i realitat de les comarques que voregem el túnel del cadí, i no només com un lloc de repòs i fugida metropolitana.

dimarts, 6 de febrer de 2007

(Maragall dimissió). Adhesions i posicionaments en contra del decret espanyol de tercera hora que vol implantar Ernest Maragall

A part de que molt lectors de blocs, que s´han interessat per l´iniciativa, i de molts més que s´han posicionat en contra d´acceptar el decret espanyol de la tercera hora de castellà a primària, en la creixent indignació, us poso algunes adhesions a la campanya per tal de posar a les entrades, -per part de blocaires a títol personal- (Maragall dimissió) en els seus blocs, que fins ara m´heu notificat per correu electronic, o deixant missatge al bloc. Aquí teniu els seus enllaços:

Bernat Bombí

Enric I. Canela

Isaac Garcia

Moisès Rial

Oriac Martínez

Panerola

Xavier Mir

Xisco Jaume


I ara que el Saül Gordillo per grip, no ens deleita amb el seu anàlisi,per exemple de l´escandalós "real decreto" , en aquests moments que ja es sap que amb el canvi d´un jutge conservador al constitucional , l´estatutet quedarà definitivament liquidat seguint els designis del PP , i que sembla que la llei estatal de dependència colarà sense recurs inconstitucional i sense respectar marc competencial del nostre autogovern, us poso aquí els blocaires com els anteriors que en fan esment d´estar favorables a presentar un recurs d´inconstitucionalitat i/o en contra del "real decreto" d´ensenyaments mínims que incorpora una tercera hora de castellà que admet i col.labora efusivament Ernest Maragall, que tot passejant per la XARXA REPUBLICANA , i he trobat que ho tenen clar, fins ara:

Albert Baranguer

Bernat Joan

Isaac Peraire


Joan Ridao

Lluís Pérez Lozano

Manel Bargalló

Marc Espasa

Pere Aragonès


Pere Vilarrassa

Pol Pagès

Uriel Bertran

Vannessa Casado

Xavier Roman


Cal dir que l´inquiet blocaire Xavier Mir, està fent una cerca al món blocaire d´adhesions genèriques i diverses a la dimissió del conseller d´Educació Ernest Maragall, i en contra del "real decreto" en aquesta entrada .

dissabte, 3 de febrer de 2007

(Maragall dimissió). Ressó a la Campanya per la derogació decret d´ensenyament al món blocaire

Certament la preocupació per la defensa del vigent normalització lingüística del català com a llengua vehicula és una preocupació que va més enllà de la comunitat educativa i dels sindicats que ho estan denunciant.
I per això la iniciativa des d´internet per dignitat social i nacional de la nostra llengua pròpia, el català com a llengua vehicular escolar de referència, demanant la dimissió del Conseller Ernest Maragall mitjançant posar Maragall dimissió als titulars dels comentaris dels blocs.
per l´esborrany de decret de la tercera hora en castellà que subordina al marc espanyol d´ensenyament no competent , iniciada des d´aquest bloc i que agraeixo públicament les mostres de suport rebudes via e-mail a llibertats@gmail.com , així com n´he rebut notícia a través de diferents companys militants d´arreu del territori de la difusió de la notícia diferents mitjans i a mida que m´aneu informant les aniré enllaçant. Agrair les adhesions diverses rebudes. Aquí en teniu les primeres reaccions arribades dels mitjans de Comunicació:

DIARI AVUI:

Clicant dins apartat de Política:
http://www.avui.cat/avui/diari/docs/index4.htm


DIARI DE GIRONA:

Dins l´apartat Catalunya al diari digital surt:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=2591&pIdSeccion=6&pIdNoticia=182866&rand=1170482571724


EUROPA PRESS:


http://www.europapress.es/noticia.aspx?cod=20070202182322&

RACÓ CATALÀ:

A notícia:
http://www.racocatala.cat/articles/13333

Al fòrum:
http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=6&fil=2671

REGIO7, edició Catalunya central:

Surt a portada i notícia a pàgina 13 -que és d´agrair-, pels que el compreu o estigueu subscrits. Esmenten com si fos una campanya contra el tripartit, que jo no he dit, confonent informació amb opinió el paràgraf, sinó contra un conseller del PSC que no està a l´alçada i pel bé i cohesió d´aquest govern en demano la seva dimissió pel seu "col.laboracionisme en la derogació de la normalització lingüística del català", que si que he dit, que no és ni de l´agrat de molts membres del propi PSC i que de moment ho diuen en privat.La subscripció a internet és de pagament i l´enllaç és regio7.cat .

