Faré excepció i aquest post és impressions personals del viatge aquest cap de setmana a Segovia(Espanya).
Motiu: anar com a representant de la facultat de ciències polítiques i sociologia de la
U"N"ED de la seu d´urgell on estudio per la trobada de representants a nivell estatal, una bona ocasió per tastar la realitat del món universitari degut al gran nombre de centres associats a nivell estatal i la receptivitat a les propostes "perifèriques". Això a un el fa prendre consciència dels dèficits d´infraestructures endèmic que tenim a Catalunya, per exemple. Els que hem de baixar a barna per agafar pont aeri i no tenim tren a comarca pròpia ens és més còmode tenir que deixar cotxe a aeroport del Prat, i per tant pagar el plus de viure en un punt negre de no tenir tren que et cnnecti amb la resta del país i ja no dir de l´estat.
Arribar a Madrid, i veure que tenen fins a 12 linees de metro que ja indigna comparar amb la obsoleta xarxa barcelonina, que allà aeroport té dos parades i tot.
L´aeroport té 4 terminals i barcelona es queda amb la A i la B, a espera de la tercera i l´admissió d´AENA dels vols transoceànics i que esdevingui el prat en punt d´enllaç d´altres ciutats i faci de "hub" de referència d´altres ovls en trànsit a d´altres destins i no tenir que pasar per anar lluny per Barajas.
D´allà fent parada a "Nuevos ministerios" , un sempre pot fer parada per degustar l´excelent "tapeo madrileño" i gaudir del ràtio exagerat de funcionaris que pululen provinents del "ministerio de fomento y trabajo" de la zona propers com surt a foto, un lobby que per descentralitzar explicaria moltes coses de les que patim en accidents de treball o en dèficit d´infraestructures com tot sovint amb Renfe patim. I el que sobte es parlar amb escombriaire de suïssa treballant a Madrid, queixant del malament que està al seu país comparat amb els sous de Madrid. Surrealista i alhora real.
Allà doncs la xarxa àmplia i radial madrilenya t´aconsella agafar la "sepulvedana" de busos que et porta a las "provincias", com és el cas de Segovia. Parlant per arribar a destí descobreixo que noia cada dia fa 2,5 hores d´anada i dos i mitja de tornada per treballar al destí a àrea metropolitana de Madrid. L´efecte centralisme és habitual i el primer que el pateix és comunitts veïnes, realitat a tenir en consideració, i que l´efecte xuclador és general, com també trobes estudiant gallega al metro que no pot estudiar a galicia i es veu obligada a viure a Madrid pel que ell vol. L´estat autonòmic i la descentralització, en molts llocs, encara és una utopia.
Un dia plujós i per fi a Segovia, patrimoni de la humanitat des de l´any 1985 segons macrooficina de turime vora l´aqüeducte imponent i referent de la ciutat. La trobada a hotel dels delegats és pedagogica per la diversitat i temes de conversa (malaga, huelva, guadalajara,ourense, pontevedra, calatayud,zamora, sevilla, elx, barcelona, valència,mallorca,las palmas, etc.).
La
U"N"ED, té una reminiscència encara del passat, però alhora és eina pels que treballem per formar-nos en estudis especifics a distància, i la trobada per elegir delegats i subdelegats d´alumnes per facultats i departaments, centra els debats, i queda en segon pla el debat ideològic. Un que és un xic murri, aprofito ocasió única per plantejar-li obertament al rector el respecte als drets constitucionals i la necesitat de posada al dia amb la cooficialitat de llengües en els diferents àmbits de la universitat tant del català, euskera, i gallec, que fa cursos però no assumeix com a propis. Per fer universitat distància a Catalunya hi ha la
UOC, però fa sobretot llicenciatures i moltes diplomatures a distància només les fa , com el cas de treball social la
U"N"ED, malgrat la demanda de la nova llei de dependència. Tornant al rector, la resposta personal, en un entorn òbviament pepero, en una ciutat castellana que és governada i assisteix en acte inaugural alcalde del PSOE que té pacte amb IU a la ciutat cultural de Segovia, és de compromís seu de mirar d´avançar en el conveni també a galicia com el cas català de servei de traducció d´examens en gallec al cstellà per correcció de profesors a Madrid, cas que passa i tramita serveis juridics de la generalitat els que fan examens de català, però és clar, això pot suposar o algú interpretar-ho com acte de reveldia a la llengua comuna castellana quan corregeix a Madrid. També mostra predisposició de posar web en llengües cooficials. Veurem qeu es farà realment de les seves paraules, que dista molt d´acceptar la cooficialitat real. Trasllado resposta a representant gallec que és afiliat al BNG, que informarà de predisposició rector a responsables de la Xunta de Galicia. Aviam com va o és retòrica oficial per passar i no assumir les diferents llengües de l´estat com a pròpies, que és el necessari en aquest cas per la universitat. La veritt és que l á rquitectura de funcionament sembla anquilosada al passat pr canviar coses tant simples com queel centre de U"N"ED SEO DE URGEL es denomini SEU D´URGELL, i adhueixen que el BOE encara no ha publicat el canvi de nom, increible,quan em queixo que es té denominació actual és franquista, cas com OURENSE i molts d´altres centres associats. I així d´altres casos que em reservo. L´acta de la sessió de treball i d´elecció de càrrecs de la meva facultat de ciències polítiques i sociologia que estem adherits estudiants de treball socials, ho recull com a acta oficial la queixa dels noms, i aquí apuntar que a Espanya, em referma la idea que la realitat social individual és més progressista i oberta a la diversitat que els òrgans oficials per la inèrcia i massa sovint administració té aires i inèrcies carques. I que el vicerector recordi que futures reunions que em pot tocar seran ttoes a Madrid, i usant com a argument de pes és fer-ho així "gràcies " al model radial de l´estat i les bones comunicacions arreu amb Madrid , és el súmmum.
Per desconectar de la inèrcia centralitzadora, en el pla cultural delegat de Segovia ens fa ruta cultural,turistica i culinària que entre altres perles , veure l´impactant Alcázar , fortificació militar en forma de vaixell, m´informa com a culé que l´urbanització de davant, hi tenen casa de camp de luxe jugadors del primer equip del Reial Madrid. Això si que em quadra, aires i arquitectura militarista espanyola pels jugadors del Reial Madrid, el que em faltava saber per tenir-los encara més "apreci".
L´idsincràcia és fer vida als bars amb tapeo tipic, visita plaça major amb catedral, l´aqüeducte, lloc conegut pels locals malauradament també conegut com a lloc de suicidis consumats. Tenen inclús un museu de la bruixeria i arquitectura templera, vora el alcázar, curiosament. Sovint, quan viatjo per deformació tinc tendència a parar-me a llibreries i veure els hits del lloc. Observeu quina "selecció" tenen a Segovia, per entendre un determinada concepció ideològica. O llibre d´autors de dretes o d´extrema dreta.Sobren paraules.
Menjar tipic, el cochinillo i las alubias gigantes de la sopa castellana, recomanable juntament amb el vinito i el tapeo intergeneracional a arreu. Envejable: transport públic en ciutat de
segovia 55.0o0 habitants el cap de setmana fins més enllà de les 4 del matí i connexions a Madrid cada mitja hora. A Castella tenen l´orgull i la festivitat del
comuneros que lluitaven contra el rei Carlos I , o els representants de canàries recorden amb orgull
els aborigens d´allà, els guanches que lluitaven contra tropes de castella, com els gallecs defensen també la seva llengua, el gallec i les dificultats per avançar el nou govern de progrés gallec per reticències del PSG, o com valencians i catalans emprem el català desacomplexadament a Segovia parlant del blaverisme i la responsabilitat de la UCD de fomentar l´anticatalanisme a valència, o havent cas de persona de Zamora que ho veu i l´entén amb orgull, gràcies al fet de viure tan sols només tres anys a Terrassa.
Postals espanyoles tan reals, com diversa és la realitat estatal, malgrat l´ultradreta mediàtica espanyola es nega a reflexar pels seus interessos pro-PP i de radialització del centralisme de l´estat. I de tornada pasat autopista segovia-Madrid, cartells lluminosos que anunciaven un segon peatge que et deien "PASE PEAJE SIN PAGAR", d´escàndol, però pasaves sense barreres i tot.
Per sort, en el cas de la gent arreu pensa i opina i evoluciona, almenys en àmbits universitaris cap a posicions més plurals. I queda molt per fer per catalanitzar a espanya, missió a voltes impossible, i mentre no avancem cap a la independència, que això només depèn de la voluntat ferma dels catalans. Espero no haver estat feixuc amb el tema, però crec que valia la pena de reflexionar de la realitat espanyola vist des de dintre, sense caure en tòpics per afrontar realitat.
