Hemeroteca d´entrades del Bloc Llibertats de l´any 2007

dijous, 31 de maig de 2007

(Maragall dimissió) Més de 4.500 empreses químiques s´han d´adaptar-se al nou reglament europeu sobre substàncies químiques

Per la importància en el sector industrial del país que té l´industria química, i el que afecta a treballadors i empreses del sector en quan a informació de substàncies en un procés gradual, us poso l´informació interessant pel vostre coneixement que publica lamalla.net :

El nou reglament europeu REACH sobre substàncies químiques entra en vigor aquest divendres 1 de juny. La norma pretén augmentar el grau de protecció, tant de les persones com del medi ambient, davant els riscos associats a la gestió de productes químics. El Reglament afectarà totes les empreses que fabriquin, importin, distribueixin o utilitzin substàncies i preparats químics. A Catalunya seran unes 4.500 i per aquest motiu el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa posarà en marxa un pla d'actuacions per facilitar a les empreses catalanes l'adaptació a la norma.
Les sigles del reglament 1907/2006 responen a un nou sistema integrat que es crearà per al registre, l'avaluació, l'autorització i la restricció de les substàncies i els preparats químics. La norma és de gran importància pel fet que s'haurà d'aplicar per a més de 30.000 productes químics, tant els existents com els de nova síntesi.

El reglament entra en vigor de forma esglaonada. L'1 de juny serà d'obligat compliment per a les substàncies considerades perilloses i amb una producció anual superior a 1.000 tones. El primer any d'aplicació, fins l'1 de juny de 2008, serà un període de preparació en el que només s'haurà de proporcionar informació sobre les substàncies. L'any 2018 finalitzarà la seva implantació amb el registre de totes les substàncies químiques que superin una tona de producció anual.

La normativa afectarà de manera directa més de 1.500 empreses catalanes del sector químic. Però la resta de sectors que actuïn com a usuaris intermedis, distribuïdors o importadors de substàncies químiques industrials (unes 3.000 empreses) també s'hi hauran d'adaptar; és el cas, per exemple, dels sectors de l'automoció, l'electrònica, el tèxtil, l'envàs i l'embalatges.

Un pla que vol donar suport a les empreses
El Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, a través de la Secretaria d'Indústria i Empresa, presentarà en els propers dies un pla per facilitar l'adaptació de les empreses catalanes a la nova reglamentació europea, especialment les del sector químic. Aquest pla inclourà accions de difusió -amb jornades adreçades al sector-, si bé el principal suport vindrà d'un nou servei d'informació i assessorament: el servei InfoREACH. A més, es volen aprofitar les oportunitats que obre el Reglament per a la modernització tecnològica de les empreses i la innovació en els seus productes i processos.

Enllaços

(Maragall dimissió) La sotragada electoral ha d´ésser un revulsiu

Quan en uns comicis municipals, que expandeixen al territori , presentant-se 745 candidatures arreu dels Països catalans, amb 275 blocs a internet de la XARXA REPUBLICANA, és símptoma de innovació i consolidació, i de penetració al País Valencià i les Illes Balears. Ara bé, allà on hi ha hagut llistes noves per primer cop, hi havia una situació de canvi o renovació municipal ERC ha pujat, i en canvi on tenia presència, salvades excepcions com Puigcerdà, Manlleu, Falset i d´altres, ERC ha perdut suport electoral , de la mateixa manera que també ha pasat a IC i PSC, en grans linies, a més de l´augment del bloc en blanc i del´abstenció com a càstig actiu o passiu, amb aquella opinió tant estesa que "voti el que voti faran el que els donarà la gana", que en el meu entendre s´hauria de modificar la llei electoral , avançant cap a les llistes obertes d´entre d´altres formules d´incentivar la participació, ja que un 70% de la població segons enquesta recent opini que els politics només pensen amb els seus interessos és molt greu, i és que la realitat del politiqueig enlloc de la politica de realitats concretes s´imposa, i imposibiliti que formacions xenòfoques com Plataforma x atalunya, no tinguin suport electoral (ull que he sentit cada comentari entre gent obrera dient que ja estava bé que hi fossin PXC, que hi ha una insatisfaccció social per la manca de major recursos en serveis socials , just ara que no s´amplien quan hi ha majors ingressos de permisos d´obres, i la no millora de finançament amb increment d´immigració en pocs anys fa donar insatisfacció a capes mitges hipotecades en temes d´inscripcions i menjadors escolars i prestacions socials i atencions hospitalàries que poden ser un germen electoral perillós per mal finançament de prestacions socials que s´agreujaran en futures crisis laborals quan es freni la bombolla immobiliària).
És una crisi de decepció política dels votants en general després de moltes eleccions seguides, cansats d´una imatge de subordinació d´ERC al PSC excessiva, que determinats mitjans ajuden precisament a alentar.
El primer tripartit, va ilusionar amb el pacte del tinell, amb punt tant importants com desplegar el Marc català de relacions laborals. Moltes promeses van quedar pendents a desplegar. En el segon, la impressió interna i externa que prevali l´estratègia d´entrar al govern i ésser partit de govern, amb una imatge que les dues cares més visibles entrin al govern, Carod, després de la destitució de Maragall per decisió de Zapatero i per tant sotmetre´s el President de la Generalitat a les ordres de partit del President espanyol, va portar a una solidaritat electoral fins els 8 diputats a Mdrid(Espanya). D´aquell crèdit de dignitat nacional, Carod, acceptant una vicepresidència virtual, és com si volgués demostrar que té capacitat de govern, acoplant-se al govern amb un perfil baix, i amb l´error d´entrar Puigcercós al govern, i no quedar cap veu contundent de la direcció d´ERC, que no fos fora del Govern. Quan Vendrell fa proposta de la "calçotada", queda semidesautoritzat per ambdós per activa i per passiva, tot i ser el home d´aparell dins el partit, per tant amb dependència mútua, com passa amb Zaragoza al PSC-PSOE, amb Corominas a CIU, dels màxims líders respectius reals.
Els partits catalans, estan masssa pendents dels càrrecs i el que hauria de prevaldre els objectius socials i nacionals. Hi ha manca de serveis d´escola bressol, aules de primària i secundària plenes, al Berguedà ens enterem que faran tramvia a Súria i es quedaran ampliació de línia a Sallent, i continuarem essent una de les úniques 4 comarques sense tren...L´error en el segon tripartit d´esquerres és no fixar un segon pacte del tinell i acomodar-se al govern, i això l´electorat ho ha detectat, i s´ha abstingut o ha fet en molts indrets vot útil a CIU en alguns casos, però esperant que ERC rectifiqui, i aquí hi ha l´esperança si articula apart d´un discurs independentista desacomplexat, també un discurs social en Joan Carretero, que prepara acte públic el proper 20 de juny.
Comarques com el Berguedà o Osona, amb els casos de Berga i Vic, han fet els votants un toc d´alerta a l´actual direcció claríssim, si es renuncia a la construcció social i nacional per acomodar-se al poder, hi ha alternatives independentistes. I força militància veuen aquest fet, com un cas útil per fer un revulsiu a la linia de la "pluja fina" de l´actual direcció que s´ha concentrat amb quadres del Baix Llobregat, menystenint la representació territorial i de les joventuts(JERC), amb direcció reduïda, que des de la sortida de la mateixa, del conseller Huguet, s´ha desdibuixat el perfil propi, estant permanentment en el tacticisme sense fons. Però encara hi som a temps de posar remei, perquè ells, són els primers ha saber què hi tenen a perdre, quan el congrés nacional d´ERC es va acostant. Ells saben perfectament que ja en contra de la voluntat de l´actual direcció que volien eliminar el tema assambleari, la militància va capgirar i es va salvar l´essència del partit, l´arrel llibertària i de participació des de la base, l´assemblearisme, amb menys dels 700 militants que actualment ja formen Reagrupament., es va salvar i aquest gruix pot posibilitar relleus profunds dins els organs de direcció, que de gent vàlida, n´hi ha a tot arreu.
Hi som a temps de posar un nou rumb per la justícia social i l´independència. Des dels ajuntaments, des de les institucions, i si cal, com sembla el cas de Barcelona ,des de l´oposició, també.
El PSC si ara anés a l´oposició tindria una crisi de dimensions descomunals, amb tot un President del partit(Maragall) plegant i dient que vol construir el Partit democrata europeu, que de ben segur li fotria la majoria d´electorat del PSC. I Artur Mas ja ha dit que es retirarà el 2010 si no surt elegit president, senyal que amb prozac o sense, ja no es refà i ja té un Recoder, un Felip Puig i un Oriol Pujol que li volen pendre el seient i la successió, i portar més de 3 anys a l´oposició de la Generalitat, afecta les seves finances i la moral que només s´aguanta no per convenciment de discurs sinó pel desgast del tripartit. Ambdós ho tenen mal parat, si ERC rectifica a temps.
Perquè del que es tracta no és de canviar de PSC a CIU com a soci preferent, perquè els dos són les dues cares de la mateixa moneda.Programa d´avenç social i nacional, i qui en doni més, si sé s´escau, acord. Perquè sense ERC, ambdós no haurien fet passos cap a la reconstrucció social i nacional, ja que ambdós són les velles idees del poder pel poder sense la gent i les seves necessitatsreals, just el que ERC, sempre s´ha diferenciat, per la seva proximitat amb la gent, escoltar i aplicar les necessitats de les classes populars.
Per polítiques pragmàtiques i anar perdent bous i esquelles davant de l´estat espanyol, la societat catalana ha donat suficients exemples que ja n´està farta, que ens hem de plantar.
Aviat hi haurà la sentència del tribunal constitucional sobre l´estatut. ERC tindrà una ocasió d´or per plantar-se i que no li tremolin les cames. Hem de fer camí i el diàleg transparent i l´autocrítica que ningú ens som exempts ajudarà que aquest país arribi a les fites de llibertat, de justícia social i d´exercici de l´autodeterminació que es proposi . Totes les propostes per avançar i retornar d´allà on no n´hem marxat són vàlides i els més de 10.000 militants d´ERC i tenen molt a dir-hi.

dilluns, 28 de maig de 2007

(Maragall dimissió) Resultats eleccions municipals municipis del Berguedà

Us adjunto les dades que facilita el Diari El punt dels resultats municipals poble a poble del Berguedà:

Avià
Bagà
Berga
Borredà
Capolat
Casserres
Castell de l'Areny
Castellar de N'Hug
Castellar del Riu
Cercs
L'Espunyola
Fígols
Gironella
Gisclareny
Gósol
Guardiola de Berguedà
Montclar
Montmajor
La Nou de Berguedà
Olvan
La Pobla de Lillet
Puig-reig
La Quar
Sagàs
Saldes
Sant Jaume de Frontanyà
Sant Julià de Cerdanyola
Santa Maria de Merlès
Vallcebre
Vilada
Viver i Serrateix


Fent valoració d´urgència , els resultats del Berguedà, cal felicitar pels excel·lents resultats d´una altra opció independentista, que en la seva primera comptessa electoral han obtingut 2 regidors, havent un trasbàs directe de vots d´ERC a berga a la CUP, que caldrà fer seriosa reflexió, i que de moment ha posbilitat la renúncia de Josep Xoy i l´entrada de Jesús Boixader, fet que durà un tarannà diferent.
En quan a Puig-reig , la sorpresa inclosa pels protagonistes és la llista d´Independents de Puig-reig - EPM(IC) que cal felicitar pel meritori resultat gent d´Independents de Puig-reig-EPM(IC), sabent-se patrimonialitzar la feina feta per ERC els dos primers anys de legislatura i els dos segons de CIU, a través de la capitalització de la figura de l´alcalde, que ho és , gràcies els 4 regidors de CIU, que manté regidors tot i baixar vots i veure´s frustrada l´alcaldia que donava per segura de la mà de Toni Clement. Ara es veurà si volen continuar reforçant els socis de govern o fer de cap de l´oposició. ERC després de la renovació, ha de fer autocrítica profunda, ja que almenys 591 votants del 2003, ara no han fet confiança a la llista encapçalada per Josep Clotet , malgrat la voluntat renovadora,no era la llista desitjada , afegit a factors del desgast de la moció de censura, l´elaboració final de la llista, desencís de votants de la política nacional de l´actual direcció d´ERC amb l´estratègia de la pluja fina i acceptant decrets de 3º hora i no recurs de la llei de dependència per membres d´ERC al govern , l´abstenció i els 90 vots en blanc han situat a un terra electoral ERC a Puig-reig a 332 vots, quan es partia dels 932 i 4 regidors del 2003 i dels 1000 el 1999, quedant-se amb 1 regidor, i escapant-se un segon, per només 5 vots.
Hi haurà lectures diverses però caldrà fer travessa del desert, i sabent que molts votants independentistes del poble, d´aquí a 4 anys puguin recuperar la confiança, sabent que una part molt important és vot prestat a la candidatura del Saturnino, i alguns també al PSC que almenys ha salvat 1 regidor, malgrat l´excés d´ingerència local d´un alcalde de Borredà com Joan Roma que els ha perjudicat al meu entendre, creient-se que tenia aspiracions -frustrades- a president de consell comarcal.
Satur no obté majoria i si vol aprovar retribucions sumptuoses com a alcalde i regidors, pressupostos municipals i prioritats d´inversions i polítiques concretes, li convé negociar amb ERC o continuar amb el pacte del totxo amb CIU, a ells els correspon fer el primer pas, que serà prou significatiu del model de poble.
Tranquil·litat i a veure-les venir que en 4 anys pot passar moltes coses en política local i per alguns serà un bany de modestia ,reflexió i autocrítica, per altres espero que no sigui un excés de supèrbia i prepotència, que vinguin darrera de la sorpresa.
Una pregunta: la fotografia del regio7 de la celebració, no hi surt un important constructor local celebrant-ho conjuntament amb Saturnino, com es comentava als bars avui? Quines interpretacions se´n poden treure d´aquest fet?

divendres, 25 de maig de 2007

(Maragall dimissió) Reflexió municipals 2007 a Puig-reig i demandes d´Associació de veïns de Cal Pons a futur ajuntament

Arriba a la fi la campanya de els eleccions municipals, i tot anirà a pobles, però la sensació general és que la gent després de tantes eleccions i el debat estatutari amb un resultat nefast ha creat desilusió i desencís generalitzat, i això pot ajudar encara més a l´abstenció general o el vot critic, aquell del sobre buit sense cap butlleta de vot, que és el vot en blanc, que més d´un m´ha confessat que exercirà com a desencís a tots els partits que es presenteno disconforme amb les llistes i que d´èsser numerós seria un vot de càstig general.
Òbviament, on el vot ideològic marcarà tendències generals serà en les grans poblacions metropolitanes, on la distància dels candidats és més llunyana que no pas als pobles on la majoria ens coneixem, amb totes les virtuts i defectes i la capacitat que se li suposa a cada persona de les llistes. Però com reflexava conversa entre membres d´associació de veïns de Cal Pons, amb els dèficits pendents que sembla que tots tenen voluntat d´encarrilar-los, es palpa la necessitat de llistes obertes, que aproximin al vot nominal a la persona, cada cop esdevindrà una necessitat més imperiosa si no es vol allunyar la participació a la gent, me´s enllà de les dinàmiques internes dels partits. I això, alguns coneixem de forma sobrera, que els interessos i amistats personals a arreu imperen als criteris de partit amb derivades vàries, per sobre l´interès general del municipi sotmès a determinats interessos particulars a l´ombra.
A Puig-reig s´ha parlat de model de poble i creixement urbanístic, amb la marbellització del tripartit del totxo (CIU-PP-IC) amb conveni de HINES que permetrà executar 660 pisos a Cal vida, el rigor econòmic superi la repartidora actual aprofitant els ingressos que un dia s´acabaran dels permisos d´obres(el PP diu que vol fer coses al programa que portaria 12 anys i alhora vo baixar impostos un 70%, que els deixa en evidència, i ara que algú ja no exerceix professionalment, al igual, potser no treuen ni representació al consistori per alegria de molts) , les desqualificacions de persones de l´entorn de CIU que surten sense ser candidats a foto de CIU amb presumptes amenaces a cap de llista del PSC, la renovació amb gent jove de la llista d´ERC, CIU que ja no té el referent cultural del Ramon Llobet amb un Toni Clement, que molts encara recorden la gestió urbanística i de cadastre del ajuntament de CIU presidit pel seu pare, quan fou alcalde, la superació de la moció de censura amb llista nova dels expulsats del PSC que es presenten per Independents de Puig-reig-EPM( o sigui la marca blanca que dona vots als consells comarcals i finançament a IC), que per ser comunistes, ja vull veure si votants de CIU ,estarien disposats a tornar-lo a fer alcalde o ja rumien altres alternatives , l´actual alcalde per continuar sent-ho, així com contactes d´uns i altres...
En quan a Puig-reig, CIU reparteix DVD a tort i dret amb campanya que arriba al youtube i tot, PSC reparteix clavells a botigues i al mercat,i ERC es reuneix amb les entitats per escoltar les necessitats socials, en un municipi marcat per un nucli urbà i 6 nuclis agregats, que corresponen a 7 ex-colònies tèxtils.
Perquè no sigui dit, amb independència dels resultats electorals i els pactes, en quan a NECESSITATS BÀSIQUES A RESOLDRE FAIG ESMENT DE LES PRIORITATS DE L´ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE CAL PONS:

- CONTINUAR AMB COL.LABORACIÓ AMB LA FESTA MAJOR, ACTIVITATS AAVV, FESTA PREVIA A LA DIADA I LA DE SANT JORDI.
- MILLORA DEL MANTENIMENT DEL BOSQUET DE CAL PONS DAVANT L´INASIÓ D´HERBES, COM EL CAS DE ESCALES CAP A LOCAL DELS GRUPS I FINALITZACIÓ PROJECTE AJARDINAMENT DE LA ZONA
- CONVENI URBANÍSTIC PER SITUAR ZONA APARCAMENT VORA C/ ORIENT I SALA POLIVALENT PER VEÏNS I ENTITATS VÀRIES DE CAL GARRIGAL
- SENYALITZACIÓ DE CAL PONS DINS NUCLI URBÀ I A LA C-16 INSTAR A GENERALITAT I SENYALITZACIÓ TURÍSTICA
- SERVE WIFI IMPULSAT DES DEL TELECOLÒNIA QUE SIGUI D´ABAST MUNICIPAL
DOTAR DE MÉS CONTENIDORS DE VIDRE I DE PILES A LA ZONA
- DONAR UN ÚS PER RECUPERAR TORRE DE CAL PONS
- DELIMITAR URBANITZACIÓ I MAL ÚS DEL PLA DIRECTOR RECURREGUT PER FAV DEL BAIX BERGUEDÀ, AMB CASOS COM DE CAL VIDAL, QUE D´EXECUTAR-SE PORTARIA EFECTES NUCIUS PER ALTRES NUCLIS DEL MUNICIPI, CONVERTINT ZONA D´EQUIPAMENT TERRENYS DARRERA C/ORIENT I D´APARCAMENT
- DESTINAR NAU DE L´ICF COMPRADA PER AJUNTAMENT A BRIGADA MUNICIPAL I A VENDA A PREU RAONABLE PER APARCAMENTS PRIVATS I ELIMINAR PROGRESIVAMENT COTXE ESDEVENINT ZONA PEATONAL AMB JARDINERES
- ACTUACIÓ CONSISTORI-GENERALITAT PER EXPROPIACIÓ FORÇOSA APLICANT NOVA LLEI DE L´HABITATGE DAVANT DEGRADACIÓ ESCALES C/ORIENT Nº 11,12 I 13 PER POSSIBLE UTILITAT PER A PISOS DE LLOGUER PER A JOVES A PREU ASSEQUIBLES.
- POSAR A CONTENIDORS DE CARRER ESPAI FIXE AMB PROTECTOR ESTÈTICS DE FUSTA SUBVENCIONATS PEL CONSELL COMARCAL PER DONAR IMATGE DE UNITAT AMB PATRIMONI HISTÒRIC.
- MILLORA IL.LUMINACIÓ BOSQUET I ZONA EQUIPAMENTS AMB SENYALITZACIÓ ADEQÜADA.
- etc.

dimecres, 23 de maig de 2007

(Maragall dimissió) PATUM 2007: Agenda d´actes i video per anar fent boca


Com que ja s´ha celebrat el "cap d´any patumaire", per la proximitat i perquè pogueu reservar-vos els que vingueu d´arreu i estigueu delerosos de PATUM , que un any més sigui com expressió popular de catalanitat i d´arrel tradicional. Recordem la festa popular per excelència:





Ara que ja és Patrimoni Oral i immaterial de la humanitat per part de la UNESCO, que en tota la festa sigui un model de companyonia i "bon rotllo" de gent que vindrà d´arreu dels Països Catalans a viure-la amb respecte, us adjunto el programa d´actes oficials facilitat per l´Ajuntament de Berga de la PATUM 2007, amb els patumaires d´honor i els administradors d´enguany, -a més de les parades i barraques i concerts al Passeig de l´Indústria,conegut com el Vall , i com no els tirabols de matinada i la patum dels "pobres"- :


FESTES DE L'ANTIGA OCTAVA DEL CORPUS - 2007

Dies: 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9 i 10 de juny


PROGRAMA D'ACTES

Religiosos, Tradicionals i Culturals

Administradors - Títols de Patumaire - Altres Actes


DISSABTE, 2 de juny

A les 10 del vespre:

A la plaça de Sant Pere, CONCERT DE PATUM 'X Memorial Ricard Cuadra' amb la Banda del Memorial.
(En cas de mal temps, es farà al Teatre Municipal).
Organitza: Grup d'Amics de Ricard Cuadra, sota el patrocini de l'Excm. Ajuntament de Berga.



DIUMENGE, 3 de juny

A 2/4 de 6 de la tarda:

5è. CONCURS NACIONAL DE COLLES SARDANISTES
amb la Cobla Pirineu, a la Plaça Viladomat.
Organitza: Associació Sardanista Cim d'Estela.

A les 8 del vespre:

A la plaça Viladomat:
ELS QUATRE FUETS



DIMARTS, 5 de juny

A les 12 del migdia:

Al pati de l'escola, PATUM de la Llar Santa Maria de Queralt, amb la Banda de l'Escola Municipal de Música.



DIMECRES, 6 de juny

A les 12 del migdia:

El Tabaler i els quatre Gegants, al so de la Cobla Pirineu, satisfaran els berguedans amb la tradicional PASSADA, tot convidant el poble a participar-hi.

A les 8 del vespre:

Tabal, Maces, Guites i Gegants Vells, seguint el nostre antic costum, acompanyats de la Cobla Pirineu, sortiran de la Plaça de Sant Pere i faran els salts corresponents pels carrers i places de la Ciutat, davant dels domicilis de les nostres Autoritats locals. Acabaran amb Tirabols a la plaça de Sant Joan i a la plaça de Sant Pere.



DIJOUS, 7 de juny

A les 10 del matí:

ENGEGADA DE COETS I PASSADA, amb la Cobla Pirineu.

A les 11 del matí:

MISSA MAJOR a l'Església Parroquial de Santa Eulàlia, cantada per l'Orfeó Berguedà, amb assistència de la Corporació Municipal i altres Autoritats, els senyors Administradors i la comparseria de la Patum. Al final, cantada de l'Himne del Sagrat Cor, de Mossèn Marià Miró.

Acabada la Missa Major:

A la plaça de Sant Pere, PATUM DE LLUÏMENT, amb la Cobla Pirineu.

A continuació:

Audició de SARDANES, a la plaça Viladomat, amb la Cobla Principal de Berga.
Col·labora: Associació Sardanista Cim d'Estela.

A 2/4 de 5 de la tarda:

CONCERT a la Residència Nostra Senyora de Queralt.

A les 6 de la tarda:

A la plaça Viladomat, SARDANES amb la Cobla Principal de Berga.
Col·labora: Associació Sardanista Cim d'Estela.

A les 7 de la tarda:

Vespres Solemnes en honor al Santíssim Sagrament
a l'Església de les Germanes Adoratrius.

A 2/4 de 10 del vespre:

PATUM completa, a la plaça de Sant Pere, amb la Cobla Pirineu.

Acabada la Patum:

A la Plaça Viladomat, SARDANES amb la Cobla Principal de Berga.
Col·labora: Associació Sardanista Cim d'Estela.



DIVENDRES, 8 de juny

A les 10 del matí:

PASSADA de les comparses de LA PATUM INFANTIL, amb la Banda de l'Escola Municipal de Música,
per anar a buscar els senyors Administradors i acompanyar-los a ofici.

A les 11 del matí:

MISSA amb assistència de la Corporació Municipal i els senyors Administradors, a l'església parroquial.
Els assistents seran obsequiats amb els tradicionals clavells i panellets.

A les 12 del migdia:

A la plaça de Sant Pere, PATUM INFANTIL DE LLUÏMENT,
amb la Banda de l'Escola Municipal de Música.

Acabada la Patum:

A la Casa de la Ciutat, repartiment dels premis del XVIII Concurs de Dibuix Infantil.

A les 5 de la tarda:

A la plaça de Sant Pere, PATUM INFANTIL completa ,
amb la Banda de l'Escola Municipal de Música.

A les 8 del vespre:

L'Excm. Ajuntament obsequiarà els senyors Administradors amb un vi d'honor.

A 2/4 d'11 del vespre:

Al Teatre Municipal, EL MUSICAL MÉS PETIT presenta l'obra Tu, jo ell, ella i 10 anys més.
Organitza: Excm. Ajuntament de Berga amb col·laboració de l'A.T. La Farsa.
Encàrrec de localitats: Oficina de Turisme - Tel. 93 821 13 84.



DISSABTE, 9 de juny

A les 10 del matí:

PASSADA amb la Cobla Ciutat de Berga.

A les 11 del matí:

A l'Església Parroquial, MISSA MAJOR amb l'assistència de la Corporació Municipal i els senyors Administradors,
amb el tradicional repartiment de clavells i panellets.

A les 12 del migdia:

A la Casa de la Ciutat, lliurament de TÍTOLS DE PATUMAIRE i PATUMAIRE D'HONOR, i lliurament de premis del XXXIII Concurs de Cartells.

A 2/4 d'1 del migdia:

A la plaça de Sant Joan, audició de SARDANES amb la Cobla Principal de Berga .
Col·labora: Associació Sardanista Cim d'Estela.

A les 5 de la tarda:

CONCERT a la Residència Sant Bernabé amb la Cobla Principal de Berga.

A 2/4 de 8 del vespre:

Salts de PATUM davant dels domicilis dels senyors Administradors i a les places de la població. Amb TIRABOLS a les places de Sant Joan i Sant Pere, amb la Cobla Ciutat de Berga.

A 2/4 d'11 del vespre:

Des del Castell de Berga, CASTELL DE FOCS ARTIFICIALS, que es podran contemplar des de tota la ciutat i especialment des de l'esplanada de la Rasa dels Molins.



DIUMENGE, 10 de juny

A les 10 del matí:

ENGEGADA DE COETS i passada amb la Cobla Ciutat de Berga.

A les 11 del matí:

Amb l'assistència de la Corporació Municipal, dels senyors Administradors i comparses de La Patum, MISSA MAJOR a l'Església Parroquial, cantada per l'Orfeó Berguedà.

Acabada la Missa Major:

A la plaça de St. Pere, PATUM DE LLUÏMENT amb la Cobla Ciutat de Berga.

Seguidament

A la Plaça Viladomat, SARDANES amb la Cobla Mediterrània.
Col·labora: Associació Sardanista Cim d'Estela.

A 2/4 de 5 de la tarda:

CONCERT al Casal de Gent Gran, de la plaça de St. Joan.

A les 6 de la tarda:

A la plaça Viladomat, AUDICIÓ DE SARDANES amb la Cobla Mediterrània.
Col·labora: Associació Sardanista Cim d'Estela.

A 2/4 de 10 del vespre:

A la plaça de Sant Pere, PATUM completa, amb la Cobla Ciutat de Berga.

Després de la Patum:

A la plaça Viladomat, audició de SARDANES, com a cloenda de les festes, amb la Cobla Principal de Berga.
Col·labora: Associació Sardanista Cim d'Estela.



ANTICS QUATRE BARRIS - ADMINISTRADORS

FEIXINES o CAPDAMUNT DE LA VILA
(Fonolls)

Sr. Joan Díaz i Rull
Sra. Anna Gutiérrez i Villegas



SANT PERE
(Esclafidors Rebentats)

Sr. Ramon Borrellas i Rodríguez
Sra. Maria Fígols i Solé

CENTRE o CARRER MAJOR
(Esclafidors Embotits)

Sr. Josep Antoni Sánchez i Farràs
Sra. Elisabet Balaguer i Caserras



RAVAL
(Ravanisses)

Sr. David Benítez i Campins
Sra. Griselda Xandri i Millan



PATUMAIRES D'HONOR

Josep Canudas i Gorgas
Antoni Espelt i Arregui
Jaume Esteban i Vilarmau
Manuel Fernández i Sosa
Melitó Flotats i Reig
Marta Gendrau i Gallifa
Noemí Lozano i Miquel

Romà Pujol i Ripoll
Neus Ribera i Toneu
Francesc Xavier Rioja i del Pico
Joan Riu i Cabot
Montserrat Tristany i Cosp
Ismael Vallejo i Santacreu
Joan Carles Vegas i Crespo


TÍTOLS DE PATUMAIRE

Alba Boixader i Pérez
Mari Carmen Villalba i Martínez
Jordi Vilaredes i Solé
Joan Balaguer i Marceló
Jèssica Camins i Casals
Eva Fernández i Casabella
Jordi Fontquerni i Rosell
Joan Freixa i Marceló

Jordi Galera i Rosich
Queralt Martínez i Escobet
Anna Maria Peñalver i Rodríguez
Aurora Porta i Salas
Josep Maria Pujol i Pujols
Jordi Rafart i Pascuet
Ramon Llinares i Hernández
Martí Salvans i Farré



ALTRES ACTES

  • Divendres, 25 de maig, a les 10 del vespre,
    al Teatre Municipal
    :
    Concert de presentació del CD De PATUM a PATUM de Pòlit Miró (entrada gratuïta).

  • Diumenge, 3 de juny, a 2/4 de 6 de la tarda,
    a l'Església de Sant Joan,
    CONCERT DE LA CANTATA INFANTIL LA PATUM PREN VIDA,
    La Cantata serà interpretada per alumnes del Col·legi Sant Joan dirigits
    per Jordina Farràs i acompanyats al piano per Sergi Cuenca (entrada gratuïta).
    Organitza: CEIP Sant Joan sota el patrocini de l'Excm. Ajuntament de Berga.

  • Diumenge, 3 de juny, a 2/4 de 7 de la tarda,
    a la sala d'actes de l'Excm. Ajuntament,
    presentació de la PÀGINA WEB DE LA PATUM.

  • El dia dels "Quatre Fuets", i el dijous i el diumenge de Corpus, al migdia,
    a la plaça Viladomat,

    Continuant la col·lecció iniciada el 2004, es posaran a la venda
    el 'CAVA I PLAQUES DE CAVA COMMEMORATIVES DE LA PATUM',
    amb dues figures diferents, que enguany seran els Nans Vells i els Gegants.

  • El dijous i el diumenge .
    a la plaça Viladomat, plaça Maragall i plaça de les Fonts,

    es podrà seguir en directe la celebració de 'la Patum de la nit'
    des de les pantalles gegants.


EXPOSICIONS

  • Sala d'exposicions CAU D'ART:
    (Carrer Ciutat, 25)
    Exposició: 'Els Cartells de la Patum'.
    Del 20 de maig al 17 de juny.

  • Sala d'exposicions CAU D'ART :
    (Carrer Ciutat, 25)
    Exposició Fotografies: 'Calendari Cíclic de Patum'.
    Agrupació Fotogràfica Tallers d'Arts i Oficis.
    Del 20 de maig al 17 de juny.

  • CLAUSTRE DE SANT FRANCESC :
    Plaça de Sant Francesc s/n
    Exposició: 'La Patum vista per Ramon Calonge'.
    Del 7 al 10 de juny.


Accèssit Concurs de Cartells 2007
Autora: Janina Vilana i Arisó




(Maragall dimissió) Els objectius del mil.leni de la ONU s´aconseguirien sense els paradisos fiscals i els delinqüents de corbata que s´hi refugien

Les nacions Unides per eradicar la pobresa, l´epidèmia de la SIDA i arribar a la plena alfabetització, es va firmar els Objectius del Mil.leni, que pretén eradicar la pobresa a la meitat el 2015, fan falta 195 bilions de dòlars, tan sols amb la fiscalització de les fortunes personals que no tributen al estar emparades amb l´opacitat dels paradisos fiscals, es calcula que pujaria en un impost mig moderat del 30% a uns 255 bilions de dòlars de recaptació , i assolint els objectius sobradament, sense tenir en compte l´evasió fiscal de les empreses transnacionals.
La pobresa es fonamenta en les desigualtats nord-sud, que provoca emigracions massives, que equilibrant balances fiscals i millorant les condicions dels països més pobres, s´evitaria, ja que ningú emigra per voluntat, sinó és per gana, guerra o manca de respecte dels drets humans.
L´objectiu seria un control dels moviments d´evasió de capitals.
Des de l´ATTAC, en fa un acurat anàlisi dels deures pendents en aquest assumpte clau a la Unió Europea, en la no contribució a resoldre les desigualtats globals i els objectius del mil.leni per manca de mesures efectives de controls dels paradisos fiscals, en aquest article:

Els paradisos fiscals, assignatura pendent de la Unió Europea
Paradisos Fiscals
Com una aportació al debat sobre el Tractat-Constitució, l’assumpte dels paradisos fiscals vinculats a la UE mereix ésser considerat. En la seva intervenció al recent Congrés del laborisme britànic, en Gordon Brown, Ministre d’Economia del Govern Blair i el seu previsible successor, va manifestar un cop més que no vol sentir parlar d’harmonització fiscal a l’àmbit europeu. I és que aquest assumpte resulta escabrós, perquè els diferents nivells de despesa pública i de protecció social segueixen sent dispars, cosa que té difícil solució mentre Europa sigui en primer lloc un mercat comú on competir. Mentre el liberalisme neoconservador del model nord-americà sigui la doctrina dominant, els sistemes tributaris seran una eina més per la competició fiscal, com saben molt bé els nous membres de l’Est. Sense canviar aquella filosofia, però per què al menys la competició fos equilibrada, l’OCDE va aprovar al 1998 un Projecte contra les pràctiques fiscals perjudicials pels altres països, fixant uns criteris de identificació dels paradisos fiscals com a casos extrems i un pla per la seva supressió abans de 2006, cosa que la pressió de l’Administració Bush ha aconseguit descafeïnar.

Si examinem les jurisdiccions identificades com a paradisos fiscals per l’OCDE, les 35 de la llista inicial del 2000 més les sis que no van ser incloses per haver comunicat el seu “compromís anticipat”, identificarem 18 països i territoris, apart dels casos de Luxemburg i Suïssa, que estan associats a la Unió Europea o són dependents dels seus Estats membres, com l’illa de Jersey o les Caiman. Doncs bé, ni l’anterior CEE ni l’actual Unió com a entitat supraestatal regional han dissenyat cap programa especific per l’eradicació dels paradisos fiscals per a no residents. Encara que les informacions quotidianes revelen la seva utilització creixent per bancs, empreses i persones adinerades amb les conseqüències nefastes conegudes d’evasió i frau fiscal que repercuteixen en la disminució dels ingressos fiscals, la seva mediació en el blanqueig de diners bruts i el finançament del terrorisme, la delinqüència financera i la gran corrupció.

En realitat, aquesta qüestió es planteja indirectament com a derivació del procés negociador per l’harmonització de les polítiques econòmiques i fiscals dels Estats europeus i la consecució efectiva d’un mercat comunitari. D’això, les demores i les dificultats que han trobat les polítiques comunitàries per eliminar les pràctiques fiscals perjudicials i l’aplicació de mesures antiblanqueig de diners bruts així com la pervivència dels paradisos fiscals de l’entorn europeu, que el projecte de Tractat-Constitució segueix ignorant.

Recentment, el tema dels paradisos fiscals sorgeix com a conseqüència de la campanya del Comissari Monti per la revisió de les disposicions tributàries considerades ajudes estatals a les empreses, incompatibles amb el mercat comú en la mesura que afectin als intercanvis comercials intracomunitaris, segons disposava el Tractat de la CE, una tardana resposta de la Comissió davant les distorsions de les polítiques fiscals avantatjistes. Al novembre de 2003, la Comissió europea va adoptar una recomanació per què abans d’acabar 2005 el Regne Unit suprimís el règim jurídic de les societats exemptes a Gibraltar, que eximeix del pagament de impostos sobre beneficis amb l’abonament d’una tassa anual de 300-550 lliures, per considerar-se una ajuda estatal a les beneficiàries, com les nombroses societats registrades a Gibraltar per l’especulació immobiliària a la Costa del Sol o el holding rus Menatep, propietari de la petrolera russa Yukos. Contràriament a les informacions periodístiques, aquestes accions de la Comissió no són mesures específiques contra els paradisos fiscals sinó mera derivació de la política de la competència prevista en la legislació comunitària.

Després de llargs anys de negociacions i promulgada al 2003 la Directiva anomenada sobre fiscalitat de l’estalvi, per l’intercanvi obligatori de informació sobre les rendes procedents de fons invertits a altres països de la UE, s’ha de reconèixer que ha tingut la virtualitat política de impulsar la negociació amb els paradisos fiscals europeus, encara que el pes del món financer condiciones qualsevol avanç; sobre tot, tenint en compte la inevitable regla de la unanimitat en aquesta matèria i les reserves de tres socis europeus, la realitat és que s’ha atorgat als paradisos fiscals europeus un dret de vet sobre la seva aplicació.

Perquè Bèlgica, Luxemburg i Àustria podran abstenir-se de intercanviar informació tributària amb els seus socis, aplicant retencions en origen i prolongant aquest sistema transitori fins que Suïssa, Andorra, Liechtenstein, Mònaco i San Marino, garanteixin un intercanvi efectiu i complet de informació. D’això, la negociació en curs amb aquests paradisos fiscals perifèrics que es desenvolupa amb total opacitat i la plena ignorància de l’opinió pública europea i probablement de força governs. Amb Suïssa la negociació és inacabable. Ja al 1998, contra la negativa de Luxemburg i Suïssa, el Consell de l’OCDE va aprovar l’informe sobre les pràctiques fiscals perjudicials que els hi classificava –i encara hi són- entre els països que aplicaven règims fiscals preferencials perjudicials que devien ser eliminats. Però ambdós han resistit i reforçat la seva situació, gràcies al poder financer que tenen.

Aleshores, tenim als “països i territoris d’ultramar”, una altra sèrie d’illes i territoris colonials dependents d’Estats europeus, com les illes Verges britàniques, les Caiman o les Bermudes, que entren dins la categoria de notoris paradisos fiscals com a centres financers offshore i que mantenen una vinculació jurídica especial amb la UE, fins i tot com a beneficiaris paradoxalment de la política comunitària d’ajuda al desenvolupament; encara que no formen part del territori comunitari tenen concedit un estàtus jurídic peculiar que exclou l’aplicació del dret comunitari però no la ciutadania europea.

Això ha estat un breu apunt d’una dimensió menys coneguda de la realitat europea, sobre la qual ATTAC, l’Associació per la Tributació sobre les Transaccions per Ajuda dels Ciutadans, ha volgut atraure l’atenció amb la seva Campanya de mobilitzacions del dissabte 9 d’octubre passat a diversos llocs i ciutats europees, com Madrid, sota el lema “Paradís fiscal, infern social" en un intent per promoure el debat públic sobre la repercussió negativa dels paradisos fiscals en les polítiques tributàries i socials dels països europeus, que ha assolit a Alemanya, amb retalls de prestacions socials, desocupació crònica i deslocalitzacions industrials juntament amb més operacions d’enginyeria financera.

Juan Hdez. Vigueras, Doctor en Dret

Coordinador de la Comissió sobre Paradisos Fiscals d’ATTAC-Espanya

Per saber més dels paradisos fiscals i els números d´escàndol, llegiu aquest document d´ATTAC CLICANT AQUÍ.

(Maragall dimissió) Sud-amèrica prepara un banc del Sur per acabar esdevenint una moneda pròpia seguint model de la Unió Europea

El món se l´hi escapa de les mans a Estats Units, i qui fa passos més agosarats en l´àmbit econòmic, després que Veneçuela anunciés que abandona el Banc Mundial, que controla Estats Units com instrument del capitalisme global, ara Amèrica Llatina, amb Veneçuela, Argentina, Brasil, Equador, Paraguai, Bolívia...estan posant les bases per anar cap a una integració econòmica que blindi dels moviments especulatius monetaris globals , i que en el seu dia va provocar crisis com el "corralito" argentí, i l´evasió de capitals que va accentuar la pobresa en poc temps de la majoria del país. I d´aquesta unió transfronterera vol aparèixer el Banc del Sur, amb fons monetari transnacional, banc de de desenvolupament,amb diferents punts de vista dels estats integrants, com ve explica aquest article recomanable ,de l´Eric Toussaint.

(Maragall dimissió) Manifest pel programari lliure a les administracions municipals i adhesions

Quan encara que més del 50% de a població té accés a internet des de casa, l´administració pública, hauria de fer un exercici pedagògic en l´informatització de la societat. I davant dels privilegis de la propietat intel·lectual abusius de grans marques informàtiques, hi ha el programari lliure. Precisament, ara que és en període electoral ha sortit un manifest per conscienciar els futuribles responsables municipals i d´administracions públiques de la necessitat del programari lliure. I hi ha adhesions per pressionar en aquest sentit des de la societat civil informatitzada, amb el següent manifest que defensa el programari lliure en català i els seus avantatges en general:

Adhesions: http://lliure.eu/

Manifest a favor del programari lliure i formats oberts als municipis

Les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) són, en aquests moments més que mai, un element fonamental en l'economia i el progrés d'una societat. Per fer-les avançar és imprescindible que la ciutadania les pugui emprar de manera universal. Els ciutadans i les ciutadanes tenim dret a accedir a les tecnologies de la informació i comunicacions (TIC) sense cap discriminació de tipus social, econòmic o de qualsevol altra mena i fer-ho en la nostra pròpia llengua. Els ajuntaments han de comprometre's a defensar el dret d'accés a la societat de la informació dels seus ciutadans així com implicar-se en l'alfabetització digital i en ajudar a superar la fractura digital. L'objectiu d'aquest manifest és exigir als ajuntaments que garanteixin aquests drets dels ciutadans.

Un dels pilars fonamentals de l'accés a les TIC és el programari (software). Malgrat això, l'accés al programari es veu restringit per polítiques diverses en forma de contractes, llicències o patents, que en limiten l'ús i discriminen a uns sectors de la ciutadania dificultant-ne o prohibint-ne l'accés en condicions legals i amb garantia de qualitat.

Des de fa anys existeix un moviment internacional de persones i entitats que desenvolupen programari sota unes llicències que defensen que quan s'adquireix un programa, l'usuari ha de tenir el dret d'estudiar-ho, modificar-lo i redistribuir-lo lliurement. El programari que garanteix aquests drets es coneix com a programari lliure. El programari lliure permet que tots els seus usuaris puguin ajudar en la seva millora. Són programari lliure el sistema GNU/Linux, diferents navegadors web com el Firefox, els paquets ofimàtics com l'OpenOffice.org o el Koffice, els servidors que utilitza Google i molts altres programes de gran qualitat. Al darrera del programari lliure hi ha milions de voluntaris, i també grans empreses multinacionals com IBM, HP, Sun, etc.

Fer servir programari lliure té molts avantatges. Alguns dels més importants són:

  • Qui el compra no ha de ser client a perpetuïtat del seu proveïdor; pot llogar a qui lliurement triï per fer les modificacions o adaptacions segons les seves necessitats. Si hi ha un error en l'aplicació, no es depen de l'empresa privada en qüestió per a arreglar-ho.
  • No discrimina a ningú. Fins i tot els actuals proveïdors de programari privatiu poden oferir programari lliure, rellicenciant el seu o adaptant el programari lliure existent.
  • La majoria del programari lliure és gratuït o de cost molt baix, al contrari que el programari privatiu.
  • L'accés al codi permet analitzar-lo per comprovar que no fa res de dolent (per exemple, que no contingui codi espia o maliciós). També permet aplicar-hi millores.
  • Ens permet participar en projectes internacionals punters, i per tant, potenciar una indústria local de desenvolupament de programari.

Hi ha àmbits estratègics en que l'impacte del programari és especialment important. A continuació n'esmentem alguns:


La comunicació del ciutadà amb l'administració

Cada vegada més, la comunicació entre l'administració i el ciutadà es fa per via informàtica. Això fa aquesta comunicació molt més àgil i eficient. Sovint ens trobem, però, que quan els ciutadans necessitem comunicar-nos amb l'administració se'ns obliga a fer servir un tipus d'ordinador o un programari concret d'alguna empresa concreta. L'administració no pot exigir a cap ciutadà ser client de cap empresa, sobretot quan aquesta comunicació es pot fer mitjançant els formats i estàndars oberts definits per comités internacionals eximint a l'usuari d'emprar programari de tal o qual empresa. L'administració hauria de garantir la no transgressió d'aquests estàndars en serveis que ofereix al ciutadà.

Un cas especialment rellevant de l'incompliment d'aquests estàndarts es dóna quan s'incompleixen les normes d'accessibilitat. Les normes d'accessibilitat diuen què cal fer per tal que la informació, per exemple d'una pàgina web, pugui arribar a tothom i, especialment, a les persones amb dificultats visuals, auditives o motrius. És paradoxal que l'administració exigeixi als ciutadans complir aquestes normes, per exemple quan es projecta un edifici, i en canvi pràcticament les ignori quan es tracta de les seves pròpies pàgines web.

La informàtica dels ajuntaments

L'administració en general i els ajuntaments en particular fan servir molt programari. Això suposa una partida molt important del seu pressupost. Una part d'aquest programari és genèric (sistemes operatius, ofimàtica...). Molt d'aquest programari té alternatives lliures de qualitat. No fer-les servir és un malbaratament dels recursos públics. Una altra part del programari és fet a mida. Les condicions de contractació d'aquest les controla l'administració i, per tant, en pot regular aspectes com ara la titularitat de la llicència, la propietat del codi, el compliment d'estandards...

Malgrat que ja existeixen algunes aliances entre ajuntaments per tenir major poder de negociació davant els proveidors a l'hora de fer comandes de programari abaratint-ne els costos, encara no hi ha prou reaprofitament de recursos. Ja que aquest programari és pagat amb diners públics, se n'hauria de fer públic el codi. D'aquesta manera s'incentiva a altres ajuntaments a reutilitzar-lo, compartint-ne els costos de manteniment i evolució.


L'educació

El sistema educatiu, des de primària fins a la formació d'adults, és un element absolutament fonamental per a la nostra societat. A les escoles, instituts, universitats i altres centres de formació el programari cada vegada hi és més present. Malgrat que la majoria de competències en educació cauen fora de l'àmbit municipal, els ajuntaments tenen una tasca molt important en la formació dels seus ciutadans, sovint dins el context dels centres cívics. Exemples típics són els cursos d'especialització per a professionals i cursos de noves tecnologies per evitar la fractura digital.

No usar programari lliure en aquest entorn provoca disfuncions molt importants. Per exemple, sovint els alumnes no poden permetre's tenir a casa, copiat de forma legal, el programari que tenen a l'escola. Això impossibilita usar a casa el que s'ensenya al centre. No hi ha necessitat de forçar aquesta situació quan hi ha programari lliure amb les mateixes funcionalitats. Els governs d'Andalusia i Extremadura ja han aplicat aquesta política amb èxit.

L'empresa

En l'àmbit productiu, les petites i mitjanes empreses també són captives del proveïdor. Massa sovint se salten la legalitat per poder accedir al programari privatiu, ja sigui per desconeixement d'alternatives o per manca d'incentius per fer el canvi. Hi ha grans empreses que han pogut fer la migració a programari lliure, però la petita i mitjana empresa necessita informació, formació i suport econòmic per fer aquesta inversió de futur.

La situació actual del desenvolupament de noves tecnologies, algunes de les quals encara depenen molt del programari privatiu, limita les empreses catalanes del sector tecnològic a activitats d'instal·lació, manteniment i d'intermediaris de la venda de llicències de tercers. El programari lliure és una oportunitat per a la petita i mitjana empresa del sector, ja que permet l'accés al codi de projectes grans que costarien moltes hores-home no assumibles d'altra manera.


La llengua

Un dels aspectes més crucials per l'èxit de les TIC és la integració del català al món digital. Cal que el programari que es fa servir estigui traduït a la nostra llengua. Centenars de voluntaris tradueixen al català el programari lliure mes utilitzat tan bon punt surt una nova versió, i això ho poden fer perquè tenen accés al codi font.

Demanem

És per tot això que demanem als candidats a les institucions públiques que prenguin una posició pública raonada a favor o en contra respecte a cadascuna de les següents demandes:

Comunicació amb el ciutadans utilitzant formats lliures i oberts

  1. Demanem que els llocs web de l'administració segueixin les recomanacions del Consorci W3C.
  2. Demanem que la documentació que generi l'administració sigui plenament accessible en formats oberts.
I ho demanem perquè no volem que l'administració imposi als ciutadans quins programes han de fer servir per a poder-s'hi comunicar.

Ús i desenvolupament de programari lliure dins l'administració sobre plataformes lliures

  1. Demanem que els ajuntaments mantinguin la seva informació, i per tant les nostres dades, en sistemes d'emmagatzemament basats en programari lliure del qual en pugui saber què fa i de quina manera, protegint la integritat de la informació.
  2. Demanem que els ajuntaments alliberin tot el codi font propi fet a mida, de manera que altres administracions, o els ciutadans mateixos, puguem fer-lo servir.
  3. Demanem que el nou programari propi que calgui desenvolupar es publiqui sota llicències lliures i faci servir estàndards oberts, i que sigui independent de plataformes privatives (bases de dades, sistemes operatius, llibreries...) de manera que permeti fer la migració a entorns totalment lliures en un futur.
  4. Demanem el compromís respecte a la publicació de les despeses anuals en llicències i manteniment de programari en el conjunt de les administracions.
  5. Demanem que els plecs de licitació de concursos públics per a la implantació de solucions amb programari exigeixin la utilització de estàndards oberts i l'ús de programari lliure.
  6. Demanem que els paràmetres per valorar els mèrits de les empreses i persones que es presenten a concursos públics contemplin el model econòmic del programari lliure. Aquest és diferent del model clàssic d'empresa de programari ja que habitualment està format per xarxes de petites empreses.
I ho demanem perquè no volem que la nostra administració estigui subjecta als dictats de les multinacionals, perquè pensem que allò que paguem entre tots ho hem de poder aprofitar tots, i perquè les diferents administracions han de poder compartir costos.

Ús de programari lliure en l'educació.

  1. Demanem que a les escoles, els cursos de formació per adults i de divulgació de les TIC s'utilitzi programari lliure.
  2. Demanem que en concursos i oposicions no es demanin coneixements de determinats productes comercials, sinó de determinades habilitats amb l'ordinador.
  3. Demanem la creació de material didàctic específicament dirigit a l'ensenyament del programari lliure i que es difongui públicament i amb permís per ser reutilitzat.
I ho demanem perquè si volem una societat integrada en les TIC cal que ho fem amb eines que estiguin disponibles per a tothom, legalment i en català. I perquè no és acceptable des d'un punt de vista ètic el subvencionar l'ús de programari privatiu.

Promoció de l'ús i desenvolupament de programari lliure en el teixit social i econòmic

  1. Demanem ajudes econòmiques i un servei de suport a la petita i mitjana empresa que vulgui migrar a programari lliure.
  2. Demanem que es facin campanyes institucionals de conscienciació en l'ús del programari lliure i dels formats oberts.
  3. Demanem que els accessos públics a internet i recursos informàtics (com telecentres i biblioteques) facin ús de programari lliure.
  4. Demanem que els ajuntaments serveixin de catalitzadors de qualsevol iniciativa ciutadana que promogui el programari lliure.
I ho demanem perquè pensem que el programari lliure representa un impuls important al sector tecnològic, crea forts dinamismes socials i permet accedir a la tecnologia en igualtat de condicions.

(Maragall dimissió) El debat del model fiscal a Andorra . Notes electorals

Aquest dilluns, com tants d´altres mortals, tot pujant a fer examen a la UNED de la Seu d´urgell, en un exercici quotidià d´aproximació radiofònica, posant Ràdio Pirineus, he escoltat unes declaracions sobre el debat que hi ha al país independent Andorrà sobre la seva fiscalitat futura. I m´he quedat astorat mentre el representant del PS d´Andorra, en Bartomeu defensava la corresponsabilitat fiscal d´empresaris i treballadors, el cap de govern d´Andorra, Albert Pintat, qüestionat pels seus en molts aspectes i tot, tenia la barra de dir que amb la contribució dels treballadors ja era correcte, que vaja, que els empresaris, que guanyin impunement, sense responsabilitzar-se de contribuir a l´estat andorrà. Ni el Bush el supera en la regresivitat fiscal. I es que el campi qui pugui laboral afecta inclús en el tema salut i seguretat en el treball, que els empresaris tenen una moratòria d´aplicació de 5 anys, malgrat la protesta de la Unió Sindical d´Andorra (USdA).
Davant de la miopia des del Principat que ignorem o vivim massa d´esquenes a la realitat sobirana d´Andorra, un debat com l´actual, en un procés de construcció nacional, hauria de centrar molt per el model a emprar-se, en aquest petit país que ve marcat pels clans familiars i tot el que comporta en les relacions de poder i d´obtenció de càrrecs públics de responsabilitat.
A Andorra estan en joc el model de Seguretat social (CASS) i el model fiscal, i això són pedres angulars de l´estat del benestar i de redistribució de la riquesa perquè ningú quedi marginat, un debat que si fossim aquí independents, en un periode constituient, algun dia espero i desitjo que poguem plantejar des de la plena sobirania, però això si, des d´un caire d´atorgar drets des de l´estat català i no un model neoliberal pur com es pretén a Andorra.
Per cert, a la Seu d´Urgell, que he vist passar tot atrafegat amb el mòbil en Albert Batalla, candidat de CIU, amb el cap baix mentre amunt veia les banderoles penjades, he vist el lema d´Esquerra amb el candidat Jordi Ausàs, i l´he trobat especialment encertat: LA SEU ÉS TEVA.
Per un moment em va fer recordar tants i tants candidats que tenim al Berguedà, que precisament el que volen és que el poble que es present,en sigui el seu en propietat o dels lobbies econòmics o vinculats al totxo però que "aconsellen" a l´ombra esperant contraprestacions futures, i exemples com l´alcalde de CIU a Ginestar, enxampat en gravació fent tractes de favor urbanístics corroboren una idea estesa en el pensament col.lectiu.
El lema d´ERC a la Seu el trobo meritori, els pobles i ciutats és de la gent i no d´un quants que tenen obscurs interessos privats.
Per cert, tot baixant, havent de formalitzar una denúncia als mossos per uns fets lamentables succeïts a tercers a Cal Pons, a comisaria he coincidit amb un membre de la CUP de Berga, una altra opció independentista a Berga, formalitzant-ne una altra denúncia i es que resulta que ara en plena campanya electoral , els van cremar una pancarta a la Plaça Maragall. Sigui quina sigui la força política, més enllà que aquest fet és lamentable i constitutiu de delicte denunciable, que sigui la gent qui jutgi una opció política o una altra, que aquesta és la essència de la democràcia i allà es veurà qui té més simpaties i adhesions, segons la feina feta, la transparència , el rigor en les propostes i el model de pobles i ciutats , que tot just a partir d´acords postelectorals en molts indrets es veurà la seriositat i l´acompliment de les promeses.

dimarts, 22 de maig de 2007

(Maragall dimissió) FES TOUT 2007 a Puig-reig amb Strombers i varis grups el divendres 25 de maig


Com que la web municipal de Puig-reig, no reflexa un concert d´abast nacional per desidia o indiferència de l´actual ajuntament tripartit marbellitzador (marca blanca d´IC-CIU amb suport del PP) a diferència de l´agenda de Rock català, tot i ser un acte de la festa major, he decidit a posar-vos els grups del programa Fes TOUT 2007, per si voleu venir-hi en aquest cap de setmana electoral:

Divendres 25/05/2007


23:00 Puig Reig (Berguedà)

Pavelló Polisportiu

Grups:

Sota Zero

Vall Folk Ska

Strombers

Guaita'ls

Kayo Malayo

Malaspina

Preu d'entrada: 5 €

Fes Tout '07


I el PROGRAMA D'ACTES que si consten:
Dissabte, 19 de maig de 2007
Al Pavelló Petit
A les 10 de la nit:
Concert a càrrec del Grup Musical:
“LA LLUNA”

Diumenge dia 20 de maig de 2007
A 2/4 de 6 de la tarda
A la Sala Polivalent del I.E.S.
El Grup: Gent Gran d’Esparraguera
Presenten: Festival Musical
Organitza: Junta d’Avis Dr. Llaverias

Dimecres, 23 de maig de 2007
A les 5 de la tarda a l’Envelat:
Ball per la Segona Joventut
Amb l’actuació de Grups Locals
A Les 6 de la tarda, a la Plaça Nova:
Sessió final de HORA DEL CONTE
amb el grup “DEPARRANDA”
Que presentarà el SARAU:
“TOTA UNA FESTA MAJOR EN UNA HORA”
Organitza: Biblioteca Guillem de Berguedà

Dijous, 24 de maig de 2007
A 2/4 de 10 del vespre
A la Plaça Nova
Havaneres amb el grup:
“MORRALLA”
Cremat de Rom per a tothom.

Divendres, 25 de maig de 2007
A 2/4 de 10 del vespre a la Plaça Nova:
Pregó de Festa Major
A càrrec de XAVIER CANAL
(Pastisser fill de Puig-reig)
En acabar degustació dels seus pastissos
Seguidament Correfoc
pels carrers del poble amb:
“DIABLES DEL CLOT DE L’ INFERN”

Dissabte, 26 de maig de 2007
A les 12 del migdia al Celler de Cal Ramon
Inauguració de l’Exposició dels Artistes:
EN JAUMA MOLLÀ i EN JOSEP ESPEL
Exposició al Celler de Cal Ramon
- Exposició de Tècnica Mixta Humor i Poesia)
a càrrec d‘ En Jaume Molla.
- Exposició de dibuixos de Llapis, Carbó i Pastel,
a càrrec d‘ En Josep Espel.
Inauguració: Dissabte, 26 de maig de 2007 a les 12 del migdia.
Visites dies: Dissabte, 26, diumenge, 27 i dilluns 28 de maig
Horaris: Matí d'11 a 13,30 h i tarda de 17 a 19 h.
Organitza: Ajuntament de Puig-reig - Àrea de Cultura
Col·labora: Diputació de Barcelona - Xarxa de Municipis

Dissabte, 26 de maig de 2007
A les 4 de la tarda al Pavelló Petit
Campionat de Botifarra
Inscripcions a partir de les 3 de la tarda
al mateix pavelló.
A les 5 de la tarda: Animació Infantil amb:
“LA GRAN FAMILIA TRAP”
(Cercavila que sortirà del Pavelló
per acabar a la Plaça Nova)
Seguidament Demostració Gimnàstica a càrrec
del CENTRE GIMNASTIC DE PUIG-REIG
A 2/4 de 12 de la nit a L’ENVELAT:
Festival de DANSES DEL MEDITERRANI
(Viatge a través de les tradicions
dels pobles banyats pel Mediterrani)
CATALUNYA, VALÈNCIA, MURCIA,
ANDALUSIA, ILLES BALEARS.
A 2/4 de 2 de la matinada
Al Pavelló Gran
Concert Jove amb:
LA BANDA DEL COCHE ROJO
I seguidament:
Ball discoteca DARNESS i GOLF

Diumenge, 27 de maig de 2007
A partir de les 11 del matí:
RUTES AMB CARRILET TURISTIC
A les 12 del migdia, a la Plaça Nova
Sardanes amb LA COBLA SELVATANA
A 2/4 de 5 de la tarda, a la Plaça Nova
FESTIVAL INFANTIL AMB: ROVELL D’OU
A 2/4 de 6 de la tarda:
Al CAMP MUNICIPAL D’ ESPORTS
GRAN PARTIT DE FUTBOL
C. E. PUIG-REIG - C. E. CAN TRIAS
Últim partit de la temporada
A les 7 de la tarda a L’envelat
Magnífic concert amb la
CORAL POLIFÒNICA DE PUIG-REIG
I L’ORQUESTRA SELVATANA
A les 7 de la tarda al SIROKO
Ball amb OSTRES OSTRES
A les 11 de la nit:
Espectacular CASTELL DE FOCS ARTIFICIALS
A les 12 de la nit, a l’Envelat:
Ball de Gala amb:
L’ ORQUESTRA SELVATANA
Seguidament
BALL DISCOTECA

Dilluns, 28 de maig de 2007
A partir de les 12 del migdia:
RUTES AMB CARRILET TURISTIC
A 2/4 d’1:
A la Plaça Nova SARDANES
Amb LA COBLA MARAVELLA
A les 5 de la tarda, a la Plaça Nova:
Espectacle d’animació infantil
Amb “BRINCA - BRINCA”
A le 6 de la tarda a lÈnvelat
Magnífic Concert a càrrec de:
L’ ORQUESTRA MARAVELLA
Seguidament
BALL DE FI DE FESTA amb
L’ ORQUESTRA MARAVELLA

Dissabte, 2 i diumenge 3 de juny de 2007:
Al Pavelló Petit
Dissabte, a les 10 de la nit
Diumenge, a les 7 de la tarda
TEATRE: CARRILET TEATRE presenta:
“NO ET VESTEIXIS PER SOPAR”
Amb el repartiment següent:
BERNAT El marit JOSEP Mª ALTARRIBA
FINA La dona CRISTINA PELLICER
ROBERT L’amic JORDI REQUEJO
SUSI L’amant ANNA CANALS
SUSANA La Cuinera ESTER VILA
GEORGE L’americà ROGER RIBAL
DIRECCIÓ: Pep Muñoz i Lluisa Feliu

diumenge, 20 de maig de 2007

(Maragall dimissió) Les lleis sindicals i laborals a Andorra els deixa lluny d´un estat de dret

El debat sindical a Andorra és viu, quan no es vol derogar l´acomiadament lliure, el dret a l´atur, la plena llibertat sindical, et, quelcom bàsic a qualsevol estat democràtic, en el debat de la llei de la CASS (Caixa Andorrana de la seguretat social), únic cas als Països catalans d´una seguretat social pròpia.. que deixa molt que desitjar per uns i que el govern liberal troba excesiva. La pressió als mitjans, es salva en part gràcies a un bloc Tamarrolandia que arriba a tenir prop de 500 comentaris els seus posts de polèmica social i política, en un país petit com Andorra...I des del país veí, m´ha arribat a aquesta carta d´un representant sindical de sat2tico, represaliat pel poder Andorrà per defensar els drets humans, per dir el que molts allà pensen en privat i no gosen dir en veu alta , Andorra li cal un gir democràtic perquè perdrà prestigi a nivell internacional amb casos així, que molts democrates que hi anem de visita poden tenir en consideració i perjudicar el turisme i l´economia local, sinó canvien les coses i s´instaura un estat de dret consolidat amb un estat del benestar amb estandars europeus. Difonc per donar veu als sense veu andorrans :


CARTA OBERTA ALS REPRESENTANTS DEL POBLE ANDORRÀ

Als M.I. Consellers dels grups parlamentaris,Ministres d'Interior i Salut,Raonador del Ciutadà i Consellers de la CASS,i per extensió, al tots els càrrecs oficials públics, i secretaris generals o presidents de qualsevol representació social i política del Principat d'Andorra, us vull expressar:

Com ciutadà andorrà,que he treballat i visc al país, en sento avergonyit dels representants públics del poble,davant uns fets que m'obliguen a trametre'ls aquesta carta,amb la intenció de denunciar la situació de molts ciutadans que com jo, hem passat i estem passant,i sentin vergonya aliena per no respectar l'esperit que consagra la Constitució emmarcada dins del context de la Declaració dels Drets de l'Home de 1948. i

Als legisladors de la comissió del projecte de llei de la CASS, si no contemplen actuacions sobre casos reals com els que els diré, entendré que es una estratègia per allargar l'agonia de moltes persones del seu dia a dia per sobreviure. Per molts de vostès,fins ara, es mes important l'imatge i la cadira, que fer res per les persones. El fons de la qüestió radica en que la Constitució no fa distincions entre ciutadans, i vostès si. Parlem de les dues Andorra. Aquells que reneguen de la realitat son hipòcrites, ja que intencionadament,han permès aquestes situacions al llarg de 13 anys.

Malgrat tenir constàncies, jo no era conscient realment del drama que pateixen les persones a Andorra fins que no m'ha tocat a mi. La gran fal·làcia de que no existeixen situacions d'atur, que alguns justifiquen, amb denominacions úniques de baixes laborals d'atur (quan una persona treballa i causa baixa per malaltia o accident),ignorant a les persones que son acomiadades, i en el transcurs de trobar una nova feina, estan en situació d'atur. Amb o sense passaport andorrà.

Circumstancies, que dificulten trobar feina son entre altres:1- ser dona embarassada o post baixa maternal, quan son acomiadades.2- persones amb antecedents de trastorns físics(tetraplegies, bulímia,..) o mentals(esquizofrènies,psicològiques,..) o malaltia crònica(fibromialgia,diabètics,..) o de caràcter social negatiu en procés de reinserció(exalcohòlics,exdrogoaddictes,..).3- persones que en detriment de la seva edat avançada son acomiadades.4- ser extracomunitari temporer, i perquè no nevi, no tenir feina.5-ser sindicalista o de ideologies contraries als que governen. En el cas que no treballin i pateixen una malaltia o accident, no podran agafar la baixa perquè no constaran en cap empresa. Ni rebran cap ajuda econòmica d'atur malgrat, hagin cotitzat al llarg d'anys solidàriament, i es trobaran amb una indefensió total, injusta en molts casos, sense poder recuperar una part dels seus diners aportats i en proporció al temps cotitzat, en la formula d'un segur d'atur. Sinó, tenen dues opcions: marxar del país o aguantar en la pobresa submergida amagada.

La solidaritat de l'Estat en aquests casos, ni contempla ni reconeix,que existeix. Amb la cara dura, de dir-nos que el que no treballa es perquè no vol o que fomentaria la vagància i ja sabem on tenim la frontera. Els recordo que el seu sou, ho paguem entre tots,malgrat la insolidaritat de l'Estat, que volen amagar sota ajudes socials insuficients i no adaptades a la realitat o gracies a associacions cíviques sense anim de lucre,en forma de caritat. Amb la seva aptitud, ajuden a crear la bossa de pobresa al país i ens conviden a marxar d'Andorra per la porta del darrere, fomentant la rotació de la població, amb gent nova, i mantenir viciat el sistema que els hi va be als de sempre.

Amb el Dret que tinc com persona d'expressar el meu pensament lliurement, explico la situació de molts ciutadans com jo, per traspassar aquesta realitat en forma de preguntes, i exigir-les una resposta ja. Com persona que malviu i no treballa i no per voluntat pròpia, per sentir-me perseguit i condicionat descaradament,i per la meva condició de ciutadà que ha contribuït com qualsevol a la societat amb els tributs i cotitzacions,i les meves conviccions en la defensa dels drets de les persones integrat al país amb el passaport andorrà que en dona dret a votar i escollir als meus representants a les institucions publiques, els adreço els neguits de molts ciutadans:


Als legisladors de la comissió de la nova llei de la CASS,¿supeditaran un bon consens,a canvi de renunciar a no contemplar les situacions d'atur que estem patim?¿ reconeixeran d'una vegada públicament, que existeix l'atur i la indefensió dels aturats?¿s'atreviran alguns de vostès, per sobre de les directius de partit, a fer algo al respecte, per sobre de interessos electoralistes, d'imatges i promeses, per mantenir o accedir al poder, i fer alguna cosa per les persones d'aquests país?¿ si els votem els nous andorrans que no som de soca-rel, ens donaran garanties per pagar la casa, els aliments, els metges, l'escola, en situacions d'atur?¿ tenen el valor social, la transparència humana, el respecte a les seves institucions que representen, de donar-nos una resposta d'acció directa immediata?o el que es el mateix,¿ respectaran la Constitució d'una vegada en tant als drets que ens atorga com persones, després de tretze anys?¿ deixaran de marejar la perdiu, i com andorrans que estimem aquestes valls, com jo, faran algo pel futur dels seus fills o nets, que no sigui res mes que aprofitar aquestes situacions dramàtiques d'una gran majoria de persones, per enriquir-se a costa seva? ¿ només pensen en els diners que els deixaran als seus progenitors futurs?¿ o volen aprofitar l'oportunitat ara de de deixar-les un patrimoni social mes just, igualitari,solidari,democràtic i que sigui una referència mundial en la defensa dels drets humans, i no com lo que se'ns considera ara?

Als representants del Consell de la CASS,malgrat estar teledirigida pel Govern,¿denunciaran públicament, les indefensions i injustícies que patim molts cotitzants, davant situacions d'atur, quan no rebem cap ajuda econòmica per aquesta circumstancia, després d'haver cotitzat solidariment durant molts anys, deixant-nos en desempar socialment?¿continuaran amagant aquesta realitat social i d'altres, perquè els convé, o faran algo per les persones en aquestes situacions?

Als representants dels defensors dels interessos de tots els ciutadans del poble andorrà ,¿faran acatar la voluntat del poble andorrà, la seva Constitució, en favor dels drets humans, com el de la cobertura d'una sanitat publica, gratuïta i universal, exigint garanties per les persones, com un segur d'atur, o la solidaritat per part del Govern d'Andorra, incloent dins dels pressupostos de l'Estat, una reserva econòmica per un subsidi de desocupació, que ajudés a pal·liar la pobresa existent d'aquest país,sense obligar a marxar a ningú per sobreviure,sinó es per voluntat pròpia,igual que van arribar?

Lamento molt fer aquestes preguntes, però es que son mancances que ara no tenen resposta. I en sap molt greu com andorrà, no poder sentir-me orgullós del meu passaport, perquè no se com explicar a la meva filla, que el seu pare no li pot garantir ni un sostre, ni menjar, ni l'escola, ni un metge,..., perquè els meus drets com persona, no els puc exercir ni gaudir.

I per ultim, en referiré a la institució del Cap de Govern, i no a la persona que actualment ho representa, ja que es reciproco,el mateix respecte i consideració amb el que personalment m'ha tractat, pel que ni tant sols li enviaré aquesta carta, ja que sota la meva humil opinió i tant valida com la seva, no esta representant ni governat per tots els ciutadans del país per igual, entre els que em trobo jo. Quan ho faci, jo ho faré. A mes d'aquesta observació compartida per molts ciutadans, vull fer una critica a la seva política ideològica conservadora de dretes i continuista,que ratlla extrems persuasius i subtils,que jo mateix he patit , i altres, com el company Antoni Roig, que també va patir per una persona propera a vostè, que jo el reto a resistir les seves coaccions socials i personals per obligar-me a marxar del país per sobreviure. No tinc cap intenció de marxar, sinó es per voluntat pròpia, i no perquè els seus plantejaments verbals legislatius, no m'emparin envers els drets com persona tinc gracies a la Constitució,i no als Governs liberals. Al llarg de tretze anys, la perversitat en la voluntat política a favor dels immigrants residents,s'ha manifestat con restrictiva i despectiva. Però vostè no entenc res del que li parlo, ni com institució i ni molt menys com persona. Els fets ho demostren. I els fets el posaran a vostè en l'historia d'Andorra, com un Cap de Govern que ha mantingut la continuïtat d'una política excloent o no integradora, i sobretot, a nivells de drets humans constitucionals, que m'ha avergonyeixen del màxim responsable i representant del poble andorrà que en teoria,deuria vetllar els meus interessos com persona, ciutadà i andorrà. No m'ha decepciónat. Ha complert amb escreix les meves expectatives el que pensava de vostè.
Desitjant que comprenguin la meva situació personal i tanmateix la de molts ciutadans, espero que amb aquesta carta desesperada, obrint els ulls, i entre tots, canviem i pensem mes com éssers humans, i poguí dir algun dia, que en sento orgullós com andorrà i persona, dels meus representants polítics i socials, del meu poble, el Principat d'Andorra.

I si no es molt demanar, voldria una feina digna. Gracies.

Esperant una resposta a aquesta carta, estaré a la vostra disposició si ho creuen convenient.
Un ciutadà andorrà que estima i respecta al seu país, com el que mes.

A 8 DE FEBRER DE 2007, ENCAMP

JOSEP MARIA BAUTISTA CORDOBA