SUBMARÍ( CONFIDENCIAL):

http://submari.blogspot.com/2007/02/un-dirigent-derc-del-bergued-engega-una.html

VILAWEB: (Nota de premsa d´Europa press en català):

http://www.vilaweb.cat/www/ep/noticia?noticia=2258051


divendres, 2 de febrer de 2007

(Maragall dimissió). El marc català de llei social sobre la dependència de les persones. La història es repeteix

Encara que no s´ha difós massa, hi ha una llei que és un dels pilars moderns de l´estat del benestar, ara que les dades europees indiquen que l´estat espanyol té un dels índex més baixos d´ajudes socials a les famílies, a corre-cuita i malament, es va aprovar una llei necessària, però que té trampa ja que usa un cop més una necessitat social com és les persones dependents d´altres i que genera una gran preocupació a prop de 200.000 persones a Catalunya, per atendre les seves necessitats. Quin és el problema? S´usa com ja va passar al segle XVIII i segle XIX quan Castella i els regnes conquerits, després de les desamortitzacions, va usar estratègia d´acció social , al esdevenir estratègia per portar a la ruïna a milers de municipis rurals, i que en canvi a favor, va començar a separar el paper predominant de l´església catòlica en l´ajuda als pobres i es va anar fent càrrec de l´ajuda de la gent desafavorida l´estat de forma centralista,quan s´amplia la cobertura social, el "reino" marca pauta i es centralitzen les decisions i l´abast dels serveis socials, abans buidant de decisions i de recursos a municipis, ajuda per la fallida dels sistemes de previsió social i mutualisme de l´època. I ara al segle XXI la Generalitat, la pretenen sotmetre en l´ajuda a la dependència. La història, es repeteix malauradament. O complim i respectem el ínfim nou estatut, o ens subordinem de nou al "reino".
Es pretén donar el missatge a les classes populars que amb els nostres impostos, qui fa polítiques socials és l´Estat espanyol i envaeix el marc competencial vigent al nou estatut, i per tant, un cop més toca imprescindible un nou recurs d´inconstitucionalitat. Qui paga decideix.A Catalunya encara fem al revés: nosaltres paguem i ells decideixen quin estat del benestar ens convé.
És ben trist que diputats com Miquel Iceta del PSC, s´excusin dient que és igual la llei s´hi envaeix un 70% de competències pròpies, només importa que s´apliqui. En el fons, ens està dient: Espanya és qui mana i qui ha de dirigir les polítiques socials de dependència, i com a molt que gestioni les ordres sigui la Generalitat, no sigui que fem política nacional. No anem bé. El PSC ha d´entendre que si som al govern és per fer política nacional des de les esquerres.
Mentre no es legisli un Marc català de dependència i ens respectin marc propi vigent, reprodueixo, fent-se públic la nova llei d´invasió competencial i d´ajuda a la dependència, basa en la renda i el patrimoni i de caràcter universal, com bé informa la malla.net:

Entra en vigor la Llei de la Dependència (consultable en PDF), una de les més importants de la legislatura per la seva transcendència i el seu abast. La Llei suposa un pas endavant importantíssim per a la consolidació i l'assegurament del benestar de gran part de la població que no es val per sí mateixa: gent gran, menors de 3 anys, discapacitats... Tot i que la seva aplicació serà progressiva i, de moment, només se'n podran beneficiar les persones més dependents, el Departament d'Acció Social posarà en marxa a partir del dia 2 de gener un servei d'informació perquè els ciutadans puguin informar-se i resoldre dubtes. Trucant al 012, se'ls atendrà en tot allò relacionat amb la Llei: cobertura, terminis, presentació de sol·licituds, drets i prestacions d'ajuda, entre d'altres qüestions.
Durant el 2007, la Llei de la Dependència només serà efectiva per a les persones incloses dins del grau tres. Aquest barem fa referència als homes i dones que necessiten ajuda per a realitzar vàries de les activitats bàsiques diàries, i l'atenció permanent d'una altra persona.


Del 2008 al 2009, la Llei s'estendrà a les persones del grau dos -dependència severa- i així progressivament fins el període 2013-2015, quan les aplicacions derivades del text arribaran als dependents moderats de nivell u.

Precisament per resoldre, entre moltes d'altres qüestions, dubtes sobre els terminis i sobre els períodes per a rebre prestacions, el Departament d'Acció Social i Ciutadania posarà a disposició del ciutadà el 012 perquè s'hi adreci en cas de necessitat.


El servei aclarirà preguntes i des de la conselleria també s'aconsella mantenir-se informat a través del web del Departament i de les oficines municipals de serveis socials per tal de conèixer a partir de quan i com es poden tramitar les sol·licituds.


Abans de tot, però, cal que es creï el Consell Territorial, màxim òrgan de govern del Sistema Nacional d'Autonomia i Atenció a la Dependència. Serà durant el primer trimestre del 2007.


Actualment a Catalunya hi ha, segons dades de la conselleria, prop de 200.000 persones que són susceptibles de ser protegides per la Llei i que una mica més de 30.000 se'n podran beneficiar durant el 2007.

I el més important, el barem d´aplicació:

ja s’ha constituït el Consell Territorial de la Dependència. Aquest òrgan, composat per representants del Govern central i de les comunitats autònomes, ha de posar en marxa i desenvolupar el futur sistema per atendre les persones dependents. En aquesta primera trobada ja es va aprovar el reglament del Consell i el barem estatal que ha de definir el grau de dependència dels ciutadans. En ambdós casos, els consellers de les comunitats governades pel PP es van negar a participar en les votacions. Qüestionen la manera com es prenen les decisions i afirmen que hi ha massa representants del Govern central.
Tot i no comptar amb el vots dels conselles populars, el Consell va donar llum verd al barem que ara s’ha sotmetre als òrgans consultius. Quan hagi passat el tràmit i s’hagi publicat al BOE, ja es podrà determinar el grau de dependència dels ciutadans i començar a aplicar la llei.

El barem aprovat aquest dilluns estableix una classificació de nivells d’autonomia personal i la necessitat de suport de la persona en cada cas. Per fer-ho té en compte les especificitats dels diferents tipus de discapacitat: física, psíquica, mental o intel·lectual.

El barem funciona amb un sistema de puntuacions que defineix la persona com a dependent de grau I, II o III. Per a cada grau, també, hi ha dos nivells en funció del major o menor grau de dependència. Segons el Ministeri de Treball i Afers Socials, totes les persones que estiguin en una situació de dependència de Grau III, es beneficiaran del Sistema de Dependència ja aquest 2007.

Els graus i nivells aprovats en el barem són els següents:

1. Grau I: 25-49 punts
- Nivell 1: 25-39 punts
- Grau 2: 40-49 punts

2. Grau II: 50-74 punts
- Nivell 1: 50-64 punts
- Grau 2: 65-74 punts

3. Grau III: 75-100 punts
- Nivell 1: 75-89 punts
- Grau 2: 90-100 punts

La consellera d’Acció Social i Ciutadania informarà de la trobada als sectors implicats

En sortir de la reunió, la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, es va mostrar satisfeta perquè el Consell Territorial va admetre les esmenes presentades pel Govern de la Generalitat. També es va comprometre a obrir una ronda de contactes, en els propers dies, per informar a tots els sectors implicats dels instruments de valoració i els barems de la Llei de Dependència.

(Maragall dimissió).Joan P. Le Bihan:"La Bressola pateix sabotatges d’administradors locals patètics, capaços de mentir per frenar el seu creixement"

Joan Pere Le Bihan
Director general de La Bressola
"La Bressola pateix sabotatges d’administradors locals patètics, capaços de mentir per frenar el seu creixement"

Nascut el 1948 a Marsella, fill de pare bretó i mare mallorquina, va exercir de mestre a les escoles de Nyils, Perpinyà i Prada. El 1981 va passar a ser el secretari de l’associació. El 1989 es va desvincular de la Bressola, per retornar-hi el 1991. Actualment compagina la seva tasca docent a l’escola de Prada amb la direcció general de l’associació. És tresorer de l’Institut Superior de les Llengües de la República Francesa –organisme que agrupa les escoles en llengües minoritzades de l’Estat francès–, que es va reunir a Barcelona el 27 de gener.

Hem vist com Ségolène Royal s'ha mostrat partidària de l'autodeterminació del Québec. Les eleccions presidencials del 22 d'abril poden comportar algun canvi en la consideració de la llengua i cultura catalana a Catalunya Nord i, per extensió, de la Bressola?
Des de la Bressola compartim la preocupació de Ségolène Royal per la situació de la llengua i la cultura franceses al Québec. I ens agradaria que ella i els altres candidats es preocupessin igualment de les llengües i cultures que, si surt escollida, haurà de gestionar. Ella, o el candidat que sigui elegit, en serà responsable davant de la història.
D'altra banda, la Bressola ha preparat un manifest, que ja està redactat i signat per personalitats importants de tot l'Estat francès i d'arreu de la Unió Europea, que es presentarà a Perpinyà. Un cop ho haguem fet, el remetrem a tots els candidats democràtics. És un manifest realista, molt moderat, que no demana ni la modificació de l'article 2 de la Constitució, perquè es basa en una cosa molt clara i neta: que hi ha un augment de la demanda social de places molt important. Demanem poder tenir els mitjans per fer front a la demanda social i que hi hagi llibertat, igualtat i fraternitat per als pares que volen escolaritzar els seus fills a la Bressola.

Com a mínim, sembla que la República ja tolera que s'escrigui "Llibertat, igualtat, fraternitat" en català.
La República francesa, no! Però hi ha una sèrie d'ajuntaments que sí. No sé quina reacció tindrien els parisencs si ho sabessin!

Enguany celebreu el 30è aniversari. Esteu satisfets de la trajectòria?
En Miquel Mayol, el president de l'entitat, sempre diu que la Bressola és un miracle permanent. Entre els 7 alumnes de l'inici i els 610 que tenim ara, és evident que hi ha hagut una progressió. El que és esperançador és que no arribem a fer front a la demanda, tenim una demanda social creixent, molt important, i la Bressola el que necessita és poder tenir mitjans per poder atendre-la.
D'altra banda, estem immersos en la celebració del 30è aniversari, que va començar amb el recital de Lluís Llach Saltem fronteres al Portús el 23 de setembre. Per Sant Jordi sortirà un llibre sobre els 30 anys i ara estem preparant La flauta màgica amb els nens, que la cantaran el darrer dissabte de maig, quan farem ‘la bressolada', amb totes les vuit escoles juntes.

Per què no podeu atendre tota la demanda que teniu?
No és només per falta de recursos econòmics, sinó perquè patim sabotatges d'administradors locals patètics de l'educació nacional francesa, que són capaços de mentir per frenar el nostre creixement, i de presidents localistes d'una part de Catalunya que s'estimen més que només quedi l'accent que la llengua.
Amb el ministeri, s'ha de dir que hi mantenim una relació fluïda. També rebem suport a nivell municipal, ja que tots els locals de primària que tenim són municipals.

Aquest augment de la demanda és degut a un ambient favorable entre els pares envers la Bressola?
Sí, però aquesta predisposició s'explica de diverses maneres, no vol dir que tothom s'hagi tornat independentista de cop i volta. Hi ha un catalanisme difús que puja, que es manifesta també a través de l'USAP, dels Dragons Catalans, del Jordi Barre... Però també hi ha una crisi a l'escola francesa que fa que molta gent aposti per la Bressola encara que no sigui la seva passió. També, cada vegada més, hi ha la consciència que l'educació bilingüe és més enriquidora que la monolingüe. A més, si el Principat aguanta, la gent té la consciència que el català és una llengua útil per treballar aquí.

La Bressola rep un suport suficient de les institucions sud-catalanes?
El Govern de Catalunya, tant amb Jordi Pujol com amb Pasqual Maragall, ha anat seguint el creixement de la Bressola. El que potser caldria examinar és que el creixement es dóna al voltant dels centres que tenim actualment. Ja que tots els centres han tingut èxit, no hi ha motiu per pensar que, si tinguéssim una escola a Argelers, a Ceret, a Banyuls o a Tuïr, no tindria el mateix èxit. La Bressola, en lloc de tenir 600 alumnes, en podria tenir 1.500.

(Maragall dimissió). Article publicat al Berguedà Actual

Aquí també podeu descarregar-vos el darrer exemplar setmanal del nº 9 del Berguedà Setmanal, un setmanari, que va agafar relleu amb la seva tirada setmanal de 15000 exemplars i que amplia la informació d´actualitat de la comarca, i que actualment tamb´e cobreixen mitjans com Ràdio Berga, Ràdio Puig-reig, Regio7 i Pànxing Berguedà i les televisions locals i comarcals existents, que la competència sana, farà que la democràcia participativa i la transparència informativa s´amplii.
Ara cal que els anunciants, en conjunt ajudin a sustentar un marc comunicacional Berguedà que parli d´allò proper amb claretat, imparcialitat politica i social i suport econòmic per tal que faci viable el conjunt de projectes en marxa i els que vinguin en el futur i que doti d´una plantilla de professionals del periodisme arrelats al Berguedà i parlant de la comarca. Aquí caldria un esforç del sector coemrcial i empresarial a creure´s els projectes i donar-hi suport econòmic, ja que és la garantia de que les mancances i els reptes que tenim tinguin visibilitat informativa a nivell de país i arribi a les institucions pertinents.
En el pla personal, en article penjava aquí a LLIBERTATS, l´article Hines: Benvingut Mister Marshal, enviat a varis mitjans i que en aquest exemplar del Berguedà setmanal surt publicat per tal de donar opinió i transparència a la marbella de cal vidal,que té una extensió de prop de 40 camps de futbol edificables, una barbaritat que pretén doblar la població de Puig-reig i situar-nos a la ratlla dels més de 8.000 habitants, sense mesurar les conseqüències el duet de dretes CIU-IC, ara que l´actual alcalde ja ens ha clarificat per ràdio que pactaria amb els seus socis de CIU, quan a ERC, no es tanca d´entrada a cap possibilitat a diferència d´ells, que també podrien pactar amb el PP. Clicant aquí el teniu de nou, també